Des dels infints boscos amb estanys fins la imponent costa tot és ple de vida i els "bimbos" estàn assegurats. La veritat és que en vam fer uns quants tot i que han faltat molts dels més representatius (sobretot nocturnes i anàtides) que ens deixem "l'espina" suficient per tornar-hi algun altre any.
Comentar abans de començar que dels més de 1000 fotografies realitzades, 500 les vam perdre pels boscos (vam perdre la primera targeta...), cosa que ha fet desparèixer multitud de fotos-document com ara la del gall fer, trencapinyes bec-gros, multitud d'ocells sedosos, etc.
Dia 17 de juliol
Després d'un vol de 3:30h de Barcelona a Helsinki, agafem un altre que ens portarà al petit poble d'Ivalo. Arribem ja cap al tard (19:00 h) i decidim explorar la zona de seguida. Així doncs, agafem dues pistes forestals molt properes a Ivalo que ens portaran les primeres espècies; passerells golanegres amb polls volanders, ocells sedosos (aprox 40) en grup i caçant insectes en vol, parelles de tords ala-rojos, alguna família de morells d'ulls grocs als estanys i sobretot multitud de mosquits que ens acompanyaran gairebé durant tot el viatge.
Posem rumb direcció Inari, no deixant de parar en les pistes que fan més bona pinta. Prop de Vaaranpaa n'agafem una d'elles, ja és de "nit" tot i que el sol tènue ens deslumbra, els ocells ja han disminuit casit totalment l'activitat tot i que veiem nombroses grives cerdanes (ocells que trobarem as boscos més remots com als jardins de les cases) al camí i els tords ala-rojos segueixen reclamant. Però quan els ocells minven l'activitat, és el torn dels mamífers; un castor ens sorprèn en un dels nombrosos estanys mentre quatre polls de morell d'ulls grocs segueixen la mare. Destacar que en una d'aquestes pistes i en ple sol de mitja-nit localitzem el primer i l'últim pit-roig del viatge.
Dia 18 de juliol
Ara ja si, correm direcció la zona Karigasniemi on teniem intenció de pernoctar-hi, però el sol ja comença a pujar i no volem perdre la millor hora. A la carretera, llarga i recta, ens sorprenen nombrosos rens que provoquen algunes frenades forçades, la majoria d'ells amb petits. Arribats a la zona trobem els primers còlits grisos (que seràn ben abundants i constants durant tot el viatge), cotxes blaves (sobretot joves), pòlits cantaires, entre d'altres.
Tot just el sol comença a il·luminar més fortament, decidim fer una caminada cap al Mount Ailigas. Els boscos de bedolls acullen mosquiters de passa, pinsans mecs, tords ala-rojos, piules dels arbres i grives cerdanes. Quan els bedolls deixen pas al prat alpí els petits ocells boscans deixen el protagonisme a les nombroses daurades grosses i al primer repicatalons de Lapònia del viatge. Amb l'esperança de trobar alguns "Lagopus" van apareixent nombroses titelles, un passerell bec-gros (l'únic del viatge) i un vistós paràsit cua-llarg es deixa fer unes fotos a 4m, i ja al cim, el regal merescut; uns sits blancs han nidificat a l'edificació allà situada poguent apromixar-nos a menys de dos metres als juvenils i disfrutant de les anades i vingudes dels adults. Allà també hi resideix una nombrosa família de corbs.
Tornem marxa enrere i recorrem algunes pistes de Kaamanen, el dia no és especialment fred i els mosquits són impecables. Pels boscos de la localitat veiem els primers confiats gaigs siberians, mallerengues de Lapònia i mallerengues capnegres que més que buscar-los vénen a nosaltres. Amb més esforç podem observar i fotografiar a plaer passerells de carpó-blanc, grives cerdanes, trencapinyes, trencapinyes bec-gros, passerells golanegres, pinsans mecs, un repicatalons, xivites, valones i xivitones. Parant i poc a poc encetem rumb cap a Pasvik Valley.
Dia 19 de juliol
Despertem als boscos dels punts 1,2 i 3 de Dave Gosney des d'allà sentim i observem dues oques pradenques en vol i una grua. Grives cerdanes, passerells golanegres, trencapinyes, passerells carpó-blanc i mosquiters de passa són abundants a la primera introspecció a part dels sempre omnipresents rens.
Seguim per la pista observant a part dels ja dits; pinsans mecs, papamosques gris, cotxa cua-roja, verdums, tords ala-rojos, els primers mosquiters boreals i la sorpresa del dia; una gall fer femella amb dos pollets prou crescut creuant la pista confiadament (rep mínim 30 fotografies que es perden). La pista és realment interessant i arriba a una zona boscosa perfectament conservada on s'oberven multitud de famílies d'ocells sedosos, gaigs siberians, mallerengues de Lapònia, cueretes grogues, a més, dels primers clars rastres d'òs.
Baixant per Pasvik localitzem diverses aus com ara alguna família de morell buixot, morells de plomall, ocells sedosos al cablejat telefònic, becs de serra grossos, etc. Arribats a la zona de Nyrud els boscos són realment espectaculars; en un d'ells, ben apartats de camins, trobem un ren depredat recentment clarament per l'òs difereciant-se tres zones clarament; la del primer contacte, la de la mort de l'animal i la de l'alimentació del depredador ¡impressionant! En els llacs de la zona trobem les primeres calàbries agulles que són presents a la majoria de zones d'aigua de la zona i una família (quatre polls) de cignes cantaires en un gran estany enmig d'un profund bosc. Aquí el paisatge és totalment ídil·lic.
Dia 20 de juliol
Decidim fer una introspecció curta al National Park que no surt bé; la pluja, el fred i el cansament ens juga una mala passada i com a destacable només localitzem una parella d'esmerles en plena feina de nidificació en una zona de pins madurs fora de camins.
Encetem un llarg viatge en direcció a la península de Varanger, ja amb mono de mar. Algunes parades són fructíferes pel que fa a fríngil·lids, per exemple, aribant a veure cinc mosquiters boreals junts a poc més de 3m. La pluja, a mesura que pujem, va cessant. Durant el viatge anem parant i veient les espècies ja vistes, el primer contacte amb el mar no resulta gaire destacable; èiders, els primers gavians de potes roses, garses de mar, corb marins grossos, gavinetes de tres dits i la primera àguila marina. Seguim conduint fins arribar a la meravellosa península.
Gavinots, èiders (alguns encara amb plomatge nupcial), becs de serra grossos, becs de serra mitjans (més nombrosos com més al nord de la península), són sempre presents al costat de la carretera. L'altre costat és plena de grives cerdanes, mosquiters de passa i boreals i passerells golanegres. A part les àguiles marines es deixen veure amb frequencia (en comptabilitzem mínim 10 exemplars).
La parada a Nesseby ens deixa 15 escuraflascons becfins uns 4m i un grup de batallaires a la mateixa distància. No tenim sort amb les anàtides (no veurem cap ànec negre ni fosc, ni cap èider que no sigui el comú).
Pernoctem a Vadso, sense no perdre abans un visita per la illa; familia de morells buixots, més escuraflascons becfins, territ de temminck i una colònia extensa de xatrac àrtic de les proximitats de la qual som expulsats amb contundència, entre d'altres.
Dia 21 de juliol
De Vadso fem cua cap a l'est de la península, ambien fred i ennuvolat (CANVI DE TARGETA DE MEMÒRIA DE LA CÀMERA!). A primera hora el trànsit a la carretera és inexistent i els ocells s'hi acosten molt més; corriols grossos protagonitzen disputes territorials enmig de l'asfalt, gambes roges vulgars reclamen des de les antenes telefòniques, paràsits cuapunxeguts persegueixen a les gavinetes de tres dits fins esgotar-les, àguiles marines descansen a rocams propers, una guineu busca l'esmorçar travessant la via, etc.
A terra ferma, una parella de paràsits cuapunxeguts protegeixen als seu polls encara petits. Mentre titelles encara porten becada als pollets i les gambes rojes vulgars reclamen el seu territori.
Ja a la carretera de nou, colònies de xatracs àrtics es tornen constants igual que la presència de paràsits cuapunxeguts i àguiles marines. Decidim introspectar a una zona interior amb l'idea de bimbar la perdiu d'escàndinavia que ja s'està fent d'esperar.
És arribar i moldre, al començar a caminar remena-rocs i pòlits cantaires reclamen el seu territori insistentment i, de cop, la primera perdiu d'escàndinavia intenta camuflar-se dels nostres oculars, però la cosa no acaba aquí, fins a tres simultàniees volen casi bé dels nostres peus. Identificar-les de les perdius blanques pot ser díficil; solen ser visiblement més grans i amb cert aspecte distint, l'identificacio segura en aquesta època requereix conèixer visualment les dues espècies.
A mesura que anem pujant apareixen les abundants daurades grosses, els territorials paràsits cuapunxeguts (que es fan els ferits per allunyar-nos de les seves zones de nidificacio), dos repicatalons de Lapònia, una cotxa blava, algun territ variant, etc.
Aquesta zona tornarà a ser visitada l'endemà.
Al tornar al cotxe es posa a ploure de forma moderada cosa que alenteix la nostra visita. Les mirades tornen al mar; àguiles marines, becs de serra de les dues espècies, èiders... I unes figures que són diferents: calàbries. Però massa grans per ser agulles i petites, ens anem acostant i si: tres calàbries de bec blanc mudant el plomatge a hivern! Avui estem de sort.
Per la carretera tot segueix interessant, potser com a més destacable un grupet d'ànecs glacials propers a un petit poble, més escuraflascons becfins, etc. Ens aturem en una platja quan encara plou i disfrutem de límicoles com ara tètol cuabarrat, corriol gros, territ menut, territ de temmink, etc. Parem en una zona on Gosney indica possiblitat de duc blanc però res semblant, només destacar un grupet d'uns deu sits blancs.
Arribem a Vardo i hi fem una ràpida visita, veient de lluny l'illa de Hornoya que no varem visitar (mala decisió), allà hauriem bimbat varis àlcids que ens han estat impossibles de localitzar.
A les proximitats d'aquesta localitat envoltada de boires i confiats rens, ens aturem en una gravera apartada de carreteres on localitzem nius actius de grives cerdanes (poll volander incluit) i de sits blancs (amb tres polls volanders), apart d'un niu ja buit d'un rapinyaire (aligot calçat, grifó o peregrí). Com dels sits ja teniem fotos de Ailigas no els fem massa cas, només fotografiant juvenils.
Caminant una estona veiem ja les primeres clapes de neu que resisteixen els mesos estivals a tant sols 100m d'altitud. Les titelles són molt abundants totes elles alimentant pollades tardanes, també remena-rocs, pòlits cantaires, còlits grisos i alguns límicoles a un petit aiguamoll de muntanya, entre ells, les tres primeres gambes rojes pintades.
Direcció Hamminberg no veiem gran cosa, destacar les primeres calàbries petites que s'han fet esperar i gran grups de becs de serra grossos i també grans els de becs de serra mitjans (fins a 45 junts). Arribats al poble, en una parada ràpida (se'ns fa tard) localitzem un gavinot hiperbori de 2n any. El paisatge imposa en aquesta zona, però potser no és la millor per veure varietat d'espècies.
Dia 22 de juliol
Tornem ben d'hora a la pista que s'introdueix a la tundra que ens va donar les nostres primeres perdius escàndinaves el dia passat al matí.
Realment aquest és un lloc impressionant. Us deixem els ocells vistos en unes quatre hores de patejada: aprox. 15 repicatalons de Lapònia, aprox. 5 perdius d'escàndinavia + aprox. 20 pollets de tres mares diferents (ja volen i es dispersen per la tundra), 3 perdius blanques a les zones més rocoses, aprox. 20 daurades grosses, 3 calàbries agulla, 2 ànecs glacials + aprox. 15 pollets, aprox. 10 paràsits cuapunxeguts, 2 paràsits cuallargs, 2 cotxes blaves, sentides oques pradenques, aprox. 10 remena-rocs, aprox 5 pòlits cantaires, una colònia de xatracs àrtics, titelles i altres que ens deixem.
Les perdius d'escàndinavia, igual que les blanques, avui no ens deixen fotografiar-les ja que la majoria volen abans que les poguem localitzar. Polls i adults emprenen el vol gairebé quan els trepitjes.
A partir d'aquí agafem rumb ràpid cap a Tanafjord, a l'altre costat de la península. Deixant enrere el riu Tana arribem al famós acantilat on temps enrere havia criat el grifó però és evident que aquest any tampoc ho ha fet. La peninsula de Tanafjord a la segona quinzena de juliol acull ben poca cosa (almenys que veiessim). Ja a la tundra fem una parada amb l'esperança de veure corriols pit-rojos i aloses banyudes (els ocells que més buscarem però que mai veurem), no hi ha sort només ànec glacial, batallaire, gamba verda, daurada grossa i gavià argentat de potes roses apart de grans grups de rens.
Fem camí cap a Batsfjord, en els llacs atravessats veiem calàbries agulles i petites però el que no esperàvem és una ¡calàbria grossa en plomatge nupcial! Que tenim entès que és tracta d'una raresa ja que en teoria només cria a Islandia (sempre en termes europeus).
Seguim camí, aturant-nos en una zona on Gosney dóna especial menció a la alosa banyuda però no hi ha sort. En aquesta zona l'endemà al matí ho tornàrem a intentar però tampoc resulta. Ocells vistos al lloc: calàbria agulla, territ variant, territ menut, molta daurada grossa, molt sit de lapònia, titella, paràsit cuapunxegut, una parella de xatrac àrtic amb cries a 1m del pàrquing, sentides oques pradenques, còlit gris, remena-rocs, pòlit cantaire, i algun altre.
El paisatge a partir d'aquí és totalment inòspit, bona zona per perdiu blanca, alosa banyuda i corriol pit-roig però res. Ens hem d'acontentar amb parelles de calàbries petites com a més destacable. Arribats a Nordfjord veiem el sol després de dies sota els núvols, aqui tampoc fem cap avistacio destacable; una esmerla llunyana. Tampoc tenim temps per parar ja que es fa tard.
Dia 22 de juliol
Fem la patejada descrita anteriorment sense resultats i emprenem cua cap a Bervelag. La conducció és ràpida i no veiem gran cosa; una merla de pit blanc protegint la zona de gavians, parelles de calàbries petites, etc. En aquesta carretera veiem fins a tres ocells (cuereta blanca i tord ala-roig) atropellats consecutivament.
El paisatge imposa però els ocells que anem veient no disten dels comuns per la zona. Veiem "balses" d'èiders de fins a 200 exemplars junts jugant amb les ones, nombroses parelles de corriols grossos, etc.
Arribats i descansats a Bervelag, agafem el cotxe per fer una quilòmetrada ja que tenim la nit pagada prop de Stabbursdalen (zona en la qual no recomano perdre el temps, sobretot per el gast de temps que suposa anar-hi). Hi arribem a la tarda. Als "Valdak marshes" res d'oques però si dues parelles de grues com a més destacable i ja al parc natural on es troba el bosc de pins de més latitud del món s'observen nombrosos fringíl·lids però cap de nou: ocell sedós, més de 300 pinsans mecs, papamosques gris, mosquiter boreal, etc. Apart de nombroses petjades que podrien pertànyer al gall de cua forcada.
Dia 23 de juliol
Dia de viatge i pocs ocells. De camí a Ivalo parem a zones boscanes, tant de bedolls com de pins. Mosquiters boreals abundants i confiats, abundants tords ala-rojos, famílies de cotxes cua-rojes, gaigs siberians, cueretes grogues escandinaves, molta piula dels arbres, un àguila pescadora, gamba verda, una família de xarxets comuns, pinsans mecs, grives cerdanes, gambes rojes pintades, trencapinyes, passerells golanegres, entre d'altres.
De camí, passem a prendre un refresc al famós Neljan Tuulen Tupa, però no estem de sort i el pinsà dels pins ens dóna el buit, un altre absència de les importants.
Just abans d'agafar el primer avió direcció a Barcelona, visitem la zona indicada per Gosney per trobar el repicatalons petit, però no hi trobem res.
Calàbria petita, Gavia stellata
Calàbria agulla, Gavia arctica
Calàbria grossa, Gavia immer
Calàbria de bec banc, Gavia adamsii
Corb marí gros, Phalacrocorax carbo
Corb marí emplomallat, Phalacrocorax aristotelis
Cigne cantaire, Cygnus cygnus
Oca pradenca, Anser fabalis
Oca vulgar, Anser anser
Ànec coll-verd, Anas platyrhynchos
Xarxet comú, Anas crecca
Morell buixot, Aythya marila
Morell de plomall, Aythya fuligula
Èider, Somateria mollissima
Ànec glacial, Clangula hymealis
Morell d'ulls grocs, Bucephala clangula
Bec de serra gros, Mergus merganser
Bec de serra mitjà, Mergus serrator
Àguila marina, Haliaeetus albicilla
Àguila pescadora, Pandion haliaetus
Esmerla, Falco columbarius
Grifó, Falco rusticolus
Perdiu d'escàndinavia, Lagopus lagopus
Perdiu blanca, Lagopus mutus
Gall fer, Tetrao urogallus
Grua, Grus grus
Garsa de mar, Haematopus ostralegus
Corriol gros, Charadrius hiaticula
Daurada grossa, Pluvialis apricaria
Territ gros, Calidris canutus
Remena-rocs, Arenaria interpres
Territ variant, Calidris alpina
Territ de temminck, Calidris temminckii
Valona, Tringa glareola
Xivita, Tringa ochropus
Xivitona, Actitis hypoleucos
Gamba roja vulgar, Tringa totanus
Gamba roja pintada, Tringa erythropus
Gamba verda, Tringa nebularia
Tètol cuabarrat, Limosa lapponica
Becut, Numenius arquata
Pòlit cantaire, Numenius phaeopus
Escuraflasons becfí, Phalaropus lobatus
Batallaire, Philomachus pugnax
Paràsit gros, Stercorarius skua
Paràsit cuapunxegut, Stercorarius parasiticus
Paràsit cuallarg, Stercorarius longicaudus
Gavina cendrosa, Larus canus
Gavià argentat de potes roses, Larus argentatus
Gavià fosc, Larus fuscus
Gavinot, Larus marinus
Gavineta de tres dits, Rissa tridactyla
Gavinot hiperbori, Larus hyperboreus
Xatrac comú, Sterna hirundo
Xatrac àrtic, Sterna paradisaea
Somorgollaire alablanc, Cepphus grylle
Colom roquer, Columba livia
Tudó, Columba palumbus
Falciot negre, Apus apus
Oreneta de rivera, Riparia riparia
Oreneta vulgar, Hirundo rustica
Oreneta cuablanca, Delichon urbica
Grasset de costa, Anthus petrosus
Titella, Anthus pratensis
Piula dels arbres, Anthus trivialis
Cuereta blanca, Motacilla alba
Cuereta groga, Motacilla flava
Ocell sedós, Bombycilla garrulus
Pardal de bardissa, Prunella modularis
Pit-roig, Erithacus rubecula
Cotxa blava, Luscinia svecica
Cotxa cua-roja, Phoenicurus phoenicurus
Còlit gris, Oenanthe oenanthe
Tord comú, Turdus philomelos
Tord ala-roig, Turdus iliacus
Griva, Turdus viscivorus
Griva cerdana, Turdus pilaris
Merla, Turdus merula
Merla de pit blanc, Turdus torquatus
Mosquiter de passa, Phylloscopus trochilus
Mosquiter comú, Phylloscopus collybita
Mosquiter boreal, Phylloscopus borealis
Papamosques gris, Muscicapa striata
Mallerenga carbonera, Parus major
Mallerenga capnegra, Parus montanus
Mallerenga de Lapònia, Parus cinctus
Mallerenga cuallarga, Aegithaos caudatus
Garsa, Pica pica
Gaig siberià, Perisoreus infaustus
Cornella emmantellada, Corvus corone cornix
Corb, Corvus corax
Pardal comú, Passer domesticus
Pinsà mec, Fringilla montifringilla
Passerell bec-gros, Carduelis flavirostris
Passerell golanegre, Carduelis flammea
Passerell carpó-blanc, Carduelis hornemanni
Verdum, Carduelis chloris
Pinsà borroner, Pyrrhula pyrrhula
Trencapinyes, Loxia curvirostra
Trencapinyes bec-gros, Loxia pytyopsittacus
Repicatalons, Emberiza schoeniclus
Sit blanc, Plectrophenax nivalis
Repicatalons de Lapònia, Calcarius lapponica
Enhorabona, un gran viatge, que he llegit amb gran plaer. Aquella zona sempre és excel·lent per gaudir de la natura.
ResponEliminaXavier Martín