Novetats hivernals; pinsà mec! El fred segueix.

 Dia: 12-2-2012
Ja, a pocs dies de finalitzar la renombrada onada d'aire fred, hem pogut disfrutar dels seus fruits i de quina manera!
Recapitulem, l'entrada de fred va començar fa pràcticament dues setmanes amb una màxim al cap de setmana passat, vam tenir tres nevades febles, una d'elles va cuallar acumulant uns 2-3cm, a més, avui a la tarda (quan hi ha no hi erem), ens informen que s'han tornat a veure volves. Pel que fa a les temperatures, s'han arribat a superar els 10ºC només 2-3 dies en dues setmanes i, almenys, dos dies les mínimes han estat per sota dels -7ºC, avui i demà inclús podrien baixar més.
No cal dir que aquest fred, es fa notar tant en les aus com en la vegetació.
Per tant, tenim una sèrie d'especies i comportaments de les aus ben singulars de les entrades d'aire fred, amb un més que clar i excepcional protagonista; el pinsà mec. Pel que fa a la vegetació, es nota que ha fet fred de debò; les "males herbes" han quedat completament marrons i les fulles dels arbres caducifolis o són absents o estan ben resseques.
Abans de començar dir que el dia ha estat bastant fred amb -5ºC de mínima i 7ºC de màxima, totalment assolellat.

Començem pels ocells:

- El clar portagonista; el pinsà mec. Ocell estrictament excepcional al jardí i a la zona, en general. No cal dir que és el primer avistament d'aquesta especie a la zona i, desgràciadament, segurament de les poques o la única que es produiràn en el futur.
L'exemplar en questió era un preciós mascle adult solitari, que segurament ha aparegut juntament amb les fortes entrades de pinsans comuns que s'han produit aquestes setmanes. No estat una visita esporàdica, ja a primeríssima hora l'hem loclaitzat a la menjadora plana rebuscant entre les escasses restes de llavors que quedaven, a partir d'aquest moment les seves absències al jardí han estat ben curtes. Ha visitat contínuament i amb la mateixa constància el terra de la menjadora plana com la menjadora plana, en si. Les seves "atalayes" més habituals eren els roures joves de la dreta, però també els roures grans, la prunera, el kaki... Quan alguna cosa els espantava, sovint era el que se n'anava més lluny, a la parcel·la del costat. Cal dir que no ha estat gens desconfiat, ignorant totalment la nostra presència i tot i que la majoria de vegades esperava a que baixessin primer els seus congèneres, a vegades agafava iniciativa i baixava sense cap mirament. També destacable la seva superiotat envers les altres espècies, ja que tot i que la seva estructura del cos s'assembla al pinsà comú és un ocell una mica més gran, amb un bec més fort i amb un vol molt més segur i directe, res a veure amb els Fringilia Coelebs, amb inclús planejades al aturar-se al terra del jardí.
El pinsà mec es reprodueix en els boscos més septrentionals del món (Sibèria i Escandinavia) amb una clara preferència de construir el niu als bedolls que es troben pràcticament al límit de la tundra. A l'Hivern el podem trobar per tota Europa, com més al sud menys probable, al nostre país sol aparèixer en invasions d'aire fred i gairebé sempre de forma escassa i testimonial, val a dir que aquest anys pocs exemplars s'han vist (font: ornitho.cat), la majoria d'exemplars localitzats a Catalunya es produeixen al Prepirineu, serralada Transversal i el pla de Lleida, la majoria de vegades solitaris grups petits associats a grans grups de pinsans comuns. Per tant, no és només una visita excepcional pel jardí, sinó que també mínimament interessant per l'àmbit de Catalunya i més, per la zona en que ens trobem. Una autèntica meravella.

Les imprescindibles fotografies per validar el document:

- Una altre novetat relacionada amb l'entrada de fred ha estat la de la presència de mínim tres verdums a les menjadores, cosa que només haviem vist en un període de fred de fa dos anys.
Poc després de sortir el sol  han aparegut tres verdums al terra de la menjadora, aquest ha estat l'únic moment que n'hem vist tres de junts, però com a mínim un d'ells ha estat present durant tot el matí visitant la menjadora plana, el terra d'aquesta, les dos escales... totalment adaptat i acostumat al jardí, de fet, ha estat el primer en descobrir les noves llavors que hem posat al migdia!
Foto:

- Comentar també la visita fugaç d'un exemplar de cadernera al terra de les menjadores. No per breu deixa de ser excepcional. L'exemplar s'ha aturat a les branques baixes del roure de dalt i ha baixat directament al terra.

- Els pinsans comuns segueixen ben abundants (mínim 30 exemplars), vénen i van constantment i, per suposat, són sempre-presents al jardí amb un mínim de 10 exemplars, sempre. Alguns són molt confiats i totalment adaptats a les formes i tècniques d'alimentació del jardí (accedeixen a la menjadora plana, roben el menjar que cau...) i d'altres més tímids e insegurs, quan veuen que no troben gaire menjar a les menjadores baixen en grups força nombrosos per la zona d'abaix (aporfitant la zona lliure d'arbusts i plantes que ha quedat a causa de la caiguda del pi.).
Avui, eren ells qui donaven color al jardí. Com cada any per aquestes dates els mascles adults ja començen a disputar-se el territori inútilment amb "baralles" força constants. Un exemplar mascle ha quedat coix.
Fotos: (les dues primeres d'un exemplar femella molt confiat i la última una comparació d'un pinsà comú mascle i del pinsà mec a la menjadora.)

- Tant sols ens ha visitat un exemplar femella de lluer. Aquest any els lluers són molt escassos en tot el país, a diferència dels 2-3 anys anteriors, simplement perquè no ha fet fred fins ara i no els hi ha fet falta baixar tant de latitud. L'exemplar ens ha visitat en tres ocasions, sempre breus, menjant llavors del terra i accedint a les menjadores de malla.
Foto testimonial d'una imatge ben fàcil i constant en molts hiverns, i cara de veure en aquest present:

- Els pardals xarrecs segueixen ben abundants (mínim 15-20 exemplars), baixant en grups nombrosos al terra de les menjadores i utilitzant relativament poc les menjadores de malla, cosa que afavoreix enormement a les mallerengues. Recordem que en anys passat havien estat dominants absoluts.
Tenen comportament ben oportunistes, avui, molts d'ells s'han centrat a agafar el que cau a les mallerengues de les boles de pastís.

- Mínim tres exemplars de merla, una d'elles ha estat molt de temps "corretejant" pel camp on hi són les menjadores agafant el que queia del pastís (que en dies fred té un èxit impecable). S'espantava quan apareixen garses (que avui han visitat bastant al jardí) i tornava quan se n'anaven. S'ha de considerar que les merles de la zona no tenen res a veure amb les aus de la ciutat són molt més esquerpes i estan acostumades a una vida totalment diferent, per tant, veure aquest comportament tant confiat és rar.
Cal dir, que aquesta merla porta visitant el jardí constantment fa com a mínim un anys, és resident.

- Un exemplar de tord comú ha passat en vol baix i lent pel mig del jardí en direcció nord. Cal dir, que en una parcel·la molt propera al jardí s'ha vist un exemplar ben confiat alimentant-se de cucs al terra. Estem pensant en adquirir arbusts per atreure túrdids al hivern, ja que, com ja sabeu els turdidae són de les nostres preferències.

- Altre cop un exemplar d'astor (probablement el mateix de sempre) ha passat per damunt del jardí a no massa alçada de sud a nord. Deu ser un lloc d'hivernada per aquesta preciosa àguila. Quan passa, sempre fa volar els tudons del jardí i d'una zona àmplia del voltant.

- Les garses han estat molt presents al jardí. Atretes per l'abundant moviment d'ocells a les menjadores, uns 4-5 exemplars han estat visitant el "camp de les menjadores" durant gran part del jardí i d'una forma més confiada que mai.

 - Els tudons també han estat molt presents al jardí. Tot i el fort fred segueixen amb el zel e inclús començen els seus vols nupcials. Sovint es paren als roures del jardí, avui, amb preferència amb el de dalt e inclús a la teulada de casa. Un exemplar ha baixat al terra de les menjadores agafant el que ha pogut fins que ha vist a un gat.

- El tallarol de casquet mascle segueix amb nosaltres, i avui la veritat és que poc aliment tenía disponible (les baies s'han acabat i d'insectes ni un), sort per ell que d'aquí poc començarà a picar el sol i no l'hi farà falta volar cap al sud.

- Un tallarol capnegre ha passat pel jardí emetent el seu cant característic.

- Els raspinells comuns són constants al jardí (mínim 2), de fet, ja fa setmanes que se'ls veu establerts.

- La parella de pica-soques blaus ens ha visitat abans que renovessim el menjar, i d'aquesta manera hem pogut observar com extreien l'aliment que guarden de les escletxes del roures (quan sempre veiem l'acció contrària).

- Un exemplar de gaig ha fet unes quantes passades pel jardí, agafant aglans (els últims que deuen quedar) i menjase'ls a les branques altes dels roures.

- Mínim dos exemplars de pardal comú han baixat al terra de les menjadores.

- Avui s'ha vist dos exemplars de pit-roig, el dominant casi bé sempre present, i un volant perseguit per aquest. S'ha acostumat a extreure els pastissos directament de les menjadores (com les mallerengues) i els visita bastant constantment. Per altre banda, segueix amb els mateixos comportaments que sempre.

- Un exemplar de cuereta torrentera ha creuat el jardí de suda a nord en vol baix.

- Un exemplar solitari de mallerenga cua-llarga ha visitat els roures del jardí.

- Les mallerengues blaves estan augmentant en nombre i en constància i començen a mostrar expressions dominant tant pel que fa a donar cara a les mallerengues carboneres (propi dels hiverns sense lluers) com per les intenses i llargues presecucions amb altres mallerengues blaves.

- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos constantment.

- Els estornells vulgars han baixat molt en nombre i en constància.



La vegetació

Els arbres i arbusts es troben en plena letàrgia hivernal i per tant hi ha poques coses a comentar. Tot i això podrem extreure alguns comentaris.

El kaki mostra un aspecte deplorable, creiem que no tornarà a brotar... Ja ho acabarem de confirmar.
Els arbres nous mostren el mateix aspecte que quan els vam plantar, esperem i creuem els dits perquè brotin bé a la primavera.
El liquidambar i la moixera de guilla mostren uns brots ben sans, igual que els cirerers i la prunera, tot i que aquesta última sembla que no té botons florals...
Els marfulls ha quedat ben buits de fruits, es nota que no hi ha gaire aliment disponible.
La troanella ha quedat pràcticament "pelada", tot i que conserva algunes fulles morades, com molts anys fa.

La veritat és que tenim ganes de que arribi el moment d'explosió primaveral per veure com estàn realment els arbres, esperem que tot vagi bé. Això si, hauria de ploure aviat, ja que tot està molt sec perquè fa molt de temps que no plou bé.



Ocells: Pinsà mec, Pinsà comú, Cadernera, Verdum, Lluer, Pardal xarrec, Pardal comú, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Raspinell comú, Pica-soques blau, Astor, Gaig, Pit-roig, Cuereta torrentera

Entrada excepcional; fred rigurós

Aquesta última setmana ha fet un fred rigurós, però no hem pujat al jardí.
Dijous passat van caure uns 3cm de neu al jardí i ahir es va arribar a una mínima de -7,8ºC. Aquests freds comporten una important entrada d'ocells a les valls i a les menjadores, i és que ara és quan més important que mai mirar de proporcionar algun extra als ocells, que ho passen vertaderament malament.
Ahir, dia 5 de febrer, un familiar va pujar al jardí a omplir les menjadores i va veure clarament a almenys un pinsà mec, i a més comentava que era molt constant a la menjadora plana.  Va fer algunes fotos amb el mòvil, en les quals només es veu una taca "blanca-taronja".

No cal dir que mai haviem vist al pinsà mec al jardí, un fet ben díficil i extraordinari i un dels clars objectius a aspirar. Increíble!
Esperem que d'aquí cinc dies, quan hi pujem, encara hi estigui (díficil).

Comentar que diverses fonts indiquen una gran entrada de pinsans al prelitoral e inclús de túrdids amb observacions de tords ala-roigs en llocs poc habituals (per ex. a Tordera el dia 4) i de grives cerdanes per terres tarragonines, a més d'una entrada brutal de fredelugues per tot el país.
A seguir-ho!

Jardí hivernal

 Dia: 28-1-2012
Per fi, amb l'arribada dels últims dies de gener sembla que ha aparegut el fred hivernal, amb tot el que comporta; frenètica activitat a les menjadores, ocells poc comuns al jardí, arbres "pelats"...
Els ocells, com deiem, ben abundants i amb algunes visites i comportaments dignes de comentar. Un fringílid que feia 3-4 anys que no veiem al jardí, ha sovintejat les menjadores.

Primer, com ja és costum, parlem de la càmera de foto-trampeig. Però aquesta vegada amb males notícies i és que el ser rendiment no és el que esperàvem. Fa dues setmanes l'hi vam posar una targeta amb espai de sobre, per tal de solucionar el problema de pocs videos i al migdia, doncs avui ens hem emportat la sorpresa de que encara ha fet menys videos i, també al migdia, és a dir, res interessant.


El dia ha estat fred, amb temperatures fresques durant tot el dia 4-10ºC. Ambient ennuvolat, amb ruixats de curta durada.
Els dies amb el cel i cobert i una mica de pluges solen ser els més interessants, ornitilògicament parlant, al jardí.

Ocells

Com deiem ben nombrosos, constants i diversos, les menjadores bullien d'activitat.Com a grans novetats; la constància d'una parella de picots verds de forma bastant confiada i l'impressionant i extradòrdinaria visita del sit negre, un ocell propi de muntanya que feia una 3 anys que no veiem al jardí (sols una o dos cites). A part d'aquests, i no menys importants, abundantíssims i confiats pinsans comuns, pardals xarrecs, mallerengues, alguns lluers...

- Començem per l'observació amb més "transcendència"; la visita del sit negre. I no ha estat una visita testimonial.
Quan començava a clarejar el dia, poc a poc descobrint-se el cel ennuvolat amb 4,5ºC amb el constant reclam del pit-roig que ja investigava les menjadores, un fringíl·lid de dimensions bastant considerables baixa directament al terra de la menjadora plana. Sense despuntar el dia, directe al terra i solitari, no concordava ni amb pinsà, ni pardal ni res comú i, efectivament, amb un enfoc desesperat dels prismàtics entre els vidres encara entelats de l'habitació, d'aquells que fas maleint la possiblitat de que se'n vagi just en aquell moment. Efectivament, es tractava d'un sit negre menjant tranquilament i amb més confiança que molts dels asídus al jardí. Però l'observació no va quedar aquí, a mig matí, ja amb el terra fracit de pinsans i pardals xarrecs, tornà a aparèixer aturant-se al roure petit de dalt i baixant ràpidament a rebuscar alguna llavor entre la multitud, fins que un gat l'espanta. I això, encara no és tot, i és que ja en ple migdia després d'haver reomplert les menjadores i d'haver esparcit llavors pels voltants, amb els grupets de pinsans comuns i pardals xarrecs més atrevits tastant-les havent baixat just al veure'ns entrar a casa, el sit negre torna a aparèixer fent fora pinsans i pardals propers a ell.
Pels comportament de l'ocell, podem arribar a la clara conclusió que ja porta dies visitant el jardí, ja que es troba s'hi troba cómode i sap on trobar el menjar.
El sit negre al nostre país el solem trobar per sobre dels 1000m, si bé és cert que a l'hivern sol baixar d'altitud per buscar menjar. Normlament, però, no baixa fins les valls i si ho fa gairebé sempre en conreus. No forma grups nombrosos, casi bé sempre el trobarem en grups petits o solitari.
L'exemplar segurament vingui de les cotes altes del Monsteny, tot i que podria provenir de més amunt; Prepirineu... o fins i tot de més lluny. Però sembla menys probable.

- També molt destacable la visita de dos picots verds, però no fugaç com ens tenen acostumats sinó que d'una forma increiblement confiada, una imatge d'aquelles que costa de veure inclús a les montanyes menys poblades.
Ja els sentiem de bon matí, els seus renillars característics estaven ben aprop. Poc després de començar a ploure d'una forma moderada amb uns 6ºC ben freds, el renillar ja ressonava per la casa, el pícid havia de ser ben aprop, i amb un cop de vista a tots els troncs del jardí veiem un exemplar situat just al centre del roure gran d'abaix. L'exemplar s'hi està allà durant, literalment, 15-20 minuts netejant-se les plomes o simplement restant inmòvil i, és clar, aportant-nos una imatge espectacular. Mentres, un altre exemplar atravessa el jardí per anar a parar als pins de la parcel·la del costat.

- Un astor ha atravessat el jardí de sud a nord a una altura mitjà, provocant el pànic de tots els ocells que restaven al jardí i el vol de diversos bàndols de tudons. Les seves passades s'estàn convertint en un fet habitual.

- Un exemplar de mosquiter comú encara volta el jardí, tot i que avui ja tenía diverses dificultats en trobar menjar. Rebuscava entre les fulles marscencents dels roures i, menys, entre les dels arboços.

- Mínim dos raspinells comuns molt actius i constants. Passen gran part del matí entre les escorçes dels roures adults.

- Mínim 2 exemplars de gafarró passen pel jardí. Se'ls sent cantar, sense dubte, massa d'hora (sobretot aquest any).

- Tres exemplars de cadernera passen de sud a nord en vol baix.

- Els pinsans comuns són molt abundants (mínim 30 exemplars) i més constants que mai. Dos exemplars segueixen acostumats a la menjadora i els altres formen autèntiques masses de color al terra del voltant de les menjadores. S'ha de dir que al principi, quan ja no quedava cap llavor, eren molt poc abundants, però en el moment que les han descobert de nou han tornat a acumular-se.
Només entrar a casa, baixen a l'instant.

- Mínim 4 lluers (un mascle i tres femelles), que han visitat el jardí cap a les 9:30.

- La parella resident de tallarol capnegre segueix voltant el jardí.

- Segueix el tallarol de casquet mascle que porta tot l'hivern amb nosaltres. Avui, amb el fred, ha deixat de banda la alimentació insectívora, l'hem vist alimentant-se de les blavoses baies de la conífera nana (serveixen d'alimentació a tallarols i túrdids als dies que és més díficil trobar aliment) i també d'unes baies vermelles produides per unes desonegudes plantes de poc més de 20cm d'altura.
Comentar també que s'ha vist un exemplar femella alimentant-se, a la parcel·la del costat de les baies vermelles d'un arbust del qual no sé el nom.

- Mínim 4 merles, molt actives pels roures d'abaix.

- Hem localitzat un exemplar de tord comú entre els arboços a mig matí.

- Les mallerengues blaves ara, son més abundants que en tot l'hivern, els hi encanten les boles de greix i pipes que els hi posem quan arriba el fred.

- Com ja sabeu, aquest és l'hivern de les mallerengues carboneres. Són molt abundants (més que mai), no cal dir que en cap moment n'hi ha menys de 5 exemplars al jardí.

- Les mallerengues emplomallades també són prou abundants i molt constants.

- Un grupet de mallerengues cua-llargues (uns 10 exemplars), han passat al matí, ja cap al migdia.

- Les garses sovint es veuen encuriosides per l'activitat de les menjadores. Avui, un exemplar s'ha emportat alguns cacahuets que haviem tirat al terra pels que no s'atraveixen a accedir a la menjadora.

- Els tudons són bastant abundants per les dates. Es sent el seu "cant", però no tant com fa dues setmanes. Alguns exemplars s'aturen als roures del jardí i s'hi passen molta estona.

- Avui, almenys un gaig, ha estat bastant constant als roures del jardí.

- La parella de pica-soques blaus segueix com sempre. Observem que un exemplar entra a la caixa-niu on cada any hi crien.

- El pit-roig s'ha mostrat molt confiat. Li han encantat a les boles de greix. Quan hem sortit a omplir les menjadores hem observat com s'alimentava de les baies dels marfulls a tant sols 4m de nosaltres. Aquests marfulls queden just al costat de la casa i, per tant, no els veiem des de la finestra, però sembla que tenen bastant èxit ja que hi ha la majoria de les seves baies estan arrencades.

- Els estornells vulgars són ben presents al jardí. S'aturen sovint a les capçades dels roures.

- Mínim 25 pardals xarrecs. Abundatíssims. De tant en tant baixen amb grups de 15-20 exemplars al terra de la menjadora plana, de tant que remouen deixen les restes típiques dels porcs sengalrs, però és clar, en mida petita.

- Mínim 2 pardals comuns (femella i mascle) són bastant constants al jardí.

- Una cuereta torrentera ha atravessat el jardí de nord a sud en vol baix.


La vegetació

Els arbres i arbusts, en general, mostren un aspecte hivernal.
Els roures, a causa de que aquest any han tardat més en "caducar" les fulles, encara es pot veure alguna verdosa, però l'aspecte general és hivernal i, per tant, "pelats".
La troanella ja ha deixat anar totes les fulles de l'interior i només li queden algunes acolorides fulletes als extrems de les seves allargades branques.
Destacar que alguns arboços encara tenen algunes flors. Fet excepcional. També comentar l'èxit de les baies dels marfulls (la majoria estan arrencades) i s'ha vist el pit-roig arrencant-ne alguna i també la funció de les baies de la conífera nana, de la qual aquest matí s'alimentava el tallarol de casquet mascle.
Poca cosa més comentar, per últim dir que el kaki fa molt mal aspecte, ja veurem.


Ocells: Sit negre, Picot verd, Astor, Mosquiter comú, Raspinell comú, Gafarró, Cadernera, Pinsà comú, Lluer, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Tord comú, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Pit-roig, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Cuereta torrentera

PD: Tenia fotos del sit negre i del picot verd, però les hem borrat per error.

Anem cap a l'hivern. Algunes novetats més.

Doncs si, tot just fa una setmana que han començat les temperatures una mica més fredes i, per tant, més apropiades a l'època.
Avui, també tenim algunes novetats "materials" en forma de dos arbres (els quals explicàrem més avall) i dels primers videos de la càmera de fototrampeig. Per altre banda, també destacar que les menjadores segueixen amb bastanta/molta activitat i comentar que les especies d'ocells i el comportament d'elles porten records d'anys anteriors, quan els lluers i altres ocells no havien descobert les menjadores, i aquestes eren regnades per les mallerengues i els pardals xarrecs (com aquest any). Tot i que els pinsans comuns segueixen abundants, no ho són tant cam fa dues setmanes i destacar, també, com a titular l'absència del pardal de bardissa des de fa dos mesos, des del principi de les menjadores ens havía acompanyat casi ve cada dia d'hivern.
Ara en parlàrem de tot.

Avui, com fa dues setmanes, començarem parlant de la càmera de fototrampeig, fet que es farà habitual durant el que resta de la temporada de menjadores.
Fa dues setmanes explicàvem com l'haviem instal·lat (per veure-ho aneu al post anterior), però se'ns va oblidar de penjar alguns documents gràfics. Aquí els teniu:

I ara si, obviament, ja tenim els primers resultats. Realment un desig complert veure com funcionen les menjadores mentre no hi som al jardí. Tot i així hi ha alguns "peròs", al ser el primer cop que l'accionem vam creure que amb 2 GB n'hi hauria prou i no ha estat, ni molt menys, així. La pobre només ha pogut fer 84 videos, però en comptes de fer-los tots els primers dos dies, sembla que ha seleccionat fer els videos al migdia, tenim uns cinc videos diaris i la majoria d'ells entre les 13-16 hores.
Esperem que amb la nova targeta de 16 GB, no tinguem aquest problema i poguem veure videos fora del migdia, que és l'hora de menys activitat de les menjadores.
I per fi, els resultats. Al ser al migdia i pocs videos la possiblitat d'agafar "coses" que no fossin mallerengues era bastant reduida, tot i això hem pogut veure alguna visita de lluer, pardal xarrec i pinsà comú, res fora del normal. Això si, l'activitat incessant durant tots els dies i hem pogut observar com el menjar s'acaba bastant ràpidament. Les pipes han durat tant sols tres dies i les menjadores de malla s'han acabat just el dia abans que hi arribéssim, i això que aquesta vegada tant sols les hem deixat dotze dies funcionant.
Alguns exemples:

Aquest primer és del dia 6-1-2012. Veiem mallerengues carboneres i una mallerenga emplomallada. Les pipes ja s'havien acabat.

Aquest del dia, ens mostra l'acitivtat incessant de les mallerengues carboneres.

 

I, per últim, que costen molt de penjar. La visita d'un lluer mascle, atipant-se de llavors gramínies.

Dir abans d'entrar a l'apartat dels ocells vistos durant la jornada, que el dia ha estat bastant fresc/fred amb -1ºC  de mínima i 12ºC de màxima i ennuvolat per núvols baixos fins les 11:00.

Com ja hem dit les menjadores segueixen en plena forma. Abundositat de pardals xarrecs, pinsans comuns i mallerengues carboneres, visites de 2-3 lluers... En realitat, molt semblant a fa dues setmanes però amb alguns matissos.

- Mallerengues carboneres abundants, sobretot després de posar-lis noves pipes i cacahuets. Es comencen a veure els primers comportaments territorials, amb varis mascles perseguint-se

- Les mallerengues emplomallades, també molt constants, amb constància durant tot el matí.

- Les mallerengues blaves prou distants, tot i que hi ha una parella que sembla que s'espavila prou bé entre la multitud d'especies "més fortes" de les menjadores. Aquest any els hi toca ser més oportunes que mai.

- El tallarol de casquet mascle que porta ja bastant temps entre nosaltres, segueix igual de constant i solitari que fa dues setmanes. Es passa gran part del matí al jardí i, encuriosit per la gran activitat de pardals i pinsans sota les menjadores, de tant en tant, s'atura a la gespa i s'ho mira des de lluny.

- Dos tallarols capnegres segueixen les seves rutes diàries.

- El pit-roig avui, ha estat molt actiu, parant-se sovint sota i sobre les menjadores i, fins i tot, cantant al migdia.

- Els que també ja "canten" o més aviat parrupeijen són els tudons. Durant tot el matí han estat demostrant el seu avançat zel, i inclús amb els típics vols primaverals (enlairar-se i deixar-se caure). Tot i això encara es veuen grans bandades, de fins a 35 exemplars per la vall, avui els trets eren omnipresents durant tot el matí...

Un exemplar s'ha aturat forces vegades al pi del jardí i hi ha cantat constantment, a veure si aquesta primavera tornen a criar-hi. De fet, els he vist molt més actius per la urbanització, el nombre ha pujat clarament respecte a l'anterior visita.

- Els pica-soques blaus vénen en parella i espanten tots els ocells que poden de les menjadores. A veure com els hi afecta la caiguda del pi i la inminent tala dels pins secs, de cara a la nidificació a la caixa-niu de l'any passat (situada a la parcel·la del costat).

- Un sol bruel ha estat caçant a les fulles seques dels roures d'abaix. 

- Com a mínim dos raspinells comuns, han estat constants al jardí i cantant a primera hora del matí.

- Una cotxa fumada femella, atreta per l'activitat de les menjadores s'ha aturat a les branques baixes dels roures d'abaix i, de seguida, el pit-roig l'ha fet fora, perseguint-la fins ben lluny.

- Un exemplar de gaig ha passat pels roures del jardí.

- Els pinsans comuns segueixen molt abundants, però més dispersos i potser una mica menys nombrosos que fa dues setmanes, tot i així les seves visites al terra de les menjadores són més que constants durant tot el matí, un pocs exemplars (com a molt dos aquesta vegada) s'atreveixen a pujar a la menjadora plana (sobretot una femella que hi va constantment i inclús l'hem "pillada" amb el fototrampeig). Mínim 30 exemplars.

- Els que si que han augmentat en nombre són els pardals xarrecs (mínim 20 exemplars), feia temps que no se'n veien tants. La majoria es limiten a rebuscar llavors pel terra, però diversos exemplars estàn acostumats a les menjadores de malla i, inclús a la menjadora plana (n'he vist fins a cinc menjant junts, a sobre).

Recorda a anys anteriors, i vet aquí la importància o els efectes que tenen els lluers quan l'hivern és fred; desallotjen a gran multitud de les especies que són sempre presents o, normalment, les fan baixar dràsticament en nombre.

- La parella de pardals comuns de cada hivern, segueix constat. El mascle es pot diferenciar molt bé pel seu aspecte deteriorat; colors no gaire ben definits.

- Entre dos i tres lluers (un mascle i una femella, com a mínim), han visitat al llarg del matí les menjadores. Sobretot i extranyament rebuscant pel terra, tot i que com a mínim dos han pujat a la menjadora plana. No creiem que augmentin en nombre, ja queda poc hivern. A destacar, que quan marxàvem els sentiem cantar des dels arbres del jardí i de la parcel·la del costat, esperant a que deixessim les menjadores tranquiles. Recordar que els lluers, cada any canten a partir de mitjans de gener o inicis de febrer al jardí, no és un fet extrany.

- Mínim tres exemplars de merla (un mascle i dues femelles), amb algunes persecucions a primera hora del matí. L'exemplar mascle és bastant constant i s'atura sovint als roures d'abaix, inclús s'ha acostat a les menjadores, però al intuir la meva presència a travès de la finestra, ha tornat a la frondositat dels llorers i arboços.

- Diversos estornells vulgars sobrevolen el jardí, així com també diverses tòrtores turques, que també comencen a entrar en zel (com els tudons).

Entrant al tema de la vegetació, els clars titulars són els dos nou-vinguts; un auró argentat altíssim (d'uns 5m) i un auró blanc, també de dimensions considerables.

I és que amb l'excusa del pi caigut, prenent-nos-ho bé, hem aprofitat per afegir algunes especies que donguin més varietat al jardí i, perquè no, uns magnífics cromatismes tardorencs. Ara falta que s'ajoquin bé a la nova terra, i és que tenien les arrels molt comprimides i enllaçades...

Els nou-vinguts. Auró argentat i auró blanc, respectivament

 Zona "pelada" a causa de la caiguda del pi. Juntament amb els roures de dalt hi hem posat l'auró blanc (Acer campestre), i un mica més a baix el cirerer Van (Prunus avium "Van"), formant una zona d'arbres autòctons. Més a baix trobem els dos grans americans; el nou auró blanc i el liquidambar, que esperem que en propers anys ens deleitin amb uns colors magnífics amb l'arribada de la tardor. I ja en la zona, d'abaix al costat del "bosquet" d'aboços i llorers tenim els ja coneguts; cirerers "Burlat" i la moixera de guilla.

Esperem que al llarg dels anys aquestes zones "pelades" a causa de la caiguda o tala d'arbres tornin a ser ben frondoses, i és que ja no ens que més lloc per plantar.

En la foto en si, observem el tronc de l'auró blanc i s'intueixen el troncs del nou cirerer i de l'auró blanc, respectivament.

Per altre banda, tot just ara els roures i el Ligostrum Ovalifolium donen un aspecte més hivernal (més tard que mai). Els roures ja tenen la majoria de fulles cremades i cauen en grans quantitats al mínim cop de vent. I el Ligustrum Ovalifolium, més ben dit diriem que té un aspecte tardorenc, amb uns colors càlids ben destacables, aquest any tot just quan perdi les fulles tornarà a brotar...

Els cirerers ja tenen els brots ben grans, tot i que encara trigaran en obrir-los. El liquidambar es troba en ple somni hivernal, se li va trencar una branca apical amb la caiguda del pi. La moixera de guilla també ha perdut les fulles i en algunes branques (poques) se lo veuen brots prou grans. L'avellaner també ens mostra uns brots bastant grans, així com el Prunus salicina, que per ara no li identifiquem cap brot floral, és a dir, que probablement no floreix a causa de la crisis de sequera patida a final d'estiu- inicis de tardor.

Unes fotos variades, per veure la situació general:

 Liquidambar en ple somni hivernal. Esperem que broti amb ganes a la, ja propera, primavera.

 

Un dels cirerers "Burlat", també en ple somni hivernal.

Moixera de guilla, totalment desputllada, perfi.

 

 L'auró negundo un dels grans veterans del jardí. El primer que resta sense fulles, normalment a l'Octubre.

 Vista del roure més alt del jardí, envoltat de bons exemplars amb les capçades més baixes. S'intueix que ja començen a quedar nus.

 Acumulacions de fulles dels roures.

 La troanella que vesteix uns colors impressionants, però bastant més tard del que tocaría.

Detall d'algunes de les seves fulles (de la troanella).

Ocells: Bruel, Raspinell comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Tudó, Gaig, Garsa, Cotxa fumada, Pit-roig,  Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pinsà comú, Lluer, Merla, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tòrtora turca

Novetats i canvis. El fred no arriba.

Dia: 2-1-2012
Dia marcat per temperatures bastant benignes (1ºC-16ºC), amb pas d'alguns núvols a primera hora del matí.
Després del desastre de fa dues setmanes, avui podem dir que tot estava molt millor. I és que l'activitat dels ocells a les menjadores ha estat bastant bona; amb una gran abundositat i constància de pinsans i alguna novetat, com per exemple, dos lluers.
A més, hem afegit al jardí dues coses ben diferents que ens seràn ben útils en un futur inmeditat; una càmara de fototrampeig i un cirerer "Van".
Comentar també com a destacable, el desbrossament dels matolls i mates que han fet al emportar-se el pi caigut fa dues setmanes. Deixant-nos uns quants metres quadrats de terreny pelat, que això si, aprofitarem per plantar tres grans habitants nous del jardí (un d'ells, el cirerer plantat avui).
Per altre banda, dir que la temporada segueix ben suau i el fred no té ganes d'arribar. Anem com a mínim un mes enraderits.


Comencem explicant els detalls de la càmera de fototrampeig, que com ja us podeu imaginar ha estat fruit de les despeses del Nadal.
La càmera pot fer tant fotos com videos, els videos sempre duren 15 segons. Normalment aquestes càmeres es posen per a mamífers en llocs apartats i poc transistats i a la mínima que detecten un moviment fan un video o una foto, segons desitjis. En canvi, nosaltres al ambientar-la a la menjadora plana hem hagut de configurar-la per tal de que funcioni cada un cert temps, ja que si no estaria tot el dia gravant o fent milers de fotos (l'activitat de la menjadora no és gaire esporàdica). Per tant, hem optat per configurar-la per tal de que facio videos de 15 segons cada 15 minuts, com que normalment pujem cada dues setmanes, si fem el càlcul surten dues hores de gravació per cada visita. De totes maneres, això no és definitiu i de ben segur que ho prefilarem en seguents setmanes.
Comentar que la càmera funciona gràcies a un control que se'ns dóna al comprar-la, si no és té aquest no es pot fer funcionar.
L'hem posada a davant de la menjadora subjectada a una branca de pi sec que hem plantat al terra, que alhora subjecta la menjadora de malla que abans estava situada al kaki.
Si tot va bé, en el proper posarem uns quants dels videos resultants. A veure si "pillem" alguna especie nova que s'amaga quan visitem al jardí!
Això si, després de fer tot el muntatge als ocells els hi constava més entrar a la menjadora, però segur que serà questió de dies que es tornin a acostumar.


Ocells:

Destacar l'abundositat de pinsans comuns, l'aparició de dos lluers, el cant de la mallerenga petita en parcel·les próximes i, en general, la forta activtat a les menjadores.

 Pardals xarrecs, un dels lluers femella, pinsà femella i mascle (primera i segona foto, respectivament) i mallerengues carboneres.

- Els pinsans comuns (mínim 40 exemplars) han estat molt abundants. Presents durant tot el matí, amb continuades baixades al terra de les menjadores, inclús 3-4 exemplars han après que aturar-se dalt de la menjadora surt més a compte que rebuscar l'aliment entre la gespa (fotos). La seva activitat ha estat sorprenent i la seva confiança va en augment, poc després d'haver sortit, al tornar entrar, uns pocs exemplars han tornat a baixar al terra ràpidament.
Venen en grups de 4-5, normalment parant-se a les branques altes del roure de dalt.
Fotos:

- 2-4 lluers han visitat el jardí. Recordem que feia setmanes que no se'ls veia. Amb les primeres glaçades sembla que alguns s'han animat a baixar al jardí. Hi havia un exemplar mascle i, creiem, que dues femelles. El mascle ens ha visitat a primera hora del matí, visitant tant les menjadores de malla, la menjadora plana i el terra amb els pinsans, les mallerengues el feien fora contínuadament. Les femelles ens han visitat durant la resta del matí, sempre en solitari, i també bastant acostumades a tot tipus de menjadora.
Foto testimonial d'una femella a la menjadora plana:

- Un bruel solitari ha estat caçant entre els arboços. Normalment, al gener, no se'n veuen pel jardí.

- Un exemplar de mosquiter comú, segueix alimentant-se en les encara presents fulles dels roures. Sempre arriba, quan el sol ja comença a escalfar, aproximadament a les 10:30.

- Segueix el tallarol de casquet mascle, també solitari, que portem veient de fa setmanes. L'any passat vam tenir una parella durant tot l'hivern sedimentada al jardí, aquest any a la femella no se la veu.
L'exemplar en questio es passa el matí entre el brancatge dels arboços i dels roures.

- Dos raspinells comuns han estat ben actius entre els roures i el pi del jardí. He observat que un pinsà semblava extranyar-li la presència d'un dels exemplars i s'ha espantat quan se li ha aproximat.

- Només hem vist un exemplar de merla, que ha sortit dels arboços a primera hora del matí.

- La parella de pica-soques blaus segueix ben activa. Avui ens han visitat varies vegades abans de posar-lis les pipes, fent fora a tot tipus d'ocells (inclús als pardals xarrecs), de la menjadora on s'aturen o inclús de diverses menjadores, per tant, amb comportament dominant.

- El pit-roig està ben sedimentat al jardí. Avui ens ha deleitat amb uns quants banys de sol (moviment de les ales i estirament del cap) a les branques seques dels roures que captaven els primers raigs de sol.

- Les mallerengues carboneres són abundants i constants, les emplomallades també segueixen molt constants al jardí ( a diferència d'altres anys, que en aquestes dates se les veu poc, més que res per l'abundositat d'altres ocells, sobretot dels lluers) i les blaves són més aviat poc abundants però bastant constants, ja que tenen poques oportunitats per accedir a les menjadores.

- Els pardals xarrecs han reduit el seu nombre en relació amb fa dues setmanes.

- Algunes bandades de tudons (mínim 40 exemplars), són aixecades a causa d'un rapinyaire no identificat, però amb tots els números de ser l'astor, que ja es va deixar veure en setmanes passades.


V.no

Ocells: Pinsà comú, Lluer, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pica-soques blau, Raspinelll comú, Bruel, Mosquiter comú, Merla, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Pardal xarrec, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Rapinyaire no identificat, Estornell vulgar

Males notícies

Dia: 18-12-2011
Aquesta temporada de tardor-hivern, està sent una mal període pel jardí. Nombroses causes l'han propiciat:
1. Sequera i calor extrema durant agost-setembre-octubre. Consequencies: Arbres amb mal aspecte, inclús perdent la totalitat de les fulles.
2. Temperatures per sobre de la mitjana durant agost-setembre-octubre-novembre-desembre. Consequencies: Absència d'algunes espècies d'ocells, arbres caducifolis que no tiren les fulles i recursos naturals abundants i, per tant, visita de les menjadores innecessària.
3. Ocells "poc abundants" amb visites esporàdiques d'ocells purament hivernals com els lluers, pardals de bardissa i tords. Curiosament al iniciar el Novembre, aproximadament, o inclús abans, vam veure arribar les tres especies nombrades amb visites fins i tot tempraneres, actualment ja no se'ls veu.
4. I per rematar-ho, amb les ventades dels últims dies ha caigut un pi de grans dimensions de la parcel·la del costat a la part esquerra del jardí, just sobre l'escala. Provocant destrosses en alguns arbusts/arbres.


Doncs això, sense dubte, la gran notícia del dia, ha estat trobar-nos un pi d'uns 20m d'altura i un gran diàmetre de tronc sobre la part esquerra del jardí.
Les ratxes de vent moderades-fortes (60-70km/h) i continuades dels últims dos dies han propiciat que el pi  en questió, el més gran de la parcel·la del costat, es partís pràcticament des de la soca. La seva copa, completament lliure de fulles (portava sec aproximadament dos anys) ha anat a parar justament sobre l'escala de fusta.
I ésclar, ha trencat tot el que ha tocat. Les principals destrosses han estat:
- Partició completa d'un arboç d'uns 30 anys, quedant només 10cm de soca.
- Trencament d'una branca inferior de grans dimensions del roure de dalt, la qual medía uns sis metres.
- Doblegament d'un llorer d'uns 4 metres d'altura, el qual sembla que el podrem recuperar a causa de la felxibilitat pròpia de l'espècie.
- Doblegament dels roures joves (els que han quedat), d'uns 2-4m.
- Arrassament de tota la vegetació baixa entre l'escala i la valla de separació (esbarzers, menta borda, petits roures...)

 Un desastre. Obviament hem trucat als propietaris de la parcel·la del costat, i ens han assegurat que demà retirarien el pi, i que tallarien els més de 5 pins que resten secs i amenaçen de caure a la propera ventada. És una pena, nosaltres l'últim que hauriem destitjat és fer tallar els arbres de les poques parcel·les que queden verdes, però si deixem els secs, acabarien per destrossar tota la part esquerra del jardí.

El culpable de tot això, a més de la tala d'un roure que era pràcticament dins del jardí, ha estat la mala gestió de l'ajuntament.
Fa un dos anys es vàren fer unes obres a causa de que la tubería d'aigues residuals que passa per la parcel·la del costat tenía una fissura i deixava anar aigua. I al canviar-la, no van tenir cap mena de mesura; tallant el roure que hem comentat i tallant algunes arrels dels pins i roures més propers. Els roures (el roure de dalt) van patir una crisi, però a la primavera seguent es van recuperar. En canvi, els pins al ser molt més succeptibles a la pèrdua de les arrels, van morir a l'instant. Des d'aquell moment, aquests pins han anat perdent fulla i consistència, fins que avui ha arribat l'inevitable; la caiguda del primer.

Documents gràfics:

El dia ha estat fresc (1ºC-14ºC), i perquè no dir-ho, desgraciadament el dia més fred d'aquesta tardor. Encara no ha glaçat cap vegada; fet insòlit.


Amb tot, pocs ocells hem pogut observar. L'observació s'ha delimitat a la primera hora i mitjà de llum, abans que vinguéssin els propietaris de la rebundant parcel·la del costat.
Comentar que els ocells més comuns utilitzaven amb asiduitat les branques seques de pi caigut, situades just a sobre de les escales de fusta. Allà picotejaven els cacahuets o esperaven l'oportunitat de baixar a les menjadores.

- Les mallerengues caboneres segueixen prou abundants, tot i que menys que en anteriors setmanes.
- Uns quants exemplars de mallerenga blava ens visiten. Són les més oportunistes i aprofiten qualsevol descuit de les dominants per agafar alguna cosa de les menjadores.
- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos contínuament. Al posar-lis menjar, com ens tenen acostumats, s'han aproximat a 1m de nosaltres, amb una confiança increíble.
- La mallerenga petita, vista a principis de tardor, s'ha tornat a sentir per les parcel·les dels costat, i al pi del jardí.
- Un grup poc nombrós de mallerengues petites ha creuat el jardí avançat al migdia.
- El raspinell comú segueix fent la seva ruta pel jardí, cantant a primera hora del matí.
- Un parell de caderneres, han estat volant i fent parades entre els arboços, suposem que buscant les ja inexistents; cireretes d'arboç. La visita de grupets de caderneres s'està convertint en un fet habitual al jardí.
- Els pinsans comuns són prou abundants i constants (mínim 25 exemplars). A primera hora del matí, baixen en grups força nombrosos a terra de la menjadora. Després els treballs amb el pi, han fet que se'n anessin. Utilitzen bastant com a àrea de descans i d'espera les branques del pi caigut. Un parell o tres d'exemplars s'atreveixen a pujar a la menjadora plana, agafant llavors ràpidament. I ja es començen a veure les típiques escenes hivernals (que aquest any són díficils d'observar), com: els pinsans seguint als pica-soques blaus per després extreure'n els cacahuets o pipes, que aquests amaguen a l'escorça dels pins i roures...
- La parella de pica-soques blaus s'afanyen a amagar tantes pipes com poden a les escletxes de l'escorça dels arbres adults.
- Un mosquiter comú segueix visitant el jardí. Amb un comportament força confiat; rebuscant insectes en les, encara presents, fulles dels roures, mentre estàvem tallant algunes branques del pi caigut.
- Els pardals xarrecs són menys abundants que en setmanes anteriors. Les seves visites van disminuint.
- El pardal comú mascle, que ens acompanya cada dia d'hivern ens ha visitat a primera hora, abans de l'arribada dels propietaris.
- Mínim 2 merles a primera hora del matí.
- Les garses han disminuit en nombre. Creiem que amb la retirada dels pins secs, aquestes disminuiran la seva constància al jardí.
- Els tudons també no són gaire abundants. Però ésclar, amb poc més d'una hora d'observació...
- Un sol exemplar de tallarol de casquet (mascle), ha estat bastant constant al jardí.
- Els tallarols capnegres (mínim 2x), es mostren bastant actius.
- Les cotxes fumades són molt abundats per tota l'urbanització. En altres anys, ja no en quedarien.
- El pit-roig segueix al jardí.
- Els estornells vulgars molt poc abundants. En total n'haurem vist uns 5 exemplars.

A destacar l'absència de lluers, pardals de bardissa, tords... Que ens van visitar fa un mes, per desparèixer en setmanes seguents. Per tant, la conclusió més lògica és els ocells de pas d'aquestes espècies van ser puntuals a la cita de cada any, mentre que els pròpiament hivernants, sembla que no volen arribar.
I no és d'extranyar, ja que com ja portem comentant, sembla que ens hem quedat a principis-mitjans de tardor.
La temporada és, i sembla que serà; dolenta. Però les anomalíes sempre ajuden a contrastar les estadísitiques i amb elles, les conclusions que n'extreiem són més valioses e interessants. Sempre hem de mirar el cantó positiu!



Pel que fa els arbres i arbusts van avançant lentament cap a la visió hivernal. Tot i que alguns, com els roures, encara es presenten bastant verds.
Els fruiters ja estàn despullats, amb excepció d'un dels cirerers que encara aguanta algunes fulles en els extrems de les seves contades branques.
EL Ligustrum Ovalifolium mostra un color groguenc, tot i que encara té moltes fulles verdes. Les més interiors comencen a caure lentament.
Els roures, com hem dit, no mostren un ambient de tardor-hivern. Alguns d'abaix encara són totalment verds! Mentre que el de dalt comença a canviar el color de la majoria del seu fullatge, un ocre-groguenc no gaire bell.



Ocells: Pinsà comú, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga petita, Cadernera, Mosquiter comú, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Garsa, Tudó, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Cotxa fumada, Estornell vulgar

Absència de fred

Els matins són frescos (5ºC) i els migdies suaus (17ºC), amb dies més càlids. No ha glaçat ni un cop en tota la tardor (fet excepcional), de fet la temperatura no ha baixat dels 3,5ºC. I és que tot i que el calendari indica que som al Desembre, en realitat, a la natura encara no hi ha arribat. Deu ni dó quina temporadeta portem...
A principis de tardor, deiem que els ocells havien arribat d'hora. Doncs, s'han estancat en aquell nombre o han disminuit; no es veuen tords, ni pardals de bardissa,  només 2 lluers (fa 3 setmanes, el primer), els pinsans no augmenten...
Però on, fins i tot, es nota més és als arbres i arbusts. Els roures estan verds, com ho estarien a principis de Novembre, el Ligustrum Ovalifolium comença a acolorir-se tímidament i els cirerers, kaki, prunera i liquidambar encara estarien ben plens de fulles sinó fos per la horrible sequera i calor que vam tenir fins a mitjans d'Octubre.
I obviament, les sargantanes en plena activitat. Els pobres rèptils ja no poden descansar.
Des l'Abril passat que la cosa no va bé, combinem moments de sequera màxima, amb moments de temperatura per sobre de la mitjana. Val a dir que portem quatre mesos i una setmana, amb temperatures per sobre la mitjana (sense cap setmana d'excepció.).

De positiu; l'observació d'un cargolet, la presència d'un rosegador arbori no identificat, abundositat de rapinyaries i menjadores amb bona activitat, de mallarengues, esclar.


Ocells

- Un cargolet ha visitat el jardí a mig-matí. Ocell que només s'havia localitzat una vegada al jardí (onada de fred del 2009-2010). Curiosament s'ha deixat veure, just quan ha passat el indesitjat gat del veí per sota la menjadora plana. Ha estat reclamant amb el característic "treeeck-treeeck", al voltant del felí, com si volgués fer-lo fora. Parant-se al roures joves, a la prunera i al Ligustrum Ovalifolium. Minuts després ha tornat a aparèixer més fugaçment.
Foto testimonial (al roure jove central):

- A primera hora tres lluers femelles o joves s'han aturat al roure gran de dalt. Un d'ells (segurament el vist fa tres setmanes) ha baixat a la menjadora plana ràpidament, un altre ha fet un sèrie d'intents per incorporar-s'hi sense èxit i l'altre ni ha baixat de les branques altes del Quercus.

- Cap a mig-matí, hi ha hagut una aturada bastant important en l'activitat dels ocells. Primer hem pensant amb els gats, però amb les bandades de tudons d'una banda a un altre, cada cop teniem més clar que es tractava d'algun rapinyaire. En poc temps un falcònid no idenitifcat ha atravessat el jardí en vol molt baix (tocant els arboços) i amb molta velocitat, probablement un xoriguer. I minuts després, un preciós aligot comú de variant fosca ha atravessat el jardí d'est a oest espantant a inumerables tudons que descansaven a la parcel·la del costat. Mai l'haviem vist tant detalladament, inclús fora del jardí!

- Mínim 2 mosquiters comuns, que han arribat, com sempre, quan el sol ja escalfava generosament el fullatge dels roures i part dels arboços. Ara s'aprofiten de la tardana floració d'aquests últims.

- Els pinsans comuns tampoc augmenten el seu nombre, però tampoc el disminueixen massa. A primera hora un grup d'uns 10-15 exemplars ha baixat al terra de les menjadores. Després durant tot el matí han anat baixant en grupets reduit o en parelles, fins que al migfia (amb noves llavors al terra), han tornat a acumular-se uns 10 exemplars. Comentar que un exemplar mascle fa diversos intents d'accedir a la menjadora plana, durant tot el matí.
La majoria d'ells joves i femelles.

- Ja només queda la parella de tallarols de casquet, que es queda any rere any amb nosaltres. Es mostren actius, alimentant-se sobretot entre les flors dels arboços i de les baies del Ligustrum Ovalifolium (que cada any en produeix més).

- Les merles segueixen amb nosaltres (mínim 3 exemplars). Gens abundants, però molt constans. Durant tot el matí al menys un exemplar era present al jardí. Sobretot alimentant-se al terra, on un exemplar s'ha professionalitzat en rebuscar entre les fulles que queden atrapades als esglaons de les escales de fusta. Els hi agraden els llocs ombrívols, com ara sota les coníferes nanes. Les hem vist menjant fruits del marfull.

- Els pardals xarrecs, han reduit el nombre i es mostren més tímids, tot i que hi ha uns quatre exemplars molt constants i confiats. Tenen la menjadora del kaki com a seu i de tant en tant van a la menjadora plana a menjar alguna llavor (en setmanes passades, ho feien constantment). Mínim 7 exemplars.

- La parella de pica-soques blaus, s'han afanyat a recollir les noves pipes. Tot i que abans de posar-les, també han visitat les menjadores de malla.

- Ja podem dir que pràcticament s'ha aturat el pas de tudons. Ara queden, el també nombrosos, hivernants de la zona. Avui al matí han estat alterats constantment per les introspeccions dels rapinyaires. Alguns exemplars paren als roures i pi d'abaix. Mínim 40 exemplars.

- Les garses també han estat molt distretes, mirant de perseguir i tenir controlats als rapinyaires. Més disperses que altres anys. Al migdia es reuneixen al pi sec de la parcel·la del costat i s'enlairen fent cercles.

- Els tallarols capnegres estan més actius del normal i reclament sovint. Diria que n'he vist més de dos (mínim 2 exemplars).

- El pit-roig es mostra més constant al jardí.

- Alguns estornells vulgars sobrevolen el jardí. Mínim 30 exemplars.

- El raspinell comú (1 exemplar), fa la seva ruta diària pels roures i el pi d'abaix.

- Les mallerengues carboneres, són més dominants i m'atrevería a dir que bastant més abundants que anys passats. Amb l'absència de lluers i altres competidors, s'ha fet les reines de les menjadores. La continuitat de les visites (cada segon) i la seva intensitat, són realment destacables per un dia de sol i mosques.

- Amb això, les mallerengues blaves i emplomallades queden a un segon plànol i és que se'ls hi fa veritablement díficl accedir a les menjadores. Els exemplars que no es rendeixen, es busquen el subsent al terra o entre les llavors.
Les emplomallades, avui més que mai, ens han demostrat la seva gran confiança. Acostant-se a menys d'un metre mentre els hi renovàvem el menjar de les menjadores.

- Un parell de gaigs visiten el jardí. Semblaven especialment interessats amb els pins de dues parcel·les cap avall.

- Dir també, que el renillar dels picots verds per les parcel·les properes ha estat constant. Els solem sentir en cada visita i cada vegada amb més intensitat.


La vegetació

Com ja hem comentat els roures segueixen verds, i és que no ha fet fred cap dia d'aquesta tardor. Les seves nombroses fulles, proporcionen un ombra que no es normal per l'època de l'any, d'aquesta manera el camp de gespa del costat quasi bé no rep la llum del sol.
El pitjor és que sembla que encara seguirà així, i és que el fred no vol arribar.

Els arboços, fa pocs dies que han començat la seva abundosa i tardana floració, cosa que aprofiten els insectívors com els tallarols, mosquiters i merles.

El kaki, la prunera i els cirerers encara no han acabat de tirar les fulles de les puntes de les branques, que són les que van quedar verdes després de la gran sequera d'aquest inici de tardor, per tant, en teoria, encara tindirien bastantes fulles sense caure.

El liquidámbar li passa un cosa semblant, les fulles que van resistir ara comencen a adquirir tocs groguencs i inclús morats. Semblant a la troanella, que després d'haver produit més fruits que cap any (cada any es supera) ara ens mostra un color groguenc en el seu fullatge interior. Més que res per la poca llum solar que li deixen passar els frondosos roures, cosa que per aquestes dates, ja no hauria de passar.

I el més interessant de tots, és la moixera de guilla, que encara va desenvolupant fulles noves després de la seva crisis estival. En ple desembre!


No sabem quant sortirem d'aquest anòmal període. Esperem que en properes setmanes poguem dir, que el clima i la natura s'han normalitzat. Però creiem que, almenys, el Desembre continuarà amb la mateixa tònica. Esperem empassar-nos les nostre paraules! Fins la próxima.



Ocells: Mosquiter comú, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Pinsà comú, Lluer, Cargolet, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Pardal xarrec, Garsa, Tudó, Gaig, Estornell vulgar, Pica-soques blau, Pit-roig, Aligot comú, Falcònid no identificat