Dia: 29-12-2012
L'hivern no arriba ni vol arribar; les temperatures són ben suaus i el "mal temps" absent des de fa molt de temps, de fet, aquest any arrosseguem una sequera històrica. I és que la circulació de borrasques i fred no baixa de latitud i encara afecta a les zones del nord, com passa sempre a l'estiu.
Si no fos pel període "normal" de principis de mes, els arbres seguirien verds, però per sort les glaçades es van fer de notar, de manera que el jardí mostra un aspecte tardorenc-hivernal.
No han arribat més aus del nord des de fa un mes e inclús algunes deguts a motius propis del jardí han desparegut, tot i això tenim prou ben agenciades dues de les estrelles de l'hivern: el pardal de bardissa i el lluer.

El dia ha estat càlid (4-16ºC) i amb vent del sud-oest (ratxes fortes i constants de fins a 30km/h), típic dia dolent per l'observació d'ocells. La presència d'ocells a les menjadores serie ben generosa i abundant si no fos per principalment les tòrtores turques. Aquestes han provocat que els altres ocells tinguin menys disponibilitat d'aliment (sobretot al terra), que els rapinyaires siguin més que constants (l'astor, principalment) i que els gats passin més constantment pel jardí. Aquests tres fets es prosegueixen de manera contínua, fent molt dificultós l'establiment i l'abundància dels ocells i, a més, quan cap dels tres factor és present, el veinat es fa de notar. Comentar que tot això ve a arrel de la mort dels pins del costat, deguda al tallament de les seves arrels provocada per l'ajuntament i les seves tuberíes per l'aigua. Gràcies!

Ocells

- A mig-matí, un picot garser gros atret pel moviment de les menjadores s'ha aturat al roure de dalt. Tot i que ràpidament ha estat espantat pels extranys moviments de les tòrtores turques.

- L'astor segueix ben present per la zona, tot i que avui no ens ha oferit cap escena de caça ni ha passat pel mig del jardí. Tot i això les seves passades (mínim 5) s'han fet de notar i se l'ha vist volar baix per les parcel·les del costat. S'ha transformat amb una part més de la rutina del jardi, a causa de les poc despertes tòrtores turques.

- Un aguilot comú s'ha sentit vàries vegades molt proper al jardí, també espantant els ocells del jardí.

- El pardal de bardisssa (segurament el de fa dues setmanes), segueix present al jardí i de quina manera! És constant durant tot el matí. Mostra prelidecció per el juniperus gris, on s'hi passa llargues estones aturat. Baixa sovint al terra de les menjadores, més confiadament que la majoria d'altres ocells. Inclús hem notat certes intencions d'accedir a la menjadora plana, frustrades per algun dels fets comentats anteriorment.

- Mínim 15 lluers (segurament més), formen una part importantíssima de l'activitat del jardí. Alguns exemplars són més confiats que les mallerengues i es deixen aproximar a menys de dos metres o , per exemple, accedeixen abans a les menjadores després del pas de l'astor.
Visiten tot tipus de menjadores amb clara prelidecció per la menjadora plana, caixes-menjadora i la tubular de llavors. Nos són abundants com anys anteriors (la meteorologia tampoc els impulsa) però si constants. N'he contat fins a 8 exemplars menjant junts a la menjadora plana, a primeres hores del matí.

- Els pinsans comuns s'han reduit de forma dràstica, clarament els més afectats per la indesitjada presència de les tòrtores turques (mínim 10). Els que queden són els més confiats i adaptats, baixant al terra de les menjadores de seguida que poden. Desgràciadament no se'ns acut res per afavorir aquesta espècie que sempre havia format grans bandades al jardí. Un pena.

- Un mosquiter comú intenta caçar algun insecte des de els roures grans i els verds arboços.

- Un bruel passa pel jardí a primera hora. Caçant entre les groguenques o seques fulles dels roures joves.

- Un raspinell comú efectua la seva ruta diària pels roures madurs i pi del jardí.

- Mínim dos pica-soques blaus visiten les menjadores de cacahuets a primeres hores del matí.

- Mínim un tallarol de casquet mascle és present al jardí.

- El pit-roig dominant (per fi, només un), es mostra més actiu que de costum, visitant el terra de les menjadores constament. Com ja vàrem dir, és força més desconfiat que el que venia cada any.

- Les mallerengues carboneres i mallerengues blaves han disminuit el nombre envers fa dues setmanes.

- Les garses i els tudons no són gaire abundants per la zona.

- Una sola merla reclamava a primera hora per la zona d'abaix.

- Un túrdid no identificat emprèn el vol només veure'ns i se'n va ben lluny direcció oest.


Ocells: Picot garser gros, Astor, Aguilot comú, Pardal de bardissa, Lluer, Pinsà comú, Mosquiter comú, Bruel, Raspinell comú, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Pit-roig, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Túrdid no identificat, Merla

Ocells d'hivern i ambient càlid després del fred

Dies 15 i 16 del 12 de 2012.
Des de feia ja uns vint dies el fred hivernal s'havia establert amb alti-baixos, però constant. Això ha provocat el canvi de color dels arbres més tardans (roures, troanella, cirerers...) i una baixada considerable d'ocells del nord. Ara, la calor per l'època retorna, però els efectes de les temperatures baixes segueixen presents.
Els ocells són prou abundants, dintre de les limitacions d'enguany (tòrtores turques...) i els arbres ens transporten als anteriors dies de glaç.
Les nits han estat ennuvolades i el dia variable o serè en el segon cas, sempre amb vent constant,  proporcionant unes temperatures d'escàndol (14-19ºC) i (7-18ºC).

Els ocells

Com deièm els freds han expulsat els ocells dels seus llocs de nidificació impulsant-los cap a zones més benignes, així, per exemple, en el conjunt de Catalunya l'entrada de grives cerdanes és prou destacable (algunes de les parts altes del Montseny n'estàn farcides) o en el conjunt de la Península Ibèrica ja es veuen els primers ocells sedosos en els llocs clàssics.

Aqui, en el jardí, l'entrada d'ocells també es fa de notar, sobretot amb l'augment de lluers i pinsans comuns, però també amb cites com, per exemple, del pardal de bardissa, que ja feia temps que no el localitzàvem al jardí.
Comentar que s'ha vist clar que tenim quatre grans factors limitants, que vénen influits pels primers. L'augment de tòrtores turques (que s'acaben el menjar del terra ràpidament i ens han fet canviar les menjadores totalment) i la presència de rates de camp amb uns efectes semblants a les primeres. A més, a causa d'aquestes dues espècies que, a la vegada, han aparegut a causa de la forta edificació per la zona, tenim dos depredadors potencials que estàn prou pendents del jardí: els gats (no acaben d'ocasionar problemes serios) i la presència continuada d'un exemplar d'astor, que amb l'abundositat de les poc despertes de la zona, passa el dia al voltant del jardí i les seves passades arriben a ser constants en alguns moments (cosa de la qual no ens queixem, si bé és cert que limita l'activitat de les altres espècies al jardí).
Destaquem la poca abundositat de pardals xarrecs d'enguany i l'absència del pica-soques blau, entre d'altres.

- Un dels grans protagonistes del dia ha estat l'astor. Curiosament el dia 15 va voltar pràcticament tot el dia pel jardí i, en canvi, el dia 16 no s'ha vist.
En la passada més contundent, primer proba sort amb els tudons de la parcel·la d'abaix fent un picat contundent i creant un ressonant batec d'ales dels perseguits palumbus. Llavors, ràpidament recula cap el jardí probant sort amb les tòrtores turques que surten disperades en totes direccions, fa una volt i torna a passar pel mig del jardí a molt poca altura, passa pel mig dels roures d'abaix, per acabar aturant-se als pins de la parcel·la del costat durant més de 30 minuts, fins que la pressió de les garses o simplement la gana el fan marxar.
Queda clar, però, que aquesta no ha estat ni molt menys la seva única passada. Les passades del exemplar s'han convertit en un fet més de la rutina del jardí; els ocells petits al veure'l ràpidament s'amaguen entre el brancatge dels arbres i arbusts on resten tranquils e inclús alimentant-se dins d'aquests fins que veuen que marxa, per la seva banda les tòrtores turques al poc temps ja tornen a ser al jardí.
Tot i que mai l'hem vist aconeguir cap presa, es poden veure plomes de tòrtora turca per diverses zones del jardí (amb plumons i plomes junts; indici de desplomació), i això, juntament amb el clar indici de desplomament d'un tudó de fa dues setmanes, certifica que si té prelidecció per la zona és per algun motiu.

- Els lluers han augmentat el nombre i la constància respecte fa dues setmanes tot i que no acaben de ser abudants i constants del tot (mínim 15 exemplars), per la causa clara de que no disposen de les llavors de la menjadora plana, que només eren del tot possibles sense la presència de les tòrtores turques. Tot i així, s'han adaptat prou bé a les noves circumstàncies utilitzant constantment les caixes-menjadora (on malauradament només hi caben quatre alhora).
Les disputes, llavors, són constants. Comentar que, almenys alguns exemplars, es troben perfectament establerts al jardí i quan portem un cer temps a fora reclamen e inclús canten des de les branques properes esperant que ens anem per baixar.

- Almenys un pardal de bardissa és present al jardí. Un ocell que abans formava part de la rutina de tardor-hivern del jardí, però que l'any passat va ser absent. Per tant, l'esperàvem de fa temps.
L'exemplar es mostra desconfiat i gens adaptat a les menjadores (mirant-les de lluny), s'ha localitzat dues vegades en el mateix punt (sota el juniperus gris) picant el terra desconfiadament i espantat pel moviment de les tòrtores turques. Veurem si presenta una adaptació, tot i les mancançes d'enguany.
Deixo una foto més que testimonial de la seva presència:

- Els pinsans comuns han augmentat en nombre (mínim 20 exemplars) i sobretot en constància, però com els lluers, no acaben de ser tant abundants com en anys passat per la causa clara de les tòrtores turques.
Hi ha exemplars totalment agenciats al jardí, que no s'allunyen d'aquest en tot el matí i present una bona adaptació. Per exemple, uns quants exemplars no tenen cap por en accedir a la menjadora plana, que normalment resta buida (per la causa repetida).
Com que no han trobat o no troben abundós aliment al voltant de les menjadores, veiem molts comportament independents a aquesta; s'alimenten a totes les zones del jardí (entre les encara presents flors dels arboços, entre els apreciats fruits de la troanella, al terra d'abaix...).

La primera foto mostra que quan no abuden les llavors se les saben fer, per exemple, amb la novetat de l'any; l'abundositat relativa de llavors a la troanella. A la segona s'entreveuen els bons colors cromàtics dels roures

- Mínim 4 tallarols de casquet encara són ben presents i constans al jardí. La relativa abundositat d'aquests per les dates, ve donada per la abundosa fructificació de la troanella. S'alimenten dels seus negrosos fruits constantment, inclús, quan l'astor és aprop. Hi ha dos mascles que van junts arreu i són els que es troben més sedimentats al jardí.
Com que cada cop els fruits de la troanella escasseijen més, aconsegueixen trobar alternatives com picotejar les més que darreres cireretes d'arboç en mal estat per les glaçades o inclús començar a explotar les blavoses llavors del juniperus sp., que no solen ser gaire apreciades pels ocells (tot i que en anys anteriors algun tord se'n alimentava amb ganes).
Imatge testimonial d'un mascle al juniperus:

 

- Un exemplar de cadernera ha estat present al jardí durant una bona estona.

- Mínim un tallarol capnegre reclamava insistentment a partir de mig matí .

- Mínim dos pardals xarrecs accedeixen al terra de les menjadores, és sorprenent la disminució d'aquest a causa de les tòrtores turques, sense dubte els més afectats.

- Mínim dues cotxes fumades (tipus femella o joves) són prou constants al jardí. Sospitem que dormen al fals sostre de la casa, ja que a primeres hores un exemplar sembla que hi volgués entrar.

- Mínim dos pit-roigs visiten el jardí, clar és, però que n'hi ha un de dominant, que és prou constant, però ni tant confiat ni tant actiu com l'exemplar d'anys anteriors (estem segurs que no és el mateix).

- Les mallerengues carboneres i les mallerengues blaves són molt abundants i constants, sobretot les blaves en contrast a d'altres anys. D'alguna manera han estat afavorides de les disminució d'altres espècies.

Imatge de l'activitat més que normal d'avui:

- Les mallerengues emplomallades (mínim 2 exemplars), en canvi, amb l'abundància de les majors i les caeruleus han disminuit dràsticament el seu nombre i constància. Com, per altre banda, passa cada any.

- Un grup força dens, d'unes 25 mallerengues cua-llargues ha atravessat al jardí al migdia.

- Un mosquiter comú ens ha visitat al migdia, caçant i reclamant entre les fulles grogues del roure de dalt.

- Un raspinell comú ha estat reclamant a mig-mati - migdia.

- Les tòrtores turques com ja anem comentant són massa abudants i constants, baixen constanment. Són el principal problema pel funcionament de les menjadores. Per molt que adoptem mesures, segueixen fent mal bé el que amb la seva absència anava bé.

- Dos gaigs visiten els roures d'abaix a primeres hores.

- Els tudons són prou abundants i visiten amb certa asuiditat els arbres del jardí. Els que resten ara, ja hivernen a la zona. Alguns fins i tot mostren els denominats vols de zel.

- Les garses no són tant abundants com en anys anteriors, de fet, abans que caigués el pi tenien una mena de dormider entre aquests.


Ocells: Astor, Lluer, Pardal de bardissa, Pinsà comú, Cadernera, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pardal xarrec, Cotxa fumada, Pit-roig, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Mosquiter comú, Merla, Tòrtora turca, Tudó, Estornell vulgar, Garsa, Gaig

Arriba el fred

 Durant aquests últims dies, per fi, ha arribat el fred en forma de glaçades i temperatures màximes més baixes. Però el jardí, per una sèrie de fets, exceptuant l'arribada dels lluers, no ha canviat gaire de fa dues setmanes. En general la vegetació sembla que porta un lleu retràs i els ocells no s'acaben d'establir.

El dia ha començat fred (-2ºC o -3ºC depenent de l'observatori), cosa que ha propiciat una blancor destacable als camps, inclús s'acumulava 1cm de gebre sobre les fulles d'alguns arbusts com ara la troanella, els arboços i esbarzers, fins les 9:30 el gebre ha restat impecable. En canvi, la temperatura màxima s'ha enfilat més que en dies anteriors arribant a uns agradables 13ºC. Amb tot, els ocells han estat ben presents durant tot el matí, tot i que amb poca varietat  i depenent de les espècies amb poca intensitat per l'època. La causa de que el moviment d'ocells no hagi estat gaire destacable és que la menjadora nova ha caigut al terra, deixant, a més, dos menjadores de malla inutilitzades.

 Els ocells
Com comentàvem poca variabilitat i, pot ser, poc moviment per les temperatures i les dates en que ens trobem.
Apart de l'aparició de lluers, destacar l'atracció que produeixen els fruits de la troanella en el seu estat òptim i l'absència d'ocells d'alimentació estrictament insectívora. A més, un gat és bastant present al jardí, provocant clara inseguretat entre els ocells, sobretot en els que tenen que baixar al terra per alimentar-se.

- Els protagonistes de la jornada han estat uns vuit lluers que han visitat el jardí constantment, normalment de forma individual o en parelles.
Per tant podem dir que per fi han arribat aquests petits granívors del nord que cada any esperem amb emoció. L'any passat va ser molt mal any per l'observació dels spinus, però, per exemple, fa dos anys (un any normal), al 28 de novembre ja en comptàvem mínim 15 exemplars, per tant, la cita no és tempranera ni molt menys. Esperem que en properes setmanes vagin augmentant el seu nombre i tenir un bon grup establert per la zona, això seria gairebé segur si no fos per les molèsties que causen les tòrtores turques (que ja començen a cansar).
Ja de bon matí han aparegut els primers dos exemplars, i poc a poc, han aparegut més. A mig-mati un grupet de 7 exemplars ha visitat el jardí conjuntament, però les visites solien ser individuals, això si, constants. Visitant sempre la menjadora de plàstic per a llavors, i amb visites esporàdiques a les menjadores de malla e inclús a la nova menjadora quan aquesta era al terra.

- Encara localitzem un tord comú. Els exemplars que es localitzin a partir d'ara ja es poden considerar com a hivernants per la zona, ja siguin divagants en un ampli terreny o més establerts a l'urbanització. L'exemplar s'ha vist alimentat-se dels fruits de la troanella al migdia (14:15), quan ja tancàvem les portes de la casa. Molt confiat entre l'espessor de l'arbust.

- Els pinsans comuns segueixen establerts al jardí (mínim 20 exemplars), però podem afirmar que en menor abundància i menor constància que fa dues setmanes (que tampoc eren molts)... La causa més clara és la omnipresència de les tòrtores turques que exploten les llavors que els hi deixem constantment, aquest fet està provocant serios canvis en el jardí, a més, la caiguda de la menjadora al terra també hi pot tenir a veure (manca d'estabilitat).
Tot i així, encara són sempre constants. Alguns visiten el terra amb força constància, s'acumulen fins a 8 exemplars al terra menjant junts. Els més atrevits i confiats s'han hagut d'adaptar a les circumstàncies i, per exemple, menjen de la menjadora de plàstic per llavors.
S'observa clara predominància de femelles, amb mascles, de primer o segon any.

- Mínim tres verdums visiten uns quatre cops els arbres del jardí, per tal de trobar el moment per baixar a menjar a les menjadores o al terra d'aquestes. En un moment de tranquilitat (gats, gent...), un exemplar s'alimenta al terra juntament amb pinsans comuns.

- El pit-roig es mostra més establert i confiat que en setmanes anteriors. A primera hora pica les "boles" e inclus s'alimenta en una menjadora de malla. Més tard, les seves visites són més que constants però es limita a menjar l'abundositat de menjar que s'acumula al terra.

- Mínim 1 tallarol de casquet femella és prou constant al jardí, tot i que el mascle també hi deu ser present. S'alimenta encara de les casi bé desaparegudes cireretes d'arboç i dels fruits de la troanella.

- Mínim tres merles visiten el jardí. Encara agafen alguna de les últimes cireretes d'arboç de l'abundant fructificació d'enguany, a més, també s'animen a alimentar-se dels més abundants que mai; fruits negres de la troanella.

- Mínim dos pica-soques blaus recolecten menjar i l'amaguen a les escletxes de roures i pins.

- Un tallarol capnegre reclama pel jardí al migdia.

- Les tòrtores turques s'ajoquen sovint al roure de dalt amb grups de fins a 20 exemplars. De tant en tant, baixen al terra de les menjadores i algunes pujen a les menjadores a alimentar-se de totes les llavors que poden.

- Les mallerengues emplomallades han estat molt poc abundants i constants a causa de que són els pàrids menys dominants i, per tant, quan les menjadores no són ben plenes els hi costa accedir al menjar.

- Les mallerengues blaves i carboneres han anat augmentant en nombre i constància al llarg del matí, al final eren ben abudnants i constants.

- Tant sols hem avistat dos pardals xarrecs sense intenció de visitar les menjadores, sembla que aquest aquest any ja no ens volen visitar...

- Els tudons i les garses no són gaire abundants.

- Una cuereta blanca sobrevola el jardí quatre vegades.

A més, hem tingut una visita fugaç d'un regulus sp. (segurament bruel) i ens ha sobrevolat un rapinyaire amb tota la pinta d'astor adult, espantant els tudons de la zona i els ocells del jardí.


Els roures, tot i les últimes glaçades segueixen verds, en general. El roure de dalt ja deixa anar alguna fulla i presenta un aspecte marronós en algunes zones, els altres a primera vista semblen totalment verds.
La troanella presenta, ja, un color totalment tardorenc amb abundosos fruits que són aprofitats per molts ocells.
En canvi, per exemple, la prunera Santa Rosa i l'auró americà presenten un aspecte totalment hivernal.


Ocells: Lluer, Tord comú, Pinsà comú, Verdum, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Pica-soques blau, Merla, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Pit-roig, Cuereta blanca, Pardal xarrec, Rapinyaire no identificat (sembla astor mascle), Regulus sp.

Novembre temperat

 Dia: 18-11-2012
 Aquest mes en contra del normal no ha entrat el fred. Les temperatures segueixen massa temperades i les glaçades són absents, així, doncs, l'entrada d'ocells hivernants (va ser forta a finals d'Octubre pel conjunt del país), els colors de tardor e inclús l'hivernada dels rat-penats s'han aturat. Tot és ben verd, i ara, el marró hauria de començar a predominar. Així i tot, les menjadores rebosen d'activitat, però la diversitat d'ocells ha baixat.
El dia ha estat ennuvolat i plujós amb temperatures molt suaus i molt poca oscil·lació tèrmica (13-16ºC). La pluja ha estat prou constant, feble, a estones moderada (6 L/m2).


Els ocells

Avui començarem remarcant les absències dels ocells que haurien d'aparèixer pel jardí per les dates: En primer lloc, els pardals xarrecs, que semblava que a finals d'estiu- principis de tardor retornaven a les menjadores de forma normal, hi són totalment absents. En segon lloc, trobem a faltar els hivernants per excel·lència; els lluers, l'any passat ja no varen ser gens abundants ni constants i sembla que aquest any amb l'absència de fred encara ho poden ser menys... esperem canviar de parer, seria el primer any des de que van aparèixer per primer cop que no apareixen per la zona. Per últim, trobem a faltar el pardal de bardissa, un hivernant que en anys anteriors havia estat sempre-present, constant i confiat al jardí, però ja l'any passat només el vam veure amb migració, aquest any de moment ni això...

I ara el recompte normal:

- Un astor jove de l'any ha fet acte de presència al jardí, i de quina manera! Abans d'explicar la cita, però, dir que almenys en l'últim any no és rar veure exemplars d'astor al voltant del jardí, tot i que és el primer cop que veiem un juvenil, per tant, sembla que aquest estiu han criat satisfactòriament.
De sobte, cap a les 9:30-10:00 hores han començat a sortir tudons disparats des del roure de dalt (no sabíem que hi eren), de cop, just darrere de l'últim tudó apareix el jove astor, intentant tocar aquest, cosa que no aconsegueix. Amb les urpes buides s'atura als roures d'abaix, d'on volarà al cap de poc temps.
Destacar que tot i la fallida d'aquesta vegada, sembla que en d'altres ha tingut més sort, ja que sota les branques del roure de dalt hi havia símptomes clars de desplomació d'un tudó per part d'un rapinyaire. És cert, però, que no té perquè tractar-se del mateix astor.
Pel que fa a la reacció dels altres ocells del jardí, la de sempre. Quan la primera mallerenga localitza el perill els crits d'alarma ressonen per tot i amb questió de dos segons tot petit ocell desapareix de l'escena, de tota manera l'astor semblava indeferent davant dels ocells petits, fixant-se només amb les preses més fàcils i molt més contudents; els tudons.

- Mínim dos tords comuns són presents al jardí. Molt més dispersos que fa dues setmanes, són localitzats als arboços, al roure de dalt i als pins de la parcel·la del costat. Encara aprofiten les no tant abundants cireretes d'arboç.

- Un exemplar de mosquiter comú caça entre les branques del roure de dalt a mig-matí.

- Els pinsans comuns han augmentat la seva afluència, constància i nombre envers fa dues setmanes (minim 20-25 exemplars), n'hi ha 4-5 exemplars molt acostumats a la menjadora plana que passen llargues estones sobre d'ella rebuscant les últimes llavors. Al terra, se'n veuen fins a deu exemplars junts, la gran majoria femelles adultes amb tant sols dos mascles localitzats junts. A veure si s'adapten correctament al canvi de les menjadores i hi accedeixen sense problema.

- Mínim dos verdums es miren les menjadores pràcitcament buides (en aquell moment) des de les branques superiors dels arbres. Creiem que seràn uns dels més beneficiats amb la remodelaicó de les menjadores que s'ha portat a terme, ja veurem!

- El pit-roig, que aquest any definitvament no és el de sempre ha estat constant el jardí, de fet, volten dos exemplars pel jardí però un exemplar està molt més establert. A aquest no li fa gaire gràcia accedir a les menjadores i s'acontenta en menjar el que cau al terra. Comentar que encara se'l sent cantar a primera hora; molt més tímidament i discretament que fa dues setmanes.

- Els bruels (mínim dos exemplars), són molt constants, insistents i confiadíssims sobretot al roure de dalt, fins al punt que m'atreviría a dir que un exemplar no abandona el jardí en tot el matí. I és que mentre les fulles dels roures siguin verdes, sembla que aquests petits e inquiets insectívors es quedaran al jardí adquirint greix per suportar els mesos on hauràn de caçar entre el fullatge de perennifolis amb menys insectes a oferir.
Els bruels, llavors, amb la caiguda de les fulles dels roures, normalment fan un desplaçament (no creiem que gaire llarg) en zones més propenses per trobar aliment, llavors al jardí, durant els mesos més freds no són ni molt menys tan abundants ni constants com a principis-mitjans de la tardor.

- Un exemplar de raspinell comú efectua la seva ruta diaria entre els troncs dels roures del jardí.

- Mínim dos pica-soques blaus visiten les menjadores de malla.

- Les mallerengues emplomallades són menys constants i abudants que en setmanes anteriors perquè el nombre de mallerengues blaves i mallerengues carboneres ha augmentat molt, limitant les seves possibilitats a les menjadores. Les blaves són molt abundants, constants i confiades, són per tot arreu inclús piquen el vidre de la finestra des d'on observem! Les carboneres també són ben abundants.

- Mínim 5 merles són presents al jardí. Han disminuit presència, constància i nombre comparat amb fa dues setmanes i ara es veuen els exemplars més residents, que sembla, per tant, que han aconseguit expulsar els migrants. Encara s'alimenten de les cireretes d'arboç i dels cada any més abundants fruits del Ligustrum Ovalifolium.

- Mínim dos tallarols de casquet són presents al jardí alimentant-se, igual que les merles, en els arboços i a la troanella.

- Les tòrtores turques segueixen presents. Amb la renovació de les menjadores, però, ja no poden accedir a les llavors i amb poc temps decideixen alimentar-se al terra.

- Els tudons segueixen abundants per la vall però sense un pas clar. Amb l'espantada de l'astor i d'altres espantades on no localitzem el rapinyaire es formen grups d'uns trenta exemplars que sobrevolen la vall fins tornar-se a aturar. La pressió dels caçadors es menor a les anteriors setmanes tot i que encara els caçen a plaer... Queda clar, que el jardí és un lloc d'aturada , acumulant-se bastants exemplars abans de l'aparició de l'astor.

- Les garses estàn més disperses del normal.

- Mínim dos gaigs es mouen pel jardí i la zona en general. Emeten els seu típic reclam que cada cop costa més de sentir per la zona...

- Els estornells vulgars no són gaire nombrosos.



Pel que fa als altres animals el titular és que ens hem trobat que uns quants exemplars de rat-penat encara volen abans de la sortida del sol. Mai havíem vist rat-penats en una data tant tardana, cosa que afirma que la cosa aquest any no va bé...


Ocells: Astor, Tord comú, Mosquiter comú, Pinsà comú, Verdum, Pit-roig, Bruel, Raspinell comú, Pica-soques blau, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Merla, Tallarol de casquet, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Gaig, Estornell vulgar

Extra: Les causants de la poca activitat a les menjadores

Com comentàvem en el post convencional, l'activitat d'ocells és ben forta i variada, però pel que fa a les menjadores és bastant menor a l'habitual per les dates.
La principal causa, com també comentàvem, són les tòrtores turques. Que s'acaben el menjar (les llavors).
Obrim aquesta entrada per mostrar dos grabacions testimonials amb la càmera de foto-trampeig, la primera mostra clarament les tòrtores turques i la segona l'activitat normal de la menjadora plana aquestes dues últimes setmanes.
( Explicació detallada en l'entrada anterior)

 Com vam insinuar això canviarà ben aviat amb una remoledació completa de les menjadores, que ja explicarem i demostrarem detalladament.

Fruits de tardor, sorpreses i bonança

Dia: 4-11-2012
La tardor va avançant i amb ella van arribant nous migrants del nord, per aquestes dates la majoria arriben a la península per hivernar-hi (tudons,merles, tords, mosquiters...), encara que aquest any a causa de les temperatures agradables encara volten per la zona ocells transaharians com el bimbo pel jardí d'avui: el coll-tort! A més, igualment destacable la presència de com a mínim un reietó, segona cita al jardí. Els rèptils i els rat-penats, tot i les temperatures suaus, ja dormen sense excepció.
El jardí encara és ben verd i els colors de tardor són tímids i poc generals, esperant els primers freds de debò. Val a dir, però, que farà una setmana vam enregistrar una mínima de -1,2ºC, prou baixa per a ser finals d'octubre.

El dia d'avui ha estat càlid (14-21ºC) amb cel variable majòritariament ennuvolat, inclús amb algunes gotes despistades.

Els ocells

Abans de fer el recompte, avui, ens explaiarem una mica més en la introducció, que hi ha coses a comentar.
Com hem comentat a dalt, la migració és la nota dominant al jardí amb dos protagonistes destacats (dos coll-torts i el/els reietons) juntament amb altres aspectes ben interessants com ara l'abundositat de túrdids. Diem, doncs, que els ocells pel que fa al jardí són ben abundants i diversos, però pel que fa concretament a les menjadores l'activitat ha estat molt reduida i escadussera per l'època; fa dues setmanes veiem, ja, pinsans baixant al terra de les menjadores i moltes mallerengues, aquesta, en canvi, els pinsans pràcticament no baixeni les mallerengues són ben poc abundants fins al mig-matí-migdia que es van tornant més abundants, tot això per una causa clara: les menjadores restaven buides de fa dies. Les menjadores s'acaben molt ràpid per dues causes clares: les tòrtores turques acaben amb les llavors de la menjadora plana de seguida i tenim la sospita que les rates de camp tenen molt a veure amb l'acabament de les menjadores de malla, això, òbviament, és inaguantable i, per tant, en les próximes setmanes hi haurà un canvi radical en la situació i aspecte de les menjadores, tant apareixent de noves com canviant-les a llocs molt diferents, ja ho anireu veient.
 D'absències mínimament destacables; el tall del pas d'orenetes (per fi) o el pica-soques blau que aquest any sembla que tant sols apareix quan hi ha menjar segur a les menjadores. També l'absència, de fa molt de temps del pardal de bardissa, que la temporada passada només ens va visitar durant la tardor, però que en anys anteriors havia sigut un hivernant ben sedimentat, veurem aquest any si hi ha sort.

Comentar també que aquest any hi ha hagut una entrada de lluers força tempranera per tot el país (al jardí no n'hem vist), potser si les menjadores funcionessin correctament ja tindriem els primers exemplars establerts al jardí, sembla per tant que ens haurem d'esperar ben bé un mes a veurel's per aquí... A part de lluers també hi hagut entrada forta d'altres espècies com ara de grues (28 d'octubre) o de pinsans mecs bastant general.
També comentar que varies espècies que hivernen a l'Àfrica encara s'han vist recentment pel país com ara algún còlit gris o alguna cotxa cua-roja.

Abans del recompte explicatiu voldriem classificar les cites d'ocells en pas:

• Ocells que hivernen al país de les quals s'ha notat el pas al jardí: pas de reietons, pas de pit-roigs, pas de tallarols de casquet, pas de merles, pas de tords comuns, pas de mosquiters comuns i pas de cotxes fumades

• Ocells que hivernen a l'Àfrica i que encara volten pel jardí: pas de coll-torts.

Els ocells

- Mínim un reietó ha estat constant durant gran part del matí, no podem descartar que fossin dos o inlcús tres exemplars, la majoria de temps juntament amb bruels. Es tracte de la segona cita al jardí, per trobar la primera i única cita que s'havia fet fins ara hauriem de remuntar al 27 de desembre de l'any 2008 que teniem un inici d'hivern fred, aquell any l'ocell va baixar de latitud a causa de les temperatures baixes, en canvi, enguany es tracta d'un ocell en migració. Clara estar, llavors, l'excepcionalitat de la cita.
Sembla mentida que un ocells de tant petítissimes dimensions pugui creuar mars i grans extensios de terra, i és que el reietó sense ser un migrant potencial, pot fer viatges prou llargs. Depenent dels exemplars són residents, baixen tant sols de latitud, o bé, fan vertaders viatges, com deu ser el cas.
L'exemplar els exemplars en questió mostrava una clara preferència pel roure de davant de casa, caçant activament, amb un moviment inclús més incessant que el dels bruels. Com es propi de l'espècie, un comportament ben confiat. Com deiem, ens ha visitat més d'un cop. Primer sol, sobretot a les branques altes del roure de dalt, després acompanyat de mínim dos bruels i més tard també amb la presència (més dispersa) de bruels.

- Dos coll-torts (bimbo pel jardí!) han aparegut a mig-matí aturant-se decididament al roure de dalt.
El coll-tort és un migrador potencial: el seu territori de cría s'extén  fins les zones més fredes d'Europa, abarcant gran part de la península Escandinava, en canvi, la seva zona d'hivernada és, en general, l'Àfrica sub-sahariana tot i que alguns exemplars es queden al nord-Àfrica e inclús, una població molt reduida al sud d'Espanya. En tot cas, no és normal veure'l per les nostres latituds a principis de Novembre, de ben segur que es tracte d'exemplars que crien en zones molt septrentionals i que s'han retardat considerablement en el seu viatge.
La parella en questió s'ha aturat directament al roure de dalt (venien del nord), nosaltres ens hem sorprès al veure un vol molt diferent al que estem acostumats, al aturar-se ja no n'hem tingut cap dubte. La distància que ens separava era bastant curta, tot i que algunes branques ens els difonien i és que és increíble la capacitat de camuflatge que té el seu plomatge, almenys amb l'escorça dels roures. No els hem vist marxar.
No cal dir que és una cita més que destacable, per ser nova pel jardí i afegidament per ser tant tardana, tampoc excepcional però tardana.
La fotografia és de pèssima qualitat però s'identifica clarament l'espècie:

- Mínim tres exemplars de tord comú. Varis exemplars establerts al jardí i que el visiten expressament per la gran abundositat de cireretes d'arboç. Ja fa un mes que aquests túrdids són força presents al jardí.
Avui, sobretot localitzats als arboços, sempre ben amagats, hem localitzat dos exemplars menjant junts. Comentar també, que un exemplar a passat una llarga estona al pi del jardí, esperant a baixar als abroços. De tant en tant, les merles els foragiten.

- Les merles són ben abundants, feia temps que no es veien aquestes acumulacions de túrdids al jardí. La migració de turdus, per tant, és més que destacable. Mínim 8 exemplars s'alimenten de les variades baies del jardí, sobretot de cireretes d'arboç i dels ja escassísims fruits del llorer que són buscat especialment (els hi agraden més). Les disputes entre els exemplars residents al jardí (que hi són presents) i els nou-vingut són més que constants, moltes vegades la femella i el mascle dominants no deixen alimentar-se els altres exemplars, tot i que quan aquests marxen o es despisten es forma un gran moviment entre els abrusts.
Comentar, per altre banda, que al despuntar el dia ja hi han exemplars als abroços que reclament, és a dir, que dormen al jardí.

- Un sol exemplar de mosquiter comú caça a primera hora entre els roures i els arboços per desparèixer entre els pins de la parcel·la del costat. Aquest a diferència de fa dues setmanes és molt més clar, cosa que significa que és un exemplar més norteny.

-  Els bruels són constants durant tot el matí. Són presents arreu del jardí, però sobretot al roure de dalt. Mínim tres exemplars.

- Uns 4-5 exemplars de tallarol de casquet volen i s'alimenten entre els arboços, la troanella (els hi encanten els seus petits i poc abundants fruits) i caçen algún insecte entre les branques dels grans roures. Al haver-hi més de dos exemplars d'aquesta espècie al jardí ja podem parlar d'un pas moderat per la zona.

- Els pinsans comuns han reduit molt la seva constància e inclús el nombre (mínim 10 exemplars). Tant sols un exemplar baixa al terra de les menjadores, a diferència de fa dues setmanes e inclús de fa un mes. L'escassetat de llavors, produida per l'aparició de les tòrtores turques a la menjadora fa disminuir les seves visites i cada cop són menys pacients en restar al jardí. Sort que d'aquí dues setmanes solucionarem aquest tema i podran disposar de llavors, creiem, que a plaer.
Tot i així els pinsans són constants i els seus reclams omnipresents al jardí. Però, fa dues setmanes eren més constants, abundants, confiats...

- Un bonic exemplar mascle de verdum ha visitat el jardí al migdia, quan ja haviem renovat les llavors i les pipes de la poc útil, ja, menjadora plana (passarà a l'història d'aquí dues setmanes, la menjadora). De seguida i molt confiadament, nosaltres encara restavem fora, l'ocell ha accedit a la menjadora i ha començat a menjar pipes i llavors. Sembla que estigués esperant l'ompliment ansiosament, el seu comportament era extremadament confiat per l'espècie i per l'època.

- Mínim dos pit-roigs, se senten els dos cants clarament ja abans de sortir el sol. Els dos ocupen el jardí, però un està clarament més establert a parcel·les properes i l'altre al jardí.
El pit-roig establert al jardí mostra uns comportaments diferents als normals i als de fa dues setmanes, per exemple, no visita les menjadores ni amb el pastís, cosa que l'altre feia constantment, es posa a llocs inusuals, més neguitós, reclama amb més insistència i es mostra extremadament encuriosit amb nosaltres. Tot sembla indicar que és un exemplar diferent al de fa dues setmanes.
Doncs, segueix el pas d'aquests socials ocells.

- Un cotxa fumada, aquesta vegada maslce, vola per les teulades del veinat.

- Els pardals xarrecs quan el menjar s'acaba deixen de venir ràpidament, tant sols un tres exemplars han visitat el jardí, han mirat les menjadores, les han vist majoritàriament buides i han marxat, lluny queden aquells temps en que eren abundantíssims i dominants a les menjadores, foragitant als altres ocells, inclús indesitjables. Pot ser, amb el canvi de les menjadores que efectuarem tornaran a sedimentar-se al jardí permanentment.

- Els tudons (mínim 35 exemplars) mostren un migració clara, tot i que aquest any està sent escassa. Caçadors ben propers els hi provocaven un estrès considerable, massa caça. Com a extra dir que al bosc proper estava ple de cartutxos ( a cinquantenes) en llocs oberts, és a dir, per la caça del tudó. No crec que la caça tant massiva d'aquesta espècie quedi en va, s'haurien de començar a prendre mesures, sobretot en els llocs de caça pública.

- Les mallerengues emplomallades, blaves i carboneres han disminuit nombre i constància envers fa dues setmanes a causa de que les menjadores han estat buides durant un període de temps prou llarg. Tot i aixó amb el pas de les hores cada cop eren més abundants. S'ha de dir que les blaves tot i la disminució han estat prou abundants, constants i confiades.
A la foto una de les blaves més establerta al jardí provant la situació provisional de dues menjadores de malla:

- Les tòrtores turques tot i ser menys presents que fa dues setmanes pel mateix motiu comentat en moltes espècies: l'absència de menjar a les menjadores durant uns dies, encara són presents. Només omplir les menjadores de llavors un exemplar hi ha accedit i és que l'intent d'evitar-ho de fa dues setmanes va ser en va. D'aquí dues setmanes s'acabarà aquest desperdici.

- La dieta de les garses ara es compon principalment d'aglans, que agafen sobretot dels roures d'altres parcel·les ja que els nostres aquest any han produit ben pocs per la sequera. Són constants als abroços i sobretot als roures d'abaix al jardí, formant aglomeracions de fins a sis exemplars en tres metres.

- Els estornells vulgars han disminuit el seu pas, que ara és molt menys visible.


Com hem anomenat a l'introducció tant els rat-penats (dels quals encara quedava algún exemplar fa dues setmanes) com els petits rèptils del jardí (que fa dues setmanes ja dormien ja dormen plenament) tot i les temperatures,en general, templades.
D'insectes encara queden alguns, però destacar que les formigues ja són casi bé absents o absents, igual que les abelles, avispes, entre d'altres.


La vegetació

La vegetació que ha aguantat en condicions l'estiu encara es mostra bastant verda. Tot i que els primers tímids colors groguencs no passen inadvertits a un naturista; la prunera té la meitat del fullatge roig pàl·lid, la troanella comença a mostrar colors groguencs en les petites fulles interiors i en alguns ramells (poc apreciable), el liquidambar mostra les quatre fulles que li van quedar de gala i el més destacable: els roures tenen alguns ramells de fulles de groc llampant, generalment fulles interiors i és que aquests quan glaça ja comencen a despendre fullatge.
El que si que mostra unes fulles ben grogues és l'auró americà (les poques que li van quedar).

 Pel que fa els fruits els clars protagonistes del dia han estat els arboços, que mostren una fructificació prou abundant i ja començen a mostrar les seves petites flors blanques de cada Novembre,de moment encara tancades. Quan s'obrin atreuran a multitud d'insectes que normalment encara volen a mitjans d'aquest mes.
El llorer i la troanellla ja van escassos de fruits, per motius ben diferents. Els marfulls, per altre banda, aquest any no han fructificat en gaire abundositat.



Ocells: Reietó, Coll-tort, Tord comú, Merla, Bruel, Mosquiter comú,Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Verdum, Pinsà comú, Pit-roig, Cotxa fumada, Pardal xarrec, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Estronell vulgar, Tudó, Garsa, Tòrtora turca

Octubre humit, càlid i animat ornitològicament

 Dia: 21-10-2012
Els dies cada cop són més curts i el sol cada cop menys vertical; els ocells i els altres èssers vius, en general, cada cop troben més dificultats en trobar l'aliment indispensable. Tot i això, aquest any la bonança sembla que no vol marxar ja que no hem tingut cap dia fred, ni tant sols "fresc" m'atreviría a dir. Les consequencies de l'absència del fred, tant de nit com de dia, són que alguns animals allarguin el seu període d'activitat: ratpenats (ja pocs), insectes... o que la majoria dels arbres caducifolis segueixin verds, a part de la no tant forta activitat d'ocells a les menjadores i al jardí en general. Això si, amb les temperatures suaus i les pluges més o menys constants com a constància, el jardí resta ben verd, una verdor que hauria d'anar deixant pas al paisatge hivernal.
 Pel que fa avui, matinada i matí ennuvolat amb ruixats inconnexos i una temperatura mínima de 17ºC. Màxima de 22ºC amb cels variables i mínima de 15ºC al final del dia. 25 l/m2 acumulats en 24 hores.

Ocells
Dia més normal que fa dues setmanes, amb encara una barreja d'estivals i hivernants bastant destacable i és que, per exemple, mentre els pinsans comuns ja augmenten seriament el nombre, infinitat d'orenetes segueixen sobrevolant-nos direcció sud (ja tardanes). Força moviment i constant.

- Una puput ha sobrevolat el jardí. Mai havíem vist aquesta espècie a la tardor i ni molt menys a una data tant tardana. Normalment la veiem durant el pas prenupcial e inclús tenim la sospita que una parella cria aprop.

- Dues cornelles negres han sobrevolat la vall direcció est.

- 2-3 tords comuns es troben establerts al jardí. Rebem fins a 3-4 visites diferents; menjen els poc abundants (enguany) fruits del llorer però també començen a picar les primeres cireretes d'arboç. Són perseguits per les merles sedentaries de tant en tant. Veiem un comportament nou; alçen el vol fins el fruits el piquen o l'agafen i retornen a una branca propera.

- Tant sols unes 3 merles, són constants al jardí tot i que no s'alimenten en cap cas dels fruits del llorer, començant a picotejar, com els tords, les cireretes d'arboç. Especialment presents a primeres hores.

- Els pinsans comuns van augmentant en nombre (mínim 15 exemplars), la gran majoria femelles i joves. No mostren comportaments gaire diferents a fa dues setmanes, però si que són més constants i abundants. Com que no veuen gaires llavors al voltant de la menjadora es situen per totes les zones del jardí; roures, arboços (alguns picotejen les cireretes), l'escala... i també el terra de les menjadores, on hi ha una tres exemplars molt confiats que s'hi passen llargues estones.

- Poc moviment de tallarols de casquet. 2-3 exemplars es mouen, sembla que caçant insectes, pels arboços, roures i llorers.

- Un mascle de tallarol capnegre reclama des de mig-matí.

- Els bruels (mínim 3) són constants i confiadíssims. Es mostren molt actius per tot el jardí, amb predilecció, avui, pels roures, aprofitant l'abundositat d'insectes. Molts curiosos, baixant als arbres joves propers a les menjadores.

 - També constants 2 raspinells comuns que caçen confiadament des de la base dels gruixuts troncs dels roures fins a les branques més fines properes a la finestra. Constants durant el matí.

- Mínim una parella de pica-soques blaus visiten les menjadores força vegades,  però amb visites més curtes del que és habitual; no amaguen gaire aliment a les escletxes dels arbres (serà que encara queda bonança per endavant?). Any rere any el nombre de pica-soques va augmentant, per tant, no seria rar que més avançada la tardor i durant l'hivern ens visitessin regularment més dos exemplars, tot i que aquests (els progenitors) mostren una caràcter molt dominant.

- Les mallerengues carboneres han augmentat el nombre i sobretot la constància, les mallerengues blaves han augmentat substancialment el nombre i la constància, i per contra, amb l'augment de les seves progenitores les poc dominants mallerengues emplomallades han disminuit el seu nombre (fet que passa aquests últims anys cada octubre-novembre ). Tot i això segueixen constants i sobretot confiades; avui una parella han agafat menjar del pot de vidre menre ficava cacahuets a una menjadora i, abans, un exemplar ha entrat a casa a veure que trobava!

- Sorprenentment els pardals xarrecs han pràcticament desaparegut del jardí. Aquests quan es buiden les menjadores els hi costa una mica més de tornar, però de be segur que els próxims dies tornaran a ser ben constants. Avui s'han vist mínim tres exemplars que no s'hi han quedat gaire estona.

- Un exemplar de pardal comú maslce s'ha aturat a la troanella encoriusit per l'activitat de les menjadores.

- Les orenetes vulgars i cua-blanques segueixen en pas directe força abundants direcció sud. Pas que comença a fer-se bastant tardà, seria molt extrany veure-les d'aquí dues setmanes. Amb elles s'ha vist la silueta d'un falciònid que no hem pogut identificar.

- Aquest any la migració dels tudons per la zona és poc abundant. Veiem grups dos grups de 12-20 exemplars, però no en migració directe. Com deiem, altres anys molt més abundant. Hi ha dos exemplars de l'any que juntament amb exemplars adults més esporàdics passen grans estones al jardí. Un dels exemplars joves s'ha adherit al grup de tòrtores turques que s'ha format avui al jardí.

- Les tòrtores truques, molt malauradament, s'han acostumat a la menjadora plana. Sobretot dos exemplars són molt constants a pujars'hi i criden l'atenció de molts altres exemplars. S'han acumulat fins 8-10 exemplars junts al roure de dalt. Un dels exemplars acostumats a accedir-hi és un jove de l'any que encara que surtim al jardi no s'espanta, amb un comportament massa confiat.
Hem hagut de posar reixes a la menjadora plana, però tot i així hi seguien accedint i es quedaven dintre quan obriem les finestres! Abans de marxar hem posat filferros per tal que no hi capiguen, però no tenim gaire confiança en que el montatge funcioni gaire bé... Si no funciona haurem de comprar un autèntica reixa per on només hi capiguen els ocells de mida petita.

- Els estornells vulgars segueixen abundants. Es nota la migració, però no tant intensa com fa dues setmanes.

- El pit-roig del jardí segueix ben establert. Encara emet el cant primaveral, aquesta vegada durant tot el dia, però igualment sobretot al sortir el sol, quan ha destacat durant ben bé tres quarts d'hora. Accedeix moltes vegades a la menjadora plana i es mostra molt encuriosit per tot tipus de menjadores

- Un exemplar de cotxa fumada femella passa de teulada en teulada.


Deixant els ocells;
Els rat-penats han disminuit molt en nombre i activitat (molts, tot i la bonança, han iniciat l'hivernació fins que les nits es tornin més curtes), altres (uns 4 exemplars per la zona del jardí) encara caçen al vespre i matí encara que amb la mínima baixada de temperatures ja iniciaran la letàrgia.
Els insectes, tot i també haver disminuit la seva abundància i variabilitat encara són ben presents i és que molts d'aquests fins que el fred no els aturarà no deixaran l'activitat.
De les que si que ja no se'n veuen (fa dues setmanes eren ben presents i abundants) són les sargantanes, igualment que el dragons. Sembla que els rèptils són els més previsors o sensibles a l'arribada dels dies més curts i ennuvolats.


La vegetació

El que domina és la verdor, més intensa que fa dues setmanes i ho agafa tot. Cert és que hi ha arbres que ban perdre la fulla durant els últims rigors estivals i, per sort, encara no n'han tret de nova, però estàn envoltats de tanta verdor natural (herbes, mates...) que ni es noten.
Comentar, doncs, que els roures es troben en perfecte estat (els més resistents amb alguns aglans madurs), igualment saludables els llorers (pocs fruits enguany i menys els que queden a les branques), els abroços (que ja maduren les primeres cireretes d'arboç), els marfulls (que tenen els foscos fruits ben madurs), el Ligustrum Ovalifolium que té més fruits que mai (encara per madurar del tot) e inclús un dels Prunus avium ben verd encara.
El que no s'han recuperat són l'avellaner, l'auró argentat (amb brots verds), l'auró americà (ja cromatitzant les quatre fulles que tenia), l'auró blanc (bastant malament), entre d'altres. El caqui, per exemple, com ja vam comentar a rebortat de peu i sembla que li va força bé amb uns 40cm ja.
De colors cromàtics, sorprenentment en veiem en els dos que broten més d'hora amb diferència i que normalment no es caracteritzen per cromatitzar tempranerament; la troanella (que comença amb colors càlids en algunes branques, groguencs que es fan de notat) i la prunera Santa Rosa (que té gran part de les fulles ataronjades i esmorteides).
Per últim comentar que alguns dels roures més jovenets estàn estirant (!), també destacar el rebrotament de l'arboç que va ser fulminat per la caiguda del pi farà un any.

Ocells: Puput, Cornella negra, Tord comú, Merla, Pinsà comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Bruel, Raspinell comú, Pica-soques blau, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pardal xarrec, Pardal comú, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Pit-roig, Cotxa fumada

Temps d'estiu i ocells en migració de tardor-hivern (bimbo pel jardí incluit)

Dia: 7-10-2012
El temps en general sembla que encara vulgui donar nom a l'estiu, amb temperatures anormalment altes la majoria de dies d'aquestes dues setmanes i clarament incluint avui (18-28ºC!), amb excepció, però, dels més de 70 l/m2 que van caure just a finals de Setembre (fa una setmana) que han canviat casi per complet l'aspecte del jardí. Però el que realment ha fet un canvi substancial ha estat la presència d'ocells, hem passat " de no tenir casi bé res" a tenir-ho tot amb dues setmanes i això que el temps és d'estiu. De tot; ocells estivals en migració, hivernants que ja han arribat dels seus frecos llocs de cria per quedar-s'hi, migrants que agafen energia entre la vegetació i les menjadores del jardí abans de seguir el seu llarg viatge (un bimbo pel jardí entre aquests!), residents que per fi s'animen a visitar el jardí altre cop... Realment impressionant la barreja d'ocells diferents d'avui, un poti-poti que es pot veure, tant sols, en contats dies a l'any; mentre tords i pinsans s'alimenten de fruits de tardor i llavors al jardí, les orenetes caçen mosquits i altres insectes a pocs metres sobre els seus caps. Qui deia que en un dia de calor no es pot veure gaire moviment al jardí!
Pel que fa als visitants no alats també han estat ben actius, fent la barreja encara més grotesca; dragons, sargantanes, rat-penats, libèl·lules en migració i molts altres insectes han estat ben presents. I per desgràcia, creiem que les rates han tornat a fer de les seves a les menjadores (haurem de prendre mesures).



Els ocells

Doncs com acabeu de llegir en línies anteriors, impressionant l'augment i la diversitat d'espècies d'avui (llegir primer paràgraf). 24 espècies s'han citat avui al jardí, un dels dies de més diversitat dels últims dos anys; fa més o menys un any (19 espècies, amb alguna semblança, però res a veure amb el dia d'avui) i fa més o menys dos anys (13 espècies, res a veure amb el dia d'avui). El que ha passat avui ha estat gràcies a la barreja de molts factors que no solen coincidir gaires anys; la permànencia de l'estiu a les nostres contrades ha retrassat alguns migrants del país mentre l'inici de la tardor, potser a Europa, sembla que ha fet adelantar la migració de molts ocells del nord i aixó lligat, sobretot, a que cada any més ocells retornen al jardí expressament per hivernar aprop d'ell o per agafar forces per seguir la llarga migració cap al sud de la Península fins a l'Àfrica subsaharina ha desencadenat aquest resultat. Tot i les destrosses de la vegetació i a construcció de cases, de moment i tocant fusta, cada any hi ha més quantitat i diversitat d'ocells.
Això si, comentar la extranya absència de pica-soques blaus, que a més aquest any havien criat satisfactòriament aprop. Segurament hagi estat una coincidència i demà visitin el jardí. També resaltar l'absència de fa setmanes de granívors residents com ara les caderneres, gafarrons i verdums, haurien de mirar amb més pulcritud això de la deplorable caça d'aquests ocells, i més encara sabent que hi ha moltíssims casos il·legals amb xarxes japoneses incluides.
Començem el llarg recompte:

- El primer i l'estrella del dia per ser el primer dia que el veiem entre la vegetació del jardí ha estat la cita d'un boscaler comú, que devia anar una mica perdut. Segurament un ocell del nord, de l'Europa central que va en direcció als paísos africans. Identificat amb precisió, cua característica, potes de color clar... Ha estat localitzat en les mates d'esbarzers, que ara resten pràcticament sense vida, que havien cresut sobre les coníferes nanes, allà l'ocell estava força quiet. Després, atret pel moviment dels tallarols de casquet ha pujat al llorer gran des de on després de caçar algún insecte ha volat fins al roure gran del costat de la casa, sempre per la part alta d'aquest, fins que ha desaparegut.

- Mínim 2 mosquiters comuns. Cites que denoten un pas fort per la zona, una pas molt tempraner si comparem amb altres anys, quan normalment els mosquiters comuns no es veuen al jardí fins la primera quinzena de Novembre (dia 5-11 fa un any i 14-11 fa dos). Hem rebut quatre visites, la majoria de temps caçant des dels roures madurs, amb una prelidecció amb el proper a la casa. Un dels exemplars s'ha vist caçant entre els arboços, també.

- Mínim 6 exemplars de pinsà comú, tots elles femelles, amb una que destacava per les bandes alars d'un blanc molt intens, que creiem que denota entre altres coses una edat madura. Ja des de primera hora baixaven al terra de les menjadores sense cap por ( 4 alhora), com si de l'hivern es tractés! Veiem que any rere any ho fan més d'hora i amb més abundositat. Hem pogut observar vàries disputes, com removien les fulles...

- 2-3 tords comuns. A primera hora observem un parell que s'aixequen d'una zona propera en direcció est, sembla que ens veuen. Al migdia veiem un exemplar que des dels roures d'abaix, passant pels arboços ens dirigeix cap al llorer amb l'intenció d'agafar algún dels fruits madurs (aquest any està tardant molt més en madurar-los), abans d'arribar-hi, però, ens intueix i recula cap als roures. També es tracte de la cita més tempranera de l'espècie al jardí! Els primers tords comuns solen aparèixer a la segona quinzena d'aquest mes i sempre de forma individual.

- Mínim 3 tallarols de casquet. Almenys un mascle està totalment sedimentat al jardí, seguit a estones per un altre mascle i una femella. Pot ser podrien haver-hi més. Es mouen pels arboços (tot esperant la maduració dels seus apreciats fruits), pels roures grans i piquen els fruits del llorer de tant en tant.

-2-3 mallerengues petites han visitat les menjadores del jardí. Fa no gaire temps les mallerengues petites eren una raresa al jardí, poc a poc però, van augmentant el seu nombre de visites i el seu nombre d'exemplars. L'any passat per aquestes dates ja en vam veure un exemplar, tot i que força més tímid (citació 7-10-2011: , "per nosaltres és un cita de gran valor (feia pràcticament 2 anys que no en veiem al jardí)"), després a la primavera es va veure una família d'uns 7-8 exemplars entre alguna altre observació.
Primer ens ha visitat un exemplar solitari a mig-matí, anant directament a les menjadores de malla fins que es espantada per una mallerenga carbonera. Més tard, a migdia-tarda, ens visiten dos exemplars junts de forma extremadament confiada; alimentant-se a les menjadores de malla més properes i caçant insectes al roure gran de dalt durant uns 15 minuts, inclús he pogut fer-ne alguna foto amb el mòvil. Esperem que cada cop siguin més assidues a les menjadores i poguem disfrutar de les cinc espècies més comunes de mallerenga a diari!

- També arriben, ja, les cotxes fumades. Hem localitzat un exemplar femella caçant insectes de teulada en teulada. Cita també tempranera, normalment es veuen a partir de la segona quinzena d'Octubre.

- Tenim mínim un pit-roig totalment establert al jardí. Passa el 90% del temps en ell i és totalment confiat i adaptat. Ja de bon matí, quan encara és casí bé fosc canta el cant primaveral que ressona per tota la casa, a mesura que va sortint el sol, canvia aquest cant pel típic reclam "tic-tac-tac-tic".
Passa molt temps sota la menjadora de malla de la prunera, agafant les restes de cacahuets que sovint cauen de les mallerengues i pardals xarrecs.
Normalment els pit-roigs no s'estableixen fins a dates més tardanes, recordem que en portem veient des de inicis de Setembre.

- Els pardals xarrecs han tornat decididament al jardí (uns 7 exemplars). Com cada any amb l'inici de l'ompliment de les menjadores retornen al jardí, aquest any especialment ràpid. Normalment la readaptació es fa més costosa, i les primeres setmanes vénen poc exemplars de forma més tímida, aquest any, aquesta també és un excepció.

- Mínim 4 merles són bastant constants al jardí. Es mouen molt per la zona d'abaix apropant-se de tant en tant al llorer (el jove vist fa un mes encara s'atipa dels fruits negrosos), però extranyament, sobretot resten pels arboços i els roures d'abaix (netejant-se les plomes, baixant a l'escala, fent persecucions...). Creiem que no exploten gaire el llorer a causa de la, encara, gran disponibilitat d'aliment.

- Els tudons segueixen augmentant el nombre, però molt tímidament respecte dues setmanes. A primera hora es veuen exemplars agrupats, amb un grup gran d'uns 15-20 exemplars que passa just per sobre el jardí. Més tard alguns es paren als roures i al pi del jardí.

- Els estornells vulgars també augmenten, aquests són prou abundants amb grups consolidats de més de 20 exemplars. Canten insistenment al migdia.

- Les orenetes vulgars i cua-blanques, segueixen migrant per la vall. Són força menys nombroses que fa dues setmanes, la gran majoria d'elles vulgars. Al migdia, com fa dues setmanes, algunes caçen per la zona (en vol no directe cap al sud).

- Les tòrtores turques són força constants. Dos exemplars (un jove de l'any i un adult) han accedit a la menjadora plana buida. Aquestes si hi accedeixen o bé s'ho mengen tot o bé ho tiren, per tant, hem posat una mena de malla de plàstic, per impedir o incomodar l'accès d'aquestes i de les rates.

- Les garses estàn agrupades però en grups no gaire abundants.

- Un grupet d'unes 7 mallerengues cua-llargues visiten de passada els arbres del costat dret del jardí.

- Les mallerengues blaves han augmentat bastant el nombre (visiten les menjadores exemplars diversos), les mallerengues carboneres són prou abundants i les mallerengues emplomallades són molt constants, confiades i bastant abundants, una d'elles fins i tot ha entrat a casa per uns instants, sortint per ella mateixa.

- Els tallarols capnegres ronden pel jardí fent el reclam característic, mínim dos bruels caçen pel jardí (roures i arboços) i un raspinell comú fa la seva ruta diària.


Pel que fa el demés animals;
Els rat-penats segueixen ben actius, engreixant-se tot el que poden per subsisitir l'imminent temporada de tardor-hivern.
Les sargantes també segueixen ben actives encara, amb exemplars força grossos localitzats. També actius, els dragons, dels quals s'ha vist un exemplar força gran. Aquests rèptils aprofiten els últims dies d'abundositat d'insectes i sol picant.
També utilitzen l'abundositat d'insectes algunes libèl·lules en migració que caçen activament (mosques, mosquits...) pel jardí, també sobrevolat avui per la meravellosa papallona de l'arboç. Comentar també la fortíssima activitat de les formigues que preparen i elegeixen el millor lloc per passar l'hivern, agafant tot el menjar possible perquè gran part de les colònia pugui arribar a la seguent primavera.
En conclusió, tant els vertebrats com el invertebrats que hivernen es troben en plena activitat.

Comentar que creiem que un bon nombre de rates de camp exploten de manera massa intensa les menjadores (tirant les que no estàn ben agafades i acabant el menjar massa ràpidament). Ja hem pres alguna mesura poc important o insignificant (canviar les menjadores de lloc, posar una reixa de plàstic a la menjadora plana...), si contínua així hauriem de fer una actuació més contundent.


Els arbres i arbusts

La novetat més general és el retorn de la verdor a la majoria de zones del jardí. La fina herba verda comença a vèncer els rostolls de l'estiu, amb algunes flors silvestres i tot.
Resaltar que els llorers o el llorer ja fructifica més generalment, tot i que la majoria de fruits encara resten verds, en contra, per exemple, de l'any passat. El arboços, amb un aspecte ben sà i impecable encara els hi queden unes setmanes per la maduració de les seves cireretes. Aquests abusts-arbres ens són d'una gran ajuda per l'atracció d'ocells no tant lligats a les menjadores a la tardor.
Els roures (ben resistents) amb les ùltimes pluges ja poden restar tranquils Inlcús alguns engrandeixen uns pocs aglans, els únics de la temporada. I és que en general la vegetació o autctòna o plantada fa molt de temps té un aspecte saludable amb l'excepció (com cada any) de l'auró amercià que tant sols li queden quatre fulles, literalment.
I el que ho va passar tant malament a primers de Setembre; un cirerer, liquidambar, auró blanc i platejat... la majoria han deixat anar totes les fulles i ara mosren uns brots bens sans que si no fa fred d'aquí ben poc (ho veiem díficil) es convertiràn en fulles, que com ja sabeu tornarien a caure amb les glaçades, perdent, així, forces per l'esclat primaveral.

Ocells: Boscaler comú, Mosquiter comú, Pinsà comú, Pit-roig, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Cotxa fumada, Mallerenga petita, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Pardal xarrec, Raspinell comú, Bruel, Tord comú, Merla, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Gaig, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Estornell vulgar

La situació no canvia

23-9-2012
Situació pràcticament igual a fa dues setmanes. El mes està sent molt càlid i molt sec tal com l'any passat i, avui, el dia ha estat extremadament càlid amb uns 22,5ºC de mínima al matí (a la nit de 17,5ºC) i una màxima de 28,5ºC amb un sec vent de ponent bufant amb ratxes prou fortes durant tot el dia. Les observacions d'ocells són molt semblants a fa dues setmanes amb alguns matissos, i les menjadores s'han hagut de tornar a iniciar per algun motiu desconegut. Els arbres no només no han millorat sinó que molts han empitjorat, a veure si tot comença a canviar d'una vegada...

Els ocells

El jardí encara resta molt tranquil, massa tranquil. Tot i que els primers símptomes de la tardor són presents; agrupació de les garses, alguns insectívors migrants, augment del nombre de tudons i estornells i la migració de les orenetes.
Comentar que extranyament ens hem trobat un menjadora totalment buida i l'altre també però a la part d'abaix del jardí... No sabem el motiu d'aquest fet; persones, rates... Hi posarem una càmera de foto-trampeig per averiguar-ho. Esperem que d'aquí dues setmanes no ens trobem una situació semblant.

- Els tudons començen a augmentar el nombre i a formar petits grups de fins a 15 exemplars. La migració encara és tímidia, de ben segur que d'aquí dues setmanes el seu nombre serà molt superior. Paren sovint als arbres del jardí i del voltant.

- Les garses començen a agrupar-se, tot i que també de forma tímida per ara. Començen les típiques xerrameques que recorden la tardor-hivern, per distanciar-se totalment a la primavera.

- Al migdia, com fa dues setmanes un pit-roig ha aparegut des de la profunditat de les coníferes nanes atret per l'humitat del rec de la prunera. Ha restat bastant temps en aquella posició, deleitant-nos amb la caça d'una aranya igual de gran que el seu cap. Desconeixem si és el mateix exemplar que fa dues setmanes, amb la bonança que fa no seria extrany.

- El tallarol de casquet mascle segueix sedimentat al jardí, present durant la majoria de temps. S'alimenta dels encara abundants insectes i de les baies rojes de l'arbust allargat. Amb ell un exemplar femella amb plomatge molt desgastat, potser jove de l'any. L'exemplar femella imita el seu company i sembla que aprengui els seus moviments, el segueix. 2x

- Dues merles visiten el llorer no gaire afamades, després se les veu al terra dret del jardí entre les mates, al costat de la casa. De l'exemplar de l'any confiat de fa dues setmanes, ni rastre.

- Durant tot el matí passen orenetes cua-blanques i vulgars en pas actiu cap al sud. En cap cas grups densos, sempre exemplars dispersos però molt constants i, per tant, abundants. Cap al migdia la migració es fa menys directe i alguns exemplars s'alimenten per la zona.

- Els estornells vulgars han augmentat força el nombre, tot i que no són molt abundants. Al migdia s'aturen a arbres propers i canten.

- Un grup d'unes 7-8 mallerengues cua-llargues s'han aturat als llorers i arboços a primeres hores del matí sorpreses per ratxes de vent fortes.

- Un tallarol capnegre es passeja pel jardí durant tot el matí, emeten el reclam caracterísitc.

- Les mallerengues carboneres són poc abundants però constants a partir de mig matí, les emplomallades són ben constants (mínim 3) i les blaves encara són molt poc nombroses i poc constants.



Pel que fa als vertebrats no alats, ara es mostren més actius que de costum, adquirint reserves de menjar per passar la tardor-hivern, que encara que sembli mentida acabaran arribant. Així doncs, els rat-penats aprofiten intensament les hores sense sol i les sargantanes, contrariament, aprofiten el sol, cada dia més inclinat i menys persistent. Aquestes últimes són presents a cada racó del jardí, fa temps que no en veia tantes.



Els arbres i arbusts

La vegetació "veterana" del jardí ha passat un mal any, però en aquests moments té un aspecte més o menys acceptable i més, comparant amb la gran quantitat d'alzines i roures que s'assequen als boscos aquest any. Els abres plantats fa poc, però, mostren un aspecte esfereidor, tots ells es troben en mal estat, cosa que s'ha generalitzat amb el fallament del rec programat aquestes dues setmanes. Així doncs, el liquidambar, els aurons... Mostren un aspectes casi moribund.
L'auró blanc, per exemple, ha adquirit un groc intens i generalitzat que hauria d'haver agafat naturalment d'aquí un mes. L'auró argentat s'ha assecat totalment. La prunera té ben poques fulles. L'avellaner està moribund. El rebrotament de soca del kaki comença a assecar-se. La moixera de guilla sembla definitivament morta. L'auró americà li queden quatre fulles. Entre d'altres.
Comentar també que els fruits de la tardor començen a madurar arreu del jardí; mates varies amb fruits de colors negrosos fins a vermells intensos, cireretes d'arboç esperant la maduració, carnosos fruits del llorer madurant poc a poc, fosques boles entre el brancatge dels marfulls e inclús una quantitat destacable sobre la troanella.
Destacar que amb la sequera aquest any els roures no han madurat aglans, només es veuen de molt petits que o creiem que arribin a crèixer i menys si no arriben les pluges immediatament. L'any passat, per aquestes dates, ja eren madurs.

Ocells: Pit-roig, Tallarol de casquet, Merla, Tallarol capnegre, Raspinell comú, Estornell vulgar, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Oreneta vulgar, Oreneta ca-blanca, Tudó, Garsa, Tòrtora turca,

Segueix l'estiu i la sequera

Dia: 8-9-2012
Ha estat un dia, per variar, càlid (16-29ºC). L'estiu segueix en plena forma i la sequera que arroseguem és preocupant, des de la tardor passada no ha plogut com toca amb uns baxíssims 210mm anuals. Normalment assolim 700-900mm anuals. La vegetació de tot el país està resseca i pateix de debò, es comenta que molts "quercus" perden la fulla e inclús moren i això, ho sabem de primera vista, ja que molts exemplars de roure jovenets enmarroneixen el jardí. Les pluges són més necessàries que mai.
Pel que fa a les aus, començem a notar tímidament l'arribada d'ocells migrants, amb tant sols dues especies que ho denoten; el pit-roig (cita tempranera) i el tallarol de casquet. Avui hem posat els primers cacahuets i pipes de prova i ja han donat resultat. Ara en parlarem.

Ocells

El jardí encara és tranquil, preparant-se per l'ebullició d'aus que anirà en augment fins l'hivern. Avui hem vist ben poques especies, amb poquissim moviment d'aus. Dues, molt comunes, però representatives de que el pas postnupcial és present. Al jardí durant el pas cap a Àfrica, a diferència del pre-nupcial, no es solen veure fríngil·lids estrictament insectívors com els mosquiters de passa, mastegatatxes... sinó que el notem amb l'arribada d'ocells més comuns.
Per altre banda, comentar que avui ja hem instal·lat unes poques menjadores amb cacahuets i algunes pipes perquè les primeres mallerengues es vagin acostant.

- Després del necessari rec hem localitzat un pit-roig atret per l'humitat. Primerament comentar que la cita és tempranera, per exemple des de que fem dades al web; 2011 - 7 d'octubre, 2012 - segona quinzena de setembre. Aquest, llavors, deu ser dels que migren fins ben avall tocant o fins i tot arribant a la mateixa Àfrica.
L'ocell semblava cansat amb moviments lents i aturades constants, podria ser que hagués recorregut uns quants quilòmetres durant la nit i fes servir el dia per satisfer la gana, com fan la majoria de migrants. Ha acabat accedint al peu de la troanella, ben humit pel rec.

- Dos exemplars de tallarol de casquets ens han deleitat tot el matí, sobretot el mascle que semblava molt establert al jardí. Des de primeríssima hora el seu reclam ressonava pels roures i arboços, després entre d'altres moviments s'ha entretingut a empassar-se els pocs fruits que madura la troanella.

- Exemplars de tallarol capnegre ronden constantment pel jardí caçant entre els esbarzers mig secs, arboços...

- Els fruits del llorer han començat ha madurar i, per tant, les merles residents començen a visitar-los. Una família sencera (1x femella, 1x mascle i 1x poll) visiten el llorer, sobretot l'exemplar jove.

- Dos bruels ens visiten caçant entre els abroços.

- Un exemplar de raspinell comú ens deleita amb el seu cant i els seus mètodes de caça.

- Un picot verd reclama des de la parcel·la del costat.

- Les mallerengues carboneres, casi bé absents durant el matí, han anat augmentant a mesura que descobrien les menjadores. Al migdia les visites ja eren força constants. No recordo cap any que a les primeres hores d'instal·lar les menjadores, les visitesin tant.

- Un sol exemplar de mallerenga blava ha visitat les menjadores a última hora del matí. Ja aniran augmentant.

- Les garses començen a mostrar-se més actives i més socials. S'aturen fins a 6-7 exemplars al mateix temps al roure i pi alts.

- Dóna la sensació que el nombre de tudons va en augment, però creiem que tant sols es començen a dispersar. S'aturen força vegades al pi i al roure alts.

- Les orenetes vulgars residents ja han volat cap al sud. Ara es veuen exemplars dispersos en vol baix. Igual passa amb les orenetes cua-blanques de les quals només localitem tres exemplars dispersos.


La vegetació

Tot és ressec com mai, si no haguéssim regat tindriem que anunciar unes quantes morts. Tot i així la moixera de guilla ha sucumbit altre cop, l'avellaner i l'auró americà estàn moribunds, el cirerer petit (sense rec programat) i la prunera compten amb escasses fulles, els roures joves assequen moltes de les seves fulles preocupantment...
Tot té una pinta ecessivament seca,  com si ens trobéssim més aviat a les muntanyes baixes de Lleida on hi plou igual o més que aquí aquest any. En anys anteriors la pluviometria a la zona era ben elevada, però aquests dos últims anys i sobretot aquest són anormalment secs, les pluges es dilueixen al Montseny i al Vallès i casi mai acaben d'arribar a la zona.
El paisatge és més marró que verd. Inclús l'any passat, que també anavem malament, a data d'avui les vegetació és trobava moltes vegades millor que l'actual. La necessitat de pluja és més forta que mai.

Deixant de banda la gran sequera, podem dir que alguns roures estàn produint uns petits i poc abundants aglans i que el llorer ha començat a madurar els seus apreciats fruits, que esperem que d'aquí dues setmanes estiguin en plena forma i atracció.


Ocells: Pit-roig, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Picot verd, Estornell vulgar

Període estival i les seves sorpreses

 Dia: 5-8-2012
Poques coses han canviat en les últimes setmanes, de fet, cada dia tot és més sec que l'anterior. Aquest any arroseguem una sequera forta des de l'hivern cosa que ha propiciat que les plantes sense rec no creixin ni un centímetre i tinguin un aspecte poc agradable. Cert és que les nits cada cop són més llargues i que, per tant, ja queda menys per encentar la recta final de l'estiu, tot i que els últims anys la calor i sequera demolidora solen durar fins entrat l'octubre.
La fauna del jardí està bastant aturada, tot i que, ni molt menys inexistent. Algunes aus força interessants aprofiten les primeres hores del dia per alimentar-se al jardí, els rat-penats es troben en plena activitat, els insectes són ben abundants...
Avui, les temperatures han oscil·lat entre els 18-31ºC amb un dia totalment assoleiat, almenys al matí.


Els ocells

Poc moviment concentrat a primera hora del matí, fins les 8:00. Tot i que els ocells són ben escassos, les cites són prou interessants, segurament perquè a l'estiu és més díficil interceptar els ocells del jardí i les observacions escasses, per tant, cada visita sorprèn. Són ocells dels que no en solem parlar però que, en canvi, són sempre presents en els últims estius, com ara la bosqueta vulgar i la tallareta vulgar.
Cal destacar que els cants del oriols i picots verds han estat constants durant tot el matí, ben aprop del jardí, tot i que no els haguem pogut localitzar.

- Una de les cites més importants del dia és la presencia d'un bonic mascle de pinsà comú a les branques baixes del roure de dalt, com si esperes que les menjadores tornessin a recobrar vida. Fet que confirma la nidificació d'almenys una parella per la zona i reafirma la presència escassa d'aquest ocell a l'estiu, ja observada l'any passat.

- Un altre de les estrelles ha estat un exemplar de tallareta vulgar i el que semblava un inmadur d'aquesta espècie. L'adult ha estat localitzat a escassos metres de la finestra, a la part alta de la troanella i reclamant insistentment, després ha desaparegut entre els arbusts i matolls del jardí, el "pressumpte" jove ha estat una bona estona entre els arboços discutint-se el territori amb una bosqueta vulgar. Són ocells molt díficils de localitzar.

- Una bosqueta vulgar (segona cita al jardí) ha estat més de hora i mitja caçant entre el brancatge dels arboços. Comportament despreocupat i gens tímid. S'ha atipat de petits insectes i ens ha deleitat amb vols de caça força llargs. Al trobar-se amb la tallareta vulgar, aquesta la foragitat, han efectuat unes curtes persecucions, tot i que la bosqueta no ha arribat a marxar.

- Dues merles (1x exemplar jove i 1x femella) han visitat el jardí. A primeríssima hora la femella caçava al "camp" del davant de la casa, mentre el poll reclamava des de les branques baixes del roure de dalt. Amb poc temps han volat direcció sud-oest. Ja els hi queda poc per atiborrar-se del, aquest any més poc abundants, fruits del llorer gran.

- Tallarols capnegres es passegen pel jardí.

- Alguns exemplars de mallerenga carbonera visiten la zona, sempre mirant si s'omplen les menjadores.

- Dues parelles de mallerenga emplomallada caçen pels pins de la parcel·la del costat, encuriosides per l'activitat humana al jardí, aquestes també estan esperant als apreciats cacahuets que arribaran al setembre.

- Els tudons fan passades constants pel jardí i poques vegades se'n aturen. Algun exemplar encara "canta".

- Algun pardal comú s'atura al jardí, a diferència dels pardals xarrecs que quan no hi ha menjar a les menjadores s'absenten totalment.

- Les garses encara es troben prou disperses. Hem localitzat un cadàver d'un exemplar jove a la part baixa del jardi, segurament enxampat per els gats...

- Les orenetes cua-blanques i vulgars ja formen grups familiars complets e inclús alguns grups mixtos, semblen impacients per tornar als seus llocs d'hivernada africans.

- Ben pocs falciots negres queden ja a a zona, igual que els ballesters dels quals tant sols se n'ha vit un exemplar.


Fora de les aus, destaquem la gran activitat dels rat-penats. Un exemplar ha caigut o ha volat de l'escletxa a mig-matí, porcurant tornar-hi a entrar ràpidament-
Les sargantanes també hi són presents, tot i que les veiem menys abundants que l'any passat. Hi ha força exemplars joves, de petit mida. Es troben a la part delantera de la casa, sembla que la població de la part del darrere ha desparegut o s'ha fet molt petita al llarg dels anys.
I els que més bullici donen en aquesta època de l'any són els insectes. Cries de mantis, insectes pal, cigarres cantant, escarbats, moltíssimes formigues, abundants salta-martins...


Pel que fa a la vegetació; aquest any tot està molt sec e inclús raquític (excluient, ésclar, els arbres que gaudeixen de rec programat), arroseguem una sequera de rècord des de principis d'any (tant sols 200mm en el que va d'any!).
Els roures tot i que ben verds, ens ha semblat que no produiran ni una aglà, els creixement per part d'aquests han estat inexistents o inapreciables.
El llorer que fructifica (els altres encara no ho han fet mai), encara té els fruits ben verds però amb una mida considerable. Hi han menys que l'any passat, cosa que provocarà una disminució de túrdids a principis de tardor.
Com a desgràcies tenim la moixera de guilla i l'avellaner que si no són morts, estàn apunt. El cirerer que no té rec també mostra un aspecte deplorable.
En canvi, els arbres amb rec (prunera, auró blanc, auró argentat, liquidambar i un cirerer) mostren un aspecte respectable per l'època de l'any, tot i que ni molt menys perfecte.
Destacar també que l'auró americà aquest any, curiosament, està aguantat bastant bé les fulles.

Avui, ja hem fet el segon rec de subsistència, fora de la zona de baix.


Esperem que les coses millorin i que la fresca i les pluges arribin aviat.

Ocells: Bosqueta vulgar, Tallareta vulgar, Tallarol capnegre, Merla, Pinsà comú, Tudó, Tòrtora turca, Pardal comú, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Garsa