Pocs fríngil·lids i molts túrdids

Aquesta setmana, el dia ha estat totalment anticilònic i la nit molt freda que ha proporcionat una bona glaçada.
El que m'ha sobtat és la reducció bastant dràstica dels fríngil·lids (caderneres, lluers, pinsans i pardals) i l'augment espectacular dels túridids (tords i merles).
Aquest any és molt bo per a la observació de túrdids ben destacables com el tord ala-roig o la griva cerdana. Són ocells que no solen ser abundants a la nostra zona, però degut a les continuades onades d'aire fred d'aquest any han estat impulsats fins les nostres terres. Al jardí no s'han vist o identificat però hi ha diverses observacions en zones molt properes.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

CITES de blocs de L'Espanya nord al voltant de l'augment dels túrdids;

-Los que sí estaban levantados, y en apariencia desde temprano, eran los zorzales que llenaban los prados anexos al paseo. Conté 16 zorzales reales y 43 alirrojos. Hay una entrada fuerte de ambas especies, y de zorzales comunes, por toda Galicia.


- Los Zorzales alirrojos eran abundantísimos superando en algunas zonas a los ubicuos Zorzales comunes.
Como colofón y asociados a un bando de alirrojos, han aparecido unos 10 Zorzales reales. 


- Parece que los ampelis se están haciendo de rogar y que a pesar de la brutal ola de frío que esta congelando todo el norte de Europa y parte de la Península, no aparecen mas aves por mucho que busquemos entre las espineras y los arbustos con frutos. A falta de ampelis, estos días se está produciendo una fuerte entrada de zorzales, que ocupan gran parte de las praderías costeras que se encuentran descubiertas de nieve. La especie mas llamativa de este grupo es el Zorzal real o paniega (Turdus pilaris), que también suele ser la mas escasa de todas pero de la que en estos días se están registrando fuertes entradas de grupos de hasta 200 o 300 ejemplares. Hace un par de días encontré un pequeño grupo de unos 5 o 6 ejemplares comiendo en la rasa del Cabu Peñes.  Además de los zorzales comunes, los zorzales alirrojos (Turdus iliacus) tambián abundaban el otro día en las praderías de la rasa de Peñes. Esta especie es una de las más abundantes como invernantes y también una de las que más sufren la presión de los cazadores 




----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tornant al jardí:

A primera hora els tords comuns eren més abundants que mai. Quan encara no havia sortit el sol, merles i tords es disputaven el territori perseguint-se i buscant una branca forta per rebre els primers dèbils raigs de sol. Cap a les 9:00 un grup de 10 exemplars han volat, junts, direcció oest. Ens han visitat durant tot el dia (als arboços, roures...) i el seu pas en vol per sobre o a través del jardí han estat casi bé constants.
No seria extrany que entre tant tord comú s'hagués amagat una de les dos espècies nombrades a dalt, però que no ha estat enfocada amb els prismàtics.

Com he comentat els pinsans vulgars, els lluers i els pardals xarrec han estat bastant absents durant el dia d'avui. Els pinsans vulgars han baixat lleugerament el seu nombre i actuaven més insegurs que fa dues setmanes (mínim 15-20 exemplars), en canvi, els lluers han baixat bastant dràsticament el seu nombre fins al punt que només n'he avistat 4 exemplars. No acabo d'entendre el motiu d'aquest descens d'ocells, segurament és a causa de la ràpida desaparició de les llavors de fa dues setmanes,

Avui hem rebut la visita de 3 exemplars de mosquiter comú, que es dedicaven a buscar i rebuscar petits insectes terrestres entre les herbes glaçades. No els he vist buscar aliment en cap arbre o arbust, només al terra.
Un raspinell comú estava ben actiu i ocupat buscant els escassos petits insectes entre les escletxes dels roures i pins. S'ha estat dos minuts observant la finestra desde ben aprop, com si volgués entrar a dintre la casa.

Ens han visitat un parell de pardals de bardissa i de pit-roigos, molt actius. Hi ha moltíssimes mallerengues tant blaves, carboneres com emplomallades.

Cap a les 00:00 de la nit i amb una temperatura de -1ºC s'ha escoltat un gamarús. No és un ocell excepcional a la nostre zona, però només sol baixar a la urbanització en dies de fred rigurós.

A mig-matí un picot verd ha passat pel mig del jardí, deleitant-nos amb el seu característic "renillar" durant uns minuts.

Els pica-soques blaus, també, més desperts que mai. Queda confirmat que hi ha 3 exemplars. Han estat tot el matí al jardí amb els seus típics comportaments; persecucions, emmagatzemament de pipes...

Per acabar els ocells dir que els tallarols de casquet segueixen; aquesta vegada només he vist un exemplar femella (van reduint el nombre) i que s'ha vist un exemplar mascle de tallarol capnegre cantant entre els arboços.

Les fulles dels roures i de la troanella estan caient a marxes forçades i totes estan completament seques. L'ambient és totalment hivernal; fins les 11:30 l'herba, els troncs, les fulles... Estaven ben plens de gebre.

I per últim comentar que el gat ha estat present durant una bona part del matí, impedint que els ocells baixessin a menjar durant diverses estones.

Ocells: Tord comú, Merla , Tudó, Garsa , Tòrtora turca, Gamarús, Cotxa fumada, Pit-roig, Pardal de bardissa, Pardal xarrec, Pardal comú, Lluer, Pinsà comú, Raspinell comú, Mosquiter comú, Picot verd, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Estornell vulgar, Pica-soques blau

Lluers i mallerengues ( FOTOS)

Us poso algunes de les fotos que vaig fer, a les menajdores,el cap de setmana passat. El resum del dia el teniu en el "post" anterior.
Es mostren les especies més confiades; les mallerengues blaves i emplomallades i els lluers.

Mallerega blava

Lluer

Disputa entre lluers

Lluer

Lluer

Mallerenga emplomallada

Mallerenga blava

Grup de lluers

Bon final de Tardor

Aquest inici de desembre ha estat de contrastos. El seu principi ha estat fred, aportant-nos el canvi de color definitiu de les fulles i l'arribada d'ocells del nord. A partir del dia 5 les temperatures han pujat molt proporcionant un ambient casi bé primaveral, però amb colors de tardor i ocells d'hivern.
Avui, tot i no tenir temperatures gaire fredes, els ocells eren abundants al jardí.

Les fulles dels roures , per fi, han agafat tonalitats grogues. Estan impressionants i comencen a deixar anar algunes de les fulles. La troanella també està amb molta esplendor; totes les fulles colorides amb groc i tocs vermellosos. En canvi, la prunera i el cirerer s'han desprès de totes les seves fulles i comencen a formar el que serà el brot a partir del març. He vist alguns arboços amb flors, crec que una mica tardanes. I per acabar dels vegetals dir que l'herba ha agafat tons marronosos a causa de les glaçades.

He vist el jardí amb molt de moviment, com feia temps que no veia. Els ocells eren molt abundants a cada minut del matí i voleijaven per totes les parts del jardí sense parar. El que em sorprèn és la absència de moquiters, bruels, raspinells... que en anys anteriors eren molt més abundants. Aquesta tardor s'han vist poc i amb poc nombre.
Increíble la quantitat de granívors de colors llampants; pinsans comuns, lluers i caderneres cada cop són més abundants.
Els lluers han augmentat el seu nombre, mínim 20 exemplars però ben segur que n'hi havía més. He contat fins a 11 menjant junts a la menjadora. Ara hi ha més mascles que femelles i de joves se'n veuen pocs. 1 exemplar mascle és extremadament confiat, permet l'aproximació fins a menys d'1metre mentre menja damunt la menjadora, el próxim dia he de portar càmera obligada.
Els pinsans comuns han augmentat molt el seu nombre n'hi han com a mínim 30 exemplars. N'he contat fins a 20 menjant junts les llavors del terra. Més confiats que anys anteriors i més per a ser a 11 de desembre. A difèrencia de setmanes anteriors, he vist mascles amb colors molt intensos.
Les caderneres venien en un grup reduit i desde els roures es miraven l'activitat de les menjadores. Quan vingui el fred de veritat segurament també les tindrem menjant!
Els petits ocells més solitaris i silenciosos; tallarols de casquet, pardals de bardissa i el pit-roig segueixen ben actius. Així com en setmanes anteriors els tallarols de casquet eren molt abundants, avui només n'he contat un parell (mascel i femella), caçant els últims insectes que queden. De vegades, fins i tot s'han arrIbat a quedar a hivernar aquí.
Els pardals xarrec vénen en grups de quatre o cinc i no s'hi queden gaire estona.
Tudons i garses segueixen sent abundants. El pas de tudons, però, s'ha finalitzat totalment, almenys des de la meva prespectiva. Ja no es veuen els grans estols cap al sud-oest, però el nombre dels que hivernen a la vall és molt abundant. Les garses han vingut amb un grup de deu i s'han empassat el "pastís de cacahuet" en un no res. Són la solució perfecte contra els gats; cap a les 10:30 ha aparegut el mateix gat del que parlava fa dues setmanes, les garses en veure'l en comptes de espantar-se com tots els ocells que hi eren, s'han posat en grup cridant com bojes i han saltat direcció a ell, el gat atemorit se'n ha anat corrents i no ha tornat.
S'han tornat a veure 2 rapinyaires; l'aligot comú i l'esparver vulgar. L'aligot comú s'ha vist emparellat (2 exemplars) amb vol alt cap al migdia. L'esparver vulgar ha tornat a passar pel mig del jardí amb un vol molt baix, els petits ocells s'han amagat i  no han tornat en bastant de temps, els tudons dels roures s'han quedat inmòbils durant una bona estona i les garses no han parat de cridar fins que no l'han vist ben lluny. És fantàstic el crit d'alarma del primer ocell que veu el perill (gats, esparvers...), normalment el veuen les mallerengues carboneres (l'ocell més abundant), fan com una mena de "pitido" i tots els ocells siguin de l'especie o el gènere que siguin s'amaguen o es posen en alerta.
Les mallerengues, cada setmana més abundants, volen per tot el jardí. No hi ha moment en que no hi hagin com a mínim 3 mallerengues menjant a les menjadores, ni tampoc menys de 7 exemplars en el jardí. És un no parar!
La parella de tords comuns segueix al jardí. És un molt bon any per a la seva observació, no recordo que mai haguéssin estat tan de temps seguit, casi bé totes els dies que hi he anat n'he vist! A primeres hores s'ha pogut veure una disputa pel territori entre un tord comú i una merla mascle, els dos movien les ales i ficaven el bec cap amunt, finalment i com no la merla ha foragitat al tord. Han estat presents durant casi bé tot el matí voltant pels arboços i roures de baix.
El gaig ens ha tornat a visitar, atret per el moviment d'ocells. 
S'han avistat 3 exemplars de pica-soques blau. Sempre s'havia vist tan sols una parella. El pica-soques "nou" tenía serios problemes en quan es trobava amb els altres, que el perseguien fins ben lluny del jardí.
Tot i l'abundositat en nombre dels ocells, no s'ha vist cap especie rellevant o rara en el jardí. Esperem que d'aquí dues setmanes pillem un cap de setmana de fred i tinguem més possiblitats

Ocells: Estornell vulgar, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Pardal de bardissa, Pardal xarrec, Pit-roig, Tallarol de casquet, Lluer, Pinsà comú, Cadernera, Pica-soques blau, Tudó, Garsa, Gaig, Tord comú, Merla, Esparver vulgar, Aligot comú, Tòrtora turca

Arribada de "l'hivern"; meteorològic i ornitològic

Així com fa dues setmanes parlàvem d'un novembre càlid i amb pocs hivernants, ara, parlem de tot el contrari. Durant l'última setmana el temps ha canvia't radicalment i amb ell ha arriba't l'onada d'ocells hivernants amb l'objectiu de búsqueda de llocs càlids i amb abundositat de menjar.

El matí ha estat completament hivernal. S'ha aixeca't el dia amb restes de núvols dels ruixats de la nit amb una temperatura de tan sols 3,5ºC, més tard, el núvols han desaparegut deixant veure el sol. Aleshores una boira densa ha cobert la vall ocasionant una ambient molt fred fins les 10:00, que ha desparegut definitivament. La màxima ha sigut de 10ºC.

La vegetació comença a adquirir tocs tardorencs, excluint els arbres/arbustos més succeptibles al fred que ja tenen aspecte totalment hivernal, per exemple; l'arç.
Dalt dels roures, només resten els últims aglans que són l'objectiu de multitud de tudons i garses que vénen expressament a menjar-los. Les seves fulles comencen el canvi de color, més o menys el 50% d'elles, donant ambient pre-hivernal/tardorenc, però encara resten moltes de verdes.
La troanella (Ligustrum ovalifolium), cada cop té més fulles gorgues, amb algunes branques totalment colorides.
Els arboços ja han perdut les seves, típiques flors blanques. Posant-se en letàrgia fins la primavera, recordem, però que són de fulla perenne.
I per últim dir que el cirerer i la prunera també han començat el canvi de color de les seves fulles, fins i tot, ja han caigut unes quantes.

Els ocells, com deia, han estat molt més abundants que fa 15 dies. Han arribat nous hivernants i han augmentat el seu nombre els que ja hi eren.
Els tudons han reduit el seu nombre a la vall en general, tot  i que encara he vist un grup de 25 exemplars volant baix direcció sud-oest. En canvi, en el jardí han augmentat el seu nombre de visites. Venen en grups de 5-7 exemplars a alimentar-se d'aglans a les parts altes dels roures.
Les garses, atretes per l'abundositat d'ocells a les menjadores intenten agafar-ne alguna cosa.
Les mallerengues emplomallades, blaves i carboneres són molt abundants. Sobretot les últimes, no hi ha moment en que no hi hagin mínim 5 exemplars voltant pel jardí. Mínim 30 exemplars però segur que en vénen moltes mñes.
La parella de pica-soques blaus estan més actius que mai, no han parat de visitar-nos durant tot el matí, guardant el menjar a les escletxes dels roures i pins com a prevenció del fred intens.
Dos petits insectívors ben diferents ens han deleitat amb les seves peculiars tècniques de caça; el bruel i el raspinell comú.
El pit-roig, intenta dominar el territori, de tants ocells que el visiten. S'etretenia perseguint les tímides cotxes fumades encuriosides per l'abundositat d'aus.
Un dels hivernants nouvinguts és el pardal de bardissa, encara tímid, vola fins la menjadora, pela totes les llavors possibles i s'amaga ràpidament entre els arboços i altres arbustos.
Els lluers, han arribat oficialment al jardí. Menjen a la menjadora amb grups de fins 7 exemplars junts, encara es troben insegurs. Ens han visitat un mínim de 15 exemplars, la majoria joves i femelles, però s'han vist dos mascles amb grocs ben lluents.
Els pinsans comuns, que setmanes pasades comentavem la seva presència, ja s'han decidit a fer-se notar. Menjen llavors i cacahuetts que cauen al terra amb grups de fins a 10 exemplars, igual que els lluers la majoria són femelles i joves. Mínim de 15 exemplars.
Les merles són molt abundants, n'he arribat a contar 8 exemplars alhora al jardí, mai havien estat tan abundants. Aprofiten els aglans més aptes (tenen per triar) i remouen el terre en busca de cucs.
Atrets per les seves parentes, dos exemplars de tord comú han estat una bona estona al jardí. Aquests ja són tords que hivernen per la zona, no com els avistats a l'octubre. No solen ser molt abundants per aquestes dates, seràn indici d'un hivern gèlid?
Els tallarols de casquet, també són més abundants que mai. Es mouen d'arbre a arbre durant tot el matí, amb persecucions de fins a 10 exemplars.

D'insectes be pocs en queden, fora del típics del gènere de les abelles que es veuen durant tot l'hivern. I de rat-penats i rèptils ni rastre.

S'ha de comentar que durant mitjà hora un gat domèstic ha estat intentant "pillar" alguna mallerenga, fent desaparèixer tots els ocells del jardí. Els gats, són el pitjor depredador, ja no podem ni deixar les nostres menjadores tranquils. S'estan convertint en una plaga en alguns pobles i urbanitzacions, crec que se'n hauria de fer alguna cosa al respecte.

I per acabar, posaré dues fotografies de les menjadores que utilitzo.
La primera és la prespectiva de la menjadora "plana", amb 3 de les 4 menjadores de cacahuets penjades.
La segona és la seva prinicipal recepta; llavors gramínies, pipes i cacahuets.

Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Raspinell comú, Tallarol de casquet, Pinsà comú, Lluer, Pardal de bardissa, Pardal xàrrec, Pardal comú, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Cotxa fumada, Pit-roig, Pica-soques blau, Merla, Tord comú, Estornell vulgar

Novembre verd

Amb aquestes temperatures tant benignes que estem tenint, al jardí no hi ha tan de moviment com el normal per les dates. Els ocells es mostren menys confiats i venen en menys nombre del que seria normal.

És increible la quantitat d'aglans que han caigut dels arbres, per cada metre quadrat hi ha més de cinquanta aglans i el millor és que n'hi ha molts que encara resten als arbres. A cada cop de vent, cauen mínim 10 aglans.
Els roures a primera vista semblen trobar-se més aviat a la primavera que no pas a mitjans de Novembre. Els exemplars més grans tenen contades fulles amb colors groguencs,  però que si no t'hi fixes no les veus.
L'arç, ja ha deixat anar les seves febles fulles. Només li queden alguns ramells de llavors seques mogudes i sent disminuides constantment per acció del vent.
La troanella (Ligustrum ovalifolium), comença a canviar de color les seves fulles, donant un toc més tardorenc al jardí entre tant roure verd. Ha produit més fruits que mai, els quals es troben en el seu punt àlgid de la seva maduració.
Els cirerers d'arboç ja han perdut els seus fruits i ara ens han sorprès centenars de flors blanques que atrauen a multitud d'insectes, que encara volen, i aquests a ocells que aprofiten per fer-se un bon banquet.
Dir també, que la enradadera ja ha perdut totes les fulles i que el cirerer i la prunera encara no donen símptomes de tardor.

Entrant, ja, amb el tema dels ocells. La veritat, és que aquest any trobo que n'hi han pocs per les dates en que ens trobem. Esperem que en les properes setmanes augmenti el fred i augmentin el seu nombre.
Els tudons han augmentat encara més el seu nombre, durant les primeres hores del matí un magnific estol d'uns 50 exemplars sobrevolaba la vall d'una banda a un altre amb una bellesa impecable. En el jardí s'hi aturaven bastants exemplars a descansar i a agafar algun dels aglans que encara resten als arbres. Tota l'urbanització està plena d'aquestes pacífiques i boniques aus.
Aprofitant l'abundositat de tudons, els rapinyaires estaven més actius que mai. Cap a les 9:30 del matí un esparver vulgar ha atravessat literalment, el jardí, creant pànic entre els ocells del jardí. Poc després un falcònid no identificat (xoriguer comú, falcó cama-roig o falcó peregrí) ha sobrevolat el jardí.
Les garses han augmentat el seu nombre, no hi ha un sol minut en que es senti el seu grinyolar, tan típic.
Les mallerenges carboneres, blaves i emplomallades segueixen com sempre, venint amb grups i menjant el troben a les menjadores.
Els pinsans comuns, en contra del que pensava, segueixen sense baixar a menjar llavors de les que es troben tant a la menjadora com al terra. Aquesta vegada n'he contat 5 exemplars, però ben segur que n'hi han més. Venen, es paren als roures, canten i se'n tornen, esclar, que amb màximes de més de 20ºC, tampoc és d'extranyar.
Com a novetat, s'han vist mínim dos exemplars de lluers sobrevolant el jardí i en arbres propers, encara molt distants.
També com a novetat ens han visitant dos petits insectívors que feia temps que no se'n veien per aquí; el bruel i el mosquiter comú. Que aprofitaven l'abundositat anormal d'insectes entre les flors dels cireres d'arboç. El bruel ha vingut amb parella, en canvi, el mosquiter comú era un sol exemplar.
Tant el tallarol de casquet com el capnegre segueixen voltant pel jardí. Ara sobretot s'alimenten en les coníferes nanes que semblen tenir uns fruits que els hi encanten.
Al pit-roig se'l veu més actiu, no ha parat de picotejar el pastís de cacahuet.
Però el fet més destacable de tots és la reducció dràstica dels pardals xàrrecs, dels quals només s'ha vist un exemplar, per un motiu desconegut. Aquest fet és excessivament extrany, si durant la propera visita encara no se'ls veu podriem començar a pensar que el motiu, és l'èsser humà. Deixem el tema en l'aire.

Cal dir que s'han tornat a veure exemplars de sarganta comuna i de dragó comú, suposo que desorientats per el càlid sol que hi ha hagut. Tots dos eren exemplars joves, de mida petita.
Els insectes,com he dit, tampoc han brillat per la seva ausència.  He vist multitud de papallones i demés insectes alats (mosques..), en canvi, ben pocs de terrestres (formigues...).
I de rat-penats, ni un. Aquests quan comencen la letàrgia no la solen interrompre fins quan arriba la primavera, ben arribada.

No m'agrada gens la gestió que està permetent l'alcalde del poble. Darrerament han tallat dos roures ben grans, suposo que amb el motiu de contruir més i més. El netejament de les parcel·les és ben excessiu deixant només els arbres i ademés com si fossin pals a causa d'una poda dràstica que apliquen fins i tot als pins.
Fa 15 anys, només erem quatre cases i tot era un gran bosc. A més fa 5 anys van arrassar una gran quantitat de parcel·les amb l'objectiu de construir cases, doncs la majoria d'aquestes cases encara no s'han vengut i encara volen tallar més arbres? La veritat és que no ho entenc...
Al final acabaré posant una denuncia o alguna cosa per l'estil,  no ho aguanto.

Ocells:
Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Merla, Estornell vulgar, Esparver vulgar, Falcònid no identificat, Pit-roig, Pardal xàrrec, Mosquiter comú, Bruel, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Gavià argentat, Pinsà comú, Lluer, Cadernera

Primers freds de tardor

Aquestes dues setmanes pasades apart de ploure molt, ha començat a notar-se la tardor.
Al jardí ja dona els primers símptomes, que cada any ens indiquen el principi del fred; el canvi de color de l'arç i la reducció dràstica dels animals no alats.
Els arbres i arbustos estan replets de fruits de tardor, els roures, els cirerers d'arboç, els marfulls, les coníferes nanes...
Els abundants aglans comencen a madurar i ,de fet, a caure. N'hi havien molts al terra, però tot i així les branques segueixen tortes pel pes del impressionant nombre d'aglans que resten als arbres. Alguns dels caiguts ja comencen a obrir-se i treure arrel.
Els cirerers d'arboç tenen les cireretes al seu punt, durant tot el matí diverses especies d'ocells; pinsans comuns, tallarols de casquet, tallarols capnegres, pit-roig, merles, garses i pardals xàrrecs no han parat de voleitejar, descansar i menjar entre el seu fullatge.
L'arç, com he comentat, llueix l'aspecte més bonic de l'any per a molts; fulles seques al seu voltant, colors groguencs a les fulles febles que encara resten a l'arbre... Dona un toc centre-europeu al jardí, que els roures no ens ofereixen fins el novembre com a mínim.
Aquest any la vegetació està molt sana, amb els casi 300mm en dos mesos, no és d'extranyar.
Cal destacar la gran quantitat de bolets de molts tipus diferents, repartits per tot el jardí.
Entrant, ja, en els ocells l'avistament més destacat és el del tord comú, que s'ha vist a primera hora netejant-se les plomes a una branca de pi. De sobte, ha aixecat el cap i se n'ha anat direcció est. S'ha de dir que cada tardor se'n veuen i més o menys per les mateixes dates, sempre amb oscil·lacions, en solitari o amb parelles. Podria ser un lloc de pas i fins i tot un dormidor per aquestes aus quan arriben els primers freds. Després, a l'hivern també se'n veuen, no cada any, però aquests ja serien provinents de més al nord que hivernen a les nostres terres. Recordem que la majoria de tords hivernen als camps de Castella-LaMancha i Andalusia on s'hi acumulen en quantitats molt destacables.
Una altre especie a destacar és el pinsà comú, que ha arribat una mica més d'hora del normal, si no m'equivoco. N'he vist com a mínim dos exemplars una femella i un mascle, al principi no es movien de la part més alta dels roures més alts, més tard han baixat a menjar cireretes d'arboç. No seria gens extrany que es tractessi d'exemplars que van hivernar aquí l'any passat.
Els pardals xàrrecs han augmentat el nombre i foragiten, com cada any, a les mallerengues carboneres,blaves i emplomallades de les menjadores.
Hi han moltes merles que van i venen, no recordo cap any que n'hi haguessin tantes, venen en grups de cinc, fan parades a l'arboç i roures, menjen algun fruit, i se'n van de seguida.
Els tudons han quatriplicat el seu nombre, durant tot el matí es veuen uns quants grups de 10-15 exemplars en direcció sud i aterrant en la urbanització. Com a mínim n'he avistat 60 exemplars.
Al madurar els aglans, els gaigs és impossible que no ens visiti. Ha vingut una parella a alimentarse'n, segurament la mateixa que cada any. Els aglans són buscats per les garses, gaigs i tudons, les especies més abundants de la zona, excluint el gaig. I tot i així arrelen moltíssims, he observat que només caure ja comencen a obrir-se.
Els pica-soques blaus, segueixen anant, venint i amagant les apreciades pipes als troncs del arbres.
S'ha observat un aligot comú planejant la zona nord de l'urbanització.
D'orenetes, així com fa dues setmanes se'n veien moltes durant tot el dia ara ja no se'n veu ni una. Presagi de que l'estabilitat i la calor han de desaparèixer o millor dit han desaparegut totalment. Un fet curiós que es compleix, de moment, any rere any és que quan arriba el pinsà, l'oreneta ja ha desaparegut. En canvi, amb el pit-roig sol compartir territori una setmana, depenent de l'any. 
I per acabar els ocells, dir que el pit-roig es mostra bastant més confiat que fa dues setmanes, aproximant-se amb curiositat a les finestres a menys d'un metre.
I que no siguin ocells, només he avistat dos rat-penats despistats, que segur que d'aquí com a molt una setmana, no tornaran a sortir del cau fins que les temperatures, a la nit, tornin a ser adients.
Les sargantes i dragons han desaparegut. Els invertebrats s'han reduit molt, encara que encara es veu alguna papallona, abella, mosca i formigues però en baix nombre. D'avispes ja no se'n veu ni una.

Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pit-roig, Pardal xàrrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pinsà comú, Merla, Tord comú, Garsa, Tudó, Tórtora turca, Gaig, Aligot comú, Estornell vulgar

Fotos del dia:

MENJADORA

- Mallerenga carbonera

- Mallerenga emplomallada

- Malllerenga blava

- Pica-soques blau

- Pardal xàrrec

Imatge del que veus a cada branqueta de roure, a les branques més grans poden haver-hi fins a 40 aglans!

Aglans caiguts de l'arbre, estan per tot arreu

Imatges de l'arç;

Exemple dels molt tipus de bolets que han sortit al jardí

Comença la temporada de tardor

La tardor, ja està aquí, però meteoròlogicament parlant encara tardarà una semana.
El jardí, està ben verd, degut a les generoses pluges de Setembre. Els roures amb les fulles ben verdes i amb un bona temporada pels aglans, n'hi han moltissims sobre dels arbres, encara creixent. El seu pes sembla que faci que les branques tendeixin a tirar cap avall. Desde fa unes dos semanes ha començat a crèixer una herba fina i verda que substitueix a les herbotes seques de l'estiu.
Fa tres semanes vam començar a omplir les menjadores de cacahuets i pipes. Hi ha hagut novetats, la menjadora "plana" l'hem posada molt més aprop de la casa, per poder fer algunes fotos, a més, ara comprem una barreja de pipes pelades i sense pelar, perquè els que no les poden pelar també puguin apropar-se.
Les mallerengues carboneres que semana a semana van augmentant el seu nombre, els hi encanten les pipes pelades i les prefereixen abans que pelar-les, com sempre havien fet. De fet, són les que donen més color al jardí, voleitejant, perseguint-se i fins i tot deleintant-nos amb els seus cants.
Les més confiades; mallerengues emplomallades i blaves. Venen en menys nombre. Els hi encanten les pipes pelades (cosa nova per a elles), ja tinc ganes de fer-lis unes bones fotos la setmana que hi tornem.
La parella de pica-soques blaus que després d'un temps ens han tornat a visitar, agafant cacahuets, pipes i amagant-los a les escletxes dels roures i pins. Han visitat les caixes-niu, per curiositat. A veure si la primavera que ve tenim més sort i les ocupa aquesta maravellosa especie.
Els pardals xàrrecs, que sempre ens fan pensar que per fi s'han anat a finals d'estiu. Han tornat i de quina manera, n'he contat com a mínim 10, i començen a dominar certes menajdores.
Com a hivernant, només he avistat el pit-roig, que ja porta dues semanes al jardí, ah i els tallarols de casquet, que més que hivernants els posaria com a pre-hivernants, ja que quan arriba el fred de veritat casi no se'n veuen per la zona. Ara estan mirant a veure si acaben de madurar les cireretes d'arboç, que amb una semana o dos les més tardanes, estaran ben vermelles. Els estornells i els tudons han augmentat els seu nombre, però no molt significativament.
En migració, com a més destacat, les orenetes, tan les vulgars com cua-blanques que durant tot el dia van passant amb grups de moltíssims exemplars, aprofitant les bones temperatures que estem tenint aquests dies. Ja porten dues setmanes en pas.
També hem de destacar que s'han vist com a mínim 4 exemplars de dragó comú per les parets de la casa, un de més de 20cm, que les sargantanes segueixen actives aprofitant els últims dies de sol potent i que els rat-penats segueixen volant a les nits. Els reptils calculo que els hi queden com a molt dues setmanes per posar-se en latencia fins l'abril que ve, en canvi, els rat-penats poden estar perfectament un mes encara actius.

Vaja, que comença a intuir-se que se'n va (per fi) l'estiu amb les calors, i arriba la tardor després d'una pretardor ben generosa.

Ocells:
Tudó, Garsa, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Gaig, Pardal xàrrec, Estornell vulgar, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Pit-roig, Tallarol de casquet, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Tòrtora turca