dimarts, 22 de març del 2011

Ambient primaveral i eriçó comú al jardí

A un dia de la primavera astronòmica, el jardí rebosa de verdor. Les pluges en l'última setmana han estat ben generoses i, és clar, al jardí es fa de notar. Tot i això és sorprenent la persistència en bon nombre dels hivernants, sobretot fringíl·lids que sembla que els hi fa "mandra" tornar als seus llocs de nidificació. Això si els petits i no tan petits mamífers i reptils ja comencen a despertar de la letàrgia, entre aquests hi trobem l'eriçó comú del que tot seguit parlarem.
El dia ha estat totalment assoleiat amb temperatures entre els 5ºC de mínima i els 17ºC de màxima. Ni càlid ni fred per l'època.


Tot i l'abundositat d'ocells, sense dubte, el protagonista del dia ha estat l'eriçó comú. Que no cal dir que és un gran goig per nosaltres gaudir de la seva presència en la nostra petita i humil reserva natural al mig de l'urbanització que dia a dia es fa més gran.
Pels vols de les 11:00 hores del matí, al anar omplir algunes menjadores, un soroll entre la fullaraca sota el Ligustrum ovalifolium ens ha cridat l'antenció.Al poc temps hem descobert l'eriço, que semblava mig adormit movent el seu petit cos ple de pues de banda a banda com si intentés moure's. Com que ens ha semblat afeblit hem apropat la mà per veure la seva reacció i com esperavem ha embolicat el seu cos i enfortit les infinites punxes o pues. Hem decidit deixar-lo tranquil.
Ha restat en el mateix lloc durant una bona estona, però en quan menys ens ho esperàvem ha sortit tranquilament fent una volta per tota la zona de d'alt del jardí (pels rosers, les escales cimentades i per tot el "camp de gespa"), en busca d'insectes, aturant-se i ficant el morro entre la terra infinitat de cops. Al cap d'una mitjà hora ha desaparegut entre les coníferes nanes de l'esquerra però al poc temps l'hem retrobat dirigint-se cap a la dreta abaix de les escales de fusta.

Fotos (la primera de quan l'hem trobat mig adormit i la segona al prat de gespa a la búsqueda d'aliments.):



L'eriço comú és d'hàbits nocturns, però durant els primers dies després de la letargia sol sortir de dia per reomplir les seves reserves. Per això sempre el veiem a la segona quinzena de març-primera d'abril.
Hivernen a caus fets per ells mateixos i no solen sortir fins l'abril. Al mediterrani uns dies abans.
El seu territori abasta entre 5 i 100 hectàrees, per tant, durant les nits deu rondar per diferents jardins i parcel·les de la urbanització.
Té un aspecte vulnerable però fora de depredadors com grans gossos, alguns rapinyaries grans i algunes guineus aventurades no té cap enemic. D'aquí la supervivència en jardins, en els quals hi passen gats costantment...

----------------------------


Comencem amb els ocells. Com ja hem anomenat més a dalt, és fascinant la quantitat d'hivernants que encara resten al jardí. A més, aquests, es barregen amb les primeres arribades dels que passen l'hivern a zones més càlides, tot i que aquests encara són pocs.

En contra del que pensàvem hi ha absència total de mosquiters al jardí. Creiem que els mosquiters comuns ja deuen estar més amunt i les especies estivals encara no han arribat a la nostra latitud. Però, tot i així és estrany ja que sempre tenim un bon pas de mosquiters durant la primavera.
També comentar que s'ha sentit el reclam d'una cornella negra o corb a primeres hores del matí.

  • 1 exemplar d'oreneta vulgar. El primer vist, ha estat una visita ràpida en vol baix per sobre dels pins cap a les 11:00 del  matí. L'exemplar era totalment solitari, potser massa tempraner.
  • Mínim 20 lluers. Un nombre força alt per l'època en que ens trobem. Han vingut en grups de 5-7 a primera hora, i després venien amb parella. N'he contat 10 exemplars junts a la menjadora. No paren de cantar durant tot el matí i he vist alguns comportaments de zel, si es mantenguessin aquestes temperatures potser s'hi quedarien però la calor ja està a les portes. També podria ser que es tractés d'exemplars que hivernen més al sud i ara estan pujant cap el nord, però no ho crec ja que tenen les menjadores i el territori molt dominat. Van i venen des de del sud-oest, la majoria d'ells.
  • Mínim 10 pinsans comuns. Encara resta el grup principal que ha estat tot l'hivern amb nosaltres. S'han adaptat millor que cap any anterior i fan un grapat de comportaments que mai havíem vist al jardí:        - Molts d'ells estan perfectament adaptats a la menjadora plana, n'he contat 4 exemplars menjant junts, a més hi van constantment. - Dos  mascles canten durant tot el matí, recorda a la primavera al Pirineu. No és normal sentir-los cantar en zones tan baixes. - Els mascles tenen disputes que alternen amb el cants com si defensessin el territori, fet insòlit en un grup de fríngil·lids hivernants. - El pinsà mascle de 1r any segueix visitant les menjadores de malla, a més, més sovint que fa dues setmanes. - Durant les hores centrals del dia cacen insectes des de dalt de les copes dels roure i pins fent moviments en l'aire semblant als mosquiters.
  • Petit grup de 4 exemplars de cadernera, visiten les menjadores de ben aprop al veure tant de moviment, però en poc temps un soroll les espanta.
  • 1 exemplar mascle de gafarró. Ja han començat el zel i, per tant, els cants constants des de les branques més altes dels arbres.
  • Només 1 exemplar de pica-soques blau, quan encara no havíem posat les pipes. Ha agafat dos cacauets i no ha tornat.
  • 1 mascle de tallarol capnegre, que segueix fent el seu reclam caracterísitc entre els matolls i arbusts del jardí. S'ha apropat molt a un gat des de el Prunus Salicina. És estranya la curiositat que tenen pels gats ocells com els tallarol, pit-roigs i inclús mallerengues.
  • Mínim 3 exemplars de tallarol de casquet (femella i mascle), caçant entre els arboços i roures.
  • Bastants tudons, que segueixen en ple zel, delitant-nos durant tot el matí amb els seus reclams per atreure a les femelles.
  • Les garses, que com cada any a la primavera cada cop se'n veuen menys perquè es van dispersant per la nidificació. Tenim, però, encara algunes parelles que no paren d'agafar branquillons tant dels roures com dels pins. Hi ha un niu al pi gran de la parcel·la d'abaix.
  • Tórtores turques, que ja inicien el zel, encara tímidament.
  • Mínim 1 esparver vulgar. Primer vist empaitant un grup de 10 estornell vulgars i al cap d'una estona, probablement el mateix passant entre els roures d'abaix del jardí i proclamant la gran alarma de les mallerengues. Sobretot de les blaves que ja s'han establit a la caixa.
  • El pit-roig segueix ben actiu i ha visitat bastantes vegades la menjadora plana.
  • Estornells vulgars molt actius.
  • Mínim 8 pardals xarrecs, que estan augmentant substancialment les seves visites. Ara, com en anys anteriors, tornen a ser constants i dominants.
  • Les mallerengues emplomallades segueixen com cada setmana.
  • Les mallerengues carboneres han disminuït una mica en constància i ara venen gairebé totes en parella.
  • Les mallerengues blaves, han reduït en nombre a causa dels caràcters dominants de la parella que s'ha establit a la caixa-niu. Sembla clar que hi volen nidificar i les visites dels pardals, a la caixa-niu, cada cop són més poques. Elles entren al niu i el miren sovint, però encara no s'ha vist cap còpula ni cap símptoma de construcció del niu.
  • Una cuereta blanca sobrevolant el jardí de sud a nord a mig matí

Comencem el tema de la vegetació. Cada cop són més els arbres i arbusts que noten la primavera. Setmanes anteriors parlàvem del Prunus Salicina i del Ligustrum Ovalifolium així com de la floració dels llorers i marfulls, doncs ara, ja tenen molts símptomes l'arç, els cirerers, el Ligustrum sp. i fins i tot els roures, l'avellaner, el liquidambar...
El Prunus Salicina ja té les fulles ben grans i ja li cauen les últimes flors. No tenim constància de que s'hagi polinitzat i per tant quallat cap flor, sembla que ens tornarem a quedar sense prunes...
El Ligustrum Ovalifolium també ha engrandit les seves fulles, però encara no totalment. Cada cop està més verd.
Els llorers ja han obert les seves infinites flors. Tenen una floració bestial que feia anys que no es veia.
El Ligustrum sp. comença a brotar. Sembla que farà una bona estirada!
Els cirerers ja obren els brots florals de l'hivern i deixen veure el que d'aquí ben poc seran les boniques flors . Sembla que els dos van força igualats a veure si tenim sort i acaben polinitzant-se. Per cada brot floral hi ha unes 3 flors, els brots "de fusta" (fulles) encara estan per madurar.
L'avellaner segueix engrandint els brots.
Ens ha semblat que el kaki se li veuen els brots més grans que fa dues setmanes, però si hi hagut canvi és molt poc significatiu. Ja veurem que passa...
El liquidàmbar té els seus brots ben verds i els engrandeix poc a poc. Tampoc, però, ha mostrat gaire canvis des de les dues últimes setmanes.
Els roures més marscecents (els d'abaix) ja estan deixant anar les seves darreres fulles. En general, han començat a engrandir els brots.
L'arç (acer negundo), començar a trencar els petits brots deixant veure unes fulles tendres petítissimes. Tot i que la majoria de branques encara resten nues. Encara presenta llavors enganxades a les branques, que ja li haurien d'haver caigut segons el que recordo


Per últim dir que s'han vist sargantanes actives, tot i que no tantes com fa dues setmanes.

Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Pinsà comú, Lluer, Cadernera, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pica-soques blau, Gafarró, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Esparver vulgar, Pit-roig, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Oreneta vulgar, Cuereta blanca

dilluns, 14 de març del 2011

Fotos del jardí. Dia 13 de març

Més fotos. Aquestes fetes fa unes 24 hores el dia 13 de març (dia totalment primaveral després de plujes abundants).Avui les fotos són una mica més "paisatgístiques" (no totes), per poder seguir l'evolució dels nostre arbres i arbusts. Tot i que avui m'he animat a fer alguns petits comentaris, com ja sabeu la setmana que ve toca les observacions i el resum.
Per cert, mentre escric torna a ploure a la zona.


Comencem amb un lluer, dels pocs que van quedant.




Mallerengues carboneres




Llorers en plena floració






Prunus Salicina (el més avançat). Les fulles semblen esmorteides a causa de la pluja



Brots del kaki. No fan bona pinta...






Brots de l'avellaner i cos sencer de l'avellaner, respectivament. L'hem comprat farà un mes i encara no l'haviem mostrat.












El taronger, que ja ha aconseguit passar dos hiverns. Amb no gaire glòria.






El Ligustrum que ha nascut espontani.






Brots dels dos cireres i la seva visió general, respecitvament. El de l'esquerra és el gran i el de la dreta el més petit.












Imatge de la verdor del jardí. Amb el kaki i el roure encara ben pelats, i el Ligsutrum Ovalifolium que fa algunes setmanes que no avança gaire (va brotar molt d'hora.)






dimarts, 8 de març del 2011

S'acosta la primavera

Finalitzem la primera setmana de Març amb els dies que s'allarguen i la primavera que es comença a fer notar. Quan surt el sol la temperatura ascendeix vertingiosament, per tant, els dies freds o frescos no són possibles amb la absència de núvols. Els ocells hivernants comencen a volar en rumb a zones més septrentionals, fugint de les calors de l'estiu mediterrani i els rèptils diurns surten a les hores centrals del día, per fer els primers banys de sol de l'any.
Avui ha estat un típic dia de sol del mes de març, amb un matí fresc (2ºC) i un migdia ventós i càlid (18ºC). Com pensareu les temperatures no són excessivament altes, però la sensació de calor s'intensifica amb l'allargament del día i amb el sol en tota potència.

La quantitat d'ocells comença a disminuir, però encara resten molts hivernants en bon nombre.
La veritat, és que l'única baixa dels hivernants constants al jardí ha estat el pardal de bardissa, que cada any sol ser el primer en marxar i dels últims en arribar. Segueixen, també, sense aparèixer els tords comuns, i per tant deixem per finalitzades les seves visites fins la tardor vinent ja que a la primavera i a l'estiu és practicament impossible veure'n per aquestes alçades.
No han arribat, però, cap ocell de passa primaveral o estival. Restarem a l'espera, per exemple, dels mosquiters de passa, mastegatatxes i molts més que solen passar durant la primavera. Que ja en tenim ganes!

  • Els lluers han disminuit el seu nombre (mínim 20 exemplars). Segueixen, però, ben confiats i constants; permeten acostaments de fins a 1m i no deixen el jardí sense un d'ells cap segon del dia. Segueixen les seves disputes (enlairant-se fins a 4m) i s'han acostumat més que mai a les menjadores de malla.  Per desgràcia aquest any he avistat a més lluers sense cua, literalment, que mai (avui n'he avistat tres). La seva confiança i sociabilitat els hi porta males passades, a més, contant amb el descontrol dels gats "callejeros" de l'urbanització dóna aquest resultat.
  • Els pinsans comuns segueixen impriessonanment abundants (mínim 15 exemplars). Així com al centre de l'hivern els lluers, com a mínim, quatriplicaven el seu nombre ara se n'acosten.  Han format un grup principal d'uns 4 mascles ben lluents i unes 6 femelles, que visiten constament al jardí (com els lluers, aquests tampoc són absents durant cap segon del dia.) Són molt confiats (mai havia vist uns pinsans tan confiats a la Península Ibérica.), s'acosten a les menjadores inclús quan ets al jardí. Segueixen mostrant els seus signes típics d'intel·ligència i inclús n'han après més: roben el menjar als pica-soques, fan verdaderes piruetes per agafar allò que cau (per petit que sigui) de qualsevol menajdora i un exemplar mascle de 1r o 2n any mostra la seva adaptabilitat menjant directament a les menjadores de malla (mai vist! en cap menjadora de les que tingui constància.)          
  • Mínim 2 verdums alimentant-se de les llavors gramínies de les plantes que creixen a la part esquerra del jardí, darrere del roure.
  • 1 merla femella, que ha passat volant ràpidament pel jardí.
  • Mínim 1 parella de tallarols de casquet, que ja deixen enrere l'alimentació pròpia de l'hivern; baies i fruits, substituint-los per els apreciats insectes. Caçen a les branques dels roures, encara pelades, cosa que no han fet durant l'hivern.
  • 1 tallarol capnegre mascle entre els arboços.
  • Mínim 2 mosquiters comuns. Un d'ells sembla establit al jardí, ja que s'ha passat gran part del matí caçant i netejant-se les plomes a la zona dels roures d'abaix.
  • El pit-roig segueix com a ple hivern. S'acosta a les menjadores i investiga tots els detalls del jardí.
  • La parella de pica-soques blaus segueix activa al jardí, fent les mateixes activitats que sempre.
  • Les mallerengues emplomallades són més abundants i constants que fa dues setmanes. I de tan confiades que són, una casi perd la vida. Un gat dels que desgraciadament passen pel jardí, casi n'atrapa una, el pitjor és que després de fer fora el gat, en cosa de 10 segons tornava al lloc on casi ha estat atrapada, solució: hem canviat la menjadora de malla de lloc.   Les mallerengues emplomallades són les més confiades en la nostra presència, inclús més que els lluers. Saben perfectament que som nosaltres qui omplim les menjadores: a vegades són absents durant el matí i just quan sortim a omplir les menjadores venen per menjar les primeres, mentre encara les omplim. Sembla que es senten més segures amb la nostra presència que sense ella.
  • Les mallerengues carboneres segueixen en bon nombre i ja mostren els comportaments territorials: presecucions, disputes entre mascles i cants.
  •  Les mallerengues blaves, són també abundants. Fa dues setmanes ja vam mencionar que s'havien encuriosit per la caixa-niu dels roures d'abaix, doncs a dia d'avui ja entren a la caxia (almenys el mascle), que intenta atreure a les femelles ensenyant-lis la cavitat. De moment no té gaire èxit, i és que estem a primers de març. Tot i això conta amb un "handicap", una parella de pardals xarrecs que l'any anterior havien niat a la zona visiten la caixa a la ual no poden entrar, ja que l'hem posat amb un forat més petit perquè tinguin oportunitat els pàrids. No se si l'insistència dels pardals afectara a les blaves. Ja veurem...
  • S'ha tornat a veure la mallerenga cua-llarga, aquest cop un sol exemplar.
  • El raspinell comú segueix cantant entre els troncs del jardí.
  • Els pardals xarrecs visiten les menjadores però ni en el nombre ni amb l'intensitat que anys anteriors. N'he contat uns 10 exemplars.
  • Els dos pardals comuns mascles segueixen visitant el jardí a la búsqueda de llavors. Curiosament són més desconfiats que els lluers i els pinsans.

  • S'ha escoltat el renillar del picot verd a la parcela del costat.
  • Les tòrtores turques comencen l'activitat de zel (encara no molt visible).
  • Els tudons si que mostren un zel fort: vols espectaculars i el "cant" constant. Es situen a les branques del roure i del pi i comencen el seu típic papmulleig, fins que alguna femella s'aproxima. Les femelles, però, senten curiositat però es tiren enrere, i és com hem dit abans encara som a primers de Març!
  • Les garses totalment emparellades, recordem que els còrvids es solen emparellar de per vida o sigui que es passen tots el anys amb la mateixa parella. Comencen a trencar branques seques per a la construcció del niu, que cada any fan en un lloc diferent.
  • Uns quants estornells vulgars.
  • 5 gaigs. Semblaven una família, els 5 han vingut junts i s'han estat a les branques altes dels roures d'abaix fins que les garses els han fet fora i han tornat als pins. Entre garses i gaigs han format un bona escàndol.


Tanquem el tema dels ocells però seguim amb els animalons del jardí:
Amb les primers migdies càlids ja han sortit molts dels insectes; borinots, abelles, algunes formigues, papallones (llimoneres i de les marrons) i aranyes són alguns dels exemples. Mosques, abelles i borinots s'acosten a les flors del Prunus salicina però no tant com voldriem.
Les sargantanes ja comencen a abandonar definitivament dels seus amagatalls d'hivern. Es veuen sobretot exemplars joves amb gana. Mínim 4 exemplars.


I per acabar, la vegetació:

Les plantes també ja ens fan notar l'inminent Primavera. La verdor comença a substituit el marró de l'hivern en les zones assoleiades i comencen també a sorgir les "males herbes" (o bones), en els punts més afavorits pel sol.
Els arbres i arbusts més avançats són, com sempre Ligustrum Ovalifolium i Prunus Salicina. El primer ja té tots els brots oberts i només li falta engrandir les fulles, dóna un toc verdós realment preciós. El segon comença a retirar les flors i cauen els petàls (no sabem si estan caullant o simplement cauen.), les seves fulles tendres creixen dia si dia també i ja van adquirint forma.

Prunus Salicina i Ligustrum Ovalifolium respectivament.












Els llorers van desenvolupant les flors, que ja vam ensenyar fa dues setmanes. N'hi ha per tot arreu i moltissímes!





I per últim ensenyem els brots, encara hivernals, però que es van inflant del Liquidámbar i dels roures martinencs respectivament.







Comentar, també, que la floració dels marfulls real s'està produint ara. Però es que floreix durant tot l'hivern.




Recull d'ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Pica-soques blau, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Mosquiter comú, Raspinell comú, Pinsà comú, Lluer, Verdum, Gaig, Estornell vulgar, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Merla, Picot verd, Pardal comñu, Pardal xarrec, Pit-roig

    dimarts, 1 de març del 2011

    Fotos del jardí 2/2

    Avui només posaré unes quantes fotos fetes el dia 26 de febrer dels ocells més comuns al jardí i de les novetats primaverals més vistoses. El resum i les observacions toquen la setmana que ve.


    Mallerenga emplomallada





    Mallerenga carbonera



    Mallerenga emplomallada




    Mallerenga carbonera i lluer femella compartint menjadora.



    Disputa entre mallerenga carbonera i mallerenga blava






    Mallerenga blava



    Floració de Prunus Salicina, bastant avançada sinó m'equivoco. I és que amb aquest febrer!






    Brots del Ligustrum Ovalifolium