dilluns, 25 de febrer del 2013

Cru hivern

Dia: 23-2-2013
Dia més que hivernal amb nevada o nevades anècodotiques o inapreciables i amb molts fríngi·lids a les menjadores. A les 0:00 plovia moderadament amb 3,5ºC, a les 2:00 plovia moderadament amb 2ºC i ja cap a les 3:30 ha nevat feblement agafant només i molt poc en les zones més propenses. Fins les 10:30 cel de neu tapat i temperatures sempre inferiors a 1,5ºC amb volves petites caient en tres ocasions, a partir de les 11:00 s'ha trencat el cel fent que la temperatura pogués pujar fins els 9ºC de màxima.
L'hivern és ben viu tot i les dates avançades i, al jardí, els arbre van prou atrassats i encara descansen en la seva majoria.  Hem adquirits dos fruiters nous per tal de complementar els que teniem (polonitzar el nostres burlats, en el cas del cirerer) o posar color al febrer (en el cas de l'ametller, que ja està florint). Tot això i més a continuació.


Els ocells, com deiem, abundants i constants tot i que amb poca diversitat, provocada, en part, per la gran abundància de lluers que arrassen amb el menjar. Els estrictes insectívors han migrat, o bé, van de bòlit, mentre el granívors són presents en bandades durant tot el matí (les mallarengues aquest any ho tenen díficil per accedir a les menjadores).

- Mínim 90 exemplars de lluer i de ben segur que més. Si no el dia que n'he contat més, s'hi apropa. Impressionant.
Ja de bon matí, amb les primeres llums 10 exemplars s'enganxen a la menjadora, a partir d'aquí grups de fins a 40 exemplars venen majoritàriamnent del sud-est i s'aturen direcatment al roure gran de dalt, a partir d'aquest moment el cant constant dels mascles, les agilidoses disputes i les catifes groguenques sota les menjadores són la rutina del matí. No cal dir que estàn perfectament adaptats a tot tipus de menjadores, aclaparant tot el llocs disponibles i inclús tot el terra del voltant, les pobres mallerengues aconsegueixen poc menjar i només els verdums i pardals xarrecs aconsegueixen fer-se lloc amb esforç.
Com ja varem comentar fa dues setmanes, és impresionant la confiança d'alguns exemplars, deixant distàncies de fins a 1m, tal que sembla que els puguis arribar a tocar.
No hi ha moment que hi hagi menys de 7 exemplars al jardí.
Us deixo tres fotografies (la primera testimonia la petita nevada de la nit i la segona un moment no excessivament actiu a les caixes-menjadora, no hi ha manera de fer un foto que mostri l'ambient cargat d'ocells al jardí):





- Mínim 7 verdums visiten el jardí amb molta constància i confiança. Molt acostumats a accedir a les menjadores de llavors i forgitant els lluers. Si bé l'any passat per les mateixes dates hi havia un grup força nombrós agenciat, aquest any mostren més confiança a les menjadores amb diferència. Les disputes entre mascles són constants i, la veritat, acostumats a veure les dels lluers, impresionen; enlairant-se a força alçada fins que un dels exemplars decideix abandonar. Són molt dominants e inclús al terra, amb aliment per tots es persegueixen insistentment. Comentar que també visiten amb insistència les boles de pastís i que mostren preferència per les pipes.
Just després d'abandonar el jardí ja són a les menjadores.

- Els pinsans comuns no són gaire abundants (mínim 15 exemplars) però són molt constants i confiats. Mínim la meitat d'aquest són mascles ben lluents. Aquest any es dediquen a esperar que caigui el menjar de les menajdores, llavors volen ràpidament i l'agafen. S'acumulen fins a 10 exemplars menjant junts al terra.
Mínim dues femelles s'han acostumat a les caixes-menjadora (on hi són molt assidues) i a la menjadora plana.

- Mínim 6 exemplars de pardal xarrec visiten l'àmbit de les menjadores. Mínim dos d'ells visiten amb certa assiduitat les caixes-menjadora.

- Mínim 4 tords comuns visiten el jardí i almenys un d'ells és present tot el matí. Els arboços és on hi passen més estona, dos exemplars passen llargues estones allà junts. En els moments de tranquilitat se sent el seu cant melòdic, potser no tant insistent com fa dues setmanes degut al fred (recordem que aquest any és la primera vegada que els escoltem cantant aquí).
Curiosament s'aturen força vegades al roure gran de dalt, on quan ens veuen, fugen ràpidament. A mig-matí un exemplar ha passat força estona entre el terra de les menjadores i els juniperus, deixant-se fer alguna foto testimonial:
Comentar que a finals de febrer la presència de tords comuns no sol ser destacada i ni molt menys amb tanta confiança i constància.

- Mínim 4 merles visiten el jardí i almenys un exemplar és constant. Mostren molta confiança accedint a la troanella e inclús al terra de les menjadores (on un exemplar, en contra d'aprofitar els aliments que proporcionem, ha escarbat amb insistència aconseguint almenys 3 cucs de terra amb poc més d'un minut). Curiosament l'exemplar jove de l'any, empès per la gana, s'ha empassat uns quants botons florals del llorer gran, segurament recordant les despensa de menjar que va oferir l'arbust a la tardor.

- 1 exemplar de raspinell comú efectua una ràpida visita per les nuus roures del jardí. Ocells com aquests (totalment dependents dels petits insectes) ho passen malament en dies com avui.

- Mínim dos pit-roigs visiten el jardí. L'exemplar dominant continua ben present, tot i que en moments en que aquest es distreu, un exemplar nou-vingut pica amb presa tot el que pot de les boles de pastís fins que és relocalitzat pel dominant.

- Mínim una parella de tallarols de casquet visiten el jardí fugaçment en busca dels pocs invertebrats del matí. Sense dubte l'època més díficil per aquesta espècies, ja que les baies són gairebé inexistents i els insectes escassejen.

- El tallarol capnegre mascle habitual d'aquest hivern reclama des dels arbusts del jardí.

- Les mallerengues blaves i carboneres tenen sèries dificultats per accedir a les menjadores. Les primeres busquen el moment més idoni i el lloc on passen més desparcebudes per adquiri el seu banquet, en canvi, les segones monten estratègies per espantar al fríngil·lids que normalment no fallen, es nota que insipren respecte.

- Una parella de mallerengues cua-llargues es miren les menjadores des dels arbres joves, però no hi arriben a accedir.

- Els estornells vulgars són prou abundants per la zona. Resaltar que al migdia, un exemplar cant des de l'antena de casa.

- Dues garses s'han agenciat molt al jardí, visitant sovint el terra de les menjadores i expulsant els rapinyaire en la mesura que poden. No cal dir, que es veuen altres exemplars.

- Els tudons nidificants van agafant posicions i el seu cant comença a ser força constant, tot i que les passades d'un esparver vulgar mascle els fa volar sovint. S'han vist un mascle amb actituds de zel juntament a una femella al pi del jardí. Potser és el mascle que porta dues primaveres i estius presents al jardí (a veure si en contra de l'any passat, fa com fa dos anys i aconsegueix tirar endavant una niada al pi (l'any passat va perdre la femella)).

- Un esparver vulgar és sempre-present per la zona; passa pel mig del jardí, s'atura als pins de la parcel·la del costat... Cap a migdia és foragitat insistentment per dues garses que l'envolten a molta alçada, l'esparver arriba a fer un picat sobre una d'elles, que la garsa esquiva sense problemes.

Ocells: Lluer, Verdum, Pinsà comú, Pardal xarrec, Tord comú, Merla, Raspinell comú, Pit-roig, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llarga, Estornell vulgar, Garsa, Tudó, Tórtora turca, Esparver vulgar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada