Això si, segueixen arribant hivernants com el pardal de bardissa (just un mes abans que l'any passat!) i el mosquiter comú i segueixen presents els avistats en setmanes anteriors com la cotxa fumada, el tord comú i els pinsans vulgars.
La vegetació, evidentment, ja no empitjora. El que passa és que entre la calidesa d'aquesta tardor i la situació de sequera que arrossegavem des de feia tres mesos, alguns arbres (plantats fa poc) s'han desviat del curs natural i engrandeixen nous brots i inclús fan nova fullla, quan en realitat tocaría tirar-la. Això ha passat des de fa temps amb la moixera de guilla, però ara donen símptomes la prunera i l'avellaner.
Altres, aquesta setmana ja s'han decidit a tirar la fulla com el kaki (amb algunes fullles ben vermelloses) i, sobretot l'arç que ja li queda ben poca fulla, i la que encara hi és, és totalment groga.
Els arbres propis de la zona mostren un aspecte bó i saludable. Els roures ja tiren els primers aglans i amb els forts cops de vent d'avui, ja els hi cauen les fulles sobrants. Les arboços estan ben plens de cireretes d'arboç, de les quals les més tempraneres ja són vermelles, cosa que aprofiten els tallarols, tords, merles, pinsans i altres. D'aquí una-dos setmanes serà increíble la de cireretes vermelles disponibles que n'hi hauran, per tant, esperem un "boom" d'ocells en aquest àmbit.
Dir que, per fi, comença a crèixer el mantell verd, que cada tardor substitueix la palla seca de l'estiu. Aquest any s'ha fet esperar més del normal.
Ocells
De primeres comentar l'absència de la mallerenga petita (que ja portava mínim un mes al jardí), així com de l'escassetat general de mallerengues, sobretot al principi del día. Com hem dit amb una causa clara: les menjadores buides.
- Arribada del pardal de bardissa. Ocell que sol arribar més tard al jardí, normalment l'associem amb l'arribada del fred. L'exemplar sembla bastant establert al jardí. Vist primer a l'escala alimentant-se de les restes de cirertes d'arboç que els hi cauen als altres ocells i després aturat a l'arboç gran de l'esquerra, mirant-se a les mallerengues entrar a les menjadores. No seria extrany, al revès segurament, hagi visitat la menjadora en dies anteriors (les llavors estaven pelades).
- Ens ha visitat, com cada any per aquestes dates, el mosquiter comú que aprofiten les encara verdes fulles dels roures i els sempre verds i plens d'insectes arboços i llorers per alimentar-se cómodament durant unes setmanes, abans de partir (normalment) més cap al sud. Per tant, creiem que els mosquiters comuns que visiten el jardí són ocells de pas.
- Ens segueix visitant un sol tord comú, que a diferència de fa dues setmanes ha anat directament a les branques dels arboços en comptes d'anar al llorer. S'ha estat allà una estona llarga.
- Els tallarols de casquet han augmentat en nombre (mínim 7 exemplars), no estan sedimentats al jardí, és a dir, no hi estan durant tot el matí, però venen en grups de 5-6 exemplars atrets per les primeres cireretes d'arboç i per els insectes alats que encara resten a les fulles dels roures. Esperem un augment fort del nombre d'exemplars en setmanes vinents, associats, com cada any, a la maduració de les cireretes d'arboç.
- S'ha vist un astor entre la vall i el jardí, creant el pànic de les bandades de tudons i estornells vulgars, que es troben en ple pas migratori. Més tard ha creuat literalment el jardí (de nord a sud). El curiós és que els ocells de mida petita no li han fet gaire cas (els esparvers, xoriguers i altres falcònids fan crear unes alarmes gens menyspreables), en canvi, els ocells de mida mitjana-grossa s'han alarmat més del normal.
- Els estornells vulgars, com hem dit, es troben en ple pas migratori. Mai havia vist tants exemplars en pas per la zona. Passen abundants grups en direcció sud-oest d'uns 20-35 exemplars, la majoria en vol baix. A més grups de 20-30 exemplars es troben sedimentats per les parcel·les que rodejen el jardí. (Mínim 200 exemplars.)
- Els tudons, en canvi, van afluixant el fluxe migratori. Ja no s'escolten tants trets, tot i que encara passen grups de fins a 35 exemplars en direcció est i sud-est. Cada cops paren més regularment als arbres alts del jardí i de la parcel·la del costat, a descansar, (Mínim 55 exemplars).
- Els pinsans comuns segueixen augmentant en nombre (mínim 12 exemplars), sense comptar els que passen en vol alt en direcció sud-oest. Vénen de lluny i es paren al roure gran de dalt, es miren la menjadora i al veure que no hi ha ni llavors ni gaire moviment, normalment es tornen a enlairar.
Alguns individus, però, es veuen bastant establerts al jardí. S'apunten a menjar cireretes d'arboç i inclús baixen al camp de gespa d'abaix (encara distants i com a molt 2 exemplars alhora).
- Els pit-roigs encara no han acabat el pas migratori (mínim 3 exemplars). Ara, l'individu dominant és un altre, té un tret molt caracterísitc; el seu reclam és semblant al de la cotxa fumada "taa,taa,trrr". Encara canten, però, ni molt menys tant com fa dues setmanes.
- Les cotxes fumades han augmentat molt (mínim 5 exemplars) el nombre. Almenys un individu jove-femella, dorm al fals sostre en crien els rat-penats. Hi ha entrat a les 8:30, per sortir amb poc temps.
- Les merles segueixen presents, però no són gaire abundants. L'exemplar femella de la qual hem parlat en posts anteriors s'ha passat casi bé tot el matí a jardí; picant les cireretes d'arboç i rebuscant entre els llorers els, ja, inexistents fruits negres. Altres exemplars ens han visitat, però d'una manera molt més distant. (Mínim 4 exemplars).
- Així com aquest últim mes només ens visitava un exemplar de pica-soques blau. Avui hem tornat a veure la parella junta. Molt involucrats amb guardar pipes a les escletxes dels arbres, he observat que a vegades se'n van a parcel·les llunyanes a amagar-les.
- Els pardals xarrecs segueixen visitant el jardí de forma bastant esporàdica comparada amb altres anys (mínim 4 exemplars). Visiten les menjadores de malla i s'enlairen ràpidament.
- Un grup d'unes 10 mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Els bruels encara són ben presents (mínim 2 exemplars), i ben actius entre les fulles dels arboços. I és que amb aquestes temperatures s'hi podrien quedar tot l'hivern.
- Les mallerengues, sento la rebundància han estat escasses. Les mallerengues blaves no ens han visitat fins les 9:00, i a mesura que han anat passant les hores han anat augmentant el nombre d'exemplars. Amb les carboneres ha passat més o menys el mateix, però aquestes a última hora del matí ja eren prou abundants (no gaire), les emplomallades, en canvi, han estat presents pels arbres alts, però no han visitat les menjadores en cap moment! Quan normalment hi són constants.
- Forces visites de garses al camp de gespa del davant, als abroços, i a l'escala on s'atipen de cireretes d'arboç. I és que l'arboç més proper a l'escala és el que ha madurat les cireretes més aviat.
- Hem rebut la visita de dos gaigs atrets pels algans i les garses.
- Les tòrtores turques segueixen com sempre. Aquesta vegada un exemplar mascle s'ha mostrat dominant, parant-se força cops a l'antena de casa.
- Un grupet de caderneres (4) han passat pel jardí.
Per acabar la fauna animal del jardí, comentar que les sargantanes, en dies com avui segueixen actives. Però que els rat-penats des del día que vam sospitar la seva letàrgia, ja no s'han vist més (aquests no es desperten fins passat l'hivern.).
Fotos de la vegetació (explicació detallada a la introducció).
Fulles del kaki, amb coloracions vermelloses. El que passa és que ja quedaven poques fulles a l'arbre. A veure l'any que ve quins colors ens dóna!
Detall d'una fulla de kaki
Detall d'una fulla cromàtica dels cirerers. Ja els hi queden ben poques fulles, només les de la part superior de les branques.
Detall de les fulles "tardorenques" dels cirerers. La poso per demostrar que no tot és tan bonic i perfecte com en les fotos. I la veritat és que l'aspecte general del "cirerer petit" és més semblant al d'aquesta foto que no al de l'altre.
Mantell verd en ple creixement. Després d'un octubre amb tons marronosos i palla seca (no habitual).
Abundants algans caiguts, tot i que encara queden molts per caure.
Una de les poques cireretes d'arboç (comparant amb el total d'elles), que ja estava completament madura. Sense dubte una font d'aliments que ens va de perles per l'observació d'ocells i que a més ve justament després que la fructificació dels llorers.
Aspecte de la part superior del liquidambar. Sense fulles des de fa setmanes. La part inferior encara mostra algunes fulles verdes. No tindrà colors cromàtics aquest any...
L'auró blanc si que mostra un aspecte totalment tardorenc. Les fulles que encara resten a l'arbre (poques), tenen uns bons colors; grocs-taronges.
Brots engrandint-se ràpidament del petit avellaner. Que després d'un primer any d'esforç per arrelar bé, a sobre ha patit la sequera. Esperem que la fresca que pugui fer faci aturar el creixement de les futures fulles, sinó podria, fins i to,t assecar-se.
La moixera de guilla va totalment desorientada. Recordem que va ser afectada per la "roya" a causa de l'abundant reg. Li vam treure el reg i va començar a brotar, i ara es troba com en ple abril. Obviament que vingui el fred, les fulles se li cremaran. A veure com reaccionarà a la primavera...
Típiques flors de tardor. I efectivament, provinents de les males herbes. Porveu de deixar un troç de terreny sense tallar i ja veureu com disfrutareu amb el cicle de les males herbes. Odiades, per cap motiu, pels aficionats a la jardineria.
Ocells: Astor, Pardal de bardissa, Cadernera, Pinsà comú, Mallerengua cua-llarga, Mallerenga blava, Mallernga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pit-roig, Cotxa fumada, Bruel, Mosquiter comú, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada