La tardor va avançant i amb ella van arribant nous migrants del nord, per aquestes dates la majoria arriben a la península per hivernar-hi (tudons,merles, tords, mosquiters...), encara que aquest any a causa de les temperatures agradables encara volten per la zona ocells transaharians com el bimbo pel jardí d'avui: el coll-tort! A més, igualment destacable la presència de com a mínim un reietó, segona cita al jardí. Els rèptils i els rat-penats, tot i les temperatures suaus, ja dormen sense excepció.
El jardí encara és ben verd i els colors de tardor són tímids i poc generals, esperant els primers freds de debò. Val a dir, però, que farà una setmana vam enregistrar una mínima de -1,2ºC, prou baixa per a ser finals d'octubre.
El dia d'avui ha estat càlid (14-21ºC) amb cel variable majòritariament ennuvolat, inclús amb algunes gotes despistades.
Els ocells
Abans de fer el recompte, avui, ens explaiarem una mica més en la introducció, que hi ha coses a comentar.
Com hem comentat a dalt, la migració és la nota dominant al jardí amb dos protagonistes destacats (dos coll-torts i el/els reietons) juntament amb altres aspectes ben interessants com ara l'abundositat de túrdids. Diem, doncs, que els ocells pel que fa al jardí són ben abundants i diversos, però pel que fa concretament a les menjadores l'activitat ha estat molt reduida i escadussera per l'època; fa dues setmanes veiem, ja, pinsans baixant al terra de les menjadores i moltes mallerengues, aquesta, en canvi, els pinsans pràcticament no baixeni les mallerengues són ben poc abundants fins al mig-matí-migdia que es van tornant més abundants, tot això per una causa clara: les menjadores restaven buides de fa dies. Les menjadores s'acaben molt ràpid per dues causes clares: les tòrtores turques acaben amb les llavors de la menjadora plana de seguida i tenim la sospita que les rates de camp tenen molt a veure amb l'acabament de les menjadores de malla, això, òbviament, és inaguantable i, per tant, en les próximes setmanes hi haurà un canvi radical en la situació i aspecte de les menjadores, tant apareixent de noves com canviant-les a llocs molt diferents, ja ho anireu veient.
D'absències mínimament destacables; el tall del pas d'orenetes (per fi) o el pica-soques blau que aquest any sembla que tant sols apareix quan hi ha menjar segur a les menjadores. També l'absència, de fa molt de temps del pardal de bardissa, que la temporada passada només ens va visitar durant la tardor, però que en anys anteriors havia sigut un hivernant ben sedimentat, veurem aquest any si hi ha sort.
Comentar també que aquest any hi ha hagut una entrada de lluers força tempranera per tot el país (al jardí no n'hem vist), potser si les menjadores funcionessin correctament ja tindriem els primers exemplars establerts al jardí, sembla per tant que ens haurem d'esperar ben bé un mes a veurel's per aquí... A part de lluers també hi hagut entrada forta d'altres espècies com ara de grues (28 d'octubre) o de pinsans mecs bastant general.
També comentar que varies espècies que hivernen a l'Àfrica encara s'han vist recentment pel país com ara algún còlit gris o alguna cotxa cua-roja.
Abans del recompte explicatiu voldriem classificar les cites d'ocells en pas:
- Ocells que hivernen al país de les quals s'ha notat el pas al jardí: pas de reietons, pas de pit-roigs, pas de tallarols de casquet, pas de merles, pas de tords comuns, pas de mosquiters comuns i pas de cotxes fumades
- Ocells que hivernen a l'Àfrica i que encara volten pel jardí: pas de coll-torts.
Els ocells
- Mínim un reietó ha estat constant durant gran part del matí, no podem descartar que fossin dos o inlcús tres exemplars, la majoria de temps juntament amb bruels. Es tracte de la segona cita al jardí, per trobar la primera i única cita que s'havia fet fins ara hauriem de remuntar al 27 de desembre de l'any 2008 que teniem un inici d'hivern fred, aquell any l'ocell va baixar de latitud a causa de les temperatures baixes, en canvi, enguany es tracta d'un ocell en migració. Clara estar, llavors, l'excepcionalitat de la cita.
Sembla mentida que un ocells de tant petítissimes dimensions pugui creuar mars i grans extensios de terra, i és que el reietó sense ser un migrant potencial, pot fer viatges prou llargs. Depenent dels exemplars són residents, baixen tant sols de latitud, o bé, fan vertaders viatges, com deu ser el cas.
L'exemplar els exemplars en questió mostrava una clara preferència pel roure de davant de casa, caçant activament, amb un moviment inclús més incessant que el dels bruels. Com es propi de l'espècie, un comportament ben confiat. Com deiem, ens ha visitat més d'un cop. Primer sol, sobretot a les branques altes del roure de dalt, després acompanyat de mínim dos bruels i més tard també amb la presència (més dispersa) de bruels.
- Dos coll-torts (bimbo pel jardí!) han aparegut a mig-matí aturant-se decididament al roure de dalt.
El coll-tort és un migrador potencial: el seu territori de cría s'extén fins les zones més fredes d'Europa, abarcant gran part de la península Escandinava, en canvi, la seva zona d'hivernada és, en general, l'Àfrica sub-sahariana tot i que alguns exemplars es queden al nord-Àfrica e inclús, una població molt reduida al sud d'Espanya. En tot cas, no és normal veure'l per les nostres latituds a principis de Novembre, de ben segur que es tracte d'exemplars que crien en zones molt septrentionals i que s'han retardat considerablement en el seu viatge.
La parella en questió s'ha aturat directament al roure de dalt (venien del nord), nosaltres ens hem sorprès al veure un vol molt diferent al que estem acostumats, al aturar-se ja no n'hem tingut cap dubte. La distància que ens separava era bastant curta, tot i que algunes branques ens els difonien i és que és increíble la capacitat de camuflatge que té el seu plomatge, almenys amb l'escorça dels roures. No els hem vist marxar.
No cal dir que és una cita més que destacable, per ser nova pel jardí i afegidament per ser tant tardana, tampoc excepcional però tardana.
La fotografia és de pèssima qualitat però s'identifica clarament l'espècie:
- Mínim tres exemplars de tord comú. Varis exemplars establerts al jardí i que el visiten expressament per la gran abundositat de cireretes d'arboç. Ja fa un mes que aquests túrdids són força presents al jardí.
Avui, sobretot localitzats als arboços, sempre ben amagats, hem localitzat dos exemplars menjant junts. Comentar també, que un exemplar a passat una llarga estona al pi del jardí, esperant a baixar als abroços. De tant en tant, les merles els foragiten.
- Les merles són ben abundants, feia temps que no es veien aquestes acumulacions de túrdids al jardí. La migració de turdus, per tant, és més que destacable. Mínim 8 exemplars s'alimenten de les variades baies del jardí, sobretot de cireretes d'arboç i dels ja escassísims fruits del llorer que són buscat especialment (els hi agraden més). Les disputes entre els exemplars residents al jardí (que hi són presents) i els nou-vingut són més que constants, moltes vegades la femella i el mascle dominants no deixen alimentar-se els altres exemplars, tot i que quan aquests marxen o es despisten es forma un gran moviment entre els abrusts.
Comentar, per altre banda, que al despuntar el dia ja hi han exemplars als abroços que reclament, és a dir, que dormen al jardí.
- Un sol exemplar de mosquiter comú caça a primera hora entre els roures i els arboços per desparèixer entre els pins de la parcel·la del costat. Aquest a diferència de fa dues setmanes és molt més clar, cosa que significa que és un exemplar més norteny.
- Els bruels són constants durant tot el matí. Són presents arreu del jardí, però sobretot al roure de dalt. Mínim tres exemplars.
- Uns 4-5 exemplars de tallarol de casquet volen i s'alimenten entre els arboços, la troanella (els hi encanten els seus petits i poc abundants fruits) i caçen algún insecte entre les branques dels grans roures. Al haver-hi més de dos exemplars d'aquesta espècie al jardí ja podem parlar d'un pas moderat per la zona.
- Els pinsans comuns han reduit molt la seva constància e inclús el nombre (mínim 10 exemplars). Tant sols un exemplar baixa al terra de les menjadores, a diferència de fa dues setmanes e inclús de fa un mes. L'escassetat de llavors, produida per l'aparició de les tòrtores turques a la menjadora fa disminuir les seves visites i cada cop són menys pacients en restar al jardí. Sort que d'aquí dues setmanes solucionarem aquest tema i podran disposar de llavors, creiem, que a plaer.
Tot i així els pinsans són constants i els seus reclams omnipresents al jardí. Però, fa dues setmanes eren més constants, abundants, confiats...
- Un bonic exemplar mascle de verdum ha visitat el jardí al migdia, quan ja haviem renovat les llavors i les pipes de la poc útil, ja, menjadora plana (passarà a l'història d'aquí dues setmanes, la menjadora). De seguida i molt confiadament, nosaltres encara restavem fora, l'ocell ha accedit a la menjadora i ha començat a menjar pipes i llavors. Sembla que estigués esperant l'ompliment ansiosament, el seu comportament era extremadament confiat per l'espècie i per l'època.
- Mínim dos pit-roigs, se senten els dos cants clarament ja abans de sortir el sol. Els dos ocupen el jardí, però un està clarament més establert a parcel·les properes i l'altre al jardí.
El pit-roig establert al jardí mostra uns comportaments diferents als normals i als de fa dues setmanes, per exemple, no visita les menjadores ni amb el pastís, cosa que l'altre feia constantment, es posa a llocs inusuals, més neguitós, reclama amb més insistència i es mostra extremadament encuriosit amb nosaltres. Tot sembla indicar que és un exemplar diferent al de fa dues setmanes.
Doncs, segueix el pas d'aquests socials ocells.
- Un cotxa fumada, aquesta vegada maslce, vola per les teulades del veinat.
- Els pardals xarrecs quan el menjar s'acaba deixen de venir ràpidament, tant sols un tres exemplars han visitat el jardí, han mirat les menjadores, les han vist majoritàriament buides i han marxat, lluny queden aquells temps en que eren abundantíssims i dominants a les menjadores, foragitant als altres ocells, inclús indesitjables. Pot ser, amb el canvi de les menjadores que efectuarem tornaran a sedimentar-se al jardí permanentment.
- Els tudons (mínim 35 exemplars) mostren un migració clara, tot i que aquest any està sent escassa. Caçadors ben propers els hi provocaven un estrès considerable, massa caça. Com a extra dir que al bosc proper estava ple de cartutxos ( a cinquantenes) en llocs oberts, és a dir, per la caça del tudó. No crec que la caça tant massiva d'aquesta espècie quedi en va, s'haurien de començar a prendre mesures, sobretot en els llocs de caça pública.
- Les mallerengues emplomallades, blaves i carboneres han disminuit nombre i constància envers fa dues setmanes a causa de que les menjadores han estat buides durant un període de temps prou llarg. Tot i aixó amb el pas de les hores cada cop eren més abundants. S'ha de dir que les blaves tot i la disminució han estat prou abundants, constants i confiades.
A la foto una de les blaves més establerta al jardí provant la situació provisional de dues menjadores de malla:
- Les tòrtores turques tot i ser menys presents que fa dues setmanes pel mateix motiu comentat en moltes espècies: l'absència de menjar a les menjadores durant uns dies, encara són presents. Només omplir les menjadores de llavors un exemplar hi ha accedit i és que l'intent d'evitar-ho de fa dues setmanes va ser en va. D'aquí dues setmanes s'acabarà aquest desperdici.
- La dieta de les garses ara es compon principalment d'aglans, que agafen sobretot dels roures d'altres parcel·les ja que els nostres aquest any han produit ben pocs per la sequera. Són constants als abroços i sobretot als roures d'abaix al jardí, formant aglomeracions de fins a sis exemplars en tres metres.
- Els estornells vulgars han disminuit el seu pas, que ara és molt menys visible.
Com hem anomenat a l'introducció tant els rat-penats (dels quals encara quedava algún exemplar fa dues setmanes) com els petits rèptils del jardí (que fa dues setmanes ja dormien ja dormen plenament) tot i les temperatures,en general, templades.
D'insectes encara queden alguns, però destacar que les formigues ja són casi bé absents o absents, igual que les abelles, avispes, entre d'altres.
La vegetació
La vegetació que ha aguantat en condicions l'estiu encara es mostra bastant verda. Tot i que els primers tímids colors groguencs no passen inadvertits a un naturista; la prunera té la meitat del fullatge roig pàl·lid, la troanella comença a mostrar colors groguencs en les petites fulles interiors i en alguns ramells (poc apreciable), el liquidambar mostra les quatre fulles que li van quedar de gala i el més destacable: els roures tenen alguns ramells de fulles de groc llampant, generalment fulles interiors i és que aquests quan glaça ja comencen a despendre fullatge.
El que si que mostra unes fulles ben grogues és l'auró americà (les poques que li van quedar).
Pel que fa els fruits els clars protagonistes del dia han estat els arboços, que mostren una fructificació prou abundant i ja començen a mostrar les seves petites flors blanques de cada Novembre,de moment encara tancades. Quan s'obrin atreuran a multitud d'insectes que normalment encara volen a mitjans d'aquest mes.
El llorer i la troanellla ja van escassos de fruits, per motius ben diferents. Els marfulls, per altre banda, aquest any no han fructificat en gaire abundositat.
Ocells: Reietó, Coll-tort, Tord comú, Merla, Bruel, Mosquiter comú,Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Verdum, Pinsà comú, Pit-roig, Cotxa fumada, Pardal xarrec, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Estronell vulgar, Tudó, Garsa, Tòrtora turca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada