Aquesta temporada de tardor-hivern, està sent una mal període pel jardí. Nombroses causes l'han propiciat:
1. Sequera i calor extrema durant agost-setembre-octubre. Consequencies: Arbres amb mal aspecte, inclús perdent la totalitat de les fulles.
2. Temperatures per sobre de la mitjana durant agost-setembre-octubre-novembre-desembre. Consequencies: Absència d'algunes espècies d'ocells, arbres caducifolis que no tiren les fulles i recursos naturals abundants i, per tant, visita de les menjadores innecessària.
3. Ocells "poc abundants" amb visites esporàdiques d'ocells purament hivernals com els lluers, pardals de bardissa i tords. Curiosament al iniciar el Novembre, aproximadament, o inclús abans, vam veure arribar les tres especies nombrades amb visites fins i tot tempraneres, actualment ja no se'ls veu.
4. I per rematar-ho, amb les ventades dels últims dies ha caigut un pi de grans dimensions de la parcel·la del costat a la part esquerra del jardí, just sobre l'escala. Provocant destrosses en alguns arbusts/arbres.
Doncs això, sense dubte, la gran notícia del dia, ha estat trobar-nos un pi d'uns 20m d'altura i un gran diàmetre de tronc sobre la part esquerra del jardí.
Les ratxes de vent moderades-fortes (60-70km/h) i continuades dels últims dos dies han propiciat que el pi en questió, el més gran de la parcel·la del costat, es partís pràcticament des de la soca. La seva copa, completament lliure de fulles (portava sec aproximadament dos anys) ha anat a parar justament sobre l'escala de fusta.
I ésclar, ha trencat tot el que ha tocat. Les principals destrosses han estat:
- Partició completa d'un arboç d'uns 30 anys, quedant només 10cm de soca.
- Trencament d'una branca inferior de grans dimensions del roure de dalt, la qual medía uns sis metres.
- Doblegament d'un llorer d'uns 4 metres d'altura, el qual sembla que el podrem recuperar a causa de la felxibilitat pròpia de l'espècie.
- Doblegament dels roures joves (els que han quedat), d'uns 2-4m.
- Arrassament de tota la vegetació baixa entre l'escala i la valla de separació (esbarzers, menta borda, petits roures...)
Un desastre. Obviament hem trucat als propietaris de la parcel·la del costat, i ens han assegurat que demà retirarien el pi, i que tallarien els més de 5 pins que resten secs i amenaçen de caure a la propera ventada. És una pena, nosaltres l'últim que hauriem destitjat és fer tallar els arbres de les poques parcel·les que queden verdes, però si deixem els secs, acabarien per destrossar tota la part esquerra del jardí.
El culpable de tot això, a més de la tala d'un roure que era pràcticament dins del jardí, ha estat la mala gestió de l'ajuntament.
Fa un dos anys es vàren fer unes obres a causa de que la tubería d'aigues residuals que passa per la parcel·la del costat tenía una fissura i deixava anar aigua. I al canviar-la, no van tenir cap mena de mesura; tallant el roure que hem comentat i tallant algunes arrels dels pins i roures més propers. Els roures (el roure de dalt) van patir una crisi, però a la primavera seguent es van recuperar. En canvi, els pins al ser molt més succeptibles a la pèrdua de les arrels, van morir a l'instant. Des d'aquell moment, aquests pins han anat perdent fulla i consistència, fins que avui ha arribat l'inevitable; la caiguda del primer.
Documents gràfics:
El dia ha estat fresc (1ºC-14ºC), i perquè no dir-ho, desgraciadament el dia més fred d'aquesta tardor. Encara no ha glaçat cap vegada; fet insòlit.
Amb tot, pocs ocells hem pogut observar. L'observació s'ha delimitat a la primera hora i mitjà de llum, abans que vinguéssin els propietaris de la rebundant parcel·la del costat.
Comentar que els ocells més comuns utilitzaven amb asiduitat les branques seques de pi caigut, situades just a sobre de les escales de fusta. Allà picotejaven els cacahuets o esperaven l'oportunitat de baixar a les menjadores.
- Les mallerengues caboneres segueixen prou abundants, tot i que menys que en anteriors setmanes.
- Uns quants exemplars de mallerenga blava ens visiten. Són les més oportunistes i aprofiten qualsevol descuit de les dominants per agafar alguna cosa de les menjadores.
- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos contínuament. Al posar-lis menjar, com ens tenen acostumats, s'han aproximat a 1m de nosaltres, amb una confiança increíble.
- La mallerenga petita, vista a principis de tardor, s'ha tornat a sentir per les parcel·les dels costat, i al pi del jardí.
- Un grup poc nombrós de mallerengues petites ha creuat el jardí avançat al migdia.
- El raspinell comú segueix fent la seva ruta pel jardí, cantant a primera hora del matí.
- Un parell de caderneres, han estat volant i fent parades entre els arboços, suposem que buscant les ja inexistents; cireretes d'arboç. La visita de grupets de caderneres s'està convertint en un fet habitual al jardí.
- Els pinsans comuns són prou abundants i constants (mínim 25 exemplars). A primera hora del matí, baixen en grups força nombrosos a terra de la menjadora. Després els treballs amb el pi, han fet que se'n anessin. Utilitzen bastant com a àrea de descans i d'espera les branques del pi caigut. Un parell o tres d'exemplars s'atreveixen a pujar a la menjadora plana, agafant llavors ràpidament. I ja es començen a veure les típiques escenes hivernals (que aquest any són díficils d'observar), com: els pinsans seguint als pica-soques blaus per després extreure'n els cacahuets o pipes, que aquests amaguen a l'escorça dels pins i roures...
- La parella de pica-soques blaus s'afanyen a amagar tantes pipes com poden a les escletxes de l'escorça dels arbres adults.
- Un mosquiter comú segueix visitant el jardí. Amb un comportament força confiat; rebuscant insectes en les, encara presents, fulles dels roures, mentre estàvem tallant algunes branques del pi caigut.
- Els pardals xarrecs són menys abundants que en setmanes anteriors. Les seves visites van disminuint.
- El pardal comú mascle, que ens acompanya cada dia d'hivern ens ha visitat a primera hora, abans de l'arribada dels propietaris.
- Mínim 2 merles a primera hora del matí.
- Les garses han disminuit en nombre. Creiem que amb la retirada dels pins secs, aquestes disminuiran la seva constància al jardí.
- Els tudons també no són gaire abundants. Però ésclar, amb poc més d'una hora d'observació...
- Un sol exemplar de tallarol de casquet (mascle), ha estat bastant constant al jardí.
- Els tallarols capnegres (mínim 2x), es mostren bastant actius.
- Les cotxes fumades són molt abundats per tota l'urbanització. En altres anys, ja no en quedarien.
- El pit-roig segueix al jardí.
- Els estornells vulgars molt poc abundants. En total n'haurem vist uns 5 exemplars.
A destacar l'absència de lluers, pardals de bardissa, tords... Que ens van visitar fa un mes, per desparèixer en setmanes seguents. Per tant, la conclusió més lògica és els ocells de pas d'aquestes espècies van ser puntuals a la cita de cada any, mentre que els pròpiament hivernants, sembla que no volen arribar.
I no és d'extranyar, ja que com ja portem comentant, sembla que ens hem quedat a principis-mitjans de tardor.
La temporada és, i sembla que serà; dolenta. Però les anomalíes sempre ajuden a contrastar les estadísitiques i amb elles, les conclusions que n'extreiem són més valioses e interessants. Sempre hem de mirar el cantó positiu!
Pel que fa els arbres i arbusts van avançant lentament cap a la visió hivernal. Tot i que alguns, com els roures, encara es presenten bastant verds.
Els fruiters ja estàn despullats, amb excepció d'un dels cirerers que encara aguanta algunes fulles en els extrems de les seves contades branques.
EL Ligustrum Ovalifolium mostra un color groguenc, tot i que encara té moltes fulles verdes. Les més interiors comencen a caure lentament.
Els roures, com hem dit, no mostren un ambient de tardor-hivern. Alguns d'abaix encara són totalment verds! Mentre que el de dalt comença a canviar el color de la majoria del seu fullatge, un ocre-groguenc no gaire bell.
Ocells: Pinsà comú, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga petita, Cadernera, Mosquiter comú, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Garsa, Tudó, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Cotxa fumada, Estornell vulgar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada