dimarts, 22 de maig del 2012

Novetats primaverals i primers volantons

 Dia: 20-5-2012
Dia primaveral, un mica fresc 12-19ºC, nit de tempestes, primera hora del matí passada per aigua, alguna ullada de sol a mig-matí i precipitacions febles al migdia.
 El jardí ja està definitivament verd, amb algunes sorpreses arbórees d'arbres que ja donàvem totalment per perduts, de les quals parlarem en l'apartat corresponent.
Pel que fa als ocells; una bona activitat, els volantons més primerencs, algunes arribades, polls crescuts a la caixa-niu... I en contra del que pensàvem migració totalment frenada o almenys no n'hem vist cap indici fora dels falciots negres. Ara ho concretarem.
Comentar que per fi volen els rat-penats, és cert que ja ho deuen fer des de fa unes setmanes, però fins a dia d'avui no ho hem pogut confirmar.

Els ocells

Les menjadores encara rebossen d'activitat i és que algunes parelles ja tenen pollets a alimentar. Els protagonistes d'avui han estat unes primerenques parelles de pardals xarrecs (5x polls) i mallerengues emplomallades (2-3x polls). Les mallerengues blaves estàn en plen feina d'alimentar els pollets de la caixa-niu que ja piluen fort, sembla que n'hi han forces i les anades i vingudes són literalment constants durant tot el matí, no tardaran en sortir. Moltes altres parelles encara coven i és que aquest any fora d'aquestes excepcions, la primavera ha arribat tard tant per la vegetació com per la nidificació.
Fora del tema dels pollets, han arribat els oriols i els rossinyols al jardí i voltant, entre moltes d'altres cites i comportaments que ara explaiarem.
Comentar, abans, l'absència total del gènere Sylvia, ni tallarols ni tallaretes. Veurem d'aquí dues setmanes si segueix igual o tant sols és coincidència.

- El rossinyol mascle ha estat una de les estrelles del jardí. Avui ha estat la primera cita de l'any, tot i que el veiem força establert (deu portar dies o setmanes). Com cada any canta des de la part baixa del jardí durant tot el matí, la majoria de vegades ocult entre els arboços, però també des dels encara presents pins secs o fins i tot des de el tronc sec de la menjadora. Any rere any s'estableix al jardí en època de nidificació, per tant, és obvi que la seva parella deu estar incubant entre la tupidesa dels arboços i altres arbusts de la zona d'abaix.
L'exemplar s'ha mostrat més confiat que en cap altre any. Quan ha parat de ploure, a mig-matí ha visitat força constantment l'escala d'abaix a la búsqueda de cucs desperts per l'humitat, aquestes visites les anava intercalant amb cants, fins que de sobte, sorprenentment s'ha aturat al tronc del davant de la menjadora (on tenim la càmera de foto-trampeig) i s'ha posat a cantar i cuidar-se les plomes durant ben bé un quart d'hora. Comportament insòlit per al, normalment, amagadís rossinyol.
Fotos:



- Un exemplar de puput ha cantat insistentment a les parcel·les del costat, sobrevolant el jardí a poca altura per aturar-se a un altre parcel·la propera i seguir cantant. L'any passat també el veiem per aquestes dates, deuen criar mínimament aprop.

- Sentim oriols constantment durant gran part del matí des del jardí, ben aprop. No els arribem a localitzar. Deuen nidificar en parcel·les no gaire llunyanes, a veure si d'aquí dues setmanes tenim sort i els localitzem.

- Mínim una parella de gafarrons és constant i confiada al jardí. El mascle canta insistentment a partir de mig-matí des de les branques altes dels roures, mentre la femella encuriosida per l'acitvitar de les menjadores baixa al terra d'aquestes.

- Les mallerengues emplomallades han trigat en venir (el niu no deu estar excessivament aprop), però quan han vingut ho han fet amb sorpresa. 2-3 x. polls bastant independents, ja, seguien a la parella adulta que els intentava ensenyar les menjadores, aquests no l'han vist útil i han decidit seguir rebuscant entre les fulles dels roures i, de tant en tant, demanant amb un "soroll" molt diferent al de les seves congèneres una mica d'aliment als pares. Curiosament, els polls tenen un mida una mica superior als adults i així com en altres espècies és fàcil identificar-los, en les emplomallades només es poden diferenciar clarament per la cresta sense formar.
Han estat els primers pàrids en nidificar, excessivament d'hora comparat amb d'altres parelles que tot just ara començen a posar els ous.

- Venen moltes mallerengues carboneres mascles (tenen la ratlla negra de panxa fins avall de tot), però molt poques de femelles, fet que confirma que la majoria de parelles de carboneres es troben en plena incubació. Reconfirmant-ho al visitar les caixes-niu de fora del jardí (que explicàrem en un post diferent).

- La dominància total i absoluta de la parella dominant de mallerengues blaves ha fet que altres exemplars d'aquesta espècie ni intentin accedit al jardí. Porten una cría també molt avançada comparat amb les altres espècies i parelles, enguany. I és que no paren d'anar i venir del niu en tot el matí, de forma totalment literal.
Agafen tot tipus d'aliments des de grans orugues dels roure fins a petits troços de cacahuets que esmicolen abans d'entregar-los. Sovint quan surten del niu, porten excrements dels pollets al bec. Sembla que la cria els hi anat perfecte, perquè s'adivina que hi ha un bon nombre de pollets dins la caixa.
Al aproximar-nos a la caixa-niu l'aportació de menjar no cessa ni un moment i es senten els reclams dels pollets clarament, no tardaran més d'una setmana en sortir, per tant, durant la próxima visita al jardí ja els podrem contar i observar.
Una excel·lent notícia, d'una espècie que solia abandonar la nidificació per motius animals, la majoria d'anys. Creiem que la col·locació de la caixa-niu al tronc del pi, en comptes que al del roure (on hi pujen els gats...), hi té molt a veure.

-  Un grupet de mallerengues cua-llargues han passat pel jardí a mig-matí.

- Rebem visites contiunades d'un exemplar de pica-soques blau, tot i que en els vídeos de foto-trampeig se'n veuen dos juns sovint. Esperem que estiguin criant aprop i bé. Tot i que aquest exemplar pot ser un dels polls de anys anteriors.

- Els pardals xarrecs, ara, són un dels ocells més vistosos del jardí. Vénen constantment, pot ser no en tant nombre com en setmanes anteriors (s'han dispersat per l'urbanització per nidificar). Com hem comentat a dalt, una parella amb 4-5x polls els alimenta constantment a les menjadores. Els polls demanen insistentment durant tot el matí ja sigui des de les branques dels roures o, sovint, des de l'escala de davant de casa on els alimenten ràpidament, el pollet que està més ben situat és el que s'emporta el menjar. També sovint accedeixen a les menjadores però sense extreure menjar per ells sols. N'hi dos que sempre van junts i s'acaricien constantment, i un altre (el més fort), que demana molt insistentment. Els pares quan veuen que n'hi ha algun que no menja com els altres van especialment a donar-li.
Mentre, hi ha un altre parella, que denota molt que té els pollets ja crescuts unes parcel·les més abaix, ja que sempre ve de la mateixa direcció, agafa menjar i se'n va ràpidament pel mateix lloc.
Uns deixem un vídeo en que es veu l'alimentació d'un dels pollets:


- Els raspinells comuns segueixen constants al jardí, per tant, no deuen nidificar gaire lluny. Tot i que, ara, amb la frondositat dels roures costa més de localitzar-los.

- Es sent cantar un mascle de pinsà comú per les parcel·les properes del jardí, cosa que confirma la nidificació próxima. Segurament es tracti de la parella que visitava les menjadores a l'Abril, i que ara amb l'abundositat de menjar i l'absència de llavors a les menjadores hagi deixat de venir.

- Els tudons no són gaire abundants. Han abandonat el niu del jardí definitivament (ja ho vàrem comentar en l'última visita), però mai es perden les esperances ja que l'any passat van començar la niada al Juny. Alguns exemplars es paren als arbres alts del jardí.

- Les orenetes vulgars ja es troben establertes a l'urbanització i passen sobre el jardí sovint.

- Les orenetes cua-blanques han estat escasses, avui.

- Les garses, com és normal per les dates, són poc nombroses al jardí (es troben disperses), però el visiten asíduament, baixant al terra sovint.

- Els pardals comuns fan passades constants, igual que els estornells vulgars, tot i que no paren en cap cas.

- Comentar que a primera hora del matí un pícid sp. s'ha passat uns 20 minuts picant la casa i rebuscant entre alguna escletxa, feia un soroll que ressonava per tota la casa. Les garses encuriosides s'aproximàven a veure'l. Nosaltres no l'hem pogut observar.

- Alguns grups de falciots negres segueixen en pas cap al nord, durant 20 minuts al parar de ploure. Altres ja es troben sedimentats a la zona.

- 2 exemplars de ballester han sobrevolat el jardí.



Els arbres i arbusts

Tenim bastantes sorpreses agradables en aquest apartat.
Han "reviscut" la moixera de guilla (sorprenentment) i el cirerer van, que recordem que ser destrossat per la destrossa del pi. La primera, a moixera, ha brotat satisfactòriament en la seva part més alta inclús creant tres ramells de floració, la veritat és que el seu aspecte és millorable, a veure si amb el temps es recupera. En el cas del cirerer "Van" li hem localitzat un brot al seu peu, a veure si tira amb força!
La prunera "Santa Rosa" ha seguit estirant, les allargades més grans ja arriben a 40-50cm! Pel que fa a les prunes, unes deu segueixen creixent a bon ritme. Mostra un bon aspecte.
El liquidámbar té un bon aspecte a la seva part inferior, però la part superior segueix "lletjota", a veure si tira cap amunt.
Un altre gran notícia és el perfecte estat de l'auró argentat amb unes fulles, encara tendres, ben abundants. No és així, en l'auró campestre, que segueix igual que fa un mes.
Els cirerers també han seguit estirant (fins a 30cm), tot i que el més gran té els brots afectats per algun insecte, cosa que fa que hagi parat els seus estiraments.
Els roures ja mostren un aspecte gairebé estival, amb algunes fulles que s'han quedat prou petites. A veure si estiren bé aquest any.
El pi pinyoner ja comença a estirar i sembla que més generosament que l'any passat, any rere any va agafant més bon aspecte.
L'auró americà es troba en perfecte estat però encara no ha crescut.
El que també ha millorat el seu estat és l'avellaner, que té algunes fulles ben grans, però no acaba de tirar cap amunt.

Més generalment comentar que tant els esbarzers, com la troanella, com el gessamí ja tenen els brots florals prou desenvolupats i, per tant, no tardaràn gaire en florir.
L'aspecte de "l'herba" és prou verd, tot i que amb les últimes pluges moltes espigues que ja eren prou altes han quedat estirades a terra.



Ocells: Puput, Oriol, Rossinyol, Oreneta vulgar, Gafarró, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerena cua-llarga, Mallerenga carbonera, Pica-soques blau, Pardal xarrec, Pardal comú, Raspinell comú, Pícid sp., Pinsà comú, Garsa, Tòrtora turca, Tudó, Estornell vulgar

dilluns, 21 de maig del 2012

Menjadores a la nit

Aquesta entrada "extra" es fa en motiu d'enunciar que al posar la càmera de foto-trampeig enfocant les menjadores, a part de centenars de vídeos d'ocells també n'hi havia uns quants de nocturns protagonitzats per un grupet de rates de camp. S'enfilen a les menjadores com si res i accedeixen a tot el menjar. Realment no tenen una gran incidència sobre la quantitat de cacahuets, ja que després de dues setmanes encara en queden, però no és gaire agradable la seva incidència sobre les pipes o llavors.
Aquest fet demostra l'absència de rapinyaires nocturn de mida gran, almenys durant la primavera, al jardí. També demostra la poca utilitat que tenen els gats contra les rates, perquè passen uns quants gats pel jardí a diari, però les rates no semblen molt preocupades per no fer-se veure.
Les visites es concentren des de les 3 am fins les 4:30 am, tot i que també se'n veu alguna fora d'aquestes hores.
Tenim la sort de que d'aquí poc les menjadores deixaràn de funcionar fins la próxima temporada, i esperem que s'oblidin d'elles. Nosaltres no tenim gaires inconvenients en que unes quantes rates de camp rondin pel jardí (a veure si atrauen rapinyaires nocturns!), però no podem acceptar que acabin amb el menjar de les menjadores. Si veiem que el problema segueix instal·larem un cinturó de punxes a la menjadora per tal que no hi puguin accedir.

Un dels vídeos: