A principis de tardor, deiem que els ocells havien arribat d'hora. Doncs, s'han estancat en aquell nombre o han disminuit; no es veuen tords, ni pardals de bardissa, només 2 lluers (fa 3 setmanes, el primer), els pinsans no augmenten...
Però on, fins i tot, es nota més és als arbres i arbusts. Els roures estan verds, com ho estarien a principis de Novembre, el Ligustrum Ovalifolium comença a acolorir-se tímidament i els cirerers, kaki, prunera i liquidambar encara estarien ben plens de fulles sinó fos per la horrible sequera i calor que vam tenir fins a mitjans d'Octubre.
I obviament, les sargantanes en plena activitat. Els pobres rèptils ja no poden descansar.
Des l'Abril passat que la cosa no va bé, combinem moments de sequera màxima, amb moments de temperatura per sobre de la mitjana. Val a dir que portem quatre mesos i una setmana, amb temperatures per sobre la mitjana (sense cap setmana d'excepció.).
De positiu; l'observació d'un cargolet, la presència d'un rosegador arbori no identificat, abundositat de rapinyaries i menjadores amb bona activitat, de mallarengues, esclar.
Ocells
- Un cargolet ha visitat el jardí a mig-matí. Ocell que només s'havia localitzat una vegada al jardí (onada de fred del 2009-2010). Curiosament s'ha deixat veure, just quan ha passat el indesitjat gat del veí per sota la menjadora plana. Ha estat reclamant amb el característic "treeeck-treeeck", al voltant del felí, com si volgués fer-lo fora. Parant-se al roures joves, a la prunera i al Ligustrum Ovalifolium. Minuts després ha tornat a aparèixer més fugaçment.
Foto testimonial (al roure jove central):
- A primera hora tres lluers femelles o joves s'han aturat al roure gran de dalt. Un d'ells (segurament el vist fa tres setmanes) ha baixat a la menjadora plana ràpidament, un altre ha fet un sèrie d'intents per incorporar-s'hi sense èxit i l'altre ni ha baixat de les branques altes del Quercus.
- Cap a mig-matí, hi ha hagut una aturada bastant important en l'activitat dels ocells. Primer hem pensant amb els gats, però amb les bandades de tudons d'una banda a un altre, cada cop teniem més clar que es tractava d'algun rapinyaire. En poc temps un falcònid no idenitifcat ha atravessat el jardí en vol molt baix (tocant els arboços) i amb molta velocitat, probablement un xoriguer. I minuts després, un preciós aligot comú de variant fosca ha atravessat el jardí d'est a oest espantant a inumerables tudons que descansaven a la parcel·la del costat. Mai l'haviem vist tant detalladament, inclús fora del jardí!
- Mínim 2 mosquiters comuns, que han arribat, com sempre, quan el sol ja escalfava generosament el fullatge dels roures i part dels arboços. Ara s'aprofiten de la tardana floració d'aquests últims.
- Els pinsans comuns tampoc augmenten el seu nombre, però tampoc el disminueixen massa. A primera hora un grup d'uns 10-15 exemplars ha baixat al terra de les menjadores. Després durant tot el matí han anat baixant en grupets reduit o en parelles, fins que al migfia (amb noves llavors al terra), han tornat a acumular-se uns 10 exemplars. Comentar que un exemplar mascle fa diversos intents d'accedir a la menjadora plana, durant tot el matí.
La majoria d'ells joves i femelles.
- Ja només queda la parella de tallarols de casquet, que es queda any rere any amb nosaltres. Es mostren actius, alimentant-se sobretot entre les flors dels arboços i de les baies del Ligustrum Ovalifolium (que cada any en produeix més).
- Les merles segueixen amb nosaltres (mínim 3 exemplars). Gens abundants, però molt constans. Durant tot el matí al menys un exemplar era present al jardí. Sobretot alimentant-se al terra, on un exemplar s'ha professionalitzat en rebuscar entre les fulles que queden atrapades als esglaons de les escales de fusta. Els hi agraden els llocs ombrívols, com ara sota les coníferes nanes. Les hem vist menjant fruits del marfull.
- Els pardals xarrecs, han reduit el nombre i es mostren més tímids, tot i que hi ha uns quatre exemplars molt constants i confiats. Tenen la menjadora del kaki com a seu i de tant en tant van a la menjadora plana a menjar alguna llavor (en setmanes passades, ho feien constantment). Mínim 7 exemplars.
- La parella de pica-soques blaus, s'han afanyat a recollir les noves pipes. Tot i que abans de posar-les, també han visitat les menjadores de malla.
- Ja podem dir que pràcticament s'ha aturat el pas de tudons. Ara queden, el també nombrosos, hivernants de la zona. Avui al matí han estat alterats constantment per les introspeccions dels rapinyaires. Alguns exemplars paren als roures i pi d'abaix. Mínim 40 exemplars.
- Les garses també han estat molt distretes, mirant de perseguir i tenir controlats als rapinyaires. Més disperses que altres anys. Al migdia es reuneixen al pi sec de la parcel·la del costat i s'enlairen fent cercles.
- Els tallarols capnegres estan més actius del normal i reclament sovint. Diria que n'he vist més de dos (mínim 2 exemplars).
- El pit-roig es mostra més constant al jardí.
- Alguns estornells vulgars sobrevolen el jardí. Mínim 30 exemplars.
- El raspinell comú (1 exemplar), fa la seva ruta diària pels roures i el pi d'abaix.
- Les mallerengues carboneres, són més dominants i m'atrevería a dir que bastant més abundants que anys passats. Amb l'absència de lluers i altres competidors, s'ha fet les reines de les menjadores. La continuitat de les visites (cada segon) i la seva intensitat, són realment destacables per un dia de sol i mosques.
- Amb això, les mallerengues blaves i emplomallades queden a un segon plànol i és que se'ls hi fa veritablement díficl accedir a les menjadores. Els exemplars que no es rendeixen, es busquen el subsent al terra o entre les llavors.
Les emplomallades, avui més que mai, ens han demostrat la seva gran confiança. Acostant-se a menys d'un metre mentre els hi renovàvem el menjar de les menjadores.
- Un parell de gaigs visiten el jardí. Semblaven especialment interessats amb els pins de dues parcel·les cap avall.
- Dir també, que el renillar dels picots verds per les parcel·les properes ha estat constant. Els solem sentir en cada visita i cada vegada amb més intensitat.
La vegetació
Com ja hem comentat els roures segueixen verds, i és que no ha fet fred cap dia d'aquesta tardor. Les seves nombroses fulles, proporcionen un ombra que no es normal per l'època de l'any, d'aquesta manera el camp de gespa del costat quasi bé no rep la llum del sol.
El pitjor és que sembla que encara seguirà així, i és que el fred no vol arribar.
Els arboços, fa pocs dies que han començat la seva abundosa i tardana floració, cosa que aprofiten els insectívors com els tallarols, mosquiters i merles.
El kaki, la prunera i els cirerers encara no han acabat de tirar les fulles de les puntes de les branques, que són les que van quedar verdes després de la gran sequera d'aquest inici de tardor, per tant, en teoria, encara tindirien bastantes fulles sense caure.
El liquidámbar li passa un cosa semblant, les fulles que van resistir ara comencen a adquirir tocs groguencs i inclús morats. Semblant a la troanella, que després d'haver produit més fruits que cap any (cada any es supera) ara ens mostra un color groguenc en el seu fullatge interior. Més que res per la poca llum solar que li deixen passar els frondosos roures, cosa que per aquestes dates, ja no hauria de passar.
I el més interessant de tots, és la moixera de guilla, que encara va desenvolupant fulles noves després de la seva crisis estival. En ple desembre!
No sabem quant sortirem d'aquest anòmal període. Esperem que en properes setmanes poguem dir, que el clima i la natura s'han normalitzat. Però creiem que, almenys, el Desembre continuarà amb la mateixa tònica. Esperem empassar-nos les nostre paraules! Fins la próxima.
Ocells: Mosquiter comú, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Pinsà comú, Lluer, Cargolet, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Pardal xarrec, Garsa, Tudó, Gaig, Estornell vulgar, Pica-soques blau, Pit-roig, Aligot comú, Falcònid no identificat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada