Ens hem llevat amb el cel cobert i amb una temperatura al voltant dels 10ºC, i a partir de les 9:00 ha començat a ploure feblements fins ben bé les 14:00. La màxima no ha superat els 15ºC.
Tot i que les temperatures són força més altes a les habituals els ocells segueixen augmentant i arriben, en general, més d'hora del normal. Avui la notícia estrella ha estat l'observació del primer lluer, però igual o més important; el sorprenent nombre de mallerengues carboneres. De fet, asseguro que en els 4-5 anys que porto observant les menjadores, mai n'havia vist tantes. També tenim un augment molt significatiu dels pinsans (que ja baixen a les menjadores, com en ple hivern) i de pardals xarrecs.
Durant aquestes dos setmanes ha seguit plovent, i per tant, tot està ben verd. Massa per les dates, normlament ja hauria començat a glaçar. Els arbres que estaven perduts fa dues setmanes, encara ho estan (les temperatures no baixen). Ara tenim un altre símptome clar; un dels cirerers ha creat una flor!
De tot això i molt més en parlarem en els seguents parràgrafs.
Però abans una foto de l'activitat normal de la menjadora avui, en molts moments més intensa, amb fins a dotze carboneres juntes al conjunt de la menjadora;
Comencem pels ocells;
La veritat és que l'activitat d'ocells ha estat espectacular per les dates, sobretot pel seu nombre (pinsans, mallerengues...). Per comparar amb l'any passat;" http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/2010/11/novembre-verd.html ) "
Comentar l'absència de tords, que ja portaven unes quantes setmanes visitant-nos. Segurament per circumstàncies de l'atzar o de la pluja... I també l'absència de la mallerenga petita, la qual costarà veure-la més, perquè les menjadores han estat conquerides per les carboneres que no les deixen ni un segon. Les blaves i les emplomallades estan disminuint i és que es poden passar molt de temps per agafar alguna cosa.
- Arribada del primer lluer de la temporada. Com cada temporada primer entren les femelles i els joves, en aquest cas es tractava d'una femella adulta. Totalment confiada i acostumada a les menjadores. És extrany que hagi arribat sola, per tant, tot i només haver-ne avistat un exemplar, segur que en dies anteriors ens han visitat més o si més no, hi ha un grupet per la zona.
Ha volat fins el roure de dalt, i de seguida ha baixat a les menjadores d'on ha estat expulsada a l'instant. Llavors s'ha passat un estona entre el brancatge alt del roure, quieta (foto), fins que s'ha decidit a baixar un altre cop. S'ha estat a la menjadora plana una bona estona, rebuscant entre les llavors pelades alguna de sencera, juntament amb els pardals xarrecs. Se n'ha anat i més tard, ha tornat, entrant a la menjadora altre cop.
Foto:
- Segueix i esperem que segueixi tot l'hivern amb nosaltres el pardal de bardissa. A diferència d'altres anys es mostra distant. Avui no s'ha delatat fins avançat el matí, quedant-se després el que restava de temps. Sempre per les escales i la zona d'abaix. Quan s'acabin les cireretes d'arboç, que sembla que costarà (n'hi ha moltíssimes!), suposem que entrarà a les menjadores.
* L'any passat, per aquestes dates encara no l'haviem vist, i aquest any com a mínim ja porta dos setmanes al jardí.
- Els pinsans comuns ens han sorprès amb una forta activitat , semblant a la de l'hivern. Mínim 20 exemplars. Baixen al terra de les menjadores amb grups d'uns 10 exemplars, mentre d'altres resten als roures i arboços. Estan molt actius per les dates en que ens trobem, i és que any rere any venen més d'hora i amb més ganes. Segurament es tracte dels mateixos exemplars amb els joves de l'any.
* L'any passat encara no baixaven a la menjadora. I només en vam avistar, mínim 5 exemplars.
Fotos: (en la segona, uns quants exemplars al terra de la menjadora. Novetat d'avui).
- El mosquiter comú (mínim 1 exemplar), s'ha estat tot el dia rondant pel jardí, molt més constant que fa dues setmanes. Té especial predilecció pel roure gran de davant de casa, on sovint s'atura a les branques properes a la finestra. Un ocell realment bonic.
- Les mallerengues carboneres, com hem dit a l'introducció, asseguro que són més abundants que mai, cosa que contrasta amb l'escassetat d'aquestes fa dues setmanes. La meva hipòtesis és que al venir poques fa dues setmanes, hi ha hagut molt menjar, cosa que ha propiciat que anessin augmentant en nombre dia a dia, fins al punt d'avui. De fet, estic convençut que d'aquí dues setmanes no hi hauran tantes (amb l'arribades dels lluers...), és a dir, que el nombre d'exemplars de cada especie, depèn de la disponibilitat de menjar per aquella; ara les mallerengues emplomallades i blaves són poc abundants, però si no n'hi haguéssin mallerengues carboneres serien abundantíssimes.
Foto de l'activitat normal d'avui. Inclús s'han arribat a posar 6 exemplars alhora, en aquestes dos menjadores. Observem que a la tardor és l'època en que els pàrids són més gregaris i poc dominants, això al gener ja no es veu.
- Els pica-soques blaus tornen a venir en parella. Visiten sovint la caixa-niu on hi solen criar, sense arribar a entrar. Veiem que quan baixen a les menjadores, es mostren molt dominants foragitant a totes les mallerengues.
- Els tallarols de casquet són constants, però no tant abundants com esperavem (mínim 6 exemplars). Passen gran part del matí dispersos entre els arboços, aprofintant l'abundositat de cireretes d'arboç. De tant en tant es veuen persecucions de dos exemplars. També s'alimenten, sovint, a les branques altes dels roures.
- Els pardals xarrecs, van recuperant la seva abundositat habitual, potser massa pel nostre gust (mínim 8 exemplars). Alguns s'han acostumat a la menjadora de plataforma i hi entren com si res, com es pot veure a la foto de l'inici.
- Les merles no són gaire abundants (mínim 5 exemplars). N'hi ha dos que s'han passat un bona estona entre els arboços, alimentant-se de les abundoses cireretes.
- Un grupet poc nombrós de mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Un raspinel comú, ha estat cantant gran part del matí pel jardí, finalment l'hem localitzat entre els troncs dels roures d'abaix. Feia temps que no el veiem al jardí.
- Els dos bruels segueixen al jardí, caçant entre el fullatge dels arboços. Ja porten mínim des de l'inici de la tardor amb nosaltres.
- Els pardals comuns, que visitaven regularment el jardí l'hivern passat i han tornat (2 exemplars; femella i mascle). El mascle, igual que l'any passat, és el més constant i s'associa als grups de pinsans a picotejar el terra d'abaix de les menjadores.
- Segueix el pas de tudons (aquest any està durant molt), mínim 75 exemplars. Grans bandades sobrevolen el jardí, de 20 a 45 exemplars, algunes direcció sud-oest i altres remuntant vol per parar-se aprop, segurament espantats per rapinyaries o caçadors. Tot i això, l'activitat dels caçadors, no té res a veure amb fa un mes.
- També segueix el pas d'estornells vulgars (mínim 100 exemplars), tot i que no tant intens com fa dues setmanes. Molts grups estan sedimentats a l'urbanització. Sovint es veuen alguns exempars associats als estols de tudons.
- Aquesta vegada només hem avistat un pit-roig (com sol passar normalment). Molt actiu a primeres hores, quan encara s'ha sentit un cant melòdic. Després s'ha absentat bastant, sempre visitant-nos de tant en tant.
- I per últim, una visita fugaç d'un gaig.
Entrem amb la vegetació:
Les pluges de l'últim mes han revitalitzat a tots els arbres i arbusts. Ara el problema, com ja venim comentant de fa setmanes, és que alguns es pensen que aquesta beneida pluja és primaveral i no de tardor. La moixera de guilla, l'avellaner, els cirerers i alguns més engrandeixen brots i inclús fan flor o fulla. Cosa que es rectificarà quan arribin les glaçades, i com abans arribin millor, si arriben tard podria significar la mort d'algun d'aquests desorientats.
Els que dominen la zona des de sempre, però, no tenen cap problema, al revès, es mostren amb una gran esplendor.
Els roures, per exemple, estan ben sans. Començen a engorguir les primeres fulles (les més interiors), però encara estan ben verds. Segueixen caient aglans de les seves capçades, i alguns encara han de caure.
Els cirerers d'arboç, no poden estar millor. Amb un verd intens i plens de vermelles cireretes d'arboç, aprofitades per multitud d'ocells.
El "Ligustrum Ovalifolium", està ben sà. Comença a engorguir tímidament les fulles més petites i interiors. Ha frucitficat més del que té acostumats, i algun tallarol de casquet se'n aprofita gustosament.
L'altre cara de la moneda és, per exemple, el kaki que va acolorir quatre fulles, i segueix tirant-les. La prunera "Santa Rosa" també mostra un aspecte deplorable, només li han quedat les fulles de la punta de les branques, tot i que mostra abundants brots sans.
El liquidambar segueix amb el mateix aspecte de fa moltes setmanes; fulles a la part inferior i capçada sense cap mena de fullatge. Potser les fulles restants han adquirit una mica de colors tardorencs, però si no t'hi fixes no les veus.
Podriem comentar-ne molt més, però millor ho deixem aquí.
Foto d'un fruit del "Ligustrum Ovalifolium", mullat amb la pluja;
Flor desorientada del cirerer "petit":
Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Pica-soques blau, Raspinell comú, Bruel, Mosquiter comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pardal xarrec, Pardal comú, Pardal de bardissa, Lluer, Pinsà comú, Merla, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Gaig, Pit-roig, Estornell vulgar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada