Arribada d'ocells del nord i un nou-vingut a la llista

Dia esplèndid i gens fred (15 d'octubre), com ha passat pràcticament tots els dies des de fa tres mesos. Un mínima de 10ºC i una màxima de 23ºC. Però tot i que l'escassetat de precipitacions i les temperatures anormalment altes (la setmana passada hem batut rècords amb màximes fins als 33-34ºC), ens fa pensar que la tardor encara està per arribar, som a mitjans d'Octubre i la natura segueix el seu curs; les aus començen a establir-se als seus llocs d'hivernada i els arbres a agafar colors groguencs.
Els ocells segueixen amb una creixent activitat gens menyspreable i molt més important que l'any passat a les mateixes dates. Ocells com la mallerenga petita, el gratapalles (bimbo pel jardí!), el tord comú, els pinsans comuns i els abundosos pit-roigs, complementen les sempre presents merles, mallerengues, tallarols, tudons... Que no està gens malament per trobar-nos a meitat d'un Octubre càlid i molt sec! La veritat és que avui ens hem emportat l'impressió de que el jardí funciona increíblement bé, al veure, per exemple, les disputes de fins a 8 pit-roigs per dominar exclusivament el jardí, el tord comú totalment acostumat als fruits del llorer (com a rutina), les mallerengues emplomallades empaitant la tímida i solitaria mallerenga petita i el gratapalles alimentant-se al camp de davant de la casa com si res. Ens demostra que cada visita pot portar-nos més que una sorpresa i que, el jardí, cada cop atreu més varietat i abundositat d'ocells i, per tant, l'esforç de plantar arbres i deixar zones sense trepitjar donen el seu fruit i fan funcionar el nostre "parc natural" cada vegada amb més força.
La vegetació, en canvi, no passa la seva millor temporada. Les pluges és fan molt d'esperar (des de el juliol que no plou bé). I els arbres poc adaptats al jardí com la prunera, el kaki, l'avellaner... ho noten de valent.
Però les nits ja són llargues i fresques, que sumat a la llarga sequera fa que els caducifolis més sensibles com el cirerer, l'arç o el liquidambar comencin a canviar el color de les fulles i inclús alguns a tirar-les.

Ocells

- Una de les grans sorpreses del dia ha estat l'abundositat de pit-roigs (5-8 exemplars), mai haviem vist més de dos junts al jardí. Ja abans de sortir el sol hem sentit el cant melòdic que sol fer a la primavera per tal de dominar el territori. I de sobte, han començat a aparèixer exemplars per totes bandes. Les disputes eren inacabables; quan un pit-roig s'atrevia a baixar als arboços o a la zona de la menjadora, el pit-roig dominant el perseguia incansablement (fins a més de 10 minuts de persecució en alguns casos), mentres altres exemplars cantaven des de els roures i pins. N'hi ha un (el dominant), que ha baixat constantment al terra de la menjadora a picotejar les restes de cacahuets que deixen les mallerengues.
- Un altre de les notícies més destacables o la més destacable ha estat la visita d'un gratapalles femella.
Des de els roures d'abaix ha volat fins el kaki, on s'hi ha aturat un breu moment i de seguida ha volat fins els llorers. I al cap de poc ha volat fins el camp del davant de la casa on s'hi ha estat uns 10 minuts menjant algunes llavors entre la palla seca creada degut a l'absència de pluges.
El gratapalles és un ocell d'ambients, més aviat, oberts. Creiem que degut a la desastrosa tala d'arbres que s'ha estat produint durant aquests anys, creant molts camps abandonats, s'ha afavorit la presència d'aquest fríngil·lid, que com ja he comentat no haviem vist mai al jardí.
Segurament es tracte d'un exemplar en migració o en dispersió cap a zones més baixes, ja que, al hivern a Catalunya augmenta bastant el nombre d'aquests ocells, amb exemplars provinents del nord.
Foto: (sento la pèssima cualitat de les fotos, però són fetes darrere del vidre de la finestra)

- I si fa dues setmanes vam rebre el primer pit-roig de la temporada, avui hem rebut el primer tord comú. Especie que com ja sabeu ens agrada especialment. L'exemplar semblava força establit a la zona, ha aparegut tard (cap a les 11:00), volant directament cap al llorer, que tants ocells ha atret aquest any. Ha estat buscant una bona estona els seus, ja, escassos fruits entre les branques, fins que m'ha vist enfocant-lo amb la càmera i s'ha endinsat pels arboços.
Aquest si que ha estat fidel a la seva cita de l'any passat, que vam veure el primer exemplar casi bé el matiex dia.
Fotos entre les branques del llorer:

- Segueix sent notícia la mallerenga petita, que segueix al jardí. Però, com fa dues setmanes només a primera hora. Canta des de els pins durant llargues estones i de tant en tant s'aproxima a les menjadores, però en el cas d'avui les mallerengues emplomallades l'han foragitada ràpidament, al veure-la esperant a la prunera
- Els pinsans comuns segueixen igual que fa dues setmanes (mínim 6 exemplars). Una parella dels quals ha baixat a veure si trobava alguna llavor i al veure que no ha marxat bastant ràpidament, tot i que han tornat més tard. Segurament entre setmana baixen a alimentar-se de les llavors que els hi deixem quan marxem. Els exemplars restants han sobrevolat el jardí de sud a nord i de nord a sud unes quantes vegades (si és que eren els mateixos, és clar).
- Ha aparegut un cotxa fumada femella (un altre nou-vinguda del nord), creiem que atreta per l'abundositat i la gran activitat dels pit-roigs.
- Les merles segueixen buscant els negres fruits del llorer entre les seves fràgils branques, que com ja hem dit ja són ben escassos. I per tant el nombre de visites també s'ha reduit (minim 3 exemplars. Tot i això ja una femella, que l'identifiquem perquè té la gola d'un color més pàl·lid del normal (ja la veiem a l'estiu), que està establida al jardí i passa llargues estones tant al llorer com als roures i arboços.
- Segueix la migració de tudons amb grups de fins a 30 exemplars localitzats, que és aprofitada, desgraciadament, pels caçadors ( a les primeres hores del matí el soroll de les escopetes era constant). Als colúmbids se'ls veia estressats i volaven ràpidament cap a llocs més segurs. Alguns es paraven al jardí i a la parcel·la del costat per descansar, i fins i tot cap al migdia tres exemplars, un d'ells jove, s'han entretingut menjant uns quants aglans dels roures d'abaix. (mínim 55 exemplars vistos)
- Els tallarols de casquet en contra del que esperavem segueixen sense augmentar en nombre (mínim 4 exemplars). N'hi ha una parella molt establerta al jardí i d'altres exemplars que hi passen de tant en tant. Però de ben segur, que quan acabin de madurar les cireretes d'arboç (ja queda poc) augmentaran substancialment
- Es veuen diversos exemplars de ballester en migració activa cap al sud i sud-oest. No paren de passar exemplars dispersos durant tot el matí. Aquest any sembla que s'han retrasat un mica.
- També es veuen alguns grups petits d'orentes vulgars (poques) i fins i tot, alguna oreneta cua-blanca. Totes cap al sud. Tot i que un grupet de 5 orenetes vulgars en direcció est-sud-est.
- Les mallerengues carboneres, blaves i emplomallades són abundants, però tampoc notem un augment fort comparat amb fa dues setmanes. Sovintejen les menjadores i juguen a perseguir-se entre elles.
- Els bruels segueixen establerts al jardí (mínim 2x), però ja comença a fer-se més costós veurel's.
- Ha tornat a venir sol el pica-soques blau. Podria tractar-se d'un exemplar dels dos nascuts al jardí o bé un de la parella que hi cria.
- Les garses són menys abundants que fa dues setmanes i molt menys que fa un mes. Sembla que el gruix del grup s'ha dispersat, o qui sap, potser s'han desplaçat a un altre zona per passar millor l'hivern.
- Segueix sense augmentar el nombre de pardals xarrecs (una parella), i casi que millor així els cacahuets duren més i les mallerengues poden menjar més tranquiles. Tot i això hi ha un exemplar molt acostumat que entra a la menjadora plana com si res. L'any passat per aquestes dates eren força abundants.
- També hem notat un descens d'estornells vulgars (el pas migratori afluixa), tot i que un grup encara es para als arbres del voltant durant el migdia.
- 1 gaig bastant fugaç.
- I per acabar dir que cap a les 10:30 un falcònid bastant gros ha passat en vol baix sobre el jardí de nord a sud. Tenia un vol més sostingut que el del xoriguer comú i que el de l'esparver vulgar, amb unes ales més grosses. Podria ser un astor, però no ho sabrem mai.



Vegetació

La vegetació està sota els efectes de la sequera continuada. Els arbres que ho pateixen més, ara per ara, són el petit avellaner, el kaki, la prunera i el liquidambar. Molt altres els trobem afectat però aguanten prou bé, com ara, els cirerers.

Començem amb els roures. Els roures o la majoria d'ells els trobem bé, ells saben aguantar tant les sequeres com les inundacions i mentres l'aguanten van fent crèixer els abundosos aglans (no tants com l'any passat). Però el roure gran de dalt, que és el que li sol afectar més les sequeres, si que li trobem símptomes; ha engroguit algunes fulles i ha deixat caure moltes altres, però no hi ha cap problema perquè ara, en teoria, arribarà la pluja i el fred.

Detall de les fulles deteriorades del roure de dalt. Això si mentres engradeix els aglans, com també es pot veure a la foto.

 Detall de la mida dels aglans

 Però els roures no són els únics que formen els seus "fruits". Els marfulls, l'arç, els arboços i els llorers (fruits dels quals s'han pràcticament acabat), també s'apunten.
Els arboços els hi deu faltar 1-2 setmanes per tenir-les al seu punt.

Fruits madurs dels marfulls. Que estan aguantant prou bé la sequera.

Detall del que era una branca de llorer plena de fruits. Només queda el que no va arribar a madurar. Estornell, merles, tords, tallarols, rosegadors i segur que molts altres l'han més que aprofitat durant aquest inici de tardor.

 L'arç que ja ha deixat anar gran part del seu fullatge degut, més que res, a la sequera. Ara ja começa a engroguir les últimes fulles que li queden. D'aquí res quedarà ben pelat, amb les seves llavors que no cauran fins març-abril.

El kaki mostra les fulles esmorteides com gran part de l'estiu, però ben verdes. Encara no ha notat l'arribada de la tardor.

La prunera "Santa Rosa", ha patit molt amb aquesta última glopada de l'estiu (principis d'octubre) i ha començat a treure la fulla amb una velocitat extraordinària, donant un toc molt tardorenc però sense ser causa del fred. Encara que si ens hi fixem amb els brots superiors encara són ven verds.

Aspecte general de la prunera "Santa Rosa" amb colors gorcs-taronges.

Detall de les ramificacions inferiors,  amb totes les seves fulles gairebé seques. Cauen amb facilitat quan remous les branques.

El liquidambar també està afectat per aquest càlida i seca tardor. Al contrari de la prunera; mostra les fulles del ramatge inferior ben verdes, però la part superior està ben pelada. Ha deixat anar molt del seu fullatge  (veure foto abaix). Esperem que a la primavera broti amb contundència.

Fulles, encara verdes, del liquidambar.

Detall d'una fulla afectada pels vents càlids.

Els cirerers no mostren un aspecte tan pobre i aquests si, sembla que els hi ha afectat l'allargament de les nits,que sumada a la sequera han fet que engrogueixen el seu fullatge de seguida. Mostren, fins i tot, colors cromàtics.

Inclús han començat a deixar anar alguna fulla

Detall de les fullles tirades del liquidambar.

I per últim, una foto d'una gran notícia que ja comentàvem en posts passats: el rebrotament de la moixera de guilla.

Per últim comentar que els rat-penats ja es troben en plena letàrgia. Però que encara es veuen sargantanes, papallones, avispes i inclús saltamartins, entre altres insectes.


Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga petita, Pinsà comú, Gratapalles, Pit-roig, Merla, Tord comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pica-soques blau, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Gaig, Estornell vulgar, Ballester, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Bruel, Pardal xarrec, Pardal comú, Cotxa fumada, Falcònid no identificat

Temps d'estiu i algunes sorpreses

Avui (diumenge dia 2), tot i ser un dia calurós tant per l'època com pel cos (màxima de 29ºC i mínima de 10ºC), hem tingut algunes sorpreses dignes de comentar.
La sorpresa més important ha estat la visita d'una mallerenga petita. Un ocell que de ben segur que visita alguns jardins amb constància i que no suposa cap gran alègria per la majoria de gent, però al nostre jardí es fa cara de veure. Només l'haviem avistat al jardí a l'hivern de 2009-2010, quan un temporal de neu va deixar nevat el Montseny fins ben avall durant 1 mes (també va nevar al jardí). Altres visites destacables han estat, per exemple, l'arribada del pit-roig o la precocitat d'un pinsà comú mascle en menjar les restes dels cacahuets de les menjadores de malla (encara no hem posat llavors).
Pel que fa a la vegetació, s'ha de dir que, en general, té més bon aspecte. Tot i que les temperatures segueixen ben altes, ja refresca més per la nit i l'ambient és una mica més humit. A destacar la rebrotació de la moixera de guilla (fet que no esperàvem), que indica que està ben viva i la persistència dels fruits del llorer (n'hi havia moltíssims), que encara atrauen a moltes merles i a estornells.

- Comença el dia amb una temperatura d'aproximadament 10ºC, abans de sortir el sol les ja venen les típiques especies de mallerengues (carboneres, emplomallades i blaves), que n'hi ha més que fa dues setmanes. Però sentim un cant que no concorda amb cap d'aquestes especies (tuit-tuit...tuit-tuit repetitiu), de seguida pensem amb la mallerenga petita, però creiem que és improbable i ho deixem amb reclam de mallerenga blava extrany. Al cap de pocs minuts veiem una mallerenga petita just davant de la finestra ( a les branques del roure que queden a dos metres de la finestra) que s'entreté caçant alguns insectes i finalment vola fins al pi del jardí on es passa una estona cantant.
No va visitar les menjadores, però qui sap si ho fa sovint. Com hem comentat, per nosaltres és un cita de gran valor (feia pràcticament 2 anys que no en veiem al jardí). A veure si d'aquí dues setmanes segueix al jardí.
- I per fi podem dir que ha arribat el pit-roig, l'inividu s'ha passat unes estones reclamant al jardí. Hi hagut un moment que s'ha encuriosit per la finestra i s'ha posat ben aprop a veure que hi veia. Això si, no es veu gaire establert i podria tractar-se d'un exemplar en pas, ja que no ha visitat la menjadora ni s'ha posat en els llocs preferits del pit-roig de cada any.
- Com hem comentat a dalt, un altre gran novetat, és la precocitat dels pinsans comuns en baixar a les menjadores. Impressionant! L'any passat no hi van baixar fins a finals de Novembre quan ja havien format un grup força gran, i en anys anteriors igual o encara més tard. Tot i això, només hem avistat a 2 exemplars; un bonic mascle (el que ha baixat a la menjadora, juntament amb una parella de pardals xarrecs) i un exemplar femella més distant. Al veure que aquest any van decidits, ja hem comprat unes poques llavors perquè es vagin acostumant a baixar a les menjadores. Normalment les llavors no les compràvem fins al Novembre.
Detallem més la visita a la menjadora; De sobte, després d'haver sentit els seus reclams, veiem un pinsà comú mascle a les branques del roure de dalt associat a una parella de pardals xarrecs. Es mostra bastant confiat a la meva presència a la finestra (molt confiat per el mes i les temperatures), i no dubta en baixar fins a la troanella "Ligsutrum Ovalifolium" on tenim una menjadora de malla. Un cop allà vola fins el terra sota de la menjadora i, de seguida, se'n va.
- Els pardals xarrecs han tornat al jardí (una parella), després d'uns dos mesos d'absència. I és que quan s'omplen les menjadores sempre acaben tornant. Com ja hem dit, ens ha visitat una parella. Han accedit a la menjadora de malla de la troanella lentament i bastant insegurs. Quan han acabat de menjar han volat ràpidament en direcció sud-oest.
- Els tallarols de casquet estan augmentant en nombre. Fa dues setmanes només hi havia una parella i avui n'hem contat mínim 5 exemplars. Es mostren molt actius entre els arboços i llorers. Com us podeu imaginar també han descorbet els carnosos fruits del llorer i se n'aprofiten continuament. Aquests però no se'ls empassen com les merles, sinó que els mosseguen agafant petites porcions. Estan a l'espera de la maduració de les cireretes d'arboç, que encara els hi falten algunes setmanes.
- Les orenetes vulgars han estat casi bé absents, però al migdia un grup d'uns 7 exemplars ha sobrevolat el jardí en direcció nord-est. Les seves congèneres; orenetes cua-blanques, ja no s'han vist.
- Com deiem les merles són abundants (mínim 6 exemplars), i n'hi hia un grup de 4 que està totalment establert al jardí. S'han passat tot el matí menjant cantitats bastant grans de fruits del llorer (empassant-se'ls com si res) i descansant entre les branques dels arboços o dels roures d'abaix.
- Els tudons segueixen bastant abundants (mínim 55x), però potser no tant com fa dues setmanes (que pot ser pel dia calid). Deu haver començat la caça, perquè se'ls nota molt més estressats i els seus vols ja no són tranquils, fan molts més moviments ràpids). Els nostres joves ja han escampat, potser cap al sud o potser cap a un lloc més resguardat dels trets i, per tant, no s'han vist al jardí. Comentar que tot i que no s'han vist tantes formacions de grups com fa dues setmanes, cap a les 12:00 un grup d'uns 30-35 exemplars ha sobrevolat el jardí.
- Les garses segueixen establertes als pins de la parcel·la del costat i constantment s'enlairen grups de fins a 10 exemplars, tornant amb poca estona. Ja no visiten tant els roures per agafar aglans, com els gaigs que a diferència de fa dues setmanes no se n'ha vist ni un.
- Els estornells vulgars segueixen ajocant-se als roures i pins del jardí i de les parcel·les del costat, fent el xivarri típic de l'especie. Aquest cop si que els hem pogut "pillar" picotejant els fruits del llorer (a 2 exemplars), que han fugit de seguida que ens han vist.
- Els bruels segueixen sent abundants (mínim 3 exemplars) i sobretot molt presents. Es passen gran part del matí caçant al jardí. L'any passat eren costosos de veure, mentre que aquest any des de el Setembre són ben fàcils de localitzar.
- Una parella de verdums i una de caderneres han passat volant sobre el jardí
- Tant sols un exemplar de pica-soques blau ha visitat la menjadora per tal d'emmagatzemar algunes pipes als arbres.


Vegetació

Com hem comentat a l'introducció la notícia més sobtant i alhora més destacable és la rebrotació de la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), després d'haver-se desprès de totes les fulles a causa d'una malàltia anomenada "roya", propiciada per l'alta humitat (massa reg). El cas és que hi hem trobat unes 6 rebrotacions a diferents llocs del jove arbre plens de fulles ben verdes i tendres. Això és bó, més que res, perquè ens demostra que l'arbre és ben viu, ja que aquestes noves fulles amb el fred tornaran a caure (és caducifoli).

Els arbres més nous; cirerers, liquidámbar, kaki, prunera Santa Rosa i el petit avellaner, mostren un aspecte millorat a setmanes anteriors tot i que no gaire. Tots ells estan esperant a que arribin els freds per desprendres de les fulles esmorteides d'aquest any i rebrotar frondosament a la primavera (o almenys això és el que esperem).

Dels veterans del jardí comentar que l'arç ja ha perdut molta fulla i ha format una bona catifa de fulles seques spta seu. Això es produeix sobretot per la sequera i la calor, però també hi comença a influir l'allargament de les nits i la diferència de temperatura entre el dia i la nit.
Els roures segueixen igual que fa dues setmanes; amb unes fulles no gaire esplenderoses (però bé), algunes fulles que cauen a casua del dèficit d'aigua i amb els apreciats aglans (no tants com l'any passat), en plena maduració.
Els cirerers d'arboç mostren un aspecte sorprenentment saludable i ja comencen a inflar les seves delicioses cireretes. Els llorers també mostren un aspecte bastant bó i, com ja hem dit, encara conserven alguns dels seus fruits que són constantment extrets pels túrdids (merles i estornells).




Deixant de banda els arbres i arbusts comentar que les sargantanes segueixen actives i els rat-penats també, però aquests últims sembla que han reduit molt la seva activitat.
Obviament encara es veuen papallones, avispes, abundants mosques i inclús salta-martins, sobretot al migdia.

Ho deixem aquí per avui, esperem que durant la próxima visita poguem disfrutar de la fresca que correspon a l'època.




Ocells: Pit-roig, Pinsà comú, Cadernera, Verdum, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Bruel, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Oreneta vulgar, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Merla, Pardal xarrec

Estadístiques any 2010-2011

Aquesta setmana farà un any que vam iniciar el bloc, que és diu ràpid però deu ni dó.
Un any d'emocions i d'aprenentatge. Un any que ens ha servit per conèixer més a fons el jardí i fer-lo millor per la natura i, per tant, per nosaltres. Un any, que per fi, hem pogut documentar i, per tant, podrem recordar. I no només podrem recordar si a l'hivern ens va visitar un picot garser petit o si els pica-soques van criar amb èxit, sinó que podrem recordar cada detall de totes les jornades que hem passat el matí gaudint del jardí, des de els dies més freds de l'hivern, fins als calurosos matins d'agost.  Només per això ja ens val la pena haver creat aquest bloc, que en realitat és com un petit diari del que passa al jardí, que a la llarga ens servirà com a record de la natura que hi habitava, quan l'urbanització encara deixava pas a parcel·les sense edificar (més per la crisi que per un altre cosa).

Deixant-nos de rotllos, hem elaborat unes estadísitiques d'alguns dels ocells, que per motius variats, el seu pas pel jardí d'aquest any ens ha semblat interessant
Hem seleccionat 9 especies més o menys representatives, encara que n'agafariem moltes més. De les quals 3 són hivernants, 2 experimenten un pas migratori important i 2 són estivals.
Les dades són orientatives, no són purament exactes. Sempre hem agafat el mínim d'exempars observats (per exemple, si varem apuntar entre 40 i 80 lluers, a l'estadística hi hem posat 40.)
No olvideu de clicar sobre la gràfica per veure-la millor.

Començem pels hivernants;
Un dels hivernants més representatius és el pinsà comú. Un ocell que pot semblar estrictament hivernant, però que ja arriba al Octubre i que aquest any hem pogut observar fins i tot a l'Agost. És un ocell al que valorem molt, ja que a partir de mitjans de gener es torna bastant confiat, i veure com s'enlairen del prat de gespa al arbres durant tot el matí és impressionant.

Un altre hivernant que ens encanta és el tord comú . Que aquest any ha estat especialment abundant durant el mes de Desembre (fortes onades d'aire fred van propiciar autèntiques invasions de túrdids a Catalunya i a Espanya). Aquest també és migrador (a partir de l'Octubre, es poden veure exemplars que van cap al sud).
Com veiem a la gràfica, els tords casi sempre, per no dir sempre marxen abans que comenci el març. En canvi, els pinsans poden ser encara molt abundants durant aquest mes.
El tord segueix el fred (durant el novembre-desembre en va fer molt), en canvi el pinsà segueix les estacions i cada any sol venir i marxar més o menys a les mateixes dates (amb excepcions).

Però perquè enganyar-nos, l'hivernant al jardí per excelència és el bonic lluer. Dels lluers si que podem dir que són totalment hivernants a la zona, solen arribar de mitjans de Novembre cap endavant i marxen cap a finals de Març, apurant moltes vegades fins a principis d'Abril. Tot i que varien molt en dates i sobretot, en nombre d'un any a un altre.
Un fet interessant, és que observem una baixada dràstica dels exemplars al 27 de desembre, igual passa amb els pinsans comuns (no tant dràsticament), i curiosament aquesta davallada coincideix amb el dia en que trobem més tords al jardí.
També veiem que arribem més o menys un mes després dels pinsans, però marxen del tot dues setmanes després.

Acabem amb els hivernants i comencem amb els migradors. Els tallarols de casquet, cada any ens sorprenen amb un bon pas post-nupcial aprofitant fruits com les cireretes d'arboç. Tot i que mostren un caràcter més o menys residents (tot i que alguns anys enimg de l'hivern o de l'estiu són díficils de veure).

Així com anomenem als lluers; el hivernants per excelència. En el cas dels migradors són els tudons els que encapçalen la llista. Els tudons tenen un pas bastant bó per la zona, i lu divertit és que les dates solen variar bastant d'un any a un altre.
Només mirant al gràfic ja podem veure aquestes diferències; l'any passat el punt àlgid de la seva migració es trobava al Novembre, aquest any, dos mesos abans ja hi trobem el mateix nombre d'exemplars. Impressionant.

Com a representat estival tenim el rossinyol. Un ocell que no passa gaire temps al jardí, i sempre amb forma d'1-2 exemplars (deu haver-hi una parella). Aquest any ha arribat a principis d'abril i ha marxat, com la majoria d'anys, abans de començar el juliol. Tot i que, pot ser vist durant tot l'estiu. Les cites a partir de mitjans d'Agost, ja es consideren cites post-nupcials.

Una visitant, també estival, que ha estat novetat del jardí aquest any és la magnífica tallareta vulgar. També ha estat poc temps, però al estar segurs que es tractava de dos exemplars, també fa pensar que hi van criar.

I per últim, un visitant bastant excepcional al jardí, que no mostra cap mena de preferència cap a ninguna data. Hi ha les mateixes probabilitats d'observar-lo en totes les estacions. Aquest ocell és el picot verd.
Sembla que el seu nombre de visites al jardí està en augment. L'any passat el vam veure uns tres cops, i fa dos anys encara no l'haviem vist mai al jardí.

Ho deixem aquí, encara que en posariem moltíssims més. Seria interessant el pardal xarrec, el bruel, el mastegatatxes, el tallarol capnegre... Però no els podem posar tots. Però sempre podem revisar les dades de bloc d'aquest any (que són les mateixes que les dels gràfics), i veure-ho.

En fi, ja hem acabat el primer any i a partir d'ara comença una etapa encara més important. Podrem comparar amb facilitat e innovar nous mètodes per atreure la natura, podent comprovar de primera mà si realment són efectius o no, si valen la pena...
Esperem que us hagi agradat compartir el jardí amb nosaltres aquest any, i que el seguiu disfrutant!

Mentre esperem la tardor...

Mentre esperem la tardor, cada cop trobem més ocells al jardí. Avui ha estat el primer dia que hem notat que estem al Setembre, casi bé no s'ha vist el sol i la màxima s'ha quedat curta (22ºC), tot i que durant els próxims dies tornaran les temperatures anormalent altes. Com deiem els ocells "han tornat" al jardí; merles, garses, mallerengues, tudons, gaigs, tallarols e inclús picots verds són constants al jardí. A més hem pogut fer dues observacions prou interessants durant la nit; una probable rata cellarda i una parella de gamarussos. També comentar que els tudons, estornells vulgars i orenetes ja es troben en plena migració (ja ho començavem a notar fa dues setmanes).
Deixant de banda els ocells, les plantes encara estan patint els efectes d'un estiu que sembla que no es vol acabar. La sequera és acusada, i és que des del 25 de juliol tan sols han caigut uns inapreciables 5mm (0,7mm dels quals, avui) i sembla que acabarem el Setembre sense sumar cap litre més...
Tot i això avui es respirava una olor de tardor, com si l'estiu s'hagués tallat en sec. Grups nombrosos de tudons sobrevolant el jardí, garses i gaigs agafant aglans en grups més grans que mai, una brisa constant i fresca, un dia fosc, ruixats... Però al saber que torna l'estiu (temperatures altes) tota aquesta sensació es queda amb anècdota.


Començem el resum amb més detall amb les observacions de la nit;
La primera cosa que vam poder observar al arribar, és la gran activitat dels rat-penats. Que menjen sense parar, perquè al fer-se les nits més llargues ja s'oloren el fred i, per tant, la letàrgia. Pel que fa a la seva activitat al fals sostre, es veu que aquests dies tenen més moviment que el normal (més restes d'excrements).
Ja, a l'entrar al jardí (22:30), després de comprovar que les menjadores s'havien buidat una mica, sentim uns sorolls entre els arboços i el llorer que ha fet fruit. De primeres vam pensar que haviem despertat a una merla o algun altre ocell, però extranyament les branques seguien movent-se. Ens acostem i... un rosegador bastant més petit que una rata i més gran que un ratolí i amb la panxa blanca-grisàcea salta entre les branques del llorer en direcció als arboços més amagats. Això ho fa amb tota habilitat entre branques bastant fines. Casi bé segur es tracte de la rata cellarda vista l'hivern passat o un altre exemplar, que aprofita els últims dies d'activitat per atipar-se dels madurs fruits del llorer.
Decidim no molestar-la més i ens anem a dormir, però encara no hem acabat les emocions de la nit. Cap a les 2:00 ens desperten uns udols que venen de ben aprop. Es tracta de mínim 2 exemplars de gamarús. Es passen uns 5-10 minuts cridant al jardí, sentim un cap a la zona del pi i els roures d'abaix i un altre més cap a la parcel·la de la dreta. Degut al gran rembobori, una garsa es desperta, ja que sentim el seu típic "roncar". Després d'haver cridat la garsa es fa el silenci absolut i ens tornem a dormir.

Ens aixequem ennuvolat i amb pluja intermitent, les primeres mallerengues carboneres enceten les observacions diurnes;
- Les mallerengues carboneres (mínim 10x), blaves (mínim 5x) i emplomallades (mínim 5x) ja tornen a visitar les menjadores. Les carboneres tenen el domini i, fins i tot, alguns exemplars es dediquen a fer guàrdia durant una estona espantant tant a les altres carboneres com a les seves congèneres mallerengues emplomallades i blaves. Les emplomallades són abundants, comparant amb la seva activitat normal. Són les que més ens agraden tant per la seva gran confiança (es deixen a aproximar fins a 1m i s'aproximen quan omples les menjadores), com per la seva intel·ligència; saben perfectament que som nosaltres els que posem el menjar i no sel's oblida ni agafen manies durant l'estiu. Com els pica-soques agafen pipes i les intenten amagar, tot i que ni molt menys amb tanta efectivitat. Les mallerengues blaves començen a agafar confiança altre cop, n'hi ha una de molt dominant que foragita tant a les emplomallades, com a les blaves amb insistència.
En conclusió, que les mallerengues tornen a posar vida al jardí. Per últim comentar que solen posar-se a la branca d'avet que vam enganxar a la menjadora (novetat). Fotos de la menjadora al post anterior.
- Els tudons són realment l'alegria de la vall. El símptome que fa més de notar que estem al Setembre. A primeres hores del matí diversos bàndols d'uns 25 exemplars sobrevolen amb alegria el jardí i la vall, i més tard formen un grups d'uns 40 exemplars per dividir-se just sobre el jardí. Un espectacle. Comentar que aquest any han començat la migració més d'un 1 mes abans que l'any passat.
Deixant de banda els exemplars migrants, els nostres joves comencen a aprendre a menjar aglans. Els pares hi van primer i s'atipen aprop seu, fins que els joves (mínim 5 exemplars) volen fins les branques aglaneres i agafen algun que altre empassantse'ls com si res. Esperem que aquests joves residents poguin esquivar els perills de l'hivern com l'escassetat d'aliment i sobretot a la gent que no té res més a fer que fotrels'hi tiros, i tornar a niar als nostres arbres.
- Les garses i els gaigs s'han passat gairebé tot el matí menjant aglans. Les garses ja fa temps que s'han agrupat. Tinc la sensació que aquest any n'hi ha més que en cap altre. Tenen el jardí com a zona de descans i d'esbarjo, s'ajoquen a les branques altes dels pins i roures i de tant en tant algun grup nombrós s'atura als roures a menjar aglans, mentre es persegueixen i juguen. Els gaigs han estat més constants que mai (mínim 3x), sempre n'hi havia 1 pel jardí, s'associaven al grup de garses i les seguien (menjaven alhora, descansaven als pins amb elles), les garses no mostraven gaire rebuig a la seva presència, de fet, sembla que jugaven a perseguir-los i als gaigs no els hi feia gaire res.
- Una de les principals notícies ha estat la constància d'una parella de picots verds al jardí. De bon matí hem descobert un exemplar als roures d'abaix gràcies a que una part del gran grup de garses amb dos gaigs associats s'han apropat cridant. L'ocell s'ha quedat inmòvil, passant dels crits dels còrvids fins que s'han dispersat. S'ha estat allà uns 15 minuts picant a una branca principal, després, ha volat als bosquet de pins de la parcel·la del costat i just en aquell moment s'ha vist el segon exemplat volant darrere seu. Més tard ha tornat al mateix lloc que abans, però al agafar la càmara m'ha vist i ha tornat al bosquet de pins, on l'estava esperant l'altre picot. Han estat tot el matí a la zona.
- Les orenetes vulgars i cua-blanques es troben en migració activa, però bastant disperses. Alguns grups a molta altura i alguns a molt poca altura, i sorprenentment molts grups en direcció nord-est. Les agrupacions no passaven dels 15 exemplars. Inclús al migdia es veien alguns exemplars d'orenetes vulgars solitàries a poca altura, com si no haguéssin començat a la migració
- Els tallarols de casquet segueixen sense augmentar el seu nombre. Només hi ha una parella que es passa el dia perseguint-se entre els arboços. Ja no hem vist els tallarols capnegres joves (sembla que ja han anat a buscar nous territoris), ara només queda la parella adulta que no deixa el jardí ni un sol minut.
- Els bruels estan encara més actius i confiats que fa dues setmanes (mínim 2x). Caçen petits insectes amb la típica tècnica de l'especie; mantentint-se en l'aire buscant la presa.
- Les merles són igual o més presents que fa dues setmanes i segueixen obsesionades amb els fruits del llorer (mínim 4x). Són molt constants al jardí i mostren bastanta tolèrancia a la nostre presència. Tenim una especial predilecció pels túrdids i sempre es una alegria veurel's correr per la gespa, atipar-se de fruits, preseguir-se entre els roures... Encara que es tracti de merles (la especie més comuna).
- Els estornells vulgars han augmentat molt en nombre i en presència al jardí. De bon matí es veien grups força nombrosos associats als grups de tudons, volant sobre la vall. Més cap al migdia un bon grups, d'uns 40 exemplars, s'ha establert entre els roures del jardí i els pins de la parcel·la del costat fent un "xivarri" considerable. Inclús alguns s'han aturat als arboços, mirant-se els fruits del llorer (segurament durant altres jornades s'han atipat d'aquesta atractiva font d'aliment).
- Per últim comentar que la parella adulta de pica-soques blau ha tornat al jardí, agafant algunes pipes i visitant la caixa-niu (netejada) en la qual han criat aquest any.

I per acabar els ocells comentar algunes absències:
Com per exemple la del exemplar solitari de pinsà comú, que ja portava algun mes visitant-nos cada matí (debem haver tingut mala sort amb el dia). O també l'absència del pit-roig, que deu estar al caure (sol arribar a la segona quinzena de setembre, tot i que es pot fer esperar més). També destacar l'absència dels pardals xarrecs, que ja porten unes quantes setmanes sense donar símptomes de vida (i no és que els trobem a faltar). Aquests últims d'aquí dues setmanes també haurien de començar a aparèixer.



Entrant a la vegetació, farem un resum d'allò més destacable;
Els roures com ja haureu llegit a dalt, ja estan fent madurar alguns aglans (més d'hora que l'any passat), tot i que encara no cauen al terra. Aquests Quercus no es troben en el seu millor final d'estiu; tenen algunes fulles esmorteides i algun perd bastanta fulla, però en general es veuen bé.
El liquidambar s'ha recuperat de a crisi i mostra les fulles que van suportar-la amb un aspecte saludable i verdós.
La moixera de guilla ja ha perdut casi totes les fulles i no té ganes de rebrotar.
Els que tenen més mal estat ara són els marfulls (Viburnum tinus), que tenen ganes de pluja inmediata. El mateix que els Ligustrum ovalifolium (troanella) i els Ligustrum lucidum. Aquests últims han sortit aquests dos darrers anys provinents dels excrements dels granívors, creixen per tot arreu, cosa que és més aviat un problema. Recordem que no hem d'abusar de les invasives.


No m'enrotllo més, però és que ara a les portes de la tardor-hivern, la "jardinitis" s'apodera de nosaltres. A veure si el próxim dia ja ha començat la fresqueta (sembla que no). Gràcies per llegir-me!


Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Raspinell comú, Estornell vulgar, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Gaig, Merla, Pica-soques blau, Pardal comú, Picot verd, Gamarús, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca

Comença el pas postnupcial; cigonya negra

Doncs això, comença el pas postnupcial que es fa notar amb grups d'orenetes, agrupacions de tudons i algun migrant solitari com la magnífica cigonya negra. Recordem que al jardí, al contrari que en el pas prenupcial, en el pas postnupcial no ens solen visitar fríngil·lids eurosiberians com ara el mastegatatxes.
La vida dins del jardí, però, està massa tranquila. Grupets de merles, alguns insectívors com el bruel i algun granívor com el pinsà solitari trenquen la monotonía, però tot i així li falta vida. A més, no ha plogut en tot l'agost i segueix sense fer-ho, cosa que provoca que tot estigui extremadament sec i els arbres nous ho pateixen de valent.
Dir també que hem iniciat la temporada de menjadores, ja que teniem masses ganes. Tot i això avui, el primer dia després de dos mesos, no ha entrat ni tant sols una mallerenga. Esperem que d'aquí dues setmanes poguem dir tot el contrari. (Fotos abaix).

La notícia del dia; el vol alt d'una cigonya negra sobre el jardí. Una cita que apart de no haver fet mai al jardí, ens agrada especialment. La cigonya negra per nosaltres és un d'aquells ocells, que sense cap motiu en concret els hi tens una prefèrencia especial. La seva gran migració de l'África al nord d'Europa, la nidificació en boscos madurs eurosiberians, la seva tímidesa durant el període estival, la seva gran bellessa... fan d'aquest ocell, un dels més apreciats pels naturalistes.
L'exemplar en questió es deixava portar pel vent de l'oest en direcció est (direcció a L'Empordà). Abans de desaparèixer en la llunyanía ha estat planejant just sobre la urbanització.
- Les merles s'han especialitzat a atipar-se dels foscos fruits dels llorers. Han estat molt constants durant les primeres hores del matí. Mínim 4 exemplars (2x femelles, 1x poll, 1x mascle), el poll encara seguia a la mare arreu i li demanava menjar insistentment. Es tractava d'exemplars totalment residents.
- Les mallerengues blaves, emplomallades i carboneres han visitat el jardí però de manera esporàdica (3x mallerenga blava, 4x mallerenga carbonera, 2x mallerenga emplomallada)
- Els que si que han estat ben presents han sigut els bruels, que feia temps que no els veiem tant bé. S'han passat gran part del matí caçant als roures i arboços i emetent el cant caraterísitc (mínim 3x).
- Els tudons com hem dit a l'intorducció han augmentat els seu nombre. Creiem que han arribat els primers exemplars del nord ja que es veuen grups de fins a 15 exemplars sobrevolant el jardí i la vall i un grups d'uns 10 exemplars establerts a les vies del tren. Gràcies a ells recordem que ens trobem al Setembre i no al Juliol.
(mínim 35x). Els estornells vulgars també han augmentat les seves passades (volant) sobre el jardí, es veuen grups de fins a 8x. Semblen grups familiars.
- Les orenetes cuablanques i vulgars ja comencen a formar grups migradors, inclús algunes s'observen en plena migració normalment cap al sud-oest. Tot i que encara resten exemplars residents sedimentats. Els grups solen ser mixtos i d'uns 10-15x, tot i que s'ha vist un grup de majòritariament orenetes vulgars d'uns 40x.
- 1x d'aligot comú vist des de la finestra planejant sobre la vall sobre les 8:00 del matí.
- Els tallarols capnegres segueixen constants al jardí (mínim 3 x).
- 1x de raspinell comú
- El pinsà comú segueix visitant el jardí i reclamant des de la branques altes dels arbres. Ja porta més d'un mes i sembla que està sol. Podria tractar-se d'un exemplar jove que s'ha dispersat lluny de la zona de nidificació.
- Gaig  (mínim 2x).
- Grupet d'uns 5x de cadernera. Sembla que també començen a agrupar-se.
- Les garses són abundants i es mostren molt actives. Venen i van constantment.



Els arbres i arbusts

Les plantes, en general, les trobem patint els efectes de la sequera i de la calor en tota la seva esplendor. Fa dues setmanes pensavem que aquesta calor s'aniria i vindrien pluges, però ni s'ha acabat ni es vol acabar durant la propera setmana.
Els arbres no han sofert gaires canvis, com és normal, amb dues setmanes. Els roures segueixen fent crèixer els aglans que ja comencen a aprofitar-se per alguna garsa impacient i mostren un aspecte sà. La moixera de guilla mostra un aspecte desastrós, el liquidambar sembla que ha millorat amb el reg.
Tot això i més, ho resumim ara amb algunes fotos:


Primer, ens centrem amb el kaki i la prunera "Santa Rosa". El kaki mostra un aspecte que deixa molt a desitjar, però ens sembla que està inclús una mica millor que fa dues setmanes. La prunera té les fulles esmorteides però sembla que està passant bé l'estiu.
(detall del fullatge del kaki, detall del fullatge de la prunera i visió general d'aquests dos.)

El liquidambar, fa dues setmanes s'estava morint. Vam decidir posar-li un reg cada tres dies i ha reaccionat s'allò més bé. Tot i que amb la crisis soferta va perdre moltes fulles i en va assecar d'altres, que no han millorat gaire com mostra la primera fotografia.

La troanella ens mostra unes fulles esmorteides. Que ens diuen que està passant sed (res fora del normal de cada estiu)

L'arç negundo o auró blanc ara, com cada any, mostra l'aspecte més lleig. El seu fullatge està molt afectat pels vents secs de l'estiu (dels quals l'arbre és molt sensible), a l'espera d'adquirir els colors groguencs al mes d'Octubre.

 La moixera de guilla (Sorbus aucuparia), com ja comentavem fa dos setmanes no ha passat bé l'estiu. El fet és que no ha estat ni per la calor ni per la sequera, sinó que està afectada per la comú malàltia anomenada "roya". Aquesta malaltia és força comú en la moixera de guilla i sol presentar-se amb l'excès d'humitat, per tant, massa reg.
Avui el seu aspecte era horrible. Totes les fulles han estat afectades per la malàltia i cauen o són apunt de caure i els fruits ja van caure fa un mes.
Una pena... A veure si rebrota a la primavera.

I deixant-nos de males notícies, insistim en que els roures mostren un aspecte ben sà aquest any. Aquest exemplar jove, per exemple, ha fet una bona crescuda i segueix ben fort.

I per acabar la vegetació, una foto dels fruits madurs, carnosos i apreciats per les merles dels llorers:

-----

I per úlitm unes fotos de les menjadores omplertes avui i del filferro amb cacahuets que varem posar fa dues setmanes, respectivament:

 Com podeu veure hem canviat algun detall de la menjadora de "plataforma. Li hem posat una branca d'avet adherida perquè els ocells abans d'accedir-hi s'hi possin i així poder-lis fer fotos o veurel's millor. La veritat és que la menjadora ja està vella i amb prou feines aguantarà aquesta tardor-hivern, haurem d'anar pensant com serà la seva substituta.

Aquesta foto ens mostra com els cacahuets han estat trencats per les mallerengues. Per tant, tot i no haver-ne vist cap, si que hi ha mínima activitat.




Ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Estornell vulgar, Pardal comú, Pinsà comú, Cadernera, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Cigonya negra, Aligot comú, Merla, Tallarol capnegre, Gaig

Pic de la calor i de la sequera

Aquesta última setmana la calor ha estat la protagonista i si això li sumes els casi bé trenta dies que porta sense ploure (després d'un juliol fresc i plujós), ja t'imagines que al jardí mes aviat hi hem trobat males notícies;  la vegetació està resseca i hi ha més escassetat d'ocells que en tot l'any. I sumant-li que la paciència des de la finestra d'observació dels ocells és inexistent amb 30ºC, ja t'imagines que el resum no serà gaire espès. Però tot i així hi han algunes coses a comentar.

El dia ha estat, com hem dit, molt calurós amb una mínima tropical de 20ºC i una màxima de 32ºC sumat a una xafogor més que present. Només hem estat al jardí fins les 11:00 del matí, per tant les observacions han estat més aviat escasses.
Avui començarem parlant del món vegetal. Desgraciadament els protagonistes en aquest àmbit han estat els arbres plantats fa més poc, que pateixen els efectes de l'estiu. Aquests arbres són el kaki, el liquidambar i la moixera de guilla.
El kaki no s'ha adaptat gens bé durant aquest primer any, les seves arrels no es deuen haver desenvolupat gens, i al ser tant superficials fan patir a l'arbre amb facilitat i provoquen un aspecte desagradable amb poques fulles i totes elles apagades i marcides.
El liquidambar si que havia aguantat l'estiu bastant bé, fins que aquestra traca de calor i absència de pluges final ha acabat amb el seu aspecte saludable. Mostra unes fulles apagades i algunes d'elles marcides i inclús seques (algunes branques s'han assecat totalment). Tot i això després d'un reg abundant sembla que ha reaccionat bé, empinant les seves fulles ràpidament. Per això hem decidit canviar el reg programat i posar-lo sota seu (2 minuts cada tres dies).
La moixera de guilla, com els anteriors, ha patit els efectes d'una calor no pròpia de la zona on és autòctona. Però al revès d'ells sembla que tanta aigua li ha fet mal,  tenia 5 minuts de reg cada dos dies. Les fulles s'han engorguit, s'ha assecat alguna branca i han caigut els fruits que encara estaven per madurar.
Esperem que amb la baixada dràstica de temperatures que s'espera per demà-passat i amb les pluges que vindran al Setembre aquests arbres encara no adaptats al jardí puguin passar millor l'hivern i inclús (si no és molt demanar) oferir-nos algun color cromàtic durant l'octubre-novembre.

Altre arbres que pateixen els efectes de la calor d'aquesta segona quincena d'agost són la troanella (fulles esmorteides), la prunera "Santa Rosa", els cirerers i l'auró blanc o negundo. Però entren dins de la normalitat de cada estiu.

Deixant de banda las mancançes, dir que els roures mostren un aspecte molt saludable aquest any (encara aprofiten els generosos 110mm del juliol) ,inclús els joves han aprofitat per crèixer fora de les dates habituals. També destacar que alguns ja han començat a formar els aglans, de fet han començat a engrandir-los. Sembla que tot i que no serà tan bon any aglaner com el passat, deunidó quants n'hi haurà. Recordem, per exemple que fa dos anys no en van produir ni un
I com sempre, quan començen a crèixer els aglans, també comencen a crèixer ràpidament les cireretes d'arboç que d'aquí poc més d'un mes seran la delícia d'una gran quantitat de fríngilids, sobretot pels que hauran d'acumular greix per seguir el viatge cap al sud.
També mostren un aspecte saludable els abundants llorers del jardí, que ja tenen una part dels fruits ben madurs.


Amb aquesta calor és evident que encara no hem començat a omplir les menjadores, però els hi hem fet algun canvi i hem començat a retocar-ho tot, i és que ja tenim moltissímes ganes de començar a fer-les funcionar. De fet tenim pensat que d'aquí dues setmanes ja els hi posarem els primers cacahuets pelats. Avui els hi hem posat un filferro amb cacahuets amb closca clavats perquè les mallerengues més curioses vagin acostumant-se. Una de les anècdotes del dia ha estat, que encara portant dos mesos o més sense posar menjar a les menjadores una parella de mallerenga emplomallada al veure'ns manipulant-les s'han acostat ràpidament i han baixat a veure si els hi haviem deixat alguna cosa (s'han endut una decepció), mentres uns pocs exemplars de mallerenga carbonera ens miraven des dels arboços també per veure si les seves menjadores comencaven a omplir-se altre cop.
Els ocells han estat els típics d'un dia d'estiu al jardí menys dos visitants una mica més inusuals. Ja a mitjans de juliol vam anunciar la visita d'un exemplar de pinsà comú que semblava establert al jardí, doncs aquest ocell (totalment inusual al jardí a l'estiu) segueix al jardí reclamant des de les branques altes dels roures d'abaix, igual que com el vam veure fa un mes i alguns dies. Aquesta troballa confirma la residència del pinsà comú al jardí, almenys d'enguany. Realment satisfactori. Veurem en estius seguents... Ara l'únic que hem d'esperar és l'arribada dels nous individus que vindran del nord (però per això encara falta bastant).
L'altre visitant que surt de la monotonía és el rossinyol. El rossinyol sempre sol venir al jardí a la primavera, per desparèixer a principis de juny. No teniem constància de la presència d'aquesta espècie al jardí fora dels mesos primaverals. I ara se'ns presenten un ventall de possiblitats; migrador, resident poc visible, retorn al lloc de cria abans de partir cap al sud... Això si, l'ocell semblava establert al jardí ja que es movia per l'escala d'abaix amb confiança i no se n'anava gaire lluny quan s'espantava (gats...).

La migració post-nupcial no es fa gaire de notar, si bé és cert que s'han vist grups d'oreneta cua-blanca (10 exemplars) cap el sud i d'oreneta vulgar (12 exemplars) sense rumb fix.
També una parella de tallarols de casquet movent-se durant tot el matí entre els llorers i arboços del jardí, dels quals no es pot confirmar la migració i potser un augment tímid del nombre de tudons.

Els tudons que niaven al jardí, obviament, ja han finalitzat la nidifiació que no sabem ni sabrem si ha estat exitosa o no. El que si que podem afirmar és l'abundositat de tudons joves al jardí i a la parcel·la de la dreta del jardí (mínim 5 exemplars joves), que es mostren molt confiats i no es desplacen gaire de la zona. Cosa que podria indicar l'èxit de la niada.

I per acabar els ocells comentar que ens han visitat un grup estival d'unes 15 mallerengues cua-llargues, que 1 exemplar de gafarró es mostra persistent i constant al jardí reclamant constantment, que els tallarols capnegres són ben abundants i, per últim, remarcar l'absència total dels pardals xarrecs.


I fora dels ocells comentar que les sargantanes sembla que comencen a buscar un lloc per hivernar, que els grills i llagostes són més abundants que mai i que després de molt de temps s'han tornat a localitzar exemplars de mantis religiosa al camp del davant de la casa.



Ocells: Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Tudó, Garsa, Gaig, Tòrtora turca, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Pinsà comú, Pardal comú, Rossinyol, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Gafarró

Bosqueta vulgar i altres sorpreses

Avui el dia ha estat bastant càlid, considerant que portem un juliol ben fresc. La mínima al matí ha estat al voltant dels 22ºC (molta calor), però realment ha sigut de 17,5ªC al finalitzar el dia. La màxima s'ha quedat als 27,5ºC. El cel s'ha mantingut bastant variable, amb grans clarianes i estones de cel fosc i ruixats dèbils.
Tot i trobar-nos en les dates en que ens trobem,hi ha hagut diverses sorpreses ornitològiques considerables per al jardí: un nou "bimbo" (bosqueta vulgar), atacs de les garses al niu dels tudons instal·lat al pi, un pinsà comú adult efectuant el típic reclam des dels roures d'abaix, moviment d'oriols, cries de tallarols capnegres i algunes altres que més abaix detallarem.
La vegetació ens mostra molt saludable aquest any, amb excepció del kaki i el liquidámbar, que suposem que al tractar-se del seu primer estiu encara no s'han adaptat del tot. Els veritables "fruiters" actuals del jardí (apart dels plantats fa poc); els roures i els cirerers d'arboç ja comencen a crear els respectius aglans i cireretes que maduraran entre el setembre i l'octubre-novembre.
De tot ho explicarem més detalladament en els següents paràgrafs.


Els Ocells

Com ja hem comentat a l'introducció, hi ha hagut bastants sorpreses, i tenint en compte que només hem efectuat unes 3 hores d'observació creiem que no està gens malament.
La principal notícia és l'aparició de la bosqueta vulgar. Un nou "bimbo" per al jardí. Ha aparegut entre els arboços cap a les 11:00 a l'inici d'un ruixat de curta durada, caçant alguns insectes activament. Al anar a buscar la càmera per fer-li una foto testimonial, no l'hem pogut tornar a localitzar.
No gaire menys important és l'observació d'un pinsà comú femella adult a les branques altes del roure  d'abaix. On ha estat reclamant durant uns 3 minuts fins que les garses l'han espantat. Mai havíem vist pinsans comuns al jardí fins entrat l'octubre, i es solen anar ràpidament al març (abans que els lluers). Al trobar-nos a ple juliol fa pensar que deu haver-hi un zona de cria no gaire lluny, cosa estranya. Però més estrany seria que es comencessin a dispersar cap a les zones d'hivernada. Per tant, la conclusió més adient és la nidificació a la part alta de la urbanització o pels voltants i que al finalitzar aquesta s'hagin dispersat a la búsqueda de gramínies. A veure si d'aquí uns anys ens criaran als roures!
També remarcable és que els tudons segueixen incubant els ous del niu del pi. En teoria, ja porten un mes incubant, així que d'aquí dues setmanes, si tot va bé, ja hauríem de poder veure els pollets. Un altre opció és que ja hagin sortit dels ous però que siguin molt petits i encara alimentats per la "llet" que segreguen els colúmbids quan les cries encara són petites. El problema és que durant al matí hi ha hagut diversos atacs de garses (en solitari o en parella), que s'aproximen al niu i intenten accedir-hi. El tudó les expulsa amb un aleteig fort i contundent, que per ara sembla prou efectiu. Ja veurem com aguanta. També comentar que una parella tudó ja ha finalitzat la cria i es passeja pell jardí amb dos polls que demanen menjar insistentment. Per últim dir que encara s'escolta constantment el parrupeig típic de l'espècie, que no tardarà en desapàreixer.
Destacable, també, el fort moviment d'oriols per la urbanització. El seu cant és constant a les parcel·les del costat. S'han localitzat fins a 5 exemplars sobrevolant el jardí per aturar-se a arbres propers. Aquest any no els pillem als roures, que de ben segur utilitzen d'atalaya quan no hi som.
Un altres sorpresa, no tant destacable com el pinsà, però igualment anòmala és l'observació d'una parella de tallarols de casquet , que solen arribar al jardí amb la maduració de les cireretes d'arboç. Aquest es mostren  bastant actius, caçant entre els roures, arboços, llorers i la troanella.
També a destacar, ja veieu que tenim moltes sorpreses, que les cries de tallarols capnegres ja han sortit del niu. Que segur que estava al jardí o a una zona molt propera ja que les cries es passen molta estona aprenent a caçar per la zona . Són dos polls que segueixen constantment a la mare, però que també demanen al pare, que sembla que està més desentès. Cap a les deu del matí la mare i un poll, s'han estat, literalment un quart d'hora fent voltes pell jardí, com si la mare li estigués ensenyant a volar i a esquivar les branques i esbarzers.
No tant destacable, però si rara, ha estat la visita d'una cuereta torrentera, que ha sobrevolat el jardí de sud a nord en vol baix. Fa dos anys aquestes passades de cueretes eren molt més constants (blanques i torrenteres).
I per acabar les observacions més destacables dir que durant gairebé tot el matí s'ha sentit el renillar del picot verd. Cap a les 10:00 un exemplar, creiem que femella, ha engegat el vol des de el roure de dalt en direcció oest pel mig del jardí.

I ara ja entrem amb les aus més comuns i/o activitats més quotidianes d'aquests:
Els pica-soques blaus es mostren actius entre els roures i els pins (uns 3 exemplars).
 Les mallerengues carboneres joves segueixen visitant les menjadores buscant pipes, que ja fa dies que no hi són. Les adultes canten des de les branques altes dels roures, no són gaire nombroses. Les mallerengues blaves canten i cacen distants a les parts altes dels arbres (només uns tres exemplars).
Un grup d'unes 7 mallerengues cua-llargues passen pel jardí buscant insectes, també, a les parts altes dels roures.
Les garses ja han finalitzat la criança dels polls i s'han tornat a agrupar formant el grup típic de la tardor-hivern compost, aquest any, d'unes 15-20 garses. Recordem que fa dues setmanes només es veien dues parelles amb els polls respectius al jardí. Enguany sembla que s'han reaagrupat força aviat. Com ja hem comentat diversos exemplars fan patir els tudons que crien al pi.  També s'observen les primeres reagrupacions dels estornell vulgars, amb grups de fins a 15 exemplars.
Aquesta vegada només hem rebut una visita d'un sol gaig.
Els pardals, tant el xarrec com el comú, es mostren dispersos al jardí. Els pardals xarrecs ja van finalitzar la cria en setmanes anteriors i els pardals comuns sembla que l'acaben de finalitzar fa poc.
S'ha vist una parella de gafarró i una de cadernera. El gafarró mascle encara canta, cosa que no tardara en deixar de fer.
Les orenetes cua-blanques, vulgars i els falciots negre locals encara no mostren símptomes de migració. Ja han finalitzat la criança dels polls.

Apart, comentar que aquest cop ja no s'han vist les tallaretes vulgars, cosa que pot significar que han abandonat el lloc o que simplement no hem coincidit amb la seva visita.

Els arbres i arbusts


En general, poca cosa a comentar. Com ja hem expressat abans els roures (sobretot el de dalt) i els arboços comencen a fer crèixer els seus fruits de tardor (cireretes d'arboç i aglans), mentrestant el llorer ens mostra els fruits madurs que no tardaran en caure (aquest any hi han molts). La prunera "Santa Rosa" ja ha finalitzat els seus, no gaire convincents ,estiraments , igual que els roures que ja comencen donar un toc verd fosc a les seves fràgils noves fulles (estiraments).
El "Sorbus aucuparia" ha fet grans les seves noves fulles i comença a donar color als seus magnífics i exquisits per als ocells, fruits vermellosos. S'ha adaptat perfectament, amb 5 minuts de reg cada dos dies!
Els cirerers mostren un aspecte saludable i "l'arce negundo" també tot i trobar-nos a la segona meitat del mes de juliol.
Els més degradats són el kaki i el liquidámbar que pateixen els efectes del seu primer estiu al jardí. El liquidambar ha engroguit algunes de les seves fulles de la part baixa de l'arbre i el kaki mostra poques fulles i descolorides, aquest any de ben segur que no fructificarà.


I ara ja ens posem a l'espera dels moviments de tardor que començaran tímidament a l'agost (orenetes...) i es faran de notar al Setembre. Tot i que avui sembla que hem tingut un "testet" amb la visita d'alguns ocells, inclús purament hivernals!


Ocells: Bosqueta vulgar, Cuereta torrentera, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pinsà comú, Pica-soques blau, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Oriol, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Gaig, Estornell vulgar, Pardal comú, Pardal xarrec, Bruel, Merla, Gafarró, Cadernera, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Picot verd