Així com fa dues setmanes parlàvem d'un novembre càlid i amb pocs hivernants, ara, parlem de tot el contrari. Durant l'última setmana el temps ha canvia't radicalment i amb ell ha arriba't l'onada d'ocells hivernants amb l'objectiu de búsqueda de llocs càlids i amb abundositat de menjar.
El matí ha estat completament hivernal. S'ha aixeca't el dia amb restes de núvols dels ruixats de la nit amb una temperatura de tan sols 3,5ºC, més tard, el núvols han desaparegut deixant veure el sol. Aleshores una boira densa ha cobert la vall ocasionant una ambient molt fred fins les 10:00, que ha desparegut definitivament. La màxima ha sigut de 10ºC.
La vegetació comença a adquirir tocs tardorencs, excluint els arbres/arbustos més succeptibles al fred que ja tenen aspecte totalment hivernal, per exemple; l'arç.
Dalt dels roures, només resten els últims aglans que són l'objectiu de multitud de tudons i garses que vénen expressament a menjar-los. Les seves fulles comencen el canvi de color, més o menys el 50% d'elles, donant ambient pre-hivernal/tardorenc, però encara resten moltes de verdes.
La troanella (Ligustrum ovalifolium), cada cop té més fulles gorgues, amb algunes branques totalment colorides.
Els arboços ja han perdut les seves, típiques flors blanques. Posant-se en letàrgia fins la primavera, recordem, però que són de fulla perenne.
I per últim dir que el cirerer i la prunera també han començat el canvi de color de les seves fulles, fins i tot, ja han caigut unes quantes.
Els ocells, com deia, han estat molt més abundants que fa 15 dies. Han arribat nous hivernants i han augmentat el seu nombre els que ja hi eren.
Els tudons han reduit el seu nombre a la vall en general, tot i que encara he vist un grup de 25 exemplars volant baix direcció sud-oest. En canvi, en el jardí han augmentat el seu nombre de visites. Venen en grups de 5-7 exemplars a alimentar-se d'aglans a les parts altes dels roures.
Les garses, atretes per l'abundositat d'ocells a les menjadores intenten agafar-ne alguna cosa.
Les mallerengues emplomallades, blaves i carboneres són molt abundants. Sobretot les últimes, no hi ha moment en que no hi hagin mínim 5 exemplars voltant pel jardí. Mínim 30 exemplars però segur que en vénen moltes mñes.
La parella de pica-soques blaus estan més actius que mai, no han parat de visitar-nos durant tot el matí, guardant el menjar a les escletxes dels roures i pins com a prevenció del fred intens.
Dos petits insectívors ben diferents ens han deleitat amb les seves peculiars tècniques de caça; el bruel i el raspinell comú.
El pit-roig, intenta dominar el territori, de tants ocells que el visiten. S'etretenia perseguint les tímides cotxes fumades encuriosides per l'abundositat d'aus.
Un dels hivernants nouvinguts és el pardal de bardissa, encara tímid, vola fins la menjadora, pela totes les llavors possibles i s'amaga ràpidament entre els arboços i altres arbustos.
Els lluers, han arribat oficialment al jardí. Menjen a la menjadora amb grups de fins 7 exemplars junts, encara es troben insegurs. Ens han visitat un mínim de 15 exemplars, la majoria joves i femelles, però s'han vist dos mascles amb grocs ben lluents.
Els pinsans comuns, que setmanes pasades comentavem la seva presència, ja s'han decidit a fer-se notar. Menjen llavors i cacahuetts que cauen al terra amb grups de fins a 10 exemplars, igual que els lluers la majoria són femelles i joves. Mínim de 15 exemplars.
Les merles són molt abundants, n'he arribat a contar 8 exemplars alhora al jardí, mai havien estat tan abundants. Aprofiten els aglans més aptes (tenen per triar) i remouen el terre en busca de cucs.
Atrets per les seves parentes, dos exemplars de tord comú han estat una bona estona al jardí. Aquests ja són tords que hivernen per la zona, no com els avistats a l'octubre. No solen ser molt abundants per aquestes dates, seràn indici d'un hivern gèlid?
Els tallarols de casquet, també són més abundants que mai. Es mouen d'arbre a arbre durant tot el matí, amb persecucions de fins a 10 exemplars.
D'insectes be pocs en queden, fora del típics del gènere de les abelles que es veuen durant tot l'hivern. I de rat-penats i rèptils ni rastre.
S'ha de comentar que durant mitjà hora un gat domèstic ha estat intentant "pillar" alguna mallerenga, fent desaparèixer tots els ocells del jardí. Els gats, són el pitjor depredador, ja no podem ni deixar les nostres menjadores tranquils. S'estan convertint en una plaga en alguns pobles i urbanitzacions, crec que se'n hauria de fer alguna cosa al respecte.
I per acabar, posaré dues fotografies de les menjadores que utilitzo.
La primera és la prespectiva de la menjadora "plana", amb 3 de les 4 menjadores de cacahuets penjades.
La segona és la seva prinicipal recepta; llavors gramínies, pipes i cacahuets.
Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Raspinell comú, Tallarol de casquet, Pinsà comú, Lluer, Pardal de bardissa, Pardal xàrrec, Pardal comú, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Cotxa fumada, Pit-roig, Pica-soques blau, Merla, Tord comú, Estornell vulgar
Bloc dedicat a les observacions de la natura, sobretot dels ocells, d'un jardí situat al baix Montseny.
diumenge, 28 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Novembre verd
Amb aquestes temperatures tant benignes que estem tenint, al jardí no hi ha tan de moviment com el normal per les dates. Els ocells es mostren menys confiats i venen en menys nombre del que seria normal.
És increible la quantitat d'aglans que han caigut dels arbres, per cada metre quadrat hi ha més de cinquanta aglans i el millor és que n'hi ha molts que encara resten als arbres. A cada cop de vent, cauen mínim 10 aglans.
Els roures a primera vista semblen trobar-se més aviat a la primavera que no pas a mitjans de Novembre. Els exemplars més grans tenen contades fulles amb colors groguencs, però que si no t'hi fixes no les veus.
L'arç, ja ha deixat anar les seves febles fulles. Només li queden alguns ramells de llavors seques mogudes i sent disminuides constantment per acció del vent.
La troanella (Ligustrum ovalifolium), comença a canviar de color les seves fulles, donant un toc més tardorenc al jardí entre tant roure verd. Ha produit més fruits que mai, els quals es troben en el seu punt àlgid de la seva maduració.
Els cirerers d'arboç ja han perdut els seus fruits i ara ens han sorprès centenars de flors blanques que atrauen a multitud d'insectes, que encara volen, i aquests a ocells que aprofiten per fer-se un bon banquet.
Dir també, que la enradadera ja ha perdut totes les fulles i que el cirerer i la prunera encara no donen símptomes de tardor.
Entrant, ja, amb el tema dels ocells. La veritat, és que aquest any trobo que n'hi han pocs per les dates en que ens trobem. Esperem que en les properes setmanes augmenti el fred i augmentin el seu nombre.
Els tudons han augmentat encara més el seu nombre, durant les primeres hores del matí un magnific estol d'uns 50 exemplars sobrevolaba la vall d'una banda a un altre amb una bellesa impecable. En el jardí s'hi aturaven bastants exemplars a descansar i a agafar algun dels aglans que encara resten als arbres. Tota l'urbanització està plena d'aquestes pacífiques i boniques aus.
Aprofitant l'abundositat de tudons, els rapinyaires estaven més actius que mai. Cap a les 9:30 del matí un esparver vulgar ha atravessat literalment, el jardí, creant pànic entre els ocells del jardí. Poc després un falcònid no identificat (xoriguer comú, falcó cama-roig o falcó peregrí) ha sobrevolat el jardí.
Les garses han augmentat el seu nombre, no hi ha un sol minut en que es senti el seu grinyolar, tan típic.
Les mallerenges carboneres, blaves i emplomallades segueixen com sempre, venint amb grups i menjant el troben a les menjadores.
Els pinsans comuns, en contra del que pensava, segueixen sense baixar a menjar llavors de les que es troben tant a la menjadora com al terra. Aquesta vegada n'he contat 5 exemplars, però ben segur que n'hi han més. Venen, es paren als roures, canten i se'n tornen, esclar, que amb màximes de més de 20ºC, tampoc és d'extranyar.
Com a novetat, s'han vist mínim dos exemplars de lluers sobrevolant el jardí i en arbres propers, encara molt distants.
També com a novetat ens han visitant dos petits insectívors que feia temps que no se'n veien per aquí; el bruel i el mosquiter comú. Que aprofitaven l'abundositat anormal d'insectes entre les flors dels cireres d'arboç. El bruel ha vingut amb parella, en canvi, el mosquiter comú era un sol exemplar.
Tant el tallarol de casquet com el capnegre segueixen voltant pel jardí. Ara sobretot s'alimenten en les coníferes nanes que semblen tenir uns fruits que els hi encanten.
Al pit-roig se'l veu més actiu, no ha parat de picotejar el pastís de cacahuet.
Però el fet més destacable de tots és la reducció dràstica dels pardals xàrrecs, dels quals només s'ha vist un exemplar, per un motiu desconegut. Aquest fet és excessivament extrany, si durant la propera visita encara no se'ls veu podriem començar a pensar que el motiu, és l'èsser humà. Deixem el tema en l'aire.
Cal dir que s'han tornat a veure exemplars de sarganta comuna i de dragó comú, suposo que desorientats per el càlid sol que hi ha hagut. Tots dos eren exemplars joves, de mida petita.
Els insectes,com he dit, tampoc han brillat per la seva ausència. He vist multitud de papallones i demés insectes alats (mosques..), en canvi, ben pocs de terrestres (formigues...).
I de rat-penats, ni un. Aquests quan comencen la letàrgia no la solen interrompre fins quan arriba la primavera, ben arribada.
No m'agrada gens la gestió que està permetent l'alcalde del poble. Darrerament han tallat dos roures ben grans, suposo que amb el motiu de contruir més i més. El netejament de les parcel·les és ben excessiu deixant només els arbres i ademés com si fossin pals a causa d'una poda dràstica que apliquen fins i tot als pins.
Fa 15 anys, només erem quatre cases i tot era un gran bosc. A més fa 5 anys van arrassar una gran quantitat de parcel·les amb l'objectiu de construir cases, doncs la majoria d'aquestes cases encara no s'han vengut i encara volen tallar més arbres? La veritat és que no ho entenc...
Al final acabaré posant una denuncia o alguna cosa per l'estil, no ho aguanto.
Ocells:
Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Merla, Estornell vulgar, Esparver vulgar, Falcònid no identificat, Pit-roig, Pardal xàrrec, Mosquiter comú, Bruel, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Gavià argentat, Pinsà comú, Lluer, Cadernera
És increible la quantitat d'aglans que han caigut dels arbres, per cada metre quadrat hi ha més de cinquanta aglans i el millor és que n'hi ha molts que encara resten als arbres. A cada cop de vent, cauen mínim 10 aglans.
Els roures a primera vista semblen trobar-se més aviat a la primavera que no pas a mitjans de Novembre. Els exemplars més grans tenen contades fulles amb colors groguencs, però que si no t'hi fixes no les veus.
L'arç, ja ha deixat anar les seves febles fulles. Només li queden alguns ramells de llavors seques mogudes i sent disminuides constantment per acció del vent.
La troanella (Ligustrum ovalifolium), comença a canviar de color les seves fulles, donant un toc més tardorenc al jardí entre tant roure verd. Ha produit més fruits que mai, els quals es troben en el seu punt àlgid de la seva maduració.
Els cirerers d'arboç ja han perdut els seus fruits i ara ens han sorprès centenars de flors blanques que atrauen a multitud d'insectes, que encara volen, i aquests a ocells que aprofiten per fer-se un bon banquet.
Dir també, que la enradadera ja ha perdut totes les fulles i que el cirerer i la prunera encara no donen símptomes de tardor.
Entrant, ja, amb el tema dels ocells. La veritat, és que aquest any trobo que n'hi han pocs per les dates en que ens trobem. Esperem que en les properes setmanes augmenti el fred i augmentin el seu nombre.
Els tudons han augmentat encara més el seu nombre, durant les primeres hores del matí un magnific estol d'uns 50 exemplars sobrevolaba la vall d'una banda a un altre amb una bellesa impecable. En el jardí s'hi aturaven bastants exemplars a descansar i a agafar algun dels aglans que encara resten als arbres. Tota l'urbanització està plena d'aquestes pacífiques i boniques aus.
Aprofitant l'abundositat de tudons, els rapinyaires estaven més actius que mai. Cap a les 9:30 del matí un esparver vulgar ha atravessat literalment, el jardí, creant pànic entre els ocells del jardí. Poc després un falcònid no identificat (xoriguer comú, falcó cama-roig o falcó peregrí) ha sobrevolat el jardí.
Les garses han augmentat el seu nombre, no hi ha un sol minut en que es senti el seu grinyolar, tan típic.
Les mallerenges carboneres, blaves i emplomallades segueixen com sempre, venint amb grups i menjant el troben a les menjadores.
Els pinsans comuns, en contra del que pensava, segueixen sense baixar a menjar llavors de les que es troben tant a la menjadora com al terra. Aquesta vegada n'he contat 5 exemplars, però ben segur que n'hi han més. Venen, es paren als roures, canten i se'n tornen, esclar, que amb màximes de més de 20ºC, tampoc és d'extranyar.
Com a novetat, s'han vist mínim dos exemplars de lluers sobrevolant el jardí i en arbres propers, encara molt distants.
També com a novetat ens han visitant dos petits insectívors que feia temps que no se'n veien per aquí; el bruel i el mosquiter comú. Que aprofitaven l'abundositat anormal d'insectes entre les flors dels cireres d'arboç. El bruel ha vingut amb parella, en canvi, el mosquiter comú era un sol exemplar.
Tant el tallarol de casquet com el capnegre segueixen voltant pel jardí. Ara sobretot s'alimenten en les coníferes nanes que semblen tenir uns fruits que els hi encanten.
Al pit-roig se'l veu més actiu, no ha parat de picotejar el pastís de cacahuet.
Però el fet més destacable de tots és la reducció dràstica dels pardals xàrrecs, dels quals només s'ha vist un exemplar, per un motiu desconegut. Aquest fet és excessivament extrany, si durant la propera visita encara no se'ls veu podriem començar a pensar que el motiu, és l'èsser humà. Deixem el tema en l'aire.
Cal dir que s'han tornat a veure exemplars de sarganta comuna i de dragó comú, suposo que desorientats per el càlid sol que hi ha hagut. Tots dos eren exemplars joves, de mida petita.
Els insectes,com he dit, tampoc han brillat per la seva ausència. He vist multitud de papallones i demés insectes alats (mosques..), en canvi, ben pocs de terrestres (formigues...).
I de rat-penats, ni un. Aquests quan comencen la letàrgia no la solen interrompre fins quan arriba la primavera, ben arribada.
No m'agrada gens la gestió que està permetent l'alcalde del poble. Darrerament han tallat dos roures ben grans, suposo que amb el motiu de contruir més i més. El netejament de les parcel·les és ben excessiu deixant només els arbres i ademés com si fossin pals a causa d'una poda dràstica que apliquen fins i tot als pins.
Fa 15 anys, només erem quatre cases i tot era un gran bosc. A més fa 5 anys van arrassar una gran quantitat de parcel·les amb l'objectiu de construir cases, doncs la majoria d'aquestes cases encara no s'han vengut i encara volen tallar més arbres? La veritat és que no ho entenc...
Al final acabaré posant una denuncia o alguna cosa per l'estil, no ho aguanto.
Ocells:
Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Merla, Estornell vulgar, Esparver vulgar, Falcònid no identificat, Pit-roig, Pardal xàrrec, Mosquiter comú, Bruel, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Gavià argentat, Pinsà comú, Lluer, Cadernera
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Primers freds de tardor
Aquestes dues setmanes pasades apart de ploure molt, ha començat a notar-se la tardor.
Al jardí ja dona els primers símptomes, que cada any ens indiquen el principi del fred; el canvi de color de l'arç i la reducció dràstica dels animals no alats.
Els arbres i arbustos estan replets de fruits de tardor, els roures, els cirerers d'arboç, els marfulls, les coníferes nanes...
Els abundants aglans comencen a madurar i ,de fet, a caure. N'hi havien molts al terra, però tot i així les branques segueixen tortes pel pes del impressionant nombre d'aglans que resten als arbres. Alguns dels caiguts ja comencen a obrir-se i treure arrel.
Els cirerers d'arboç tenen les cireretes al seu punt, durant tot el matí diverses especies d'ocells; pinsans comuns, tallarols de casquet, tallarols capnegres, pit-roig, merles, garses i pardals xàrrecs no han parat de voleitejar, descansar i menjar entre el seu fullatge.
L'arç, com he comentat, llueix l'aspecte més bonic de l'any per a molts; fulles seques al seu voltant, colors groguencs a les fulles febles que encara resten a l'arbre... Dona un toc centre-europeu al jardí, que els roures no ens ofereixen fins el novembre com a mínim.
Aquest any la vegetació està molt sana, amb els casi 300mm en dos mesos, no és d'extranyar.
Cal destacar la gran quantitat de bolets de molts tipus diferents, repartits per tot el jardí.
Entrant, ja, en els ocells l'avistament més destacat és el del tord comú, que s'ha vist a primera hora netejant-se les plomes a una branca de pi. De sobte, ha aixecat el cap i se n'ha anat direcció est. S'ha de dir que cada tardor se'n veuen i més o menys per les mateixes dates, sempre amb oscil·lacions, en solitari o amb parelles. Podria ser un lloc de pas i fins i tot un dormidor per aquestes aus quan arriben els primers freds. Després, a l'hivern també se'n veuen, no cada any, però aquests ja serien provinents de més al nord que hivernen a les nostres terres. Recordem que la majoria de tords hivernen als camps de Castella-LaMancha i Andalusia on s'hi acumulen en quantitats molt destacables.
Una altre especie a destacar és el pinsà comú, que ha arribat una mica més d'hora del normal, si no m'equivoco. N'he vist com a mínim dos exemplars una femella i un mascle, al principi no es movien de la part més alta dels roures més alts, més tard han baixat a menjar cireretes d'arboç. No seria gens extrany que es tractessi d'exemplars que van hivernar aquí l'any passat.
Els pardals xàrrecs han augmentat el nombre i foragiten, com cada any, a les mallerengues carboneres,blaves i emplomallades de les menjadores.
Hi han moltes merles que van i venen, no recordo cap any que n'hi haguessin tantes, venen en grups de cinc, fan parades a l'arboç i roures, menjen algun fruit, i se'n van de seguida.
Els tudons han quatriplicat el seu nombre, durant tot el matí es veuen uns quants grups de 10-15 exemplars en direcció sud i aterrant en la urbanització. Com a mínim n'he avistat 60 exemplars.
Al madurar els aglans, els gaigs és impossible que no ens visiti. Ha vingut una parella a alimentarse'n, segurament la mateixa que cada any. Els aglans són buscats per les garses, gaigs i tudons, les especies més abundants de la zona, excluint el gaig. I tot i així arrelen moltíssims, he observat que només caure ja comencen a obrir-se.
Els pica-soques blaus, segueixen anant, venint i amagant les apreciades pipes als troncs del arbres.
S'ha observat un aligot comú planejant la zona nord de l'urbanització.
D'orenetes, així com fa dues setmanes se'n veien moltes durant tot el dia ara ja no se'n veu ni una. Presagi de que l'estabilitat i la calor han de desaparèixer o millor dit han desaparegut totalment. Un fet curiós que es compleix, de moment, any rere any és que quan arriba el pinsà, l'oreneta ja ha desaparegut. En canvi, amb el pit-roig sol compartir territori una setmana, depenent de l'any.
I per acabar els ocells, dir que el pit-roig es mostra bastant més confiat que fa dues setmanes, aproximant-se amb curiositat a les finestres a menys d'un metre.
I que no siguin ocells, només he avistat dos rat-penats despistats, que segur que d'aquí com a molt una setmana, no tornaran a sortir del cau fins que les temperatures, a la nit, tornin a ser adients.
Les sargantes i dragons han desaparegut. Els invertebrats s'han reduit molt, encara que encara es veu alguna papallona, abella, mosca i formigues però en baix nombre. D'avispes ja no se'n veu ni una.
Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pit-roig, Pardal xàrrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pinsà comú, Merla, Tord comú, Garsa, Tudó, Tórtora turca, Gaig, Aligot comú, Estornell vulgar
Fotos del dia:
MENJADORA
- Mallerenga carbonera
- Mallerenga emplomallada
- Malllerenga blava
- Pica-soques blau
- Pardal xàrrec
Imatge del que veus a cada branqueta de roure, a les branques més grans poden haver-hi fins a 40 aglans!
Aglans caiguts de l'arbre, estan per tot arreu
Imatges de l'arç;
Exemple dels molt tipus de bolets que han sortit al jardí
Al jardí ja dona els primers símptomes, que cada any ens indiquen el principi del fred; el canvi de color de l'arç i la reducció dràstica dels animals no alats.
Els arbres i arbustos estan replets de fruits de tardor, els roures, els cirerers d'arboç, els marfulls, les coníferes nanes...
Els abundants aglans comencen a madurar i ,de fet, a caure. N'hi havien molts al terra, però tot i així les branques segueixen tortes pel pes del impressionant nombre d'aglans que resten als arbres. Alguns dels caiguts ja comencen a obrir-se i treure arrel.
Els cirerers d'arboç tenen les cireretes al seu punt, durant tot el matí diverses especies d'ocells; pinsans comuns, tallarols de casquet, tallarols capnegres, pit-roig, merles, garses i pardals xàrrecs no han parat de voleitejar, descansar i menjar entre el seu fullatge.
L'arç, com he comentat, llueix l'aspecte més bonic de l'any per a molts; fulles seques al seu voltant, colors groguencs a les fulles febles que encara resten a l'arbre... Dona un toc centre-europeu al jardí, que els roures no ens ofereixen fins el novembre com a mínim.
Aquest any la vegetació està molt sana, amb els casi 300mm en dos mesos, no és d'extranyar.
Cal destacar la gran quantitat de bolets de molts tipus diferents, repartits per tot el jardí.
Entrant, ja, en els ocells l'avistament més destacat és el del tord comú, que s'ha vist a primera hora netejant-se les plomes a una branca de pi. De sobte, ha aixecat el cap i se n'ha anat direcció est. S'ha de dir que cada tardor se'n veuen i més o menys per les mateixes dates, sempre amb oscil·lacions, en solitari o amb parelles. Podria ser un lloc de pas i fins i tot un dormidor per aquestes aus quan arriben els primers freds. Després, a l'hivern també se'n veuen, no cada any, però aquests ja serien provinents de més al nord que hivernen a les nostres terres. Recordem que la majoria de tords hivernen als camps de Castella-LaMancha i Andalusia on s'hi acumulen en quantitats molt destacables.
Una altre especie a destacar és el pinsà comú, que ha arribat una mica més d'hora del normal, si no m'equivoco. N'he vist com a mínim dos exemplars una femella i un mascle, al principi no es movien de la part més alta dels roures més alts, més tard han baixat a menjar cireretes d'arboç. No seria gens extrany que es tractessi d'exemplars que van hivernar aquí l'any passat.
Els pardals xàrrecs han augmentat el nombre i foragiten, com cada any, a les mallerengues carboneres,blaves i emplomallades de les menjadores.
Hi han moltes merles que van i venen, no recordo cap any que n'hi haguessin tantes, venen en grups de cinc, fan parades a l'arboç i roures, menjen algun fruit, i se'n van de seguida.
Els tudons han quatriplicat el seu nombre, durant tot el matí es veuen uns quants grups de 10-15 exemplars en direcció sud i aterrant en la urbanització. Com a mínim n'he avistat 60 exemplars.
Al madurar els aglans, els gaigs és impossible que no ens visiti. Ha vingut una parella a alimentarse'n, segurament la mateixa que cada any. Els aglans són buscats per les garses, gaigs i tudons, les especies més abundants de la zona, excluint el gaig. I tot i així arrelen moltíssims, he observat que només caure ja comencen a obrir-se.
Els pica-soques blaus, segueixen anant, venint i amagant les apreciades pipes als troncs del arbres.
S'ha observat un aligot comú planejant la zona nord de l'urbanització.
D'orenetes, així com fa dues setmanes se'n veien moltes durant tot el dia ara ja no se'n veu ni una. Presagi de que l'estabilitat i la calor han de desaparèixer o millor dit han desaparegut totalment. Un fet curiós que es compleix, de moment, any rere any és que quan arriba el pinsà, l'oreneta ja ha desaparegut. En canvi, amb el pit-roig sol compartir territori una setmana, depenent de l'any.
I per acabar els ocells, dir que el pit-roig es mostra bastant més confiat que fa dues setmanes, aproximant-se amb curiositat a les finestres a menys d'un metre.
I que no siguin ocells, només he avistat dos rat-penats despistats, que segur que d'aquí com a molt una setmana, no tornaran a sortir del cau fins que les temperatures, a la nit, tornin a ser adients.
Les sargantes i dragons han desaparegut. Els invertebrats s'han reduit molt, encara que encara es veu alguna papallona, abella, mosca i formigues però en baix nombre. D'avispes ja no se'n veu ni una.
Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pit-roig, Pardal xàrrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pinsà comú, Merla, Tord comú, Garsa, Tudó, Tórtora turca, Gaig, Aligot comú, Estornell vulgar
Fotos del dia:
MENJADORA
- Mallerenga carbonera
- Mallerenga emplomallada
- Malllerenga blava
- Pica-soques blau
- Pardal xàrrec
Imatge del que veus a cada branqueta de roure, a les branques més grans poden haver-hi fins a 40 aglans!
Aglans caiguts de l'arbre, estan per tot arreu
Imatges de l'arç;
Exemple dels molt tipus de bolets que han sortit al jardí
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Comença la temporada de tardor
La tardor, ja està aquí, però meteoròlogicament parlant encara tardarà una semana.
El jardí, està ben verd, degut a les generoses pluges de Setembre. Els roures amb les fulles ben verdes i amb un bona temporada pels aglans, n'hi han moltissims sobre dels arbres, encara creixent. El seu pes sembla que faci que les branques tendeixin a tirar cap avall. Desde fa unes dos semanes ha començat a crèixer una herba fina i verda que substitueix a les herbotes seques de l'estiu.
Fa tres semanes vam començar a omplir les menjadores de cacahuets i pipes. Hi ha hagut novetats, la menjadora "plana" l'hem posada molt més aprop de la casa, per poder fer algunes fotos, a més, ara comprem una barreja de pipes pelades i sense pelar, perquè els que no les poden pelar també puguin apropar-se.
Les mallerengues carboneres que semana a semana van augmentant el seu nombre, els hi encanten les pipes pelades i les prefereixen abans que pelar-les, com sempre havien fet. De fet, són les que donen més color al jardí, voleitejant, perseguint-se i fins i tot deleintant-nos amb els seus cants.
Les més confiades; mallerengues emplomallades i blaves. Venen en menys nombre. Els hi encanten les pipes pelades (cosa nova per a elles), ja tinc ganes de fer-lis unes bones fotos la setmana que hi tornem.
La parella de pica-soques blaus que després d'un temps ens han tornat a visitar, agafant cacahuets, pipes i amagant-los a les escletxes dels roures i pins. Han visitat les caixes-niu, per curiositat. A veure si la primavera que ve tenim més sort i les ocupa aquesta maravellosa especie.
Els pardals xàrrecs, que sempre ens fan pensar que per fi s'han anat a finals d'estiu. Han tornat i de quina manera, n'he contat com a mínim 10, i començen a dominar certes menajdores.
Com a hivernant, només he avistat el pit-roig, que ja porta dues semanes al jardí, ah i els tallarols de casquet, que més que hivernants els posaria com a pre-hivernants, ja que quan arriba el fred de veritat casi no se'n veuen per la zona. Ara estan mirant a veure si acaben de madurar les cireretes d'arboç, que amb una semana o dos les més tardanes, estaran ben vermelles. Els estornells i els tudons han augmentat els seu nombre, però no molt significativament.
En migració, com a més destacat, les orenetes, tan les vulgars com cua-blanques que durant tot el dia van passant amb grups de moltíssims exemplars, aprofitant les bones temperatures que estem tenint aquests dies. Ja porten dues setmanes en pas.
També hem de destacar que s'han vist com a mínim 4 exemplars de dragó comú per les parets de la casa, un de més de 20cm, que les sargantanes segueixen actives aprofitant els últims dies de sol potent i que els rat-penats segueixen volant a les nits. Els reptils calculo que els hi queden com a molt dues setmanes per posar-se en latencia fins l'abril que ve, en canvi, els rat-penats poden estar perfectament un mes encara actius.
Vaja, que comença a intuir-se que se'n va (per fi) l'estiu amb les calors, i arriba la tardor després d'una pretardor ben generosa.
Ocells:
Tudó, Garsa, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Gaig, Pardal xàrrec, Estornell vulgar, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Pit-roig, Tallarol de casquet, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Tòrtora turca
El jardí, està ben verd, degut a les generoses pluges de Setembre. Els roures amb les fulles ben verdes i amb un bona temporada pels aglans, n'hi han moltissims sobre dels arbres, encara creixent. El seu pes sembla que faci que les branques tendeixin a tirar cap avall. Desde fa unes dos semanes ha començat a crèixer una herba fina i verda que substitueix a les herbotes seques de l'estiu.
Fa tres semanes vam començar a omplir les menjadores de cacahuets i pipes. Hi ha hagut novetats, la menjadora "plana" l'hem posada molt més aprop de la casa, per poder fer algunes fotos, a més, ara comprem una barreja de pipes pelades i sense pelar, perquè els que no les poden pelar també puguin apropar-se.
Les mallerengues carboneres que semana a semana van augmentant el seu nombre, els hi encanten les pipes pelades i les prefereixen abans que pelar-les, com sempre havien fet. De fet, són les que donen més color al jardí, voleitejant, perseguint-se i fins i tot deleintant-nos amb els seus cants.
Les més confiades; mallerengues emplomallades i blaves. Venen en menys nombre. Els hi encanten les pipes pelades (cosa nova per a elles), ja tinc ganes de fer-lis unes bones fotos la setmana que hi tornem.
La parella de pica-soques blaus que després d'un temps ens han tornat a visitar, agafant cacahuets, pipes i amagant-los a les escletxes dels roures i pins. Han visitat les caixes-niu, per curiositat. A veure si la primavera que ve tenim més sort i les ocupa aquesta maravellosa especie.
Els pardals xàrrecs, que sempre ens fan pensar que per fi s'han anat a finals d'estiu. Han tornat i de quina manera, n'he contat com a mínim 10, i començen a dominar certes menajdores.
Com a hivernant, només he avistat el pit-roig, que ja porta dues semanes al jardí, ah i els tallarols de casquet, que més que hivernants els posaria com a pre-hivernants, ja que quan arriba el fred de veritat casi no se'n veuen per la zona. Ara estan mirant a veure si acaben de madurar les cireretes d'arboç, que amb una semana o dos les més tardanes, estaran ben vermelles. Els estornells i els tudons han augmentat els seu nombre, però no molt significativament.
En migració, com a més destacat, les orenetes, tan les vulgars com cua-blanques que durant tot el dia van passant amb grups de moltíssims exemplars, aprofitant les bones temperatures que estem tenint aquests dies. Ja porten dues setmanes en pas.
També hem de destacar que s'han vist com a mínim 4 exemplars de dragó comú per les parets de la casa, un de més de 20cm, que les sargantanes segueixen actives aprofitant els últims dies de sol potent i que els rat-penats segueixen volant a les nits. Els reptils calculo que els hi queden com a molt dues setmanes per posar-se en latencia fins l'abril que ve, en canvi, els rat-penats poden estar perfectament un mes encara actius.
Vaja, que comença a intuir-se que se'n va (per fi) l'estiu amb les calors, i arriba la tardor després d'una pretardor ben generosa.
Ocells:
Tudó, Garsa, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Gaig, Pardal xàrrec, Estornell vulgar, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Pit-roig, Tallarol de casquet, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Tòrtora turca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)