Mentre esperem la tardor, cada cop trobem més ocells al jardí. Avui ha estat el primer dia que hem notat que estem al Setembre, casi bé no s'ha vist el sol i la màxima s'ha quedat curta (22ºC), tot i que durant els próxims dies tornaran les temperatures anormalent altes. Com deiem els ocells "han tornat" al jardí; merles, garses, mallerengues, tudons, gaigs, tallarols e inclús picots verds són constants al jardí. A més hem pogut fer dues observacions prou interessants durant la nit; una probable rata cellarda i una parella de gamarussos. També comentar que els tudons, estornells vulgars i orenetes ja es troben en plena migració (ja ho començavem a notar fa dues setmanes).
Deixant de banda els ocells, les plantes encara estan patint els efectes d'un estiu que sembla que no es vol acabar. La sequera és acusada, i és que des del 25 de juliol tan sols han caigut uns inapreciables 5mm (0,7mm dels quals, avui) i sembla que acabarem el Setembre sense sumar cap litre més...
Tot i això avui es respirava una olor de tardor, com si l'estiu s'hagués tallat en sec. Grups nombrosos de tudons sobrevolant el jardí, garses i gaigs agafant aglans en grups més grans que mai, una brisa constant i fresca, un dia fosc, ruixats... Però al saber que torna l'estiu (temperatures altes) tota aquesta sensació es queda amb anècdota.
Començem el resum amb més detall amb les observacions de la nit;
La primera cosa que vam poder observar al arribar, és la gran activitat dels rat-penats. Que menjen sense parar, perquè al fer-se les nits més llargues ja s'oloren el fred i, per tant, la letàrgia. Pel que fa a la seva activitat al fals sostre, es veu que aquests dies tenen més moviment que el normal (més restes d'excrements).
Ja, a l'entrar al jardí (22:30), després de comprovar que les menjadores s'havien buidat una mica, sentim uns sorolls entre els arboços i el llorer que ha fet fruit. De primeres vam pensar que haviem despertat a una merla o algun altre ocell, però extranyament les branques seguien movent-se. Ens acostem i... un rosegador bastant més petit que una rata i més gran que un ratolí i amb la panxa blanca-grisàcea salta entre les branques del llorer en direcció als arboços més amagats. Això ho fa amb tota habilitat entre branques bastant fines. Casi bé segur es tracte de la rata cellarda vista l'hivern passat o un altre exemplar, que aprofita els últims dies d'activitat per atipar-se dels madurs fruits del llorer.
Decidim no molestar-la més i ens anem a dormir, però encara no hem acabat les emocions de la nit. Cap a les 2:00 ens desperten uns udols que venen de ben aprop. Es tracta de mínim 2 exemplars de gamarús. Es passen uns 5-10 minuts cridant al jardí, sentim un cap a la zona del pi i els roures d'abaix i un altre més cap a la parcel·la de la dreta. Degut al gran rembobori, una garsa es desperta, ja que sentim el seu típic "roncar". Després d'haver cridat la garsa es fa el silenci absolut i ens tornem a dormir.
Ens aixequem ennuvolat i amb pluja intermitent, les primeres mallerengues carboneres enceten les observacions diurnes;
- Les mallerengues carboneres (mínim 10x), blaves (mínim 5x) i emplomallades (mínim 5x) ja tornen a visitar les menjadores. Les carboneres tenen el domini i, fins i tot, alguns exemplars es dediquen a fer guàrdia durant una estona espantant tant a les altres carboneres com a les seves congèneres mallerengues emplomallades i blaves. Les emplomallades són abundants, comparant amb la seva activitat normal. Són les que més ens agraden tant per la seva gran confiança (es deixen a aproximar fins a 1m i s'aproximen quan omples les menjadores), com per la seva intel·ligència; saben perfectament que som nosaltres els que posem el menjar i no sel's oblida ni agafen manies durant l'estiu. Com els pica-soques agafen pipes i les intenten amagar, tot i que ni molt menys amb tanta efectivitat. Les mallerengues blaves començen a agafar confiança altre cop, n'hi ha una de molt dominant que foragita tant a les emplomallades, com a les blaves amb insistència.
En conclusió, que les mallerengues tornen a posar vida al jardí. Per últim comentar que solen posar-se a la branca d'avet que vam enganxar a la menjadora (novetat). Fotos de la menjadora al post anterior.
- Els tudons són realment l'alegria de la vall. El símptome que fa més de notar que estem al Setembre. A primeres hores del matí diversos bàndols d'uns 25 exemplars sobrevolen amb alegria el jardí i la vall, i més tard formen un grups d'uns 40 exemplars per dividir-se just sobre el jardí. Un espectacle. Comentar que aquest any han començat la migració més d'un 1 mes abans que l'any passat.
Deixant de banda els exemplars migrants, els nostres joves comencen a aprendre a menjar aglans. Els pares hi van primer i s'atipen aprop seu, fins que els joves (mínim 5 exemplars) volen fins les branques aglaneres i agafen algun que altre empassantse'ls com si res. Esperem que aquests joves residents poguin esquivar els perills de l'hivern com l'escassetat d'aliment i sobretot a la gent que no té res més a fer que fotrels'hi tiros, i tornar a niar als nostres arbres.
- Les garses i els gaigs s'han passat gairebé tot el matí menjant aglans. Les garses ja fa temps que s'han agrupat. Tinc la sensació que aquest any n'hi ha més que en cap altre. Tenen el jardí com a zona de descans i d'esbarjo, s'ajoquen a les branques altes dels pins i roures i de tant en tant algun grup nombrós s'atura als roures a menjar aglans, mentre es persegueixen i juguen. Els gaigs han estat més constants que mai (mínim 3x), sempre n'hi havia 1 pel jardí, s'associaven al grup de garses i les seguien (menjaven alhora, descansaven als pins amb elles), les garses no mostraven gaire rebuig a la seva presència, de fet, sembla que jugaven a perseguir-los i als gaigs no els hi feia gaire res.
- Una de les principals notícies ha estat la constància d'una parella de picots verds al jardí. De bon matí hem descobert un exemplar als roures d'abaix gràcies a que una part del gran grup de garses amb dos gaigs associats s'han apropat cridant. L'ocell s'ha quedat inmòvil, passant dels crits dels còrvids fins que s'han dispersat. S'ha estat allà uns 15 minuts picant a una branca principal, després, ha volat als bosquet de pins de la parcel·la del costat i just en aquell moment s'ha vist el segon exemplat volant darrere seu. Més tard ha tornat al mateix lloc que abans, però al agafar la càmara m'ha vist i ha tornat al bosquet de pins, on l'estava esperant l'altre picot. Han estat tot el matí a la zona.
- Les orenetes vulgars i cua-blanques es troben en migració activa, però bastant disperses. Alguns grups a molta altura i alguns a molt poca altura, i sorprenentment molts grups en direcció nord-est. Les agrupacions no passaven dels 15 exemplars. Inclús al migdia es veien alguns exemplars d'orenetes vulgars solitàries a poca altura, com si no haguéssin començat a la migració
- Els tallarols de casquet segueixen sense augmentar el seu nombre. Només hi ha una parella que es passa el dia perseguint-se entre els arboços. Ja no hem vist els tallarols capnegres joves (sembla que ja han anat a buscar nous territoris), ara només queda la parella adulta que no deixa el jardí ni un sol minut.
- Els bruels estan encara més actius i confiats que fa dues setmanes (mínim 2x). Caçen petits insectes amb la típica tècnica de l'especie; mantentint-se en l'aire buscant la presa.
- Les merles són igual o més presents que fa dues setmanes i segueixen obsesionades amb els fruits del llorer (mínim 4x). Són molt constants al jardí i mostren bastanta tolèrancia a la nostre presència. Tenim una especial predilecció pels túrdids i sempre es una alegria veurel's correr per la gespa, atipar-se de fruits, preseguir-se entre els roures... Encara que es tracti de merles (la especie més comuna).
- Els estornells vulgars han augmentat molt en nombre i en presència al jardí. De bon matí es veien grups força nombrosos associats als grups de tudons, volant sobre la vall. Més cap al migdia un bon grups, d'uns 40 exemplars, s'ha establert entre els roures del jardí i els pins de la parcel·la del costat fent un "xivarri" considerable. Inclús alguns s'han aturat als arboços, mirant-se els fruits del llorer (segurament durant altres jornades s'han atipat d'aquesta atractiva font d'aliment).
- Per últim comentar que la parella adulta de pica-soques blau ha tornat al jardí, agafant algunes pipes i visitant la caixa-niu (netejada) en la qual han criat aquest any.
I per acabar els ocells comentar algunes absències:
Com per exemple la del exemplar solitari de pinsà comú, que ja portava algun mes visitant-nos cada matí (debem haver tingut mala sort amb el dia). O també l'absència del pit-roig, que deu estar al caure (sol arribar a la segona quinzena de setembre, tot i que es pot fer esperar més). També destacar l'absència dels pardals xarrecs, que ja porten unes quantes setmanes sense donar símptomes de vida (i no és que els trobem a faltar). Aquests últims d'aquí dues setmanes també haurien de començar a aparèixer.
Entrant a la vegetació, farem un resum d'allò més destacable;
Els roures com ja haureu llegit a dalt, ja estan fent madurar alguns aglans (més d'hora que l'any passat), tot i que encara no cauen al terra. Aquests Quercus no es troben en el seu millor final d'estiu; tenen algunes fulles esmorteides i algun perd bastanta fulla, però en general es veuen bé.
El liquidambar s'ha recuperat de a crisi i mostra les fulles que van suportar-la amb un aspecte saludable i verdós.
La moixera de guilla ja ha perdut casi totes les fulles i no té ganes de rebrotar.
Els que tenen més mal estat ara són els marfulls (Viburnum tinus), que tenen ganes de pluja inmediata. El mateix que els Ligustrum ovalifolium (troanella) i els Ligustrum lucidum. Aquests últims han sortit aquests dos darrers anys provinents dels excrements dels granívors, creixen per tot arreu, cosa que és més aviat un problema. Recordem que no hem d'abusar de les invasives.
No m'enrotllo més, però és que ara a les portes de la tardor-hivern, la "jardinitis" s'apodera de nosaltres. A veure si el próxim dia ja ha començat la fresqueta (sembla que no). Gràcies per llegir-me!
Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Raspinell comú, Estornell vulgar, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Gaig, Merla, Pica-soques blau, Pardal comú, Picot verd, Gamarús, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca
dimarts, 20 de setembre del 2011
dimarts, 6 de setembre del 2011
Comença el pas postnupcial; cigonya negra
Doncs això, comença el pas postnupcial que es fa notar amb grups d'orenetes, agrupacions de tudons i algun migrant solitari com la magnífica cigonya negra. Recordem que al jardí, al contrari que en el pas prenupcial, en el pas postnupcial no ens solen visitar fríngil·lids eurosiberians com ara el mastegatatxes.
La vida dins del jardí, però, està massa tranquila. Grupets de merles, alguns insectívors com el bruel i algun granívor com el pinsà solitari trenquen la monotonía, però tot i així li falta vida. A més, no ha plogut en tot l'agost i segueix sense fer-ho, cosa que provoca que tot estigui extremadament sec i els arbres nous ho pateixen de valent.
Dir també que hem iniciat la temporada de menjadores, ja que teniem masses ganes. Tot i això avui, el primer dia després de dos mesos, no ha entrat ni tant sols una mallerenga. Esperem que d'aquí dues setmanes poguem dir tot el contrari. (Fotos abaix).
La notícia del dia; el vol alt d'una cigonya negra sobre el jardí. Una cita que apart de no haver fet mai al jardí, ens agrada especialment. La cigonya negra per nosaltres és un d'aquells ocells, que sense cap motiu en concret els hi tens una prefèrencia especial. La seva gran migració de l'África al nord d'Europa, la nidificació en boscos madurs eurosiberians, la seva tímidesa durant el període estival, la seva gran bellessa... fan d'aquest ocell, un dels més apreciats pels naturalistes.
L'exemplar en questió es deixava portar pel vent de l'oest en direcció est (direcció a L'Empordà). Abans de desaparèixer en la llunyanía ha estat planejant just sobre la urbanització.
- Les merles s'han especialitzat a atipar-se dels foscos fruits dels llorers. Han estat molt constants durant les primeres hores del matí. Mínim 4 exemplars (2x femelles, 1x poll, 1x mascle), el poll encara seguia a la mare arreu i li demanava menjar insistentment. Es tractava d'exemplars totalment residents.
- Les mallerengues blaves, emplomallades i carboneres han visitat el jardí però de manera esporàdica (3x mallerenga blava, 4x mallerenga carbonera, 2x mallerenga emplomallada)
- Els que si que han estat ben presents han sigut els bruels, que feia temps que no els veiem tant bé. S'han passat gran part del matí caçant als roures i arboços i emetent el cant caraterísitc (mínim 3x).
- Els tudons com hem dit a l'intorducció han augmentat els seu nombre. Creiem que han arribat els primers exemplars del nord ja que es veuen grups de fins a 15 exemplars sobrevolant el jardí i la vall i un grups d'uns 10 exemplars establerts a les vies del tren. Gràcies a ells recordem que ens trobem al Setembre i no al Juliol.
(mínim 35x). Els estornells vulgars també han augmentat les seves passades (volant) sobre el jardí, es veuen grups de fins a 8x. Semblen grups familiars.
- Les orenetes cuablanques i vulgars ja comencen a formar grups migradors, inclús algunes s'observen en plena migració normalment cap al sud-oest. Tot i que encara resten exemplars residents sedimentats. Els grups solen ser mixtos i d'uns 10-15x, tot i que s'ha vist un grup de majòritariament orenetes vulgars d'uns 40x.
- 1x d'aligot comú vist des de la finestra planejant sobre la vall sobre les 8:00 del matí.
- Els tallarols capnegres segueixen constants al jardí (mínim 3 x).
- 1x de raspinell comú
- El pinsà comú segueix visitant el jardí i reclamant des de la branques altes dels arbres. Ja porta més d'un mes i sembla que està sol. Podria tractar-se d'un exemplar jove que s'ha dispersat lluny de la zona de nidificació.
- Gaig (mínim 2x).
- Grupet d'uns 5x de cadernera. Sembla que també començen a agrupar-se.
- Les garses són abundants i es mostren molt actives. Venen i van constantment.
Els arbres i arbusts
Les plantes, en general, les trobem patint els efectes de la sequera i de la calor en tota la seva esplendor. Fa dues setmanes pensavem que aquesta calor s'aniria i vindrien pluges, però ni s'ha acabat ni es vol acabar durant la propera setmana.
Els arbres no han sofert gaires canvis, com és normal, amb dues setmanes. Els roures segueixen fent crèixer els aglans que ja comencen a aprofitar-se per alguna garsa impacient i mostren un aspecte sà. La moixera de guilla mostra un aspecte desastrós, el liquidambar sembla que ha millorat amb el reg.
Tot això i més, ho resumim ara amb algunes fotos:
Primer, ens centrem amb el kaki i la prunera "Santa Rosa". El kaki mostra un aspecte que deixa molt a desitjar, però ens sembla que està inclús una mica millor que fa dues setmanes. La prunera té les fulles esmorteides però sembla que està passant bé l'estiu.
(detall del fullatge del kaki, detall del fullatge de la prunera i visió general d'aquests dos.)
El liquidambar, fa dues setmanes s'estava morint. Vam decidir posar-li un reg cada tres dies i ha reaccionat s'allò més bé. Tot i que amb la crisis soferta va perdre moltes fulles i en va assecar d'altres, que no han millorat gaire com mostra la primera fotografia.
La troanella ens mostra unes fulles esmorteides. Que ens diuen que està passant sed (res fora del normal de cada estiu)
L'arç negundo o auró blanc ara, com cada any, mostra l'aspecte més lleig. El seu fullatge està molt afectat pels vents secs de l'estiu (dels quals l'arbre és molt sensible), a l'espera d'adquirir els colors groguencs al mes d'Octubre.
La moixera de guilla (Sorbus aucuparia), com ja comentavem fa dos setmanes no ha passat bé l'estiu. El fet és que no ha estat ni per la calor ni per la sequera, sinó que està afectada per la comú malàltia anomenada "roya". Aquesta malaltia és força comú en la moixera de guilla i sol presentar-se amb l'excès d'humitat, per tant, massa reg.
Avui el seu aspecte era horrible. Totes les fulles han estat afectades per la malàltia i cauen o són apunt de caure i els fruits ja van caure fa un mes.
Una pena... A veure si rebrota a la primavera.
I deixant-nos de males notícies, insistim en que els roures mostren un aspecte ben sà aquest any. Aquest exemplar jove, per exemple, ha fet una bona crescuda i segueix ben fort.
I per acabar la vegetació, una foto dels fruits madurs, carnosos i apreciats per les merles dels llorers:
-----
I per úlitm unes fotos de les menjadores omplertes avui i del filferro amb cacahuets que varem posar fa dues setmanes, respectivament:
Com podeu veure hem canviat algun detall de la menjadora de "plataforma. Li hem posat una branca d'avet adherida perquè els ocells abans d'accedir-hi s'hi possin i així poder-lis fer fotos o veurel's millor. La veritat és que la menjadora ja està vella i amb prou feines aguantarà aquesta tardor-hivern, haurem d'anar pensant com serà la seva substituta.
Aquesta foto ens mostra com els cacahuets han estat trencats per les mallerengues. Per tant, tot i no haver-ne vist cap, si que hi ha mínima activitat.
Ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Estornell vulgar, Pardal comú, Pinsà comú, Cadernera, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Cigonya negra, Aligot comú, Merla, Tallarol capnegre, Gaig
La vida dins del jardí, però, està massa tranquila. Grupets de merles, alguns insectívors com el bruel i algun granívor com el pinsà solitari trenquen la monotonía, però tot i així li falta vida. A més, no ha plogut en tot l'agost i segueix sense fer-ho, cosa que provoca que tot estigui extremadament sec i els arbres nous ho pateixen de valent.
Dir també que hem iniciat la temporada de menjadores, ja que teniem masses ganes. Tot i això avui, el primer dia després de dos mesos, no ha entrat ni tant sols una mallerenga. Esperem que d'aquí dues setmanes poguem dir tot el contrari. (Fotos abaix).
La notícia del dia; el vol alt d'una cigonya negra sobre el jardí. Una cita que apart de no haver fet mai al jardí, ens agrada especialment. La cigonya negra per nosaltres és un d'aquells ocells, que sense cap motiu en concret els hi tens una prefèrencia especial. La seva gran migració de l'África al nord d'Europa, la nidificació en boscos madurs eurosiberians, la seva tímidesa durant el període estival, la seva gran bellessa... fan d'aquest ocell, un dels més apreciats pels naturalistes.
L'exemplar en questió es deixava portar pel vent de l'oest en direcció est (direcció a L'Empordà). Abans de desaparèixer en la llunyanía ha estat planejant just sobre la urbanització.
- Les merles s'han especialitzat a atipar-se dels foscos fruits dels llorers. Han estat molt constants durant les primeres hores del matí. Mínim 4 exemplars (2x femelles, 1x poll, 1x mascle), el poll encara seguia a la mare arreu i li demanava menjar insistentment. Es tractava d'exemplars totalment residents.
- Les mallerengues blaves, emplomallades i carboneres han visitat el jardí però de manera esporàdica (3x mallerenga blava, 4x mallerenga carbonera, 2x mallerenga emplomallada)
- Els que si que han estat ben presents han sigut els bruels, que feia temps que no els veiem tant bé. S'han passat gran part del matí caçant als roures i arboços i emetent el cant caraterísitc (mínim 3x).
- Els tudons com hem dit a l'intorducció han augmentat els seu nombre. Creiem que han arribat els primers exemplars del nord ja que es veuen grups de fins a 15 exemplars sobrevolant el jardí i la vall i un grups d'uns 10 exemplars establerts a les vies del tren. Gràcies a ells recordem que ens trobem al Setembre i no al Juliol.
(mínim 35x). Els estornells vulgars també han augmentat les seves passades (volant) sobre el jardí, es veuen grups de fins a 8x. Semblen grups familiars.
- Les orenetes cuablanques i vulgars ja comencen a formar grups migradors, inclús algunes s'observen en plena migració normalment cap al sud-oest. Tot i que encara resten exemplars residents sedimentats. Els grups solen ser mixtos i d'uns 10-15x, tot i que s'ha vist un grup de majòritariament orenetes vulgars d'uns 40x.
- 1x d'aligot comú vist des de la finestra planejant sobre la vall sobre les 8:00 del matí.
- Els tallarols capnegres segueixen constants al jardí (mínim 3 x).
- 1x de raspinell comú
- El pinsà comú segueix visitant el jardí i reclamant des de la branques altes dels arbres. Ja porta més d'un mes i sembla que està sol. Podria tractar-se d'un exemplar jove que s'ha dispersat lluny de la zona de nidificació.
- Gaig (mínim 2x).
- Grupet d'uns 5x de cadernera. Sembla que també començen a agrupar-se.
- Les garses són abundants i es mostren molt actives. Venen i van constantment.
Els arbres i arbusts
Les plantes, en general, les trobem patint els efectes de la sequera i de la calor en tota la seva esplendor. Fa dues setmanes pensavem que aquesta calor s'aniria i vindrien pluges, però ni s'ha acabat ni es vol acabar durant la propera setmana.
Els arbres no han sofert gaires canvis, com és normal, amb dues setmanes. Els roures segueixen fent crèixer els aglans que ja comencen a aprofitar-se per alguna garsa impacient i mostren un aspecte sà. La moixera de guilla mostra un aspecte desastrós, el liquidambar sembla que ha millorat amb el reg.
Tot això i més, ho resumim ara amb algunes fotos:
Primer, ens centrem amb el kaki i la prunera "Santa Rosa". El kaki mostra un aspecte que deixa molt a desitjar, però ens sembla que està inclús una mica millor que fa dues setmanes. La prunera té les fulles esmorteides però sembla que està passant bé l'estiu.
(detall del fullatge del kaki, detall del fullatge de la prunera i visió general d'aquests dos.)
El liquidambar, fa dues setmanes s'estava morint. Vam decidir posar-li un reg cada tres dies i ha reaccionat s'allò més bé. Tot i que amb la crisis soferta va perdre moltes fulles i en va assecar d'altres, que no han millorat gaire com mostra la primera fotografia.
La troanella ens mostra unes fulles esmorteides. Que ens diuen que està passant sed (res fora del normal de cada estiu)
L'arç negundo o auró blanc ara, com cada any, mostra l'aspecte més lleig. El seu fullatge està molt afectat pels vents secs de l'estiu (dels quals l'arbre és molt sensible), a l'espera d'adquirir els colors groguencs al mes d'Octubre.
La moixera de guilla (Sorbus aucuparia), com ja comentavem fa dos setmanes no ha passat bé l'estiu. El fet és que no ha estat ni per la calor ni per la sequera, sinó que està afectada per la comú malàltia anomenada "roya". Aquesta malaltia és força comú en la moixera de guilla i sol presentar-se amb l'excès d'humitat, per tant, massa reg.
Avui el seu aspecte era horrible. Totes les fulles han estat afectades per la malàltia i cauen o són apunt de caure i els fruits ja van caure fa un mes.
Una pena... A veure si rebrota a la primavera.
I deixant-nos de males notícies, insistim en que els roures mostren un aspecte ben sà aquest any. Aquest exemplar jove, per exemple, ha fet una bona crescuda i segueix ben fort.
I per acabar la vegetació, una foto dels fruits madurs, carnosos i apreciats per les merles dels llorers:
-----
I per úlitm unes fotos de les menjadores omplertes avui i del filferro amb cacahuets que varem posar fa dues setmanes, respectivament:
Com podeu veure hem canviat algun detall de la menjadora de "plataforma. Li hem posat una branca d'avet adherida perquè els ocells abans d'accedir-hi s'hi possin i així poder-lis fer fotos o veurel's millor. La veritat és que la menjadora ja està vella i amb prou feines aguantarà aquesta tardor-hivern, haurem d'anar pensant com serà la seva substituta.
Aquesta foto ens mostra com els cacahuets han estat trencats per les mallerengues. Per tant, tot i no haver-ne vist cap, si que hi ha mínima activitat.
Ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Estornell vulgar, Pardal comú, Pinsà comú, Cadernera, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Cigonya negra, Aligot comú, Merla, Tallarol capnegre, Gaig
dimecres, 24 d’agost del 2011
Pic de la calor i de la sequera
Aquesta última setmana la calor ha estat la protagonista i si això li sumes els casi bé trenta dies que porta sense ploure (després d'un juliol fresc i plujós), ja t'imagines que al jardí mes aviat hi hem trobat males notícies; la vegetació està resseca i hi ha més escassetat d'ocells que en tot l'any. I sumant-li que la paciència des de la finestra d'observació dels ocells és inexistent amb 30ºC, ja t'imagines que el resum no serà gaire espès. Però tot i així hi han algunes coses a comentar.
El dia ha estat, com hem dit, molt calurós amb una mínima tropical de 20ºC i una màxima de 32ºC sumat a una xafogor més que present. Només hem estat al jardí fins les 11:00 del matí, per tant les observacions han estat més aviat escasses.
Avui començarem parlant del món vegetal. Desgraciadament els protagonistes en aquest àmbit han estat els arbres plantats fa més poc, que pateixen els efectes de l'estiu. Aquests arbres són el kaki, el liquidambar i la moixera de guilla.
El kaki no s'ha adaptat gens bé durant aquest primer any, les seves arrels no es deuen haver desenvolupat gens, i al ser tant superficials fan patir a l'arbre amb facilitat i provoquen un aspecte desagradable amb poques fulles i totes elles apagades i marcides.
El liquidambar si que havia aguantat l'estiu bastant bé, fins que aquestra traca de calor i absència de pluges final ha acabat amb el seu aspecte saludable. Mostra unes fulles apagades i algunes d'elles marcides i inclús seques (algunes branques s'han assecat totalment). Tot i això després d'un reg abundant sembla que ha reaccionat bé, empinant les seves fulles ràpidament. Per això hem decidit canviar el reg programat i posar-lo sota seu (2 minuts cada tres dies).
La moixera de guilla, com els anteriors, ha patit els efectes d'una calor no pròpia de la zona on és autòctona. Però al revès d'ells sembla que tanta aigua li ha fet mal, tenia 5 minuts de reg cada dos dies. Les fulles s'han engorguit, s'ha assecat alguna branca i han caigut els fruits que encara estaven per madurar.
Esperem que amb la baixada dràstica de temperatures que s'espera per demà-passat i amb les pluges que vindran al Setembre aquests arbres encara no adaptats al jardí puguin passar millor l'hivern i inclús (si no és molt demanar) oferir-nos algun color cromàtic durant l'octubre-novembre.
Altre arbres que pateixen els efectes de la calor d'aquesta segona quincena d'agost són la troanella (fulles esmorteides), la prunera "Santa Rosa", els cirerers i l'auró blanc o negundo. Però entren dins de la normalitat de cada estiu.
Deixant de banda las mancançes, dir que els roures mostren un aspecte molt saludable aquest any (encara aprofiten els generosos 110mm del juliol) ,inclús els joves han aprofitat per crèixer fora de les dates habituals. També destacar que alguns ja han començat a formar els aglans, de fet han començat a engrandir-los. Sembla que tot i que no serà tan bon any aglaner com el passat, deunidó quants n'hi haurà. Recordem, per exemple que fa dos anys no en van produir ni un
I com sempre, quan començen a crèixer els aglans, també comencen a crèixer ràpidament les cireretes d'arboç que d'aquí poc més d'un mes seran la delícia d'una gran quantitat de fríngilids, sobretot pels que hauran d'acumular greix per seguir el viatge cap al sud.
També mostren un aspecte saludable els abundants llorers del jardí, que ja tenen una part dels fruits ben madurs.
Amb aquesta calor és evident que encara no hem començat a omplir les menjadores, però els hi hem fet algun canvi i hem començat a retocar-ho tot, i és que ja tenim moltissímes ganes de començar a fer-les funcionar. De fet tenim pensat que d'aquí dues setmanes ja els hi posarem els primers cacahuets pelats. Avui els hi hem posat un filferro amb cacahuets amb closca clavats perquè les mallerengues més curioses vagin acostumant-se. Una de les anècdotes del dia ha estat, que encara portant dos mesos o més sense posar menjar a les menjadores una parella de mallerenga emplomallada al veure'ns manipulant-les s'han acostat ràpidament i han baixat a veure si els hi haviem deixat alguna cosa (s'han endut una decepció), mentres uns pocs exemplars de mallerenga carbonera ens miraven des dels arboços també per veure si les seves menjadores comencaven a omplir-se altre cop.
Els ocells han estat els típics d'un dia d'estiu al jardí menys dos visitants una mica més inusuals. Ja a mitjans de juliol vam anunciar la visita d'un exemplar de pinsà comú que semblava establert al jardí, doncs aquest ocell (totalment inusual al jardí a l'estiu) segueix al jardí reclamant des de les branques altes dels roures d'abaix, igual que com el vam veure fa un mes i alguns dies. Aquesta troballa confirma la residència del pinsà comú al jardí, almenys d'enguany. Realment satisfactori. Veurem en estius seguents... Ara l'únic que hem d'esperar és l'arribada dels nous individus que vindran del nord (però per això encara falta bastant).
L'altre visitant que surt de la monotonía és el rossinyol. El rossinyol sempre sol venir al jardí a la primavera, per desparèixer a principis de juny. No teniem constància de la presència d'aquesta espècie al jardí fora dels mesos primaverals. I ara se'ns presenten un ventall de possiblitats; migrador, resident poc visible, retorn al lloc de cria abans de partir cap al sud... Això si, l'ocell semblava establert al jardí ja que es movia per l'escala d'abaix amb confiança i no se n'anava gaire lluny quan s'espantava (gats...).
La migració post-nupcial no es fa gaire de notar, si bé és cert que s'han vist grups d'oreneta cua-blanca (10 exemplars) cap el sud i d'oreneta vulgar (12 exemplars) sense rumb fix.
També una parella de tallarols de casquet movent-se durant tot el matí entre els llorers i arboços del jardí, dels quals no es pot confirmar la migració i potser un augment tímid del nombre de tudons.
Els tudons que niaven al jardí, obviament, ja han finalitzat la nidifiació que no sabem ni sabrem si ha estat exitosa o no. El que si que podem afirmar és l'abundositat de tudons joves al jardí i a la parcel·la de la dreta del jardí (mínim 5 exemplars joves), que es mostren molt confiats i no es desplacen gaire de la zona. Cosa que podria indicar l'èxit de la niada.
I per acabar els ocells comentar que ens han visitat un grup estival d'unes 15 mallerengues cua-llargues, que 1 exemplar de gafarró es mostra persistent i constant al jardí reclamant constantment, que els tallarols capnegres són ben abundants i, per últim, remarcar l'absència total dels pardals xarrecs.
I fora dels ocells comentar que les sargantanes sembla que comencen a buscar un lloc per hivernar, que els grills i llagostes són més abundants que mai i que després de molt de temps s'han tornat a localitzar exemplars de mantis religiosa al camp del davant de la casa.
Ocells: Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Tudó, Garsa, Gaig, Tòrtora turca, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Pinsà comú, Pardal comú, Rossinyol, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Gafarró
El dia ha estat, com hem dit, molt calurós amb una mínima tropical de 20ºC i una màxima de 32ºC sumat a una xafogor més que present. Només hem estat al jardí fins les 11:00 del matí, per tant les observacions han estat més aviat escasses.
Avui començarem parlant del món vegetal. Desgraciadament els protagonistes en aquest àmbit han estat els arbres plantats fa més poc, que pateixen els efectes de l'estiu. Aquests arbres són el kaki, el liquidambar i la moixera de guilla.
El kaki no s'ha adaptat gens bé durant aquest primer any, les seves arrels no es deuen haver desenvolupat gens, i al ser tant superficials fan patir a l'arbre amb facilitat i provoquen un aspecte desagradable amb poques fulles i totes elles apagades i marcides.
El liquidambar si que havia aguantat l'estiu bastant bé, fins que aquestra traca de calor i absència de pluges final ha acabat amb el seu aspecte saludable. Mostra unes fulles apagades i algunes d'elles marcides i inclús seques (algunes branques s'han assecat totalment). Tot i això després d'un reg abundant sembla que ha reaccionat bé, empinant les seves fulles ràpidament. Per això hem decidit canviar el reg programat i posar-lo sota seu (2 minuts cada tres dies).
La moixera de guilla, com els anteriors, ha patit els efectes d'una calor no pròpia de la zona on és autòctona. Però al revès d'ells sembla que tanta aigua li ha fet mal, tenia 5 minuts de reg cada dos dies. Les fulles s'han engorguit, s'ha assecat alguna branca i han caigut els fruits que encara estaven per madurar.
Esperem que amb la baixada dràstica de temperatures que s'espera per demà-passat i amb les pluges que vindran al Setembre aquests arbres encara no adaptats al jardí puguin passar millor l'hivern i inclús (si no és molt demanar) oferir-nos algun color cromàtic durant l'octubre-novembre.
Altre arbres que pateixen els efectes de la calor d'aquesta segona quincena d'agost són la troanella (fulles esmorteides), la prunera "Santa Rosa", els cirerers i l'auró blanc o negundo. Però entren dins de la normalitat de cada estiu.
Deixant de banda las mancançes, dir que els roures mostren un aspecte molt saludable aquest any (encara aprofiten els generosos 110mm del juliol) ,inclús els joves han aprofitat per crèixer fora de les dates habituals. També destacar que alguns ja han començat a formar els aglans, de fet han començat a engrandir-los. Sembla que tot i que no serà tan bon any aglaner com el passat, deunidó quants n'hi haurà. Recordem, per exemple que fa dos anys no en van produir ni un
I com sempre, quan començen a crèixer els aglans, també comencen a crèixer ràpidament les cireretes d'arboç que d'aquí poc més d'un mes seran la delícia d'una gran quantitat de fríngilids, sobretot pels que hauran d'acumular greix per seguir el viatge cap al sud.
També mostren un aspecte saludable els abundants llorers del jardí, que ja tenen una part dels fruits ben madurs.
Amb aquesta calor és evident que encara no hem començat a omplir les menjadores, però els hi hem fet algun canvi i hem començat a retocar-ho tot, i és que ja tenim moltissímes ganes de començar a fer-les funcionar. De fet tenim pensat que d'aquí dues setmanes ja els hi posarem els primers cacahuets pelats. Avui els hi hem posat un filferro amb cacahuets amb closca clavats perquè les mallerengues més curioses vagin acostumant-se. Una de les anècdotes del dia ha estat, que encara portant dos mesos o més sense posar menjar a les menjadores una parella de mallerenga emplomallada al veure'ns manipulant-les s'han acostat ràpidament i han baixat a veure si els hi haviem deixat alguna cosa (s'han endut una decepció), mentres uns pocs exemplars de mallerenga carbonera ens miraven des dels arboços també per veure si les seves menjadores comencaven a omplir-se altre cop.
Els ocells han estat els típics d'un dia d'estiu al jardí menys dos visitants una mica més inusuals. Ja a mitjans de juliol vam anunciar la visita d'un exemplar de pinsà comú que semblava establert al jardí, doncs aquest ocell (totalment inusual al jardí a l'estiu) segueix al jardí reclamant des de les branques altes dels roures d'abaix, igual que com el vam veure fa un mes i alguns dies. Aquesta troballa confirma la residència del pinsà comú al jardí, almenys d'enguany. Realment satisfactori. Veurem en estius seguents... Ara l'únic que hem d'esperar és l'arribada dels nous individus que vindran del nord (però per això encara falta bastant).
L'altre visitant que surt de la monotonía és el rossinyol. El rossinyol sempre sol venir al jardí a la primavera, per desparèixer a principis de juny. No teniem constància de la presència d'aquesta espècie al jardí fora dels mesos primaverals. I ara se'ns presenten un ventall de possiblitats; migrador, resident poc visible, retorn al lloc de cria abans de partir cap al sud... Això si, l'ocell semblava establert al jardí ja que es movia per l'escala d'abaix amb confiança i no se n'anava gaire lluny quan s'espantava (gats...).
La migració post-nupcial no es fa gaire de notar, si bé és cert que s'han vist grups d'oreneta cua-blanca (10 exemplars) cap el sud i d'oreneta vulgar (12 exemplars) sense rumb fix.
També una parella de tallarols de casquet movent-se durant tot el matí entre els llorers i arboços del jardí, dels quals no es pot confirmar la migració i potser un augment tímid del nombre de tudons.
Els tudons que niaven al jardí, obviament, ja han finalitzat la nidifiació que no sabem ni sabrem si ha estat exitosa o no. El que si que podem afirmar és l'abundositat de tudons joves al jardí i a la parcel·la de la dreta del jardí (mínim 5 exemplars joves), que es mostren molt confiats i no es desplacen gaire de la zona. Cosa que podria indicar l'èxit de la niada.
I per acabar els ocells comentar que ens han visitat un grup estival d'unes 15 mallerengues cua-llargues, que 1 exemplar de gafarró es mostra persistent i constant al jardí reclamant constantment, que els tallarols capnegres són ben abundants i, per últim, remarcar l'absència total dels pardals xarrecs.
I fora dels ocells comentar que les sargantanes sembla que comencen a buscar un lloc per hivernar, que els grills i llagostes són més abundants que mai i que després de molt de temps s'han tornat a localitzar exemplars de mantis religiosa al camp del davant de la casa.
Ocells: Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Tudó, Garsa, Gaig, Tòrtora turca, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Pinsà comú, Pardal comú, Rossinyol, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Gafarró
dilluns, 18 de juliol del 2011
Bosqueta vulgar i altres sorpreses
Avui el dia ha estat bastant càlid, considerant que portem un juliol ben fresc. La mínima al matí ha estat al voltant dels 22ºC (molta calor), però realment ha sigut de 17,5ªC al finalitzar el dia. La màxima s'ha quedat als 27,5ºC. El cel s'ha mantingut bastant variable, amb grans clarianes i estones de cel fosc i ruixats dèbils.
Tot i trobar-nos en les dates en que ens trobem,hi ha hagut diverses sorpreses ornitològiques considerables per al jardí: un nou "bimbo" (bosqueta vulgar), atacs de les garses al niu dels tudons instal·lat al pi, un pinsà comú adult efectuant el típic reclam des dels roures d'abaix, moviment d'oriols, cries de tallarols capnegres i algunes altres que més abaix detallarem.
La vegetació ens mostra molt saludable aquest any, amb excepció del kaki i el liquidámbar, que suposem que al tractar-se del seu primer estiu encara no s'han adaptat del tot. Els veritables "fruiters" actuals del jardí (apart dels plantats fa poc); els roures i els cirerers d'arboç ja comencen a crear els respectius aglans i cireretes que maduraran entre el setembre i l'octubre-novembre.
De tot ho explicarem més detalladament en els següents paràgrafs.
Els Ocells
Com ja hem comentat a l'introducció, hi ha hagut bastants sorpreses, i tenint en compte que només hem efectuat unes 3 hores d'observació creiem que no està gens malament.
La principal notícia és l'aparició de la bosqueta vulgar. Un nou "bimbo" per al jardí. Ha aparegut entre els arboços cap a les 11:00 a l'inici d'un ruixat de curta durada, caçant alguns insectes activament. Al anar a buscar la càmera per fer-li una foto testimonial, no l'hem pogut tornar a localitzar.
No gaire menys important és l'observació d'un pinsà comú femella adult a les branques altes del roure d'abaix. On ha estat reclamant durant uns 3 minuts fins que les garses l'han espantat. Mai havíem vist pinsans comuns al jardí fins entrat l'octubre, i es solen anar ràpidament al març (abans que els lluers). Al trobar-nos a ple juliol fa pensar que deu haver-hi un zona de cria no gaire lluny, cosa estranya. Però més estrany seria que es comencessin a dispersar cap a les zones d'hivernada. Per tant, la conclusió més adient és la nidificació a la part alta de la urbanització o pels voltants i que al finalitzar aquesta s'hagin dispersat a la búsqueda de gramínies. A veure si d'aquí uns anys ens criaran als roures!
També remarcable és que els tudons segueixen incubant els ous del niu del pi. En teoria, ja porten un mes incubant, així que d'aquí dues setmanes, si tot va bé, ja hauríem de poder veure els pollets. Un altre opció és que ja hagin sortit dels ous però que siguin molt petits i encara alimentats per la "llet" que segreguen els colúmbids quan les cries encara són petites. El problema és que durant al matí hi ha hagut diversos atacs de garses (en solitari o en parella), que s'aproximen al niu i intenten accedir-hi. El tudó les expulsa amb un aleteig fort i contundent, que per ara sembla prou efectiu. Ja veurem com aguanta. També comentar que una parella tudó ja ha finalitzat la cria i es passeja pell jardí amb dos polls que demanen menjar insistentment. Per últim dir que encara s'escolta constantment el parrupeig típic de l'espècie, que no tardarà en desapàreixer.
Destacable, també, el fort moviment d'oriols per la urbanització. El seu cant és constant a les parcel·les del costat. S'han localitzat fins a 5 exemplars sobrevolant el jardí per aturar-se a arbres propers. Aquest any no els pillem als roures, que de ben segur utilitzen d'atalaya quan no hi som.
Un altres sorpresa, no tant destacable com el pinsà, però igualment anòmala és l'observació d'una parella de tallarols de casquet , que solen arribar al jardí amb la maduració de les cireretes d'arboç. Aquest es mostren bastant actius, caçant entre els roures, arboços, llorers i la troanella.
També a destacar, ja veieu que tenim moltes sorpreses, que les cries de tallarols capnegres ja han sortit del niu. Que segur que estava al jardí o a una zona molt propera ja que les cries es passen molta estona aprenent a caçar per la zona . Són dos polls que segueixen constantment a la mare, però que també demanen al pare, que sembla que està més desentès. Cap a les deu del matí la mare i un poll, s'han estat, literalment un quart d'hora fent voltes pell jardí, com si la mare li estigués ensenyant a volar i a esquivar les branques i esbarzers.
No tant destacable, però si rara, ha estat la visita d'una cuereta torrentera, que ha sobrevolat el jardí de sud a nord en vol baix. Fa dos anys aquestes passades de cueretes eren molt més constants (blanques i torrenteres).
I per acabar les observacions més destacables dir que durant gairebé tot el matí s'ha sentit el renillar del picot verd. Cap a les 10:00 un exemplar, creiem que femella, ha engegat el vol des de el roure de dalt en direcció oest pel mig del jardí.
I ara ja entrem amb les aus més comuns i/o activitats més quotidianes d'aquests:
Els pica-soques blaus es mostren actius entre els roures i els pins (uns 3 exemplars).
Les mallerengues carboneres joves segueixen visitant les menjadores buscant pipes, que ja fa dies que no hi són. Les adultes canten des de les branques altes dels roures, no són gaire nombroses. Les mallerengues blaves canten i cacen distants a les parts altes dels arbres (només uns tres exemplars).
Un grup d'unes 7 mallerengues cua-llargues passen pel jardí buscant insectes, també, a les parts altes dels roures.
Les garses ja han finalitzat la criança dels polls i s'han tornat a agrupar formant el grup típic de la tardor-hivern compost, aquest any, d'unes 15-20 garses. Recordem que fa dues setmanes només es veien dues parelles amb els polls respectius al jardí. Enguany sembla que s'han reaagrupat força aviat. Com ja hem comentat diversos exemplars fan patir els tudons que crien al pi. També s'observen les primeres reagrupacions dels estornell vulgars, amb grups de fins a 15 exemplars.
Aquesta vegada només hem rebut una visita d'un sol gaig.
Els pardals, tant el xarrec com el comú, es mostren dispersos al jardí. Els pardals xarrecs ja van finalitzar la cria en setmanes anteriors i els pardals comuns sembla que l'acaben de finalitzar fa poc.
S'ha vist una parella de gafarró i una de cadernera. El gafarró mascle encara canta, cosa que no tardara en deixar de fer.
Les orenetes cua-blanques, vulgars i els falciots negre locals encara no mostren símptomes de migració. Ja han finalitzat la criança dels polls.
Apart, comentar que aquest cop ja no s'han vist les tallaretes vulgars, cosa que pot significar que han abandonat el lloc o que simplement no hem coincidit amb la seva visita.
Els arbres i arbusts
En general, poca cosa a comentar. Com ja hem expressat abans els roures (sobretot el de dalt) i els arboços comencen a fer crèixer els seus fruits de tardor (cireretes d'arboç i aglans), mentrestant el llorer ens mostra els fruits madurs que no tardaran en caure (aquest any hi han molts). La prunera "Santa Rosa" ja ha finalitzat els seus, no gaire convincents ,estiraments , igual que els roures que ja comencen donar un toc verd fosc a les seves fràgils noves fulles (estiraments).
El "Sorbus aucuparia" ha fet grans les seves noves fulles i comença a donar color als seus magnífics i exquisits per als ocells, fruits vermellosos. S'ha adaptat perfectament, amb 5 minuts de reg cada dos dies!
Els cirerers mostren un aspecte saludable i "l'arce negundo" també tot i trobar-nos a la segona meitat del mes de juliol.
Els més degradats són el kaki i el liquidámbar que pateixen els efectes del seu primer estiu al jardí. El liquidambar ha engroguit algunes de les seves fulles de la part baixa de l'arbre i el kaki mostra poques fulles i descolorides, aquest any de ben segur que no fructificarà.
I ara ja ens posem a l'espera dels moviments de tardor que començaran tímidament a l'agost (orenetes...) i es faran de notar al Setembre. Tot i que avui sembla que hem tingut un "testet" amb la visita d'alguns ocells, inclús purament hivernals!
Ocells: Bosqueta vulgar, Cuereta torrentera, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pinsà comú, Pica-soques blau, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Oriol, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Gaig, Estornell vulgar, Pardal comú, Pardal xarrec, Bruel, Merla, Gafarró, Cadernera, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Picot verd
Tot i trobar-nos en les dates en que ens trobem,hi ha hagut diverses sorpreses ornitològiques considerables per al jardí: un nou "bimbo" (bosqueta vulgar), atacs de les garses al niu dels tudons instal·lat al pi, un pinsà comú adult efectuant el típic reclam des dels roures d'abaix, moviment d'oriols, cries de tallarols capnegres i algunes altres que més abaix detallarem.
La vegetació ens mostra molt saludable aquest any, amb excepció del kaki i el liquidámbar, que suposem que al tractar-se del seu primer estiu encara no s'han adaptat del tot. Els veritables "fruiters" actuals del jardí (apart dels plantats fa poc); els roures i els cirerers d'arboç ja comencen a crear els respectius aglans i cireretes que maduraran entre el setembre i l'octubre-novembre.
De tot ho explicarem més detalladament en els següents paràgrafs.
Els Ocells
Com ja hem comentat a l'introducció, hi ha hagut bastants sorpreses, i tenint en compte que només hem efectuat unes 3 hores d'observació creiem que no està gens malament.
La principal notícia és l'aparició de la bosqueta vulgar. Un nou "bimbo" per al jardí. Ha aparegut entre els arboços cap a les 11:00 a l'inici d'un ruixat de curta durada, caçant alguns insectes activament. Al anar a buscar la càmera per fer-li una foto testimonial, no l'hem pogut tornar a localitzar.
No gaire menys important és l'observació d'un pinsà comú femella adult a les branques altes del roure d'abaix. On ha estat reclamant durant uns 3 minuts fins que les garses l'han espantat. Mai havíem vist pinsans comuns al jardí fins entrat l'octubre, i es solen anar ràpidament al març (abans que els lluers). Al trobar-nos a ple juliol fa pensar que deu haver-hi un zona de cria no gaire lluny, cosa estranya. Però més estrany seria que es comencessin a dispersar cap a les zones d'hivernada. Per tant, la conclusió més adient és la nidificació a la part alta de la urbanització o pels voltants i que al finalitzar aquesta s'hagin dispersat a la búsqueda de gramínies. A veure si d'aquí uns anys ens criaran als roures!
També remarcable és que els tudons segueixen incubant els ous del niu del pi. En teoria, ja porten un mes incubant, així que d'aquí dues setmanes, si tot va bé, ja hauríem de poder veure els pollets. Un altre opció és que ja hagin sortit dels ous però que siguin molt petits i encara alimentats per la "llet" que segreguen els colúmbids quan les cries encara són petites. El problema és que durant al matí hi ha hagut diversos atacs de garses (en solitari o en parella), que s'aproximen al niu i intenten accedir-hi. El tudó les expulsa amb un aleteig fort i contundent, que per ara sembla prou efectiu. Ja veurem com aguanta. També comentar que una parella tudó ja ha finalitzat la cria i es passeja pell jardí amb dos polls que demanen menjar insistentment. Per últim dir que encara s'escolta constantment el parrupeig típic de l'espècie, que no tardarà en desapàreixer.
Destacable, també, el fort moviment d'oriols per la urbanització. El seu cant és constant a les parcel·les del costat. S'han localitzat fins a 5 exemplars sobrevolant el jardí per aturar-se a arbres propers. Aquest any no els pillem als roures, que de ben segur utilitzen d'atalaya quan no hi som.
Un altres sorpresa, no tant destacable com el pinsà, però igualment anòmala és l'observació d'una parella de tallarols de casquet , que solen arribar al jardí amb la maduració de les cireretes d'arboç. Aquest es mostren bastant actius, caçant entre els roures, arboços, llorers i la troanella.
També a destacar, ja veieu que tenim moltes sorpreses, que les cries de tallarols capnegres ja han sortit del niu. Que segur que estava al jardí o a una zona molt propera ja que les cries es passen molta estona aprenent a caçar per la zona . Són dos polls que segueixen constantment a la mare, però que també demanen al pare, que sembla que està més desentès. Cap a les deu del matí la mare i un poll, s'han estat, literalment un quart d'hora fent voltes pell jardí, com si la mare li estigués ensenyant a volar i a esquivar les branques i esbarzers.
No tant destacable, però si rara, ha estat la visita d'una cuereta torrentera, que ha sobrevolat el jardí de sud a nord en vol baix. Fa dos anys aquestes passades de cueretes eren molt més constants (blanques i torrenteres).
I per acabar les observacions més destacables dir que durant gairebé tot el matí s'ha sentit el renillar del picot verd. Cap a les 10:00 un exemplar, creiem que femella, ha engegat el vol des de el roure de dalt en direcció oest pel mig del jardí.
I ara ja entrem amb les aus més comuns i/o activitats més quotidianes d'aquests:
Els pica-soques blaus es mostren actius entre els roures i els pins (uns 3 exemplars).
Les mallerengues carboneres joves segueixen visitant les menjadores buscant pipes, que ja fa dies que no hi són. Les adultes canten des de les branques altes dels roures, no són gaire nombroses. Les mallerengues blaves canten i cacen distants a les parts altes dels arbres (només uns tres exemplars).
Un grup d'unes 7 mallerengues cua-llargues passen pel jardí buscant insectes, també, a les parts altes dels roures.
Les garses ja han finalitzat la criança dels polls i s'han tornat a agrupar formant el grup típic de la tardor-hivern compost, aquest any, d'unes 15-20 garses. Recordem que fa dues setmanes només es veien dues parelles amb els polls respectius al jardí. Enguany sembla que s'han reaagrupat força aviat. Com ja hem comentat diversos exemplars fan patir els tudons que crien al pi. També s'observen les primeres reagrupacions dels estornell vulgars, amb grups de fins a 15 exemplars.
Aquesta vegada només hem rebut una visita d'un sol gaig.
Els pardals, tant el xarrec com el comú, es mostren dispersos al jardí. Els pardals xarrecs ja van finalitzar la cria en setmanes anteriors i els pardals comuns sembla que l'acaben de finalitzar fa poc.
S'ha vist una parella de gafarró i una de cadernera. El gafarró mascle encara canta, cosa que no tardara en deixar de fer.
Les orenetes cua-blanques, vulgars i els falciots negre locals encara no mostren símptomes de migració. Ja han finalitzat la criança dels polls.
Apart, comentar que aquest cop ja no s'han vist les tallaretes vulgars, cosa que pot significar que han abandonat el lloc o que simplement no hem coincidit amb la seva visita.
Els arbres i arbusts
En general, poca cosa a comentar. Com ja hem expressat abans els roures (sobretot el de dalt) i els arboços comencen a fer crèixer els seus fruits de tardor (cireretes d'arboç i aglans), mentrestant el llorer ens mostra els fruits madurs que no tardaran en caure (aquest any hi han molts). La prunera "Santa Rosa" ja ha finalitzat els seus, no gaire convincents ,estiraments , igual que els roures que ja comencen donar un toc verd fosc a les seves fràgils noves fulles (estiraments).
El "Sorbus aucuparia" ha fet grans les seves noves fulles i comença a donar color als seus magnífics i exquisits per als ocells, fruits vermellosos. S'ha adaptat perfectament, amb 5 minuts de reg cada dos dies!
Els cirerers mostren un aspecte saludable i "l'arce negundo" també tot i trobar-nos a la segona meitat del mes de juliol.
Els més degradats són el kaki i el liquidámbar que pateixen els efectes del seu primer estiu al jardí. El liquidambar ha engroguit algunes de les seves fulles de la part baixa de l'arbre i el kaki mostra poques fulles i descolorides, aquest any de ben segur que no fructificarà.
I ara ja ens posem a l'espera dels moviments de tardor que començaran tímidament a l'agost (orenetes...) i es faran de notar al Setembre. Tot i que avui sembla que hem tingut un "testet" amb la visita d'alguns ocells, inclús purament hivernals!
Ocells: Bosqueta vulgar, Cuereta torrentera, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pinsà comú, Pica-soques blau, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Oriol, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Gaig, Estornell vulgar, Pardal comú, Pardal xarrec, Bruel, Merla, Gafarró, Cadernera, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Picot verd
dimarts, 5 de juliol del 2011
A l'estiu el jardí segueix ben viu
El títol del post reflexa la conclusió que hem pogut treure durant fa sis dies (post particular) i avui.
En aquest cas serà un "post" curt, per tal de comentar les novetats i alguns detalls.
Les aus segueixen abundants, però diferents a les vistes fa una setmana.
Com que vam posar una mica de pipes a la menjadora, per tal d'atreure alguna que altre mallerenga. Aquestes han augmentat vertigionsament. S'han vist moltes mallerengues carboneres, moltes d'elles joves de l'any que ja venen a la menjadora sense els pares (hi ha un grup de 5 que es constant i dominant) o bé algunes poques que encara depenen totalment dels progenitors, demanant menjar insistentment des de els roures i els pins. A més, les mallerengues blaves també han estat més abundants i constants (no és díficil), s'han vist mínim 5 exemplars dels quals 2 o 3 exemplars joves de l'any. Pel que fa a les mallerengues emplomallades, s'ha vist la mateixa parella que fa una setmana que ha visitat la menjadora sense agafar-ne cap pipa (no saben pelar-les). Comentar que els joves tant de mallerenga carbonera com de mallerenga blava es mostren molt curiosos al voltant de la finestra on es fan les observacions i s'acosten fins a 20cm de la teva posició, s'han vist abundosos excrements al forat de la casa (dalt de la finestra) on abans criaven els rat-penats.
Comentar també, que amb les pipes s'han tornat a costar els pica-soques blaus, però només s'han vist dos exemplars i amb una visita de no gaire durada.
Com a novetat, comentar que el cant de l'oriol és constant al jardí, tot i que no s'ha arribat a veure cap exemplar.
Els tudons segueixen l'incubació constant al pi pinyoner del jardí. A veure si les garses els deixen proseguir. Tenim ganes de veure els pollets demanant menjar!
Les tallaretes vulgars segueixen al jardí, aquest cop només s'ha avistat l'exemplar femella.
S'han localitzat dos raspinells vulgars molt actius.
I per últim, un fet destacable ha estat la visita de molts gaigs, un grup de 5 exemplars 2 d'ells polls cridaners, que han atret a mínim 4 exemplars més (mínim 9 exemplars), que han montat un gran escàndol al roure gran de dalt i entre les branques del pi gran. Es mostraven nerviosos i alhora juganers amb persecucions, crits per rebre menjar dels polls... Al arribar a casa hem pensat amb la possibilitat de l'existència d'un mussol, rosegador... al roure, que tant atreuen als "Garrulus garrulus"
Pel que fa a la vegetació, tot segueix igual (creixement generós de molts dels roures, la moixera de guilla que cada cop fa veure més fruits i que sembla que s'ha adaptat molt bé, l'arç mostra brots arrugats però segueix amb un aspecte acceptable aquest any les seves llavors han fet crèixer plantons per tot arreu del jardí que hem tingut que anar arrencant...)
Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Raspinell comú, Pica-soques blau, Oriol, Gaig, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Estornell vulgar, Pardal comú, Pardal xarrec, Tallareta vulgar, Tallarol capnegre, Gafarró
En aquest cas serà un "post" curt, per tal de comentar les novetats i alguns detalls.
Les aus segueixen abundants, però diferents a les vistes fa una setmana.
Com que vam posar una mica de pipes a la menjadora, per tal d'atreure alguna que altre mallerenga. Aquestes han augmentat vertigionsament. S'han vist moltes mallerengues carboneres, moltes d'elles joves de l'any que ja venen a la menjadora sense els pares (hi ha un grup de 5 que es constant i dominant) o bé algunes poques que encara depenen totalment dels progenitors, demanant menjar insistentment des de els roures i els pins. A més, les mallerengues blaves també han estat més abundants i constants (no és díficil), s'han vist mínim 5 exemplars dels quals 2 o 3 exemplars joves de l'any. Pel que fa a les mallerengues emplomallades, s'ha vist la mateixa parella que fa una setmana que ha visitat la menjadora sense agafar-ne cap pipa (no saben pelar-les). Comentar que els joves tant de mallerenga carbonera com de mallerenga blava es mostren molt curiosos al voltant de la finestra on es fan les observacions i s'acosten fins a 20cm de la teva posició, s'han vist abundosos excrements al forat de la casa (dalt de la finestra) on abans criaven els rat-penats.
Comentar també, que amb les pipes s'han tornat a costar els pica-soques blaus, però només s'han vist dos exemplars i amb una visita de no gaire durada.
Com a novetat, comentar que el cant de l'oriol és constant al jardí, tot i que no s'ha arribat a veure cap exemplar.
Els tudons segueixen l'incubació constant al pi pinyoner del jardí. A veure si les garses els deixen proseguir. Tenim ganes de veure els pollets demanant menjar!
Les tallaretes vulgars segueixen al jardí, aquest cop només s'ha avistat l'exemplar femella.
S'han localitzat dos raspinells vulgars molt actius.
I per últim, un fet destacable ha estat la visita de molts gaigs, un grup de 5 exemplars 2 d'ells polls cridaners, que han atret a mínim 4 exemplars més (mínim 9 exemplars), que han montat un gran escàndol al roure gran de dalt i entre les branques del pi gran. Es mostraven nerviosos i alhora juganers amb persecucions, crits per rebre menjar dels polls... Al arribar a casa hem pensat amb la possibilitat de l'existència d'un mussol, rosegador... al roure, que tant atreuen als "Garrulus garrulus"
Pel que fa a la vegetació, tot segueix igual (creixement generós de molts dels roures, la moixera de guilla que cada cop fa veure més fruits i que sembla que s'ha adaptat molt bé, l'arç mostra brots arrugats però segueix amb un aspecte acceptable aquest any les seves llavors han fet crèixer plantons per tot arreu del jardí que hem tingut que anar arrencant...)
Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Raspinell comú, Pica-soques blau, Oriol, Gaig, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Estornell vulgar, Pardal comú, Pardal xarrec, Tallareta vulgar, Tallarol capnegre, Gafarró
dimarts, 28 de juny del 2011
La calor apreta; algunes novetats
Fa cinc dies que vam iniciar l'estiu astrònomic i amb ell una potent massa d'aire africana s'ha posicionat sobre el nostre territori. De fet, ens trobem en plena onada de calor.
El dia ha estat totalment anticiclònic amb una mínima estival de 17,5ºC i una màxima que s'enfilà fins els 32,5ºC.
Les fulles de la vegetació s'enfosqueixen o s'arruguen depenent de les especies i l'"herba" es converteix en palla seca donant un toc groguenc a les zones més assoleiades del jardí
En general, la vegetació ja es mostra una mica ressentida de la calor, com ara l'arç que tot i tenir les fulles tendres bastant arrugades encara mostra un aspecte sa. Tot i que ara es la època de creixement dels "quercus" (alzines i roures), que han fet unes estirades dignes de nombrar, almenys els més joves.
Alguns encara conserven flors, ja molt esmorteides, com ara els esbarzers i el gessamí.
A resaltar tenim l'avellaner que fins ara havia mostrat un aspecte malaltís i sense ganes, ara ha creat unes bones fulles i inclús alguns ramells amb intenció de crear branques secundàries.
La sorpresa del dia ha estat la troballa d'una pruna (pensavem que no havia cuallat cap) al terra. Encara no estava madura del tot. El més possible és que hagin estat les merles o les garses que són constants al peu de la prunera. A més a més, durant la nit vam veure la pruna sencera i al matí estava mossegada, cosa que fa pensar amb algun rosegador, tot i que no es pot descartar que sigui causa de les garses o de les merles.
També hem de comentar que la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), sembla que porta bastant bé la calor, tot i que mostra algunes fulles deteriorades. Per tal que pugui suportar l'escassa pluviometría de la zona a l'estiu li hem creat un sistema de reg, que li proporciona aigua 2 minuts al dia.
Fotos abaix.
L'absència de menjar a les menjadores ha propiciat una escassetat significativa dels ocells que habitualment les utilitzen, per tant, les mallerengues han estat casi bé absents. També ens ha sorprès l'absència total dels pica-soques blaus, recordem que la pasada setmana parlàvem de 4-5 exemplars (polls) constants al jardí. Però els ocells que no depenen de les menjadores han estat variats i prou constants (per la calor que fa). I és que tot i la forta calor tenim unes quantes alegries ornitològiques i, fins i tot, un nou "bimbo"! De les quals en parlem més abaix.
- Una parella de corbs han passat en vol bastant baix cap a les 9-10 del matí. Una sorpresa que mai haviem tingut l'oportunitat veure al jardí. Deuen estar buscant menjar o qui sap, potser buscant nous territoris.
- L'altre sorpresa important ha estat la nidificació d'una parella de tudons al pi del jardí. Aquest pi, que en anys anteriors va sufrir una poda dràstica (veins) que el va deixar raquític i sense vida, ara comença a adquirir de nou una bona verdor i, per tant, a atraure els ocells com mostra clarament la nidificació dels tudons. La base del niu utilitzat ja estava fet des de anys enrere. L'han millorat amb més branquillons i ara sembla que es troben en plena incubació, ja que no hi ha moment en que no hi hagi un exemplar adult sobre el niu.
Les fotos mostren respectivament el detall del niu on s'hi pot veure el cap del tudó i la prespectiva més llunyana del niu. (clicar per ampliar).
- També ens ha sorprès la presència de la tallareta vulgar, que per tant ja porta 1 mes al jardí! És probable que estigui nidificant aprop. Avui ens ha sorprès la seva presència al roser a menys d'1m de la casa i la seva preferència per la zona d'enderaderes de l'esquerra del jardí (passiònaria, esbarzers i heura). I com no el seu cant semblant al del comú tallarol capnegre, però una mica més medòlic.
- Tallarol capnegre, només s'ha vist l'exemplar mascle, esperem que la próxima setmana poguem veure els polls o indicis de nidificació. Es mostra dominant i quan ens acostem a la zona esquerra d'abaix reclama insistentment.
- Les orenetes vulgars estan en plena feina d'alimentar els volantons. Aquest any són 4 polls que insisteixen durant tot el matí en les línies de telèfon més properes a la casa. Fotos: (joves i adut respectivament)
- 2 exemplars de merla. 1 es mostra molt confiat fent, com l'any passat, uns banys de sol expectaculars a la zona de dalt més propera a l'escala. L'any passat era un mascle i un poll, per tant podria ser que o bé fos el mascle o bé el poll de l'any passat. Esperem que estiguin alimentant una niada ben sana!
- Les garses avui ens han entretingut durant les primeres hores del matí, fins les 10:00 dos polls volantons eren constants al "camp" del jardí caçant tot tipus d'insectes i jugant a perseguir-se. Els pares no els hi treien ull des de els pins i els roures propers.
- Com hem dit les mallerengues emplomallades, blaves i carboneres han estat casi bé absents. Tant sols s'ha vist una parella de les primeres i dues parelles de les carboneres. Que no s'han acostat a les menjadores en cap cas. De polls només n'hem sentit de mallerenfa carbonera al migdia, sense arribar a veure'ls.
- Els pardals xarrecs eren molt abundants amb abundosos volantons que no sabem per quin motiu s'entretenen a intentar entrar a la caixa-niu de 28mm dels roures d'abaix, sembla que la cria els hi ha anat bé. Els pardals comuns estan ben ocupats en caçar tot tipus d'insectes i volar ràpidament cap a la teulada dels veins del costat on hi tenen una colònia d'uns 15 exemplars. Sobretot es veia una femella (com cada any), molt confiada i caçant amb molta insistència.
- Els gafarrons segueixen cantant, inclús en ple migdia. Els verdums ja han criat, hem vist 2 exemplars (un adult i un juvenil de l'any).
Per altre banda comentar que les avispes segueixen omnipresents i que de dragons s'han vist molt més pocs que l'anterior setmana ( 2 exemplars ben grans).
Fotos (explicacions a dalt):
Detall de les fulles del "sorbus aucuparia":
Sistema de reg instal·lat:
L'avellaner:
Aspecte de l'arç negundo:
Prespectiva de la prunera Santa Rosa i el Kaki:
Pruna de la prunera Santa Rosa:
Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Gafarró, Verdum, Tallarol capnegre, Tallareta vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Merla, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Corb, Estornell vulgar
El dia ha estat totalment anticiclònic amb una mínima estival de 17,5ºC i una màxima que s'enfilà fins els 32,5ºC.
Les fulles de la vegetació s'enfosqueixen o s'arruguen depenent de les especies i l'"herba" es converteix en palla seca donant un toc groguenc a les zones més assoleiades del jardí
En general, la vegetació ja es mostra una mica ressentida de la calor, com ara l'arç que tot i tenir les fulles tendres bastant arrugades encara mostra un aspecte sa. Tot i que ara es la època de creixement dels "quercus" (alzines i roures), que han fet unes estirades dignes de nombrar, almenys els més joves.
Alguns encara conserven flors, ja molt esmorteides, com ara els esbarzers i el gessamí.
A resaltar tenim l'avellaner que fins ara havia mostrat un aspecte malaltís i sense ganes, ara ha creat unes bones fulles i inclús alguns ramells amb intenció de crear branques secundàries.
La sorpresa del dia ha estat la troballa d'una pruna (pensavem que no havia cuallat cap) al terra. Encara no estava madura del tot. El més possible és que hagin estat les merles o les garses que són constants al peu de la prunera. A més a més, durant la nit vam veure la pruna sencera i al matí estava mossegada, cosa que fa pensar amb algun rosegador, tot i que no es pot descartar que sigui causa de les garses o de les merles.
També hem de comentar que la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), sembla que porta bastant bé la calor, tot i que mostra algunes fulles deteriorades. Per tal que pugui suportar l'escassa pluviometría de la zona a l'estiu li hem creat un sistema de reg, que li proporciona aigua 2 minuts al dia.
Fotos abaix.
L'absència de menjar a les menjadores ha propiciat una escassetat significativa dels ocells que habitualment les utilitzen, per tant, les mallerengues han estat casi bé absents. També ens ha sorprès l'absència total dels pica-soques blaus, recordem que la pasada setmana parlàvem de 4-5 exemplars (polls) constants al jardí. Però els ocells que no depenen de les menjadores han estat variats i prou constants (per la calor que fa). I és que tot i la forta calor tenim unes quantes alegries ornitològiques i, fins i tot, un nou "bimbo"! De les quals en parlem més abaix.
- Una parella de corbs han passat en vol bastant baix cap a les 9-10 del matí. Una sorpresa que mai haviem tingut l'oportunitat veure al jardí. Deuen estar buscant menjar o qui sap, potser buscant nous territoris.
- L'altre sorpresa important ha estat la nidificació d'una parella de tudons al pi del jardí. Aquest pi, que en anys anteriors va sufrir una poda dràstica (veins) que el va deixar raquític i sense vida, ara comença a adquirir de nou una bona verdor i, per tant, a atraure els ocells com mostra clarament la nidificació dels tudons. La base del niu utilitzat ja estava fet des de anys enrere. L'han millorat amb més branquillons i ara sembla que es troben en plena incubació, ja que no hi ha moment en que no hi hagi un exemplar adult sobre el niu.
Les fotos mostren respectivament el detall del niu on s'hi pot veure el cap del tudó i la prespectiva més llunyana del niu. (clicar per ampliar).
- També ens ha sorprès la presència de la tallareta vulgar, que per tant ja porta 1 mes al jardí! És probable que estigui nidificant aprop. Avui ens ha sorprès la seva presència al roser a menys d'1m de la casa i la seva preferència per la zona d'enderaderes de l'esquerra del jardí (passiònaria, esbarzers i heura). I com no el seu cant semblant al del comú tallarol capnegre, però una mica més medòlic.
- Tallarol capnegre, només s'ha vist l'exemplar mascle, esperem que la próxima setmana poguem veure els polls o indicis de nidificació. Es mostra dominant i quan ens acostem a la zona esquerra d'abaix reclama insistentment.
- Les orenetes vulgars estan en plena feina d'alimentar els volantons. Aquest any són 4 polls que insisteixen durant tot el matí en les línies de telèfon més properes a la casa. Fotos: (joves i adut respectivament)
- 2 exemplars de merla. 1 es mostra molt confiat fent, com l'any passat, uns banys de sol expectaculars a la zona de dalt més propera a l'escala. L'any passat era un mascle i un poll, per tant podria ser que o bé fos el mascle o bé el poll de l'any passat. Esperem que estiguin alimentant una niada ben sana!
- Les garses avui ens han entretingut durant les primeres hores del matí, fins les 10:00 dos polls volantons eren constants al "camp" del jardí caçant tot tipus d'insectes i jugant a perseguir-se. Els pares no els hi treien ull des de els pins i els roures propers.
- Com hem dit les mallerengues emplomallades, blaves i carboneres han estat casi bé absents. Tant sols s'ha vist una parella de les primeres i dues parelles de les carboneres. Que no s'han acostat a les menjadores en cap cas. De polls només n'hem sentit de mallerenfa carbonera al migdia, sense arribar a veure'ls.
- Els pardals xarrecs eren molt abundants amb abundosos volantons que no sabem per quin motiu s'entretenen a intentar entrar a la caixa-niu de 28mm dels roures d'abaix, sembla que la cria els hi ha anat bé. Els pardals comuns estan ben ocupats en caçar tot tipus d'insectes i volar ràpidament cap a la teulada dels veins del costat on hi tenen una colònia d'uns 15 exemplars. Sobretot es veia una femella (com cada any), molt confiada i caçant amb molta insistència.
- Els gafarrons segueixen cantant, inclús en ple migdia. Els verdums ja han criat, hem vist 2 exemplars (un adult i un juvenil de l'any).
Per altre banda comentar que les avispes segueixen omnipresents i que de dragons s'han vist molt més pocs que l'anterior setmana ( 2 exemplars ben grans).
Fotos (explicacions a dalt):
Detall de les fulles del "sorbus aucuparia":
Sistema de reg instal·lat:
L'avellaner:
Aspecte de l'arç negundo:
Prespectiva de la prunera Santa Rosa i el Kaki:
Pruna de la prunera Santa Rosa:
Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Gafarró, Verdum, Tallarol capnegre, Tallareta vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Merla, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Corb, Estornell vulgar
dimarts, 14 de juny del 2011
Extra: Observacions passades destacades
Tot i que el bloc es va iniciar a principis de tardor de 2010, les observacions d'ocells ja feia uns anys que es feien.
Aquesta entrada és exclussivament per anotar els ocells, mínimament destacables i no gaire comuns al jardí, que es van veure en el passat i, per tant, no han estat anotats (de moment), al bloc.
Així evitem olvidarse'n. I és clar, segur que em deixaré uns quants.
- Griva: 1 o 2 hiverns. Es mostraba bastant confiada, i menjava des de l'escala.
- Sit negre: 1 hivern. Aquell any va ser bastant habitual, que almenys 1 exemplar de sit negre entrés a la menjadora plana per alimentar-se de llavors.
- Mallerenga petita: Hivern 2009-2010. Va ser un hivern fred amb constants nevades al Montseny. Cosa que va propiciar l'estada de 1 exemplar de mallerenga petit durant 1-2 mesos, al jardí. Baixava sovint a la menjadora a atipar-se de cacahuets.
- Durbec: Alguns hiverns, sobrevolant el jardí.
- Picot garser gros: Durant l'hivern, inspeccionant els roures (confiat). I en algun mes estival buscant insectes als pins.
- Oriol: Durant els mesos de juliol-agost. Forces visites.
- Mosquiter de passa: Pas primaveral abundant, alguns anys.
- Mosquiter xiulaire: Primavera 2009. Finals març- princips d'abril. Amb els roures encara pelats.
- Àguila calçada: Pas primaveral.
- Cargolet: Hivern 2009-2010. Va baixar al jardí a causa del fred.
- Reietó: Hivern
.
Aquesta entrada és exclussivament per anotar els ocells, mínimament destacables i no gaire comuns al jardí, que es van veure en el passat i, per tant, no han estat anotats (de moment), al bloc.
Així evitem olvidarse'n. I és clar, segur que em deixaré uns quants.
- Griva: 1 o 2 hiverns. Es mostraba bastant confiada, i menjava des de l'escala.
- Sit negre: 1 hivern. Aquell any va ser bastant habitual, que almenys 1 exemplar de sit negre entrés a la menjadora plana per alimentar-se de llavors.
- Mallerenga petita: Hivern 2009-2010. Va ser un hivern fred amb constants nevades al Montseny. Cosa que va propiciar l'estada de 1 exemplar de mallerenga petit durant 1-2 mesos, al jardí. Baixava sovint a la menjadora a atipar-se de cacahuets.
- Durbec: Alguns hiverns, sobrevolant el jardí.
- Picot garser gros: Durant l'hivern, inspeccionant els roures (confiat). I en algun mes estival buscant insectes als pins.
- Oriol: Durant els mesos de juliol-agost. Forces visites.
- Mosquiter de passa: Pas primaveral abundant, alguns anys.
- Mosquiter xiulaire: Primavera 2009. Finals març- princips d'abril. Amb els roures encara pelats.
- Àguila calçada: Pas primaveral.
- Cargolet: Hivern 2009-2010. Va baixar al jardí a causa del fred.
- Reietó: Hivern
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)