23-9-2012
Situació pràcticament igual a fa dues setmanes. El mes està sent molt càlid i molt sec tal com l'any passat i, avui, el dia ha estat extremadament càlid amb uns 22,5ºC de mínima al matí (a la nit de 17,5ºC) i una màxima de 28,5ºC amb un sec vent de ponent bufant amb ratxes prou fortes durant tot el dia. Les observacions d'ocells són molt semblants a fa dues setmanes amb alguns matissos, i les menjadores s'han hagut de tornar a iniciar per algun motiu desconegut. Els arbres no només no han millorat sinó que molts han empitjorat, a veure si tot comença a canviar d'una vegada...
Els ocells
El jardí encara resta molt tranquil, massa tranquil. Tot i que els primers símptomes de la tardor són presents; agrupació de les garses, alguns insectívors migrants, augment del nombre de tudons i estornells i la migració de les orenetes.
Comentar que extranyament ens hem trobat un menjadora totalment buida i l'altre també però a la part d'abaix del jardí... No sabem el motiu d'aquest fet; persones, rates... Hi posarem una càmera de foto-trampeig per averiguar-ho. Esperem que d'aquí dues setmanes no ens trobem una situació semblant.
- Els tudons començen a augmentar el nombre i a formar petits grups de fins a 15 exemplars. La migració encara és tímidia, de ben segur que d'aquí dues setmanes el seu nombre serà molt superior. Paren sovint als arbres del jardí i del voltant.
- Les garses començen a agrupar-se, tot i que també de forma tímida per ara. Començen les típiques xerrameques que recorden la tardor-hivern, per distanciar-se totalment a la primavera.
- Al migdia, com fa dues setmanes un pit-roig ha aparegut des de la profunditat de les coníferes nanes atret per l'humitat del rec de la prunera. Ha restat bastant temps en aquella posició, deleitant-nos amb la caça d'una aranya igual de gran que el seu cap. Desconeixem si és el mateix exemplar que fa dues setmanes, amb la bonança que fa no seria extrany.
- El tallarol de casquet mascle segueix sedimentat al jardí, present durant la majoria de temps. S'alimenta dels encara abundants insectes i de les baies rojes de l'arbust allargat. Amb ell un exemplar femella amb plomatge molt desgastat, potser jove de l'any. L'exemplar femella imita el seu company i sembla que aprengui els seus moviments, el segueix. 2x
- Dues merles visiten el llorer no gaire afamades, després se les veu al terra dret del jardí entre les mates, al costat de la casa. De l'exemplar de l'any confiat de fa dues setmanes, ni rastre.
- Durant tot el matí passen orenetes cua-blanques i vulgars en pas actiu cap al sud. En cap cas grups densos, sempre exemplars dispersos però molt constants i, per tant, abundants. Cap al migdia la migració es fa menys directe i alguns exemplars s'alimenten per la zona.
- Els estornells vulgars han augmentat força el nombre, tot i que no són molt abundants. Al migdia s'aturen a arbres propers i canten.
- Un grup d'unes 7-8 mallerengues cua-llargues s'han aturat als llorers i arboços a primeres hores del matí sorpreses per ratxes de vent fortes.
- Un tallarol capnegre es passeja pel jardí durant tot el matí, emeten el reclam caracterísitc.
- Les mallerengues carboneres són poc abundants però constants a partir de mig matí, les emplomallades són ben constants (mínim 3) i les blaves encara són molt poc nombroses i poc constants.
Pel que fa als vertebrats no alats, ara es mostren més actius que de costum, adquirint reserves de menjar per passar la tardor-hivern, que encara que sembli mentida acabaran arribant. Així doncs, els rat-penats aprofiten intensament les hores sense sol i les sargantanes, contrariament, aprofiten el sol, cada dia més inclinat i menys persistent. Aquestes últimes són presents a cada racó del jardí, fa temps que no en veia tantes.
Els arbres i arbusts
La vegetació "veterana" del jardí ha passat un mal any, però en aquests moments té un aspecte més o menys acceptable i més, comparant amb la gran quantitat d'alzines i roures que s'assequen als boscos aquest any. Els abres plantats fa poc, però, mostren un aspecte esfereidor, tots ells es troben en mal estat, cosa que s'ha generalitzat amb el fallament del rec programat aquestes dues setmanes. Així doncs, el liquidambar, els aurons... Mostren un aspectes casi moribund.
L'auró blanc, per exemple, ha adquirit un groc intens i generalitzat que hauria d'haver agafat naturalment d'aquí un mes. L'auró argentat s'ha assecat totalment. La prunera té ben poques fulles. L'avellaner està moribund. El rebrotament de soca del kaki comença a assecar-se. La moixera de guilla sembla definitivament morta. L'auró americà li queden quatre fulles. Entre d'altres.
Comentar també que els fruits de la tardor començen a madurar arreu del jardí; mates varies amb fruits de colors negrosos fins a vermells intensos, cireretes d'arboç esperant la maduració, carnosos fruits del llorer madurant poc a poc, fosques boles entre el brancatge dels marfulls e inclús una quantitat destacable sobre la troanella.
Destacar que amb la sequera aquest any els roures no han madurat aglans, només es veuen de molt petits que o creiem que arribin a crèixer i menys si no arriben les pluges immediatament. L'any passat, per aquestes dates, ja eren madurs.
Ocells: Pit-roig, Tallarol de casquet, Merla, Tallarol capnegre, Raspinell comú, Estornell vulgar, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Oreneta vulgar, Oreneta ca-blanca, Tudó, Garsa, Tòrtora turca,
dimecres, 26 de setembre del 2012
diumenge, 9 de setembre del 2012
Segueix l'estiu i la sequera
Dia: 8-9-2012
Ha estat un dia, per variar, càlid (16-29ºC). L'estiu segueix en plena forma i la sequera que arroseguem és preocupant, des de la tardor passada no ha plogut com toca amb uns baxíssims 210mm anuals. Normalment assolim 700-900mm anuals. La vegetació de tot el país està resseca i pateix de debò, es comenta que molts "quercus" perden la fulla e inclús moren i això, ho sabem de primera vista, ja que molts exemplars de roure jovenets enmarroneixen el jardí. Les pluges són més necessàries que mai.
Pel que fa a les aus, començem a notar tímidament l'arribada d'ocells migrants, amb tant sols dues especies que ho denoten; el pit-roig (cita tempranera) i el tallarol de casquet. Avui hem posat els primers cacahuets i pipes de prova i ja han donat resultat. Ara en parlarem.
Ocells
El jardí encara és tranquil, preparant-se per l'ebullició d'aus que anirà en augment fins l'hivern. Avui hem vist ben poques especies, amb poquissim moviment d'aus. Dues, molt comunes, però representatives de que el pas postnupcial és present. Al jardí durant el pas cap a Àfrica, a diferència del pre-nupcial, no es solen veure fríngil·lids estrictament insectívors com els mosquiters de passa, mastegatatxes... sinó que el notem amb l'arribada d'ocells més comuns.
Per altre banda, comentar que avui ja hem instal·lat unes poques menjadores amb cacahuets i algunes pipes perquè les primeres mallerengues es vagin acostant.
- Després del necessari rec hem localitzat un pit-roig atret per l'humitat. Primerament comentar que la cita és tempranera, per exemple des de que fem dades al web; 2011 - 7 d'octubre, 2012 - segona quinzena de setembre. Aquest, llavors, deu ser dels que migren fins ben avall tocant o fins i tot arribant a la mateixa Àfrica.
L'ocell semblava cansat amb moviments lents i aturades constants, podria ser que hagués recorregut uns quants quilòmetres durant la nit i fes servir el dia per satisfer la gana, com fan la majoria de migrants. Ha acabat accedint al peu de la troanella, ben humit pel rec.
- Dos exemplars de tallarol de casquets ens han deleitat tot el matí, sobretot el mascle que semblava molt establert al jardí. Des de primeríssima hora el seu reclam ressonava pels roures i arboços, després entre d'altres moviments s'ha entretingut a empassar-se els pocs fruits que madura la troanella.
- Exemplars de tallarol capnegre ronden constantment pel jardí caçant entre els esbarzers mig secs, arboços...
- Els fruits del llorer han començat ha madurar i, per tant, les merles residents començen a visitar-los. Una família sencera (1x femella, 1x mascle i 1x poll) visiten el llorer, sobretot l'exemplar jove.
- Dos bruels ens visiten caçant entre els abroços.
- Un exemplar de raspinell comú ens deleita amb el seu cant i els seus mètodes de caça.
- Un picot verd reclama des de la parcel·la del costat.
- Les mallerengues carboneres, casi bé absents durant el matí, han anat augmentant a mesura que descobrien les menjadores. Al migdia les visites ja eren força constants. No recordo cap any que a les primeres hores d'instal·lar les menjadores, les visitesin tant.
- Un sol exemplar de mallerenga blava ha visitat les menjadores a última hora del matí. Ja aniran augmentant.
- Les garses començen a mostrar-se més actives i més socials. S'aturen fins a 6-7 exemplars al mateix temps al roure i pi alts.
- Dóna la sensació que el nombre de tudons va en augment, però creiem que tant sols es començen a dispersar. S'aturen força vegades al pi i al roure alts.
- Les orenetes vulgars residents ja han volat cap al sud. Ara es veuen exemplars dispersos en vol baix. Igual passa amb les orenetes cua-blanques de les quals només localitem tres exemplars dispersos.
La vegetació
Tot és ressec com mai, si no haguéssim regat tindriem que anunciar unes quantes morts. Tot i així la moixera de guilla ha sucumbit altre cop, l'avellaner i l'auró americà estàn moribunds, el cirerer petit (sense rec programat) i la prunera compten amb escasses fulles, els roures joves assequen moltes de les seves fulles preocupantment...
Tot té una pinta ecessivament seca, com si ens trobéssim més aviat a les muntanyes baixes de Lleida on hi plou igual o més que aquí aquest any. En anys anteriors la pluviometria a la zona era ben elevada, però aquests dos últims anys i sobretot aquest són anormalment secs, les pluges es dilueixen al Montseny i al Vallès i casi mai acaben d'arribar a la zona.
El paisatge és més marró que verd. Inclús l'any passat, que també anavem malament, a data d'avui les vegetació és trobava moltes vegades millor que l'actual. La necessitat de pluja és més forta que mai.
Deixant de banda la gran sequera, podem dir que alguns roures estàn produint uns petits i poc abundants aglans i que el llorer ha començat a madurar els seus apreciats fruits, que esperem que d'aquí dues setmanes estiguin en plena forma i atracció.
Ocells: Pit-roig, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Picot verd, Estornell vulgar
Ha estat un dia, per variar, càlid (16-29ºC). L'estiu segueix en plena forma i la sequera que arroseguem és preocupant, des de la tardor passada no ha plogut com toca amb uns baxíssims 210mm anuals. Normalment assolim 700-900mm anuals. La vegetació de tot el país està resseca i pateix de debò, es comenta que molts "quercus" perden la fulla e inclús moren i això, ho sabem de primera vista, ja que molts exemplars de roure jovenets enmarroneixen el jardí. Les pluges són més necessàries que mai.
Pel que fa a les aus, començem a notar tímidament l'arribada d'ocells migrants, amb tant sols dues especies que ho denoten; el pit-roig (cita tempranera) i el tallarol de casquet. Avui hem posat els primers cacahuets i pipes de prova i ja han donat resultat. Ara en parlarem.
Ocells
El jardí encara és tranquil, preparant-se per l'ebullició d'aus que anirà en augment fins l'hivern. Avui hem vist ben poques especies, amb poquissim moviment d'aus. Dues, molt comunes, però representatives de que el pas postnupcial és present. Al jardí durant el pas cap a Àfrica, a diferència del pre-nupcial, no es solen veure fríngil·lids estrictament insectívors com els mosquiters de passa, mastegatatxes... sinó que el notem amb l'arribada d'ocells més comuns.
Per altre banda, comentar que avui ja hem instal·lat unes poques menjadores amb cacahuets i algunes pipes perquè les primeres mallerengues es vagin acostant.
- Després del necessari rec hem localitzat un pit-roig atret per l'humitat. Primerament comentar que la cita és tempranera, per exemple des de que fem dades al web; 2011 - 7 d'octubre, 2012 - segona quinzena de setembre. Aquest, llavors, deu ser dels que migren fins ben avall tocant o fins i tot arribant a la mateixa Àfrica.
L'ocell semblava cansat amb moviments lents i aturades constants, podria ser que hagués recorregut uns quants quilòmetres durant la nit i fes servir el dia per satisfer la gana, com fan la majoria de migrants. Ha acabat accedint al peu de la troanella, ben humit pel rec.
- Dos exemplars de tallarol de casquets ens han deleitat tot el matí, sobretot el mascle que semblava molt establert al jardí. Des de primeríssima hora el seu reclam ressonava pels roures i arboços, després entre d'altres moviments s'ha entretingut a empassar-se els pocs fruits que madura la troanella.
- Exemplars de tallarol capnegre ronden constantment pel jardí caçant entre els esbarzers mig secs, arboços...
- Els fruits del llorer han començat ha madurar i, per tant, les merles residents començen a visitar-los. Una família sencera (1x femella, 1x mascle i 1x poll) visiten el llorer, sobretot l'exemplar jove.
- Dos bruels ens visiten caçant entre els abroços.
- Un exemplar de raspinell comú ens deleita amb el seu cant i els seus mètodes de caça.
- Un picot verd reclama des de la parcel·la del costat.
- Les mallerengues carboneres, casi bé absents durant el matí, han anat augmentant a mesura que descobrien les menjadores. Al migdia les visites ja eren força constants. No recordo cap any que a les primeres hores d'instal·lar les menjadores, les visitesin tant.
- Un sol exemplar de mallerenga blava ha visitat les menjadores a última hora del matí. Ja aniran augmentant.
- Les garses començen a mostrar-se més actives i més socials. S'aturen fins a 6-7 exemplars al mateix temps al roure i pi alts.
- Dóna la sensació que el nombre de tudons va en augment, però creiem que tant sols es començen a dispersar. S'aturen força vegades al pi i al roure alts.
- Les orenetes vulgars residents ja han volat cap al sud. Ara es veuen exemplars dispersos en vol baix. Igual passa amb les orenetes cua-blanques de les quals només localitem tres exemplars dispersos.
La vegetació
Tot és ressec com mai, si no haguéssim regat tindriem que anunciar unes quantes morts. Tot i així la moixera de guilla ha sucumbit altre cop, l'avellaner i l'auró americà estàn moribunds, el cirerer petit (sense rec programat) i la prunera compten amb escasses fulles, els roures joves assequen moltes de les seves fulles preocupantment...
Tot té una pinta ecessivament seca, com si ens trobéssim més aviat a les muntanyes baixes de Lleida on hi plou igual o més que aquí aquest any. En anys anteriors la pluviometria a la zona era ben elevada, però aquests dos últims anys i sobretot aquest són anormalment secs, les pluges es dilueixen al Montseny i al Vallès i casi mai acaben d'arribar a la zona.
El paisatge és més marró que verd. Inclús l'any passat, que també anavem malament, a data d'avui les vegetació és trobava moltes vegades millor que l'actual. La necessitat de pluja és més forta que mai.
Deixant de banda la gran sequera, podem dir que alguns roures estàn produint uns petits i poc abundants aglans i que el llorer ha començat a madurar els seus apreciats fruits, que esperem que d'aquí dues setmanes estiguin en plena forma i atracció.
Ocells: Pit-roig, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Picot verd, Estornell vulgar
dimarts, 7 d’agost del 2012
Període estival i les seves sorpreses
Dia: 5-8-2012
Poques coses han canviat en les últimes setmanes, de fet, cada dia tot és més sec que l'anterior. Aquest any arroseguem una sequera forta des de l'hivern cosa que ha propiciat que les plantes sense rec no creixin ni un centímetre i tinguin un aspecte poc agradable. Cert és que les nits cada cop són més llargues i que, per tant, ja queda menys per encentar la recta final de l'estiu, tot i que els últims anys la calor i sequera demolidora solen durar fins entrat l'octubre.
La fauna del jardí està bastant aturada, tot i que, ni molt menys inexistent. Algunes aus força interessants aprofiten les primeres hores del dia per alimentar-se al jardí, els rat-penats es troben en plena activitat, els insectes són ben abundants...
Avui, les temperatures han oscil·lat entre els 18-31ºC amb un dia totalment assoleiat, almenys al matí.
Els ocells
Poc moviment concentrat a primera hora del matí, fins les 8:00. Tot i que els ocells són ben escassos, les cites són prou interessants, segurament perquè a l'estiu és més díficil interceptar els ocells del jardí i les observacions escasses, per tant, cada visita sorprèn. Són ocells dels que no en solem parlar però que, en canvi, són sempre presents en els últims estius, com ara la bosqueta vulgar i la tallareta vulgar.
Cal destacar que els cants del oriols i picots verds han estat constants durant tot el matí, ben aprop del jardí, tot i que no els haguem pogut localitzar.
- Una de les cites més importants del dia és la presencia d'un bonic mascle de pinsà comú a les branques baixes del roure de dalt, com si esperes que les menjadores tornessin a recobrar vida. Fet que confirma la nidificació d'almenys una parella per la zona i reafirma la presència escassa d'aquest ocell a l'estiu, ja observada l'any passat.
- Un altre de les estrelles ha estat un exemplar de tallareta vulgar i el que semblava un inmadur d'aquesta espècie. L'adult ha estat localitzat a escassos metres de la finestra, a la part alta de la troanella i reclamant insistentment, després ha desaparegut entre els arbusts i matolls del jardí, el "pressumpte" jove ha estat una bona estona entre els arboços discutint-se el territori amb una bosqueta vulgar. Són ocells molt díficils de localitzar.
- Una bosqueta vulgar (segona cita al jardí) ha estat més de hora i mitja caçant entre el brancatge dels arboços. Comportament despreocupat i gens tímid. S'ha atipat de petits insectes i ens ha deleitat amb vols de caça força llargs. Al trobar-se amb la tallareta vulgar, aquesta la foragitat, han efectuat unes curtes persecucions, tot i que la bosqueta no ha arribat a marxar.
- Dues merles (1x exemplar jove i 1x femella) han visitat el jardí. A primeríssima hora la femella caçava al "camp" del davant de la casa, mentre el poll reclamava des de les branques baixes del roure de dalt. Amb poc temps han volat direcció sud-oest. Ja els hi queda poc per atiborrar-se del, aquest any més poc abundants, fruits del llorer gran.
- Tallarols capnegres es passegen pel jardí.
- Alguns exemplars de mallerenga carbonera visiten la zona, sempre mirant si s'omplen les menjadores.
- Dues parelles de mallerenga emplomallada caçen pels pins de la parcel·la del costat, encuriosides per l'activitat humana al jardí, aquestes també estan esperant als apreciats cacahuets que arribaran al setembre.
- Els tudons fan passades constants pel jardí i poques vegades se'n aturen. Algun exemplar encara "canta".
- Algun pardal comú s'atura al jardí, a diferència dels pardals xarrecs que quan no hi ha menjar a les menjadores s'absenten totalment.
- Les garses encara es troben prou disperses. Hem localitzat un cadàver d'un exemplar jove a la part baixa del jardi, segurament enxampat per els gats...
- Les orenetes cua-blanques i vulgars ja formen grups familiars complets e inclús alguns grups mixtos, semblen impacients per tornar als seus llocs d'hivernada africans.
- Ben pocs falciots negres queden ja a a zona, igual que els ballesters dels quals tant sols se n'ha vit un exemplar.
Fora de les aus, destaquem la gran activitat dels rat-penats. Un exemplar ha caigut o ha volat de l'escletxa a mig-matí, porcurant tornar-hi a entrar ràpidament-
Les sargantanes també hi són presents, tot i que les veiem menys abundants que l'any passat. Hi ha força exemplars joves, de petit mida. Es troben a la part delantera de la casa, sembla que la població de la part del darrere ha desparegut o s'ha fet molt petita al llarg dels anys.
I els que més bullici donen en aquesta època de l'any són els insectes. Cries de mantis, insectes pal, cigarres cantant, escarbats, moltíssimes formigues, abundants salta-martins...
Pel que fa a la vegetació; aquest any tot està molt sec e inclús raquític (excluient, ésclar, els arbres que gaudeixen de rec programat), arroseguem una sequera de rècord des de principis d'any (tant sols 200mm en el que va d'any!).
Els roures tot i que ben verds, ens ha semblat que no produiran ni una aglà, els creixement per part d'aquests han estat inexistents o inapreciables.
El llorer que fructifica (els altres encara no ho han fet mai), encara té els fruits ben verds però amb una mida considerable. Hi han menys que l'any passat, cosa que provocarà una disminució de túrdids a principis de tardor.
Com a desgràcies tenim la moixera de guilla i l'avellaner que si no són morts, estàn apunt. El cirerer que no té rec també mostra un aspecte deplorable.
En canvi, els arbres amb rec (prunera, auró blanc, auró argentat, liquidambar i un cirerer) mostren un aspecte respectable per l'època de l'any, tot i que ni molt menys perfecte.
Destacar també que l'auró americà aquest any, curiosament, està aguantat bastant bé les fulles.
Avui, ja hem fet el segon rec de subsistència, fora de la zona de baix.
Esperem que les coses millorin i que la fresca i les pluges arribin aviat.
Ocells: Bosqueta vulgar, Tallareta vulgar, Tallarol capnegre, Merla, Pinsà comú, Tudó, Tòrtora turca, Pardal comú, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Garsa
Poques coses han canviat en les últimes setmanes, de fet, cada dia tot és més sec que l'anterior. Aquest any arroseguem una sequera forta des de l'hivern cosa que ha propiciat que les plantes sense rec no creixin ni un centímetre i tinguin un aspecte poc agradable. Cert és que les nits cada cop són més llargues i que, per tant, ja queda menys per encentar la recta final de l'estiu, tot i que els últims anys la calor i sequera demolidora solen durar fins entrat l'octubre.
La fauna del jardí està bastant aturada, tot i que, ni molt menys inexistent. Algunes aus força interessants aprofiten les primeres hores del dia per alimentar-se al jardí, els rat-penats es troben en plena activitat, els insectes són ben abundants...
Avui, les temperatures han oscil·lat entre els 18-31ºC amb un dia totalment assoleiat, almenys al matí.
Els ocells
Poc moviment concentrat a primera hora del matí, fins les 8:00. Tot i que els ocells són ben escassos, les cites són prou interessants, segurament perquè a l'estiu és més díficil interceptar els ocells del jardí i les observacions escasses, per tant, cada visita sorprèn. Són ocells dels que no en solem parlar però que, en canvi, són sempre presents en els últims estius, com ara la bosqueta vulgar i la tallareta vulgar.
Cal destacar que els cants del oriols i picots verds han estat constants durant tot el matí, ben aprop del jardí, tot i que no els haguem pogut localitzar.
- Una de les cites més importants del dia és la presencia d'un bonic mascle de pinsà comú a les branques baixes del roure de dalt, com si esperes que les menjadores tornessin a recobrar vida. Fet que confirma la nidificació d'almenys una parella per la zona i reafirma la presència escassa d'aquest ocell a l'estiu, ja observada l'any passat.
- Un altre de les estrelles ha estat un exemplar de tallareta vulgar i el que semblava un inmadur d'aquesta espècie. L'adult ha estat localitzat a escassos metres de la finestra, a la part alta de la troanella i reclamant insistentment, després ha desaparegut entre els arbusts i matolls del jardí, el "pressumpte" jove ha estat una bona estona entre els arboços discutint-se el territori amb una bosqueta vulgar. Són ocells molt díficils de localitzar.
- Una bosqueta vulgar (segona cita al jardí) ha estat més de hora i mitja caçant entre el brancatge dels arboços. Comportament despreocupat i gens tímid. S'ha atipat de petits insectes i ens ha deleitat amb vols de caça força llargs. Al trobar-se amb la tallareta vulgar, aquesta la foragitat, han efectuat unes curtes persecucions, tot i que la bosqueta no ha arribat a marxar.
- Dues merles (1x exemplar jove i 1x femella) han visitat el jardí. A primeríssima hora la femella caçava al "camp" del davant de la casa, mentre el poll reclamava des de les branques baixes del roure de dalt. Amb poc temps han volat direcció sud-oest. Ja els hi queda poc per atiborrar-se del, aquest any més poc abundants, fruits del llorer gran.
- Tallarols capnegres es passegen pel jardí.
- Alguns exemplars de mallerenga carbonera visiten la zona, sempre mirant si s'omplen les menjadores.
- Dues parelles de mallerenga emplomallada caçen pels pins de la parcel·la del costat, encuriosides per l'activitat humana al jardí, aquestes també estan esperant als apreciats cacahuets que arribaran al setembre.
- Els tudons fan passades constants pel jardí i poques vegades se'n aturen. Algun exemplar encara "canta".
- Algun pardal comú s'atura al jardí, a diferència dels pardals xarrecs que quan no hi ha menjar a les menjadores s'absenten totalment.
- Les garses encara es troben prou disperses. Hem localitzat un cadàver d'un exemplar jove a la part baixa del jardi, segurament enxampat per els gats...
- Les orenetes cua-blanques i vulgars ja formen grups familiars complets e inclús alguns grups mixtos, semblen impacients per tornar als seus llocs d'hivernada africans.
- Ben pocs falciots negres queden ja a a zona, igual que els ballesters dels quals tant sols se n'ha vit un exemplar.
Fora de les aus, destaquem la gran activitat dels rat-penats. Un exemplar ha caigut o ha volat de l'escletxa a mig-matí, porcurant tornar-hi a entrar ràpidament-
Les sargantanes també hi són presents, tot i que les veiem menys abundants que l'any passat. Hi ha força exemplars joves, de petit mida. Es troben a la part delantera de la casa, sembla que la població de la part del darrere ha desparegut o s'ha fet molt petita al llarg dels anys.
I els que més bullici donen en aquesta època de l'any són els insectes. Cries de mantis, insectes pal, cigarres cantant, escarbats, moltíssimes formigues, abundants salta-martins...
Pel que fa a la vegetació; aquest any tot està molt sec e inclús raquític (excluient, ésclar, els arbres que gaudeixen de rec programat), arroseguem una sequera de rècord des de principis d'any (tant sols 200mm en el que va d'any!).
Els roures tot i que ben verds, ens ha semblat que no produiran ni una aglà, els creixement per part d'aquests han estat inexistents o inapreciables.
El llorer que fructifica (els altres encara no ho han fet mai), encara té els fruits ben verds però amb una mida considerable. Hi han menys que l'any passat, cosa que provocarà una disminució de túrdids a principis de tardor.
Com a desgràcies tenim la moixera de guilla i l'avellaner que si no són morts, estàn apunt. El cirerer que no té rec també mostra un aspecte deplorable.
En canvi, els arbres amb rec (prunera, auró blanc, auró argentat, liquidambar i un cirerer) mostren un aspecte respectable per l'època de l'any, tot i que ni molt menys perfecte.
Destacar també que l'auró americà aquest any, curiosament, està aguantat bastant bé les fulles.
Avui, ja hem fet el segon rec de subsistència, fora de la zona de baix.
Esperem que les coses millorin i que la fresca i les pluges arribin aviat.
Ocells: Bosqueta vulgar, Tallareta vulgar, Tallarol capnegre, Merla, Pinsà comú, Tudó, Tòrtora turca, Pardal comú, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Garsa
dimarts, 17 de juliol del 2012
Absència d'entrades
Aquestes últimes setmanes el jardí ha estat excessivament tranquil. La
sequera, la tala dels pins secs i, en general, l'arribada de l'estiu,
han fet pràcticament desparèixer el moviment d'ocells. És clar que hi
segueixen passant però de forma poc destacable.
La vegetació també se n'està ressentint, i és que l'any és excessivament sec.
Disculpeu l'absència d'entrades. Pensem que d'aquí poc més d'un mes començarem l'activitat, que serà imparable fins a finals de primavera de l'any seguent.
Aprofitant una recent visita al jardí, vam decidir posar la càmera de foto-trampeig al costat del riu Tordera, a pocs quilòmetres del jardí. Fet que ens ha animat a incluir al bloc una pàgina (la podeu trobar a la part dreta de la web) on hi posarem les nostres observacions a travès de la càmera de foto-trampeig.
La vegetació també se n'està ressentint, i és que l'any és excessivament sec.
Disculpeu l'absència d'entrades. Pensem que d'aquí poc més d'un mes començarem l'activitat, que serà imparable fins a finals de primavera de l'any seguent.
Aprofitant una recent visita al jardí, vam decidir posar la càmera de foto-trampeig al costat del riu Tordera, a pocs quilòmetres del jardí. Fet que ens ha animat a incluir al bloc una pàgina (la podeu trobar a la part dreta de la web) on hi posarem les nostres observacions a travès de la càmera de foto-trampeig.
dimarts, 5 de juny del 2012
Polls i alguna sorpresa
Dia 3-6-2012
El dia estat, ja, càlid amb 17ºC de mínima i 26ºC de màxima. De fet, la calor ja ha estat ben present durant les anteriors setmanes amb registres superiors als 30ºC. Avui, el dia ha començat ennuvolat fins a tapar-se completament i deixar algun ruixat feble, tot i que a partir de mig-matí s'han obert grans clarianes.
L'activitat d'ocells segueix forta amb algunes cites poc usuals i més per les dates com ara la visita d'una griva, les mallerengues petites... de les quals parlàrem extensament en el seu apartat.
Els arbres mostren una profunda verdor primaveral i els més primerencs en estirar ja porten un estiraments ben destacables, a veure com els anirà als tardans. A més, les floracions d'arbusts i enradederes són presents arreu del jardí.
Abans de començar amb els ocells comentar la per fi, resolta, problemàtica dels pins pinyoners secs. Efectivament després de tenir que donar-lis un impuls, els propietaris s'han decidit a tallar-los i, a més, val a dir-ho d'una forma excel·lent respectant força la vegetació (de moment). Amb aquest tema resolt, per fi ja no tenim el temor que en qualsevol moment una gran part del jardí pot quedar destrossat.
Els ocells
Com ja hem comentat hem rebut algunes cites inusuals, dintre d'aquestes algunes ja es van fent usuals, per exemple, la visita de mallerengues petites cada vegada és més usual, quan fa uns mesos era totalment excepcional. També podem ficar dins d'aquest sac les visites d'almenys un picot garser gros, que cada cop és més normal veure'l pels troncs del roures del jardí, quan fa un temps ni ens ho haguéssim imaginat.
Avui, els ocells que passen pel jardí de visita per alimentar-se... han estat bones, mentre que els residents que no es solen moure del jardí com ara el rossinyol han estat poc constants per causa de la recent molèstia de la tala dels pins.
Ressenyar, també, la presència de volantons, sobretot dels pica-soques blaus, que ara comentarem.
- Una griva s'ha aturat al pi pinyoner del jardí cap a les 9:30 del matí. Ens hem adonat de la seva presència gràcies al xivarri dels ocells petits en localitzar-lo, a la copa del pi un bruel l'empaitava amb insistència mentre algunes mallerengues carboneres feien crits de l'alarma, absolutament totes han estat pendents del túrdid fins que aquest ha abandonat el lloc perseguit pel bruel i una mallereng carbonera. Mai haviem vist un rebuig d'aquesta mena cap a un turdidae.
Les cites de grives al jardí són ben escasses, de fet, tant sols va estar present un hivern de fa mínim dos anys, en el que baixava a l'escala a alimentar-se. Per tant, es tracte d'una cita ben destacable, no sabiem de grives nidificants a les inmediateses.
- Un picot garser gros ha visitat el jardí a mig-matí. S'ha aturat directament al roure gran de dalt on ha restat dos minuts, on acusat pels pica-soques blaus ha marxat fins al pi pinyoner del jardí per volar després a una parcel·la propera. Avui no s'ha decidit a entrar a les menjadores, potser, fins i tot, es tractés d'un exemplar diferent. Els pícids, potser per una major presència no criden tant l'atenció dels petits ocells, tot i que si estàn lluny (per a ells) millor.
Tenim la percepció de que ´durant els útlims anys hi hagut un augment de població d'aquest pícid per la zona. Realment no és díficil detectar-lo per les zones verdes de l'urbanització e inclús a l'alzinar en recuperació de dalt.
- Un exemplar de puput ha cantat vàries vegades. Cap al migdia ha volat fins al pi pinyor del jardí, d'on després de detectar-nos ha volat a la parcel·la del costat. La veritat és que les puputs són prou constants i asídues durant els últims mesos d'estiu i primavera (l'any passat també se'n veien).
- Un altre notícia ben destacable és la presència de mallerengues petites. Però no una ni dos, si no que una família ben formada d'uns 7-9 exemplars amb 2x adults i els que resten polls. No han tocat les menjadores. Han passat per les copes altes dels arbres. És una notícia ben destacable, ja que mai haviem vist mallerengues petites en època de cria (al jardí) ni molt menys amb polls, increíble com les poblacions d'ocells van vairant d'un any a un altres. Pot ser que estiguem a l'inici d'una relativa abundància d'aquesta espècia al jardí i a les zones del voltant, on fa res era díficil de veure.
- Però realment els protagonistes del dia han estat la família de pica-soques blau. Aquest any han tirat endavant 3 polls. Són més que constants al jardí. Els polls demanen menjar als progenitors constantment i mantenen disputes quan no aconsegueixen aquest, ja es veuen prou espavilats i, per tant, ja deu fer dies que han sortit del niu. Acompanyen sovint als pares a les menjadores i, a vegades proven d'extreure cacahuets, però prefereixen mil vegades més esperar que els hi donguin directament al bec. La població de pica-soques blau a la zona també creix exponencialment gràcies en gran part a la parella reproductora que ha tirat endavant mínim 6 polls en els últims 3 anys, no és un gran nombre però van fent. Comentar que s'ha trobat un niu d'aquesta especie al bosc d'alzinars calcinats (en les nostres caixes-niu), tot i que no es confirma activitat en aquest.
- Les mallerengues carboneres segueixen abundants. Seguim amb la tònica de fa dues setmanes: sobretot mascles. Però avui ja s'han vist els primers polls, que pel seu comportamet no fa gaire que han sortit del niu. Han estat mínim 3x que demanaven amb força als seus progenitors, aquests a diferència dels pica-soques, casi bé no alimenten els polls amb cacahuets si no que se'ls menjen ells i caçen orugues i aranyes pels joves. Hi ha un mascle dominant que entorpia l'alimentació dels pollets constantment perseguint els pares.
- Es veuen uns quatre exemplars de mallerenga blava, tot i que no es veuen pollets per enlloc cosa que ens densconcerta ja que fa dues setmanes estaven apunt de sortir del niu, mai sabrem el qua ha passat i segurament hagin tirat endavant, però ens ha quedat un mal regust. Les mallerengues blaves no aconsegueixen tirar endavant gaires pollades a l'urbanització, sempre queden les segones postes...
- Una parella de tallarols capnegres ben constant al jardí inclús quan hi sortim. El mascle canta insistentment i la femella es troba prou activa, inclús hem presenciat al mascle accedir als arboços amb una presa al bec, cosa que sumada a la seva presència constant pot representar que hi ha polls a un niu entre els arboços. A més, això podria explicar la seva absència fa dues setmanes (incubació). Si realment és així ho deuen haver passat malament amb la tala dels pins.
Es mostren confiats.
- Els rossinyol o rossinyols segueix/en presents però les seves visites cantores al jardí s'han reduit dràsticament amb la tala dels pins. Ja no es mostra confiat ni es mostra com fa dues setmanes i normalment canta en parcel·les colindants. A veure quina és la situació d'aquí dues setmanes.
- Els pardals xarrecs segueixen acudint a les menjadores amb exemplars polls, però han reduit el seu nombre.
- Mínim 1 exemplar de bruel ha visitat el jardí durant força estona. Ha protagonitzat la persecució de la griva i s'ha alimentat a les branques altes dels roures i pi.
- Els raspinells comuns segueixen pel jardí.
- Els tudons han remuntat la seva constància al jardí. Un mascle "parrupeija" constantment des del jardí, tot i que no hi ha indicis de renidificació. Altres mascles li fan competència des de parcel·les colindants, si et pares a escoltar en sents per tot arreu. A veure si efectuen una segona niada al pi pinyoner com l'any passat. L'aturació de la niada primerenca cada cop estem més convençuts que va ser per la mort de la femella, per causes, és clar, desconegudes. Però crec em tinc que informar millor d'això de la "media veda"... Ja que se sent alguna bala de tant en tant.
- Les garses es senten desorientades amb la pèrdua del seu "posadero" preferit: el pi sec. Tot i així segueixen constants al jardí. Encara no es veuen polls.
- Un exemplar de gaig passar a primera hora per sobre del jardí. Després, segurament el mateix exemplar, s'atura al pi pinyoner del jardí on es ràpidament acusat per mallerengues i garses.
- Les tòrtores turques també mostren un certa desorientació amb la tala dels pins. Es mouen bastants exemplars per la zona i canten insistentment des de la antena.
- Estornells vulgars i pardals comuns fan passades per sobre del jardí sense aturar-se.
- Les orentes vulgars caçen insectes insistentment per sobre del jardí, així com les orenetes cua-blanques experimenten un cert augment per la zona.
- Els falciots negres ja es troben totalment establerts i com alguns exemplars de ballester caçen a mitjà altura.
Comentar, per últim, l'absència de mallerengues emplomallades. I que s'han sentit oriols, sobretot a primera hora del matí per parcel·les properes.
La vegetació
El jardí està ben verd i la calor comença a notar-se en forma de ràpid creixement en les "males herbes", aquestes amb temperatures superiors a 30ºC adquireixen colors marronosos. Però els arbres i arbusts estan ben fermes i en bon estat en general. Els nous es mostren més o menys bé. L'auró argentat, per exemple, mostra un aspecte del tot sà i no té símptomes d'haver patit en el transplantament, mentre que l'auró blanc tot i restar totalment verd i amb alguna sàmara aillada, com ja sabeu té la branca superior seca. El liquidàmbar primavera a primavera anirà adquirint més bon aspecte, actualment té unes fulles ben grans i amb una gran bellesa, a veure si estira almenys uns pocs centímetres aquest any. Per acabar els "caducifolis alts" comprats, comentar que la moixera de guilla, com ja deiem fa dues setmanes ha reviscut prou bé, sembla que les flors han cuallat i creixen noves fulles al peu de l'arbre, la veritat és que de moment no mostra un aspecte saludable.
Els ràpids en estirar, aquells que ho fan en abril-maig-juny; els fruiters. Tenen uns estiraments més que considerables. La prunera "Santa Rosa" ha estirat de 50 a 100cm depenent de les branques, els cirerers tampoc es queden enrere amb estiraments de 40 a 60cm.
Els perennes que juguen a un altre lliga també han començat a crèixer. El arboços van tindre el creixement fa dues setmanes, sempre poc destacable, en canvi, els llorers que començen a deixar veure els fruits que maduraran a finals d'estiu estan ara desenvolupant les noves fulles, de moment els més avançat ja han crescut fins a 40cm. Els marfulls, també creant el fruit, també han crescut, poc en general, uns 20cm.
Pel que fa els "Quercus", els roures estàn ben verds, amb algunes fulles que aquest any s'han quedat una mica raquítiques, d'aquí dues setmanes ja haurien de començar a entreveure's el creixement, que sembla que aquest any no serà gaire destacable. Les alzines (petites) del jardí han fet tímids estiraments (10cm) a l'espera de fer-los més intensos amb l'arribada de l'estiu,
Les flors, quan no són les flors de camp (març), les flors dels fruiters (març-abril), les flors dels arbres caducifolis i pinus (abril-maig) és el moment del Ligustrum Ovalifolium, l'esbarzer, la passionària i el gessamí que no fallen a la seva cita de primers de juny. Ara començen la floració que durarà ben bé unes dues setmanes. Aquestes flors són les que veritablement atrauen més insectes, sobretot la dels esbarzers i la troanella que torna bojes a abelles, papallones...
Per últim destacar que cam plantar dues pomeres de llavors i sembla que almenys una d'elles creix correctament. Així com l'avellaner no acaba de tirar bé (no creix).
Fotos (explicacions a dalt):
L'auró argentat, el blanc i l'americà respectivament:
El liquidàmbar:
Moixera de guilla:
Prunus salicina:
Cirerer:
Llorer:
Creixements de pi pinyoner:
Ligustrum ovalifolium;
Ocells: Griva, Puput, Picot garser gros, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Pardal xarrec, Pica-soques blau, Rossinyol, Tallarol capnegre, Tudó, Gaig, Garsa, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Pardal comú, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester
El dia estat, ja, càlid amb 17ºC de mínima i 26ºC de màxima. De fet, la calor ja ha estat ben present durant les anteriors setmanes amb registres superiors als 30ºC. Avui, el dia ha començat ennuvolat fins a tapar-se completament i deixar algun ruixat feble, tot i que a partir de mig-matí s'han obert grans clarianes.
L'activitat d'ocells segueix forta amb algunes cites poc usuals i més per les dates com ara la visita d'una griva, les mallerengues petites... de les quals parlàrem extensament en el seu apartat.
Els arbres mostren una profunda verdor primaveral i els més primerencs en estirar ja porten un estiraments ben destacables, a veure com els anirà als tardans. A més, les floracions d'arbusts i enradederes són presents arreu del jardí.
Abans de començar amb els ocells comentar la per fi, resolta, problemàtica dels pins pinyoners secs. Efectivament després de tenir que donar-lis un impuls, els propietaris s'han decidit a tallar-los i, a més, val a dir-ho d'una forma excel·lent respectant força la vegetació (de moment). Amb aquest tema resolt, per fi ja no tenim el temor que en qualsevol moment una gran part del jardí pot quedar destrossat.
Els ocells
Com ja hem comentat hem rebut algunes cites inusuals, dintre d'aquestes algunes ja es van fent usuals, per exemple, la visita de mallerengues petites cada vegada és més usual, quan fa uns mesos era totalment excepcional. També podem ficar dins d'aquest sac les visites d'almenys un picot garser gros, que cada cop és més normal veure'l pels troncs del roures del jardí, quan fa un temps ni ens ho haguéssim imaginat.
Avui, els ocells que passen pel jardí de visita per alimentar-se... han estat bones, mentre que els residents que no es solen moure del jardí com ara el rossinyol han estat poc constants per causa de la recent molèstia de la tala dels pins.
Ressenyar, també, la presència de volantons, sobretot dels pica-soques blaus, que ara comentarem.
- Una griva s'ha aturat al pi pinyoner del jardí cap a les 9:30 del matí. Ens hem adonat de la seva presència gràcies al xivarri dels ocells petits en localitzar-lo, a la copa del pi un bruel l'empaitava amb insistència mentre algunes mallerengues carboneres feien crits de l'alarma, absolutament totes han estat pendents del túrdid fins que aquest ha abandonat el lloc perseguit pel bruel i una mallereng carbonera. Mai haviem vist un rebuig d'aquesta mena cap a un turdidae.
Les cites de grives al jardí són ben escasses, de fet, tant sols va estar present un hivern de fa mínim dos anys, en el que baixava a l'escala a alimentar-se. Per tant, es tracte d'una cita ben destacable, no sabiem de grives nidificants a les inmediateses.
- Un picot garser gros ha visitat el jardí a mig-matí. S'ha aturat directament al roure gran de dalt on ha restat dos minuts, on acusat pels pica-soques blaus ha marxat fins al pi pinyoner del jardí per volar després a una parcel·la propera. Avui no s'ha decidit a entrar a les menjadores, potser, fins i tot, es tractés d'un exemplar diferent. Els pícids, potser per una major presència no criden tant l'atenció dels petits ocells, tot i que si estàn lluny (per a ells) millor.
Tenim la percepció de que ´durant els útlims anys hi hagut un augment de població d'aquest pícid per la zona. Realment no és díficil detectar-lo per les zones verdes de l'urbanització e inclús a l'alzinar en recuperació de dalt.
- Un exemplar de puput ha cantat vàries vegades. Cap al migdia ha volat fins al pi pinyor del jardí, d'on després de detectar-nos ha volat a la parcel·la del costat. La veritat és que les puputs són prou constants i asídues durant els últims mesos d'estiu i primavera (l'any passat també se'n veien).
- Un altre notícia ben destacable és la presència de mallerengues petites. Però no una ni dos, si no que una família ben formada d'uns 7-9 exemplars amb 2x adults i els que resten polls. No han tocat les menjadores. Han passat per les copes altes dels arbres. És una notícia ben destacable, ja que mai haviem vist mallerengues petites en època de cria (al jardí) ni molt menys amb polls, increíble com les poblacions d'ocells van vairant d'un any a un altres. Pot ser que estiguem a l'inici d'una relativa abundància d'aquesta espècia al jardí i a les zones del voltant, on fa res era díficil de veure.
- Però realment els protagonistes del dia han estat la família de pica-soques blau. Aquest any han tirat endavant 3 polls. Són més que constants al jardí. Els polls demanen menjar als progenitors constantment i mantenen disputes quan no aconsegueixen aquest, ja es veuen prou espavilats i, per tant, ja deu fer dies que han sortit del niu. Acompanyen sovint als pares a les menjadores i, a vegades proven d'extreure cacahuets, però prefereixen mil vegades més esperar que els hi donguin directament al bec. La població de pica-soques blau a la zona també creix exponencialment gràcies en gran part a la parella reproductora que ha tirat endavant mínim 6 polls en els últims 3 anys, no és un gran nombre però van fent. Comentar que s'ha trobat un niu d'aquesta especie al bosc d'alzinars calcinats (en les nostres caixes-niu), tot i que no es confirma activitat en aquest.
- Les mallerengues carboneres segueixen abundants. Seguim amb la tònica de fa dues setmanes: sobretot mascles. Però avui ja s'han vist els primers polls, que pel seu comportamet no fa gaire que han sortit del niu. Han estat mínim 3x que demanaven amb força als seus progenitors, aquests a diferència dels pica-soques, casi bé no alimenten els polls amb cacahuets si no que se'ls menjen ells i caçen orugues i aranyes pels joves. Hi ha un mascle dominant que entorpia l'alimentació dels pollets constantment perseguint els pares.
- Es veuen uns quatre exemplars de mallerenga blava, tot i que no es veuen pollets per enlloc cosa que ens densconcerta ja que fa dues setmanes estaven apunt de sortir del niu, mai sabrem el qua ha passat i segurament hagin tirat endavant, però ens ha quedat un mal regust. Les mallerengues blaves no aconsegueixen tirar endavant gaires pollades a l'urbanització, sempre queden les segones postes...
- Una parella de tallarols capnegres ben constant al jardí inclús quan hi sortim. El mascle canta insistentment i la femella es troba prou activa, inclús hem presenciat al mascle accedir als arboços amb una presa al bec, cosa que sumada a la seva presència constant pot representar que hi ha polls a un niu entre els arboços. A més, això podria explicar la seva absència fa dues setmanes (incubació). Si realment és així ho deuen haver passat malament amb la tala dels pins.
Es mostren confiats.
- Els rossinyol o rossinyols segueix/en presents però les seves visites cantores al jardí s'han reduit dràsticament amb la tala dels pins. Ja no es mostra confiat ni es mostra com fa dues setmanes i normalment canta en parcel·les colindants. A veure quina és la situació d'aquí dues setmanes.
- Els pardals xarrecs segueixen acudint a les menjadores amb exemplars polls, però han reduit el seu nombre.
- Mínim 1 exemplar de bruel ha visitat el jardí durant força estona. Ha protagonitzat la persecució de la griva i s'ha alimentat a les branques altes dels roures i pi.
- Els raspinells comuns segueixen pel jardí.
- Els tudons han remuntat la seva constància al jardí. Un mascle "parrupeija" constantment des del jardí, tot i que no hi ha indicis de renidificació. Altres mascles li fan competència des de parcel·les colindants, si et pares a escoltar en sents per tot arreu. A veure si efectuen una segona niada al pi pinyoner com l'any passat. L'aturació de la niada primerenca cada cop estem més convençuts que va ser per la mort de la femella, per causes, és clar, desconegudes. Però crec em tinc que informar millor d'això de la "media veda"... Ja que se sent alguna bala de tant en tant.
- Les garses es senten desorientades amb la pèrdua del seu "posadero" preferit: el pi sec. Tot i així segueixen constants al jardí. Encara no es veuen polls.
- Un exemplar de gaig passar a primera hora per sobre del jardí. Després, segurament el mateix exemplar, s'atura al pi pinyoner del jardí on es ràpidament acusat per mallerengues i garses.
- Les tòrtores turques també mostren un certa desorientació amb la tala dels pins. Es mouen bastants exemplars per la zona i canten insistentment des de la antena.
- Estornells vulgars i pardals comuns fan passades per sobre del jardí sense aturar-se.
- Les orentes vulgars caçen insectes insistentment per sobre del jardí, així com les orenetes cua-blanques experimenten un cert augment per la zona.
- Els falciots negres ja es troben totalment establerts i com alguns exemplars de ballester caçen a mitjà altura.
Comentar, per últim, l'absència de mallerengues emplomallades. I que s'han sentit oriols, sobretot a primera hora del matí per parcel·les properes.
La vegetació
El jardí està ben verd i la calor comença a notar-se en forma de ràpid creixement en les "males herbes", aquestes amb temperatures superiors a 30ºC adquireixen colors marronosos. Però els arbres i arbusts estan ben fermes i en bon estat en general. Els nous es mostren més o menys bé. L'auró argentat, per exemple, mostra un aspecte del tot sà i no té símptomes d'haver patit en el transplantament, mentre que l'auró blanc tot i restar totalment verd i amb alguna sàmara aillada, com ja sabeu té la branca superior seca. El liquidàmbar primavera a primavera anirà adquirint més bon aspecte, actualment té unes fulles ben grans i amb una gran bellesa, a veure si estira almenys uns pocs centímetres aquest any. Per acabar els "caducifolis alts" comprats, comentar que la moixera de guilla, com ja deiem fa dues setmanes ha reviscut prou bé, sembla que les flors han cuallat i creixen noves fulles al peu de l'arbre, la veritat és que de moment no mostra un aspecte saludable.
Els ràpids en estirar, aquells que ho fan en abril-maig-juny; els fruiters. Tenen uns estiraments més que considerables. La prunera "Santa Rosa" ha estirat de 50 a 100cm depenent de les branques, els cirerers tampoc es queden enrere amb estiraments de 40 a 60cm.
Els perennes que juguen a un altre lliga també han començat a crèixer. El arboços van tindre el creixement fa dues setmanes, sempre poc destacable, en canvi, els llorers que començen a deixar veure els fruits que maduraran a finals d'estiu estan ara desenvolupant les noves fulles, de moment els més avançat ja han crescut fins a 40cm. Els marfulls, també creant el fruit, també han crescut, poc en general, uns 20cm.
Pel que fa els "Quercus", els roures estàn ben verds, amb algunes fulles que aquest any s'han quedat una mica raquítiques, d'aquí dues setmanes ja haurien de començar a entreveure's el creixement, que sembla que aquest any no serà gaire destacable. Les alzines (petites) del jardí han fet tímids estiraments (10cm) a l'espera de fer-los més intensos amb l'arribada de l'estiu,
Les flors, quan no són les flors de camp (març), les flors dels fruiters (març-abril), les flors dels arbres caducifolis i pinus (abril-maig) és el moment del Ligustrum Ovalifolium, l'esbarzer, la passionària i el gessamí que no fallen a la seva cita de primers de juny. Ara començen la floració que durarà ben bé unes dues setmanes. Aquestes flors són les que veritablement atrauen més insectes, sobretot la dels esbarzers i la troanella que torna bojes a abelles, papallones...
Per últim destacar que cam plantar dues pomeres de llavors i sembla que almenys una d'elles creix correctament. Així com l'avellaner no acaba de tirar bé (no creix).
Fotos (explicacions a dalt):
L'auró argentat, el blanc i l'americà respectivament:
El liquidàmbar:
Moixera de guilla:
Prunus salicina:
Cirerer:
Llorer:
Creixements de pi pinyoner:
Ligustrum ovalifolium;
Ocells: Griva, Puput, Picot garser gros, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Pardal xarrec, Pica-soques blau, Rossinyol, Tallarol capnegre, Tudó, Gaig, Garsa, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Pardal comú, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester
dimarts, 22 de maig del 2012
Novetats primaverals i primers volantons
Dia: 20-5-2012
Dia primaveral, un mica fresc 12-19ºC, nit de tempestes, primera hora del matí passada per aigua, alguna ullada de sol a mig-matí i precipitacions febles al migdia.
El jardí ja està definitivament verd, amb algunes sorpreses arbórees d'arbres que ja donàvem totalment per perduts, de les quals parlarem en l'apartat corresponent.
Pel que fa als ocells; una bona activitat, els volantons més primerencs, algunes arribades, polls crescuts a la caixa-niu... I en contra del que pensàvem migració totalment frenada o almenys no n'hem vist cap indici fora dels falciots negres. Ara ho concretarem.
Comentar que per fi volen els rat-penats, és cert que ja ho deuen fer des de fa unes setmanes, però fins a dia d'avui no ho hem pogut confirmar.
Els ocells
Les menjadores encara rebossen d'activitat i és que algunes parelles ja tenen pollets a alimentar. Els protagonistes d'avui han estat unes primerenques parelles de pardals xarrecs (5x polls) i mallerengues emplomallades (2-3x polls). Les mallerengues blaves estàn en plen feina d'alimentar els pollets de la caixa-niu que ja piluen fort, sembla que n'hi han forces i les anades i vingudes són literalment constants durant tot el matí, no tardaran en sortir. Moltes altres parelles encara coven i és que aquest any fora d'aquestes excepcions, la primavera ha arribat tard tant per la vegetació com per la nidificació.
Fora del tema dels pollets, han arribat els oriols i els rossinyols al jardí i voltant, entre moltes d'altres cites i comportaments que ara explaiarem.
Comentar, abans, l'absència total del gènere Sylvia, ni tallarols ni tallaretes. Veurem d'aquí dues setmanes si segueix igual o tant sols és coincidència.
- El rossinyol mascle ha estat una de les estrelles del jardí. Avui ha estat la primera cita de l'any, tot i que el veiem força establert (deu portar dies o setmanes). Com cada any canta des de la part baixa del jardí durant tot el matí, la majoria de vegades ocult entre els arboços, però també des dels encara presents pins secs o fins i tot des de el tronc sec de la menjadora. Any rere any s'estableix al jardí en època de nidificació, per tant, és obvi que la seva parella deu estar incubant entre la tupidesa dels arboços i altres arbusts de la zona d'abaix.
L'exemplar s'ha mostrat més confiat que en cap altre any. Quan ha parat de ploure, a mig-matí ha visitat força constantment l'escala d'abaix a la búsqueda de cucs desperts per l'humitat, aquestes visites les anava intercalant amb cants, fins que de sobte, sorprenentment s'ha aturat al tronc del davant de la menjadora (on tenim la càmera de foto-trampeig) i s'ha posat a cantar i cuidar-se les plomes durant ben bé un quart d'hora. Comportament insòlit per al, normalment, amagadís rossinyol.
Fotos:
- Un exemplar de puput ha cantat insistentment a les parcel·les del costat, sobrevolant el jardí a poca altura per aturar-se a un altre parcel·la propera i seguir cantant. L'any passat també el veiem per aquestes dates, deuen criar mínimament aprop.
- Sentim oriols constantment durant gran part del matí des del jardí, ben aprop. No els arribem a localitzar. Deuen nidificar en parcel·les no gaire llunyanes, a veure si d'aquí dues setmanes tenim sort i els localitzem.
- Mínim una parella de gafarrons és constant i confiada al jardí. El mascle canta insistentment a partir de mig-matí des de les branques altes dels roures, mentre la femella encuriosida per l'acitvitar de les menjadores baixa al terra d'aquestes.
- Les mallerengues emplomallades han trigat en venir (el niu no deu estar excessivament aprop), però quan han vingut ho han fet amb sorpresa. 2-3 x. polls bastant independents, ja, seguien a la parella adulta que els intentava ensenyar les menjadores, aquests no l'han vist útil i han decidit seguir rebuscant entre les fulles dels roures i, de tant en tant, demanant amb un "soroll" molt diferent al de les seves congèneres una mica d'aliment als pares. Curiosament, els polls tenen un mida una mica superior als adults i així com en altres espècies és fàcil identificar-los, en les emplomallades només es poden diferenciar clarament per la cresta sense formar.
Han estat els primers pàrids en nidificar, excessivament d'hora comparat amb d'altres parelles que tot just ara començen a posar els ous.
- Venen moltes mallerengues carboneres mascles (tenen la ratlla negra de panxa fins avall de tot), però molt poques de femelles, fet que confirma que la majoria de parelles de carboneres es troben en plena incubació. Reconfirmant-ho al visitar les caixes-niu de fora del jardí (que explicàrem en un post diferent).
- La dominància total i absoluta de la parella dominant de mallerengues blaves ha fet que altres exemplars d'aquesta espècie ni intentin accedit al jardí. Porten una cría també molt avançada comparat amb les altres espècies i parelles, enguany. I és que no paren d'anar i venir del niu en tot el matí, de forma totalment literal.
Agafen tot tipus d'aliments des de grans orugues dels roure fins a petits troços de cacahuets que esmicolen abans d'entregar-los. Sovint quan surten del niu, porten excrements dels pollets al bec. Sembla que la cria els hi anat perfecte, perquè s'adivina que hi ha un bon nombre de pollets dins la caixa.
Al aproximar-nos a la caixa-niu l'aportació de menjar no cessa ni un moment i es senten els reclams dels pollets clarament, no tardaran més d'una setmana en sortir, per tant, durant la próxima visita al jardí ja els podrem contar i observar.
Una excel·lent notícia, d'una espècie que solia abandonar la nidificació per motius animals, la majoria d'anys. Creiem que la col·locació de la caixa-niu al tronc del pi, en comptes que al del roure (on hi pujen els gats...), hi té molt a veure.
- Un grupet de mallerengues cua-llargues han passat pel jardí a mig-matí.
- Rebem visites contiunades d'un exemplar de pica-soques blau, tot i que en els vídeos de foto-trampeig se'n veuen dos juns sovint. Esperem que estiguin criant aprop i bé. Tot i que aquest exemplar pot ser un dels polls de anys anteriors.
- Els pardals xarrecs, ara, són un dels ocells més vistosos del jardí. Vénen constantment, pot ser no en tant nombre com en setmanes anteriors (s'han dispersat per l'urbanització per nidificar). Com hem comentat a dalt, una parella amb 4-5x polls els alimenta constantment a les menjadores. Els polls demanen insistentment durant tot el matí ja sigui des de les branques dels roures o, sovint, des de l'escala de davant de casa on els alimenten ràpidament, el pollet que està més ben situat és el que s'emporta el menjar. També sovint accedeixen a les menjadores però sense extreure menjar per ells sols. N'hi dos que sempre van junts i s'acaricien constantment, i un altre (el més fort), que demana molt insistentment. Els pares quan veuen que n'hi ha algun que no menja com els altres van especialment a donar-li.
Mentre, hi ha un altre parella, que denota molt que té els pollets ja crescuts unes parcel·les més abaix, ja que sempre ve de la mateixa direcció, agafa menjar i se'n va ràpidament pel mateix lloc.
Uns deixem un vídeo en que es veu l'alimentació d'un dels pollets:
- Els raspinells comuns segueixen constants al jardí, per tant, no deuen nidificar gaire lluny. Tot i que, ara, amb la frondositat dels roures costa més de localitzar-los.
- Es sent cantar un mascle de pinsà comú per les parcel·les properes del jardí, cosa que confirma la nidificació próxima. Segurament es tracti de la parella que visitava les menjadores a l'Abril, i que ara amb l'abundositat de menjar i l'absència de llavors a les menjadores hagi deixat de venir.
- Els tudons no són gaire abundants. Han abandonat el niu del jardí definitivament (ja ho vàrem comentar en l'última visita), però mai es perden les esperances ja que l'any passat van començar la niada al Juny. Alguns exemplars es paren als arbres alts del jardí.
- Les orenetes vulgars ja es troben establertes a l'urbanització i passen sobre el jardí sovint.
- Les orenetes cua-blanques han estat escasses, avui.
- Les garses, com és normal per les dates, són poc nombroses al jardí (es troben disperses), però el visiten asíduament, baixant al terra sovint.
- Els pardals comuns fan passades constants, igual que els estornells vulgars, tot i que no paren en cap cas.
- Comentar que a primera hora del matí un pícid sp. s'ha passat uns 20 minuts picant la casa i rebuscant entre alguna escletxa, feia un soroll que ressonava per tota la casa. Les garses encuriosides s'aproximàven a veure'l. Nosaltres no l'hem pogut observar.
- Alguns grups de falciots negres segueixen en pas cap al nord, durant 20 minuts al parar de ploure. Altres ja es troben sedimentats a la zona.
- 2 exemplars de ballester han sobrevolat el jardí.
Els arbres i arbusts
Tenim bastantes sorpreses agradables en aquest apartat.
Han "reviscut" la moixera de guilla (sorprenentment) i el cirerer van, que recordem que ser destrossat per la destrossa del pi. La primera, a moixera, ha brotat satisfactòriament en la seva part més alta inclús creant tres ramells de floració, la veritat és que el seu aspecte és millorable, a veure si amb el temps es recupera. En el cas del cirerer "Van" li hem localitzat un brot al seu peu, a veure si tira amb força!
La prunera "Santa Rosa" ha seguit estirant, les allargades més grans ja arriben a 40-50cm! Pel que fa a les prunes, unes deu segueixen creixent a bon ritme. Mostra un bon aspecte.
El liquidámbar té un bon aspecte a la seva part inferior, però la part superior segueix "lletjota", a veure si tira cap amunt.
Un altre gran notícia és el perfecte estat de l'auró argentat amb unes fulles, encara tendres, ben abundants. No és així, en l'auró campestre, que segueix igual que fa un mes.
Els cirerers també han seguit estirant (fins a 30cm), tot i que el més gran té els brots afectats per algun insecte, cosa que fa que hagi parat els seus estiraments.
Els roures ja mostren un aspecte gairebé estival, amb algunes fulles que s'han quedat prou petites. A veure si estiren bé aquest any.
El pi pinyoner ja comença a estirar i sembla que més generosament que l'any passat, any rere any va agafant més bon aspecte.
L'auró americà es troba en perfecte estat però encara no ha crescut.
El que també ha millorat el seu estat és l'avellaner, que té algunes fulles ben grans, però no acaba de tirar cap amunt.
Més generalment comentar que tant els esbarzers, com la troanella, com el gessamí ja tenen els brots florals prou desenvolupats i, per tant, no tardaràn gaire en florir.
L'aspecte de "l'herba" és prou verd, tot i que amb les últimes pluges moltes espigues que ja eren prou altes han quedat estirades a terra.
Ocells: Puput, Oriol, Rossinyol, Oreneta vulgar, Gafarró, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerena cua-llarga, Mallerenga carbonera, Pica-soques blau, Pardal xarrec, Pardal comú, Raspinell comú, Pícid sp., Pinsà comú, Garsa, Tòrtora turca, Tudó, Estornell vulgar
Dia primaveral, un mica fresc 12-19ºC, nit de tempestes, primera hora del matí passada per aigua, alguna ullada de sol a mig-matí i precipitacions febles al migdia.
El jardí ja està definitivament verd, amb algunes sorpreses arbórees d'arbres que ja donàvem totalment per perduts, de les quals parlarem en l'apartat corresponent.
Pel que fa als ocells; una bona activitat, els volantons més primerencs, algunes arribades, polls crescuts a la caixa-niu... I en contra del que pensàvem migració totalment frenada o almenys no n'hem vist cap indici fora dels falciots negres. Ara ho concretarem.
Comentar que per fi volen els rat-penats, és cert que ja ho deuen fer des de fa unes setmanes, però fins a dia d'avui no ho hem pogut confirmar.
Els ocells
Les menjadores encara rebossen d'activitat i és que algunes parelles ja tenen pollets a alimentar. Els protagonistes d'avui han estat unes primerenques parelles de pardals xarrecs (5x polls) i mallerengues emplomallades (2-3x polls). Les mallerengues blaves estàn en plen feina d'alimentar els pollets de la caixa-niu que ja piluen fort, sembla que n'hi han forces i les anades i vingudes són literalment constants durant tot el matí, no tardaran en sortir. Moltes altres parelles encara coven i és que aquest any fora d'aquestes excepcions, la primavera ha arribat tard tant per la vegetació com per la nidificació.
Fora del tema dels pollets, han arribat els oriols i els rossinyols al jardí i voltant, entre moltes d'altres cites i comportaments que ara explaiarem.
Comentar, abans, l'absència total del gènere Sylvia, ni tallarols ni tallaretes. Veurem d'aquí dues setmanes si segueix igual o tant sols és coincidència.
- El rossinyol mascle ha estat una de les estrelles del jardí. Avui ha estat la primera cita de l'any, tot i que el veiem força establert (deu portar dies o setmanes). Com cada any canta des de la part baixa del jardí durant tot el matí, la majoria de vegades ocult entre els arboços, però també des dels encara presents pins secs o fins i tot des de el tronc sec de la menjadora. Any rere any s'estableix al jardí en època de nidificació, per tant, és obvi que la seva parella deu estar incubant entre la tupidesa dels arboços i altres arbusts de la zona d'abaix.
L'exemplar s'ha mostrat més confiat que en cap altre any. Quan ha parat de ploure, a mig-matí ha visitat força constantment l'escala d'abaix a la búsqueda de cucs desperts per l'humitat, aquestes visites les anava intercalant amb cants, fins que de sobte, sorprenentment s'ha aturat al tronc del davant de la menjadora (on tenim la càmera de foto-trampeig) i s'ha posat a cantar i cuidar-se les plomes durant ben bé un quart d'hora. Comportament insòlit per al, normalment, amagadís rossinyol.
Fotos:
- Un exemplar de puput ha cantat insistentment a les parcel·les del costat, sobrevolant el jardí a poca altura per aturar-se a un altre parcel·la propera i seguir cantant. L'any passat també el veiem per aquestes dates, deuen criar mínimament aprop.
- Sentim oriols constantment durant gran part del matí des del jardí, ben aprop. No els arribem a localitzar. Deuen nidificar en parcel·les no gaire llunyanes, a veure si d'aquí dues setmanes tenim sort i els localitzem.
- Mínim una parella de gafarrons és constant i confiada al jardí. El mascle canta insistentment a partir de mig-matí des de les branques altes dels roures, mentre la femella encuriosida per l'acitvitar de les menjadores baixa al terra d'aquestes.
- Les mallerengues emplomallades han trigat en venir (el niu no deu estar excessivament aprop), però quan han vingut ho han fet amb sorpresa. 2-3 x. polls bastant independents, ja, seguien a la parella adulta que els intentava ensenyar les menjadores, aquests no l'han vist útil i han decidit seguir rebuscant entre les fulles dels roures i, de tant en tant, demanant amb un "soroll" molt diferent al de les seves congèneres una mica d'aliment als pares. Curiosament, els polls tenen un mida una mica superior als adults i així com en altres espècies és fàcil identificar-los, en les emplomallades només es poden diferenciar clarament per la cresta sense formar.
Han estat els primers pàrids en nidificar, excessivament d'hora comparat amb d'altres parelles que tot just ara començen a posar els ous.
- Venen moltes mallerengues carboneres mascles (tenen la ratlla negra de panxa fins avall de tot), però molt poques de femelles, fet que confirma que la majoria de parelles de carboneres es troben en plena incubació. Reconfirmant-ho al visitar les caixes-niu de fora del jardí (que explicàrem en un post diferent).
- La dominància total i absoluta de la parella dominant de mallerengues blaves ha fet que altres exemplars d'aquesta espècie ni intentin accedit al jardí. Porten una cría també molt avançada comparat amb les altres espècies i parelles, enguany. I és que no paren d'anar i venir del niu en tot el matí, de forma totalment literal.
Agafen tot tipus d'aliments des de grans orugues dels roure fins a petits troços de cacahuets que esmicolen abans d'entregar-los. Sovint quan surten del niu, porten excrements dels pollets al bec. Sembla que la cria els hi anat perfecte, perquè s'adivina que hi ha un bon nombre de pollets dins la caixa.
Al aproximar-nos a la caixa-niu l'aportació de menjar no cessa ni un moment i es senten els reclams dels pollets clarament, no tardaran més d'una setmana en sortir, per tant, durant la próxima visita al jardí ja els podrem contar i observar.
Una excel·lent notícia, d'una espècie que solia abandonar la nidificació per motius animals, la majoria d'anys. Creiem que la col·locació de la caixa-niu al tronc del pi, en comptes que al del roure (on hi pujen els gats...), hi té molt a veure.
- Un grupet de mallerengues cua-llargues han passat pel jardí a mig-matí.
- Rebem visites contiunades d'un exemplar de pica-soques blau, tot i que en els vídeos de foto-trampeig se'n veuen dos juns sovint. Esperem que estiguin criant aprop i bé. Tot i que aquest exemplar pot ser un dels polls de anys anteriors.
- Els pardals xarrecs, ara, són un dels ocells més vistosos del jardí. Vénen constantment, pot ser no en tant nombre com en setmanes anteriors (s'han dispersat per l'urbanització per nidificar). Com hem comentat a dalt, una parella amb 4-5x polls els alimenta constantment a les menjadores. Els polls demanen insistentment durant tot el matí ja sigui des de les branques dels roures o, sovint, des de l'escala de davant de casa on els alimenten ràpidament, el pollet que està més ben situat és el que s'emporta el menjar. També sovint accedeixen a les menjadores però sense extreure menjar per ells sols. N'hi dos que sempre van junts i s'acaricien constantment, i un altre (el més fort), que demana molt insistentment. Els pares quan veuen que n'hi ha algun que no menja com els altres van especialment a donar-li.
Mentre, hi ha un altre parella, que denota molt que té els pollets ja crescuts unes parcel·les més abaix, ja que sempre ve de la mateixa direcció, agafa menjar i se'n va ràpidament pel mateix lloc.
Uns deixem un vídeo en que es veu l'alimentació d'un dels pollets:
- Els raspinells comuns segueixen constants al jardí, per tant, no deuen nidificar gaire lluny. Tot i que, ara, amb la frondositat dels roures costa més de localitzar-los.
- Es sent cantar un mascle de pinsà comú per les parcel·les properes del jardí, cosa que confirma la nidificació próxima. Segurament es tracti de la parella que visitava les menjadores a l'Abril, i que ara amb l'abundositat de menjar i l'absència de llavors a les menjadores hagi deixat de venir.
- Els tudons no són gaire abundants. Han abandonat el niu del jardí definitivament (ja ho vàrem comentar en l'última visita), però mai es perden les esperances ja que l'any passat van començar la niada al Juny. Alguns exemplars es paren als arbres alts del jardí.
- Les orenetes vulgars ja es troben establertes a l'urbanització i passen sobre el jardí sovint.
- Les orenetes cua-blanques han estat escasses, avui.
- Les garses, com és normal per les dates, són poc nombroses al jardí (es troben disperses), però el visiten asíduament, baixant al terra sovint.
- Els pardals comuns fan passades constants, igual que els estornells vulgars, tot i que no paren en cap cas.
- Comentar que a primera hora del matí un pícid sp. s'ha passat uns 20 minuts picant la casa i rebuscant entre alguna escletxa, feia un soroll que ressonava per tota la casa. Les garses encuriosides s'aproximàven a veure'l. Nosaltres no l'hem pogut observar.
- Alguns grups de falciots negres segueixen en pas cap al nord, durant 20 minuts al parar de ploure. Altres ja es troben sedimentats a la zona.
- 2 exemplars de ballester han sobrevolat el jardí.
Els arbres i arbusts
Tenim bastantes sorpreses agradables en aquest apartat.
Han "reviscut" la moixera de guilla (sorprenentment) i el cirerer van, que recordem que ser destrossat per la destrossa del pi. La primera, a moixera, ha brotat satisfactòriament en la seva part més alta inclús creant tres ramells de floració, la veritat és que el seu aspecte és millorable, a veure si amb el temps es recupera. En el cas del cirerer "Van" li hem localitzat un brot al seu peu, a veure si tira amb força!
La prunera "Santa Rosa" ha seguit estirant, les allargades més grans ja arriben a 40-50cm! Pel que fa a les prunes, unes deu segueixen creixent a bon ritme. Mostra un bon aspecte.
El liquidámbar té un bon aspecte a la seva part inferior, però la part superior segueix "lletjota", a veure si tira cap amunt.
Un altre gran notícia és el perfecte estat de l'auró argentat amb unes fulles, encara tendres, ben abundants. No és així, en l'auró campestre, que segueix igual que fa un mes.
Els cirerers també han seguit estirant (fins a 30cm), tot i que el més gran té els brots afectats per algun insecte, cosa que fa que hagi parat els seus estiraments.
Els roures ja mostren un aspecte gairebé estival, amb algunes fulles que s'han quedat prou petites. A veure si estiren bé aquest any.
El pi pinyoner ja comença a estirar i sembla que més generosament que l'any passat, any rere any va agafant més bon aspecte.
L'auró americà es troba en perfecte estat però encara no ha crescut.
El que també ha millorat el seu estat és l'avellaner, que té algunes fulles ben grans, però no acaba de tirar cap amunt.
Més generalment comentar que tant els esbarzers, com la troanella, com el gessamí ja tenen els brots florals prou desenvolupats i, per tant, no tardaràn gaire en florir.
L'aspecte de "l'herba" és prou verd, tot i que amb les últimes pluges moltes espigues que ja eren prou altes han quedat estirades a terra.
Ocells: Puput, Oriol, Rossinyol, Oreneta vulgar, Gafarró, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerena cua-llarga, Mallerenga carbonera, Pica-soques blau, Pardal xarrec, Pardal comú, Raspinell comú, Pícid sp., Pinsà comú, Garsa, Tòrtora turca, Tudó, Estornell vulgar
dilluns, 21 de maig del 2012
Menjadores a la nit
Aquesta entrada "extra" es fa en motiu d'enunciar que al posar la càmera de foto-trampeig enfocant les menjadores, a part de centenars de vídeos d'ocells també n'hi havia uns quants de nocturns protagonitzats per un grupet de rates de camp. S'enfilen a les menjadores com si res i accedeixen a tot el menjar. Realment no tenen una gran incidència sobre la quantitat de cacahuets, ja que després de dues setmanes encara en queden, però no és gaire agradable la seva incidència sobre les pipes o llavors.
Aquest fet demostra l'absència de rapinyaires nocturn de mida gran, almenys durant la primavera, al jardí. També demostra la poca utilitat que tenen els gats contra les rates, perquè passen uns quants gats pel jardí a diari, però les rates no semblen molt preocupades per no fer-se veure.
Les visites es concentren des de les 3 am fins les 4:30 am, tot i que també se'n veu alguna fora d'aquestes hores.
Tenim la sort de que d'aquí poc les menjadores deixaràn de funcionar fins la próxima temporada, i esperem que s'oblidin d'elles. Nosaltres no tenim gaires inconvenients en que unes quantes rates de camp rondin pel jardí (a veure si atrauen rapinyaires nocturns!), però no podem acceptar que acabin amb el menjar de les menjadores. Si veiem que el problema segueix instal·larem un cinturó de punxes a la menjadora per tal que no hi puguin accedir.
Un dels vídeos:
Aquest fet demostra l'absència de rapinyaires nocturn de mida gran, almenys durant la primavera, al jardí. També demostra la poca utilitat que tenen els gats contra les rates, perquè passen uns quants gats pel jardí a diari, però les rates no semblen molt preocupades per no fer-se veure.
Les visites es concentren des de les 3 am fins les 4:30 am, tot i que també se'n veu alguna fora d'aquestes hores.
Tenim la sort de que d'aquí poc les menjadores deixaràn de funcionar fins la próxima temporada, i esperem que s'oblidin d'elles. Nosaltres no tenim gaires inconvenients en que unes quantes rates de camp rondin pel jardí (a veure si atrauen rapinyaires nocturns!), però no podem acceptar que acabin amb el menjar de les menjadores. Si veiem que el problema segueix instal·larem un cinturó de punxes a la menjadora per tal que no hi puguin accedir.
Un dels vídeos:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)