Dia: 28-1-2012
Per fi, amb l'arribada dels últims dies de gener sembla que ha aparegut el fred hivernal, amb tot el que comporta; frenètica activitat a les menjadores, ocells poc comuns al jardí, arbres "pelats"...
Els ocells, com deiem, ben abundants i amb algunes visites i comportaments dignes de comentar. Un fringílid que feia 3-4 anys que no veiem al jardí, ha sovintejat les menjadores.
Primer, com ja és costum, parlem de la càmera de foto-trampeig. Però aquesta vegada amb males notícies i és que el ser rendiment no és el que esperàvem. Fa dues setmanes l'hi vam posar una targeta amb espai de sobre, per tal de solucionar el problema de pocs videos i al migdia, doncs avui ens hem emportat la sorpresa de que encara ha fet menys videos i, també al migdia, és a dir, res interessant.
El dia ha estat fred, amb temperatures fresques durant tot el dia 4-10ºC. Ambient ennuvolat, amb ruixats de curta durada.
Els dies amb el cel i cobert i una mica de pluges solen ser els més interessants, ornitilògicament parlant, al jardí.
Ocells
Com deiem ben nombrosos, constants i diversos, les menjadores bullien d'activitat.Com a grans novetats; la constància d'una parella de picots verds de forma bastant confiada i l'impressionant i extradòrdinaria visita del sit negre, un ocell propi de muntanya que feia una 3 anys que no veiem al jardí (sols una o dos cites). A part d'aquests, i no menys importants, abundantíssims i confiats pinsans comuns, pardals xarrecs, mallerengues, alguns lluers...
- Començem per l'observació amb més "transcendència"; la visita del sit negre. I no ha estat una visita testimonial.
Quan començava a clarejar el dia, poc a poc descobrint-se el cel ennuvolat amb 4,5ºC amb el constant reclam del pit-roig que ja investigava les menjadores, un fringíl·lid de dimensions bastant considerables baixa directament al terra de la menjadora plana. Sense despuntar el dia, directe al terra i solitari, no concordava ni amb pinsà, ni pardal ni res comú i, efectivament, amb un enfoc desesperat dels prismàtics entre els vidres encara entelats de l'habitació, d'aquells que fas maleint la possiblitat de que se'n vagi just en aquell moment. Efectivament, es tractava d'un sit negre menjant tranquilament i amb més confiança que molts dels asídus al jardí. Però l'observació no va quedar aquí, a mig matí, ja amb el terra fracit de pinsans i pardals xarrecs, tornà a aparèixer aturant-se al roure petit de dalt i baixant ràpidament a rebuscar alguna llavor entre la multitud, fins que un gat l'espanta. I això, encara no és tot, i és que ja en ple migdia després d'haver reomplert les menjadores i d'haver esparcit llavors pels voltants, amb els grupets de pinsans comuns i pardals xarrecs més atrevits tastant-les havent baixat just al veure'ns entrar a casa, el sit negre torna a aparèixer fent fora pinsans i pardals propers a ell.
Pels comportament de l'ocell, podem arribar a la clara conclusió que ja porta dies visitant el jardí, ja que es troba s'hi troba cómode i sap on trobar el menjar.
El sit negre al nostre país el solem trobar per sobre dels 1000m, si bé és cert que a l'hivern sol baixar d'altitud per buscar menjar. Normlament, però, no baixa fins les valls i si ho fa gairebé sempre en conreus. No forma grups nombrosos, casi bé sempre el trobarem en grups petits o solitari.
L'exemplar segurament vingui de les cotes altes del Monsteny, tot i que podria provenir de més amunt; Prepirineu... o fins i tot de més lluny. Però sembla menys probable.
- També molt destacable la visita de dos picots verds, però no fugaç com ens tenen acostumats sinó que d'una forma increiblement confiada, una imatge d'aquelles que costa de veure inclús a les montanyes menys poblades.
Ja els sentiem de bon matí, els seus renillars característics estaven ben aprop. Poc després de començar a ploure d'una forma moderada amb uns 6ºC ben freds, el renillar ja ressonava per la casa, el pícid havia de ser ben aprop, i amb un cop de vista a tots els troncs del jardí veiem un exemplar situat just al centre del roure gran d'abaix. L'exemplar s'hi està allà durant, literalment, 15-20 minuts netejant-se les plomes o simplement restant inmòvil i, és clar, aportant-nos una imatge espectacular. Mentres, un altre exemplar atravessa el jardí per anar a parar als pins de la parcel·la del costat.
- Un astor ha atravessat el jardí de sud a nord a una altura mitjà, provocant el pànic de tots els ocells que restaven al jardí i el vol de diversos bàndols de tudons. Les seves passades s'estàn convertint en un fet habitual.
- Un exemplar de mosquiter comú encara volta el jardí, tot i que avui ja tenía diverses dificultats en trobar menjar. Rebuscava entre les fulles marscencents dels roures i, menys, entre les dels arboços.
- Mínim dos raspinells comuns molt actius i constants. Passen gran part del matí entre les escorçes dels roures adults.
- Mínim 2 exemplars de gafarró passen pel jardí. Se'ls sent cantar, sense dubte, massa d'hora (sobretot aquest any).
- Tres exemplars de cadernera passen de sud a nord en vol baix.
- Els pinsans comuns són molt abundants (mínim 30 exemplars) i més constants que mai. Dos exemplars segueixen acostumats a la menjadora i els altres formen autèntiques masses de color al terra del voltant de les menjadores. S'ha de dir que al principi, quan ja no quedava cap llavor, eren molt poc abundants, però en el moment que les han descobert de nou han tornat a acumular-se.
Només entrar a casa, baixen a l'instant.
- Mínim 4 lluers (un mascle i tres femelles), que han visitat el jardí cap a les 9:30.
- La parella resident de tallarol capnegre segueix voltant el jardí.
- Segueix el tallarol de casquet mascle que porta tot l'hivern amb nosaltres. Avui, amb el fred, ha deixat de banda la alimentació insectívora, l'hem vist alimentant-se de les blavoses baies de la conífera nana (serveixen d'alimentació a tallarols i túrdids als dies que és més díficil trobar aliment) i també d'unes baies vermelles produides per unes desonegudes plantes de poc més de 20cm d'altura.
Comentar també que s'ha vist un exemplar femella alimentant-se, a la parcel·la del costat de les baies vermelles d'un arbust del qual no sé el nom.
- Mínim 4 merles, molt actives pels roures d'abaix.
- Hem localitzat un exemplar de tord comú entre els arboços a mig matí.
- Les mallerengues blaves ara, son més abundants que en tot l'hivern, els hi encanten les boles de greix i pipes que els hi posem quan arriba el fred.
- Com ja sabeu, aquest és l'hivern de les mallerengues carboneres. Són molt abundants (més que mai), no cal dir que en cap moment n'hi ha menys de 5 exemplars al jardí.
- Les mallerengues emplomallades també són prou abundants i molt constants.
- Un grupet de mallerengues cua-llargues (uns 10 exemplars), han passat al matí, ja cap al migdia.
- Les garses sovint es veuen encuriosides per l'activitat de les menjadores. Avui, un exemplar s'ha emportat alguns cacahuets que haviem tirat al terra pels que no s'atraveixen a accedir a la menjadora.
- Els tudons són bastant abundants per les dates. Es sent el seu "cant", però no tant com fa dues setmanes. Alguns exemplars s'aturen als roures del jardí i s'hi passen molta estona.
- Avui, almenys un gaig, ha estat bastant constant als roures del jardí.
- La parella de pica-soques blaus segueix com sempre. Observem que un exemplar entra a la caixa-niu on cada any hi crien.
- El pit-roig s'ha mostrat molt confiat. Li han encantat a les boles de greix. Quan hem sortit a omplir les menjadores hem observat com s'alimentava de les baies dels marfulls a tant sols 4m de nosaltres. Aquests marfulls queden just al costat de la casa i, per tant, no els veiem des de la finestra, però sembla que tenen bastant èxit ja que hi ha la majoria de les seves baies estan arrencades.
- Els estornells vulgars són ben presents al jardí. S'aturen sovint a les capçades dels roures.
- Mínim 25 pardals xarrecs. Abundatíssims. De tant en tant baixen amb grups de 15-20 exemplars al terra de la menjadora plana, de tant que remouen deixen les restes típiques dels porcs sengalrs, però és clar, en mida petita.
- Mínim 2 pardals comuns (femella i mascle) són bastant constants al jardí.
- Una cuereta torrentera ha atravessat el jardí de nord a sud en vol baix.
La vegetació
Els arbres i arbusts, en general, mostren un aspecte hivernal.
Els roures, a causa de que aquest any han tardat més en "caducar" les fulles, encara es pot veure alguna verdosa, però l'aspecte general és hivernal i, per tant, "pelats".
La troanella ja ha deixat anar totes les fulles de l'interior i només li queden algunes acolorides fulletes als extrems de les seves allargades branques.
Destacar que alguns arboços encara tenen algunes flors. Fet excepcional. També comentar l'èxit de les baies dels marfulls (la majoria estan arrencades) i s'ha vist el pit-roig arrencant-ne alguna i també la funció de les baies de la conífera nana, de la qual aquest matí s'alimentava el tallarol de casquet mascle.
Poca cosa més comentar, per últim dir que el kaki fa molt mal aspecte, ja veurem.
Ocells: Sit negre, Picot verd, Astor, Mosquiter comú, Raspinell comú, Gafarró, Cadernera, Pinsà comú, Lluer, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Tord comú, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Pit-roig, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Cuereta torrentera
PD: Tenia fotos del sit negre i del picot verd, però les hem borrat per error.
dilluns, 6 de febrer del 2012
dijous, 19 de gener del 2012
Anem cap a l'hivern. Algunes novetats més.
Doncs si, tot just fa una setmana que han començat les temperatures una mica més fredes i, per tant, més apropiades a l'època.
Avui, també tenim algunes novetats "materials" en forma de dos arbres (els quals explicàrem més avall) i dels primers videos de la càmera de fototrampeig. Per altre banda, també destacar que les menjadores segueixen amb bastanta/molta activitat i comentar que les especies d'ocells i el comportament d'elles porten records d'anys anteriors, quan els lluers i altres ocells no havien descobert les menjadores, i aquestes eren regnades per les mallerengues i els pardals xarrecs (com aquest any). Tot i que els pinsans comuns segueixen abundants, no ho són tant cam fa dues setmanes i destacar, també, com a titular l'absència del pardal de bardissa des de fa dos mesos, des del principi de les menjadores ens havía acompanyat casi ve cada dia d'hivern.
Ara en parlàrem de tot.
Avui, com fa dues setmanes, començarem parlant de la càmera de fototrampeig, fet que es farà habitual durant el que resta de la temporada de menjadores.
Fa dues setmanes explicàvem com l'haviem instal·lat (per veure-ho aneu al post anterior), però se'ns va oblidar de penjar alguns documents gràfics. Aquí els teniu:
I ara si, obviament, ja tenim els primers resultats. Realment un desig complert veure com funcionen les menjadores mentre no hi som al jardí. Tot i així hi ha alguns "peròs", al ser el primer cop que l'accionem vam creure que amb 2 GB n'hi hauria prou i no ha estat, ni molt menys, així. La pobre només ha pogut fer 84 videos, però en comptes de fer-los tots els primers dos dies, sembla que ha seleccionat fer els videos al migdia, tenim uns cinc videos diaris i la majoria d'ells entre les 13-16 hores.
Esperem que amb la nova targeta de 16 GB, no tinguem aquest problema i poguem veure videos fora del migdia, que és l'hora de menys activitat de les menjadores.
I per fi, els resultats. Al ser al migdia i pocs videos la possiblitat d'agafar "coses" que no fossin mallerengues era bastant reduida, tot i això hem pogut veure alguna visita de lluer, pardal xarrec i pinsà comú, res fora del normal. Això si, l'activitat incessant durant tots els dies i hem pogut observar com el menjar s'acaba bastant ràpidament. Les pipes han durat tant sols tres dies i les menjadores de malla s'han acabat just el dia abans que hi arribéssim, i això que aquesta vegada tant sols les hem deixat dotze dies funcionant.
Alguns exemples:
Ocells: Bruel, Raspinell comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Tudó, Gaig, Garsa, Cotxa fumada, Pit-roig, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pinsà comú, Lluer, Merla, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tòrtora turca
Avui, també tenim algunes novetats "materials" en forma de dos arbres (els quals explicàrem més avall) i dels primers videos de la càmera de fototrampeig. Per altre banda, també destacar que les menjadores segueixen amb bastanta/molta activitat i comentar que les especies d'ocells i el comportament d'elles porten records d'anys anteriors, quan els lluers i altres ocells no havien descobert les menjadores, i aquestes eren regnades per les mallerengues i els pardals xarrecs (com aquest any). Tot i que els pinsans comuns segueixen abundants, no ho són tant cam fa dues setmanes i destacar, també, com a titular l'absència del pardal de bardissa des de fa dos mesos, des del principi de les menjadores ens havía acompanyat casi ve cada dia d'hivern.
Ara en parlàrem de tot.
Avui, com fa dues setmanes, començarem parlant de la càmera de fototrampeig, fet que es farà habitual durant el que resta de la temporada de menjadores.
Fa dues setmanes explicàvem com l'haviem instal·lat (per veure-ho aneu al post anterior), però se'ns va oblidar de penjar alguns documents gràfics. Aquí els teniu:
I ara si, obviament, ja tenim els primers resultats. Realment un desig complert veure com funcionen les menjadores mentre no hi som al jardí. Tot i així hi ha alguns "peròs", al ser el primer cop que l'accionem vam creure que amb 2 GB n'hi hauria prou i no ha estat, ni molt menys, així. La pobre només ha pogut fer 84 videos, però en comptes de fer-los tots els primers dos dies, sembla que ha seleccionat fer els videos al migdia, tenim uns cinc videos diaris i la majoria d'ells entre les 13-16 hores.
Esperem que amb la nova targeta de 16 GB, no tinguem aquest problema i poguem veure videos fora del migdia, que és l'hora de menys activitat de les menjadores.
I per fi, els resultats. Al ser al migdia i pocs videos la possiblitat d'agafar "coses" que no fossin mallerengues era bastant reduida, tot i això hem pogut veure alguna visita de lluer, pardal xarrec i pinsà comú, res fora del normal. Això si, l'activitat incessant durant tots els dies i hem pogut observar com el menjar s'acaba bastant ràpidament. Les pipes han durat tant sols tres dies i les menjadores de malla s'han acabat just el dia abans que hi arribéssim, i això que aquesta vegada tant sols les hem deixat dotze dies funcionant.
Alguns exemples:
Aquest primer és del dia 6-1-2012. Veiem mallerengues carboneres i una mallerenga emplomallada. Les pipes ja s'havien acabat.
Aquest del dia, ens mostra l'acitivtat incessant de les mallerengues carboneres.
I, per últim, que costen molt de penjar. La visita d'un lluer mascle, atipant-se de llavors gramínies.
Dir abans d'entrar a l'apartat dels ocells vistos durant la jornada, que el dia ha estat bastant fresc/fred amb -1ºC de mínima i 12ºC de màxima i ennuvolat per núvols baixos fins les 11:00.
Com ja hem dit les menjadores segueixen en plena forma. Abundositat de pardals xarrecs, pinsans comuns i mallerengues carboneres, visites de 2-3 lluers... En realitat, molt semblant a fa dues setmanes però amb alguns matissos.
- Mallerengues carboneres abundants, sobretot després de posar-lis noves pipes i cacahuets. Es comencen a veure els primers comportaments territorials, amb varis mascles perseguint-se
- Les mallerengues emplomallades, també molt constants, amb constància durant tot el matí.
- Les mallerengues blaves prou distants, tot i que hi ha una parella que sembla que s'espavila prou bé entre la multitud d'especies "més fortes" de les menjadores. Aquest any els hi toca ser més oportunes que mai.
- El tallarol de casquet mascle que porta ja bastant temps entre nosaltres, segueix igual de constant i solitari que fa dues setmanes. Es passa gran part del matí al jardí i, encuriosit per la gran activitat de pardals i pinsans sota les menjadores, de tant en tant, s'atura a la gespa i s'ho mira des de lluny.
- Dos tallarols capnegres segueixen les seves rutes diàries.
- El pit-roig avui, ha estat molt actiu, parant-se sovint sota i sobre les menjadores i, fins i tot, cantant al migdia.
- Els que també ja "canten" o més aviat parrupeijen són els tudons. Durant tot el matí han estat demostrant el seu avançat zel, i inclús amb els típics vols primaverals (enlairar-se i deixar-se caure). Tot i això encara es veuen grans bandades, de fins a 35 exemplars per la vall, avui els trets eren omnipresents durant tot el matí...
Un exemplar s'ha aturat forces vegades al pi del jardí i hi ha cantat constantment, a veure si aquesta primavera tornen a criar-hi. De fet, els he vist molt més actius per la urbanització, el nombre ha pujat clarament respecte a l'anterior visita.
- Els pica-soques blaus vénen en parella i espanten tots els ocells que poden de les menjadores. A veure com els hi afecta la caiguda del pi i la inminent tala dels pins secs, de cara a la nidificació a la caixa-niu de l'any passat (situada a la parcel·la del costat).
- Un sol bruel ha estat caçant a les fulles seques dels roures d'abaix.
- Com a mínim dos raspinells comuns, han estat constants al jardí i cantant a primera hora del matí.
- Una cotxa fumada femella, atreta per l'activitat de les menjadores s'ha aturat a les branques baixes dels roures d'abaix i, de seguida, el pit-roig l'ha fet fora, perseguint-la fins ben lluny.
- Un exemplar de gaig ha passat pels roures del jardí.
- Els pinsans comuns segueixen molt abundants, però més dispersos i potser una mica menys nombrosos que fa dues setmanes, tot i així les seves visites al terra de les menjadores són més que constants durant tot el matí, un pocs exemplars (com a molt dos aquesta vegada) s'atreveixen a pujar a la menjadora plana (sobretot una femella que hi va constantment i inclús l'hem "pillada" amb el fototrampeig). Mínim 30 exemplars.
- Els que si que han augmentat en nombre són els pardals xarrecs (mínim 20 exemplars), feia temps que no se'n veien tants. La majoria es limiten a rebuscar llavors pel terra, però diversos exemplars estàn acostumats a les menjadores de malla i, inclús a la menjadora plana (n'he vist fins a cinc menjant junts, a sobre).
Recorda a anys anteriors, i vet aquí la importància o els efectes que tenen els lluers quan l'hivern és fred; desallotjen a gran multitud de les especies que són sempre presents o, normalment, les fan baixar dràsticament en nombre.
- La parella de pardals comuns de cada hivern, segueix constat. El mascle es pot diferenciar molt bé pel seu aspecte deteriorat; colors no gaire ben definits.
- Entre dos i tres lluers (un mascle i una femella, com a mínim), han visitat al llarg del matí les menjadores. Sobretot i extranyament rebuscant pel terra, tot i que com a mínim dos han pujat a la menjadora plana. No creiem que augmentin en nombre, ja queda poc hivern. A destacar, que quan marxàvem els sentiem cantar des dels arbres del jardí i de la parcel·la del costat, esperant a que deixessim les menjadores tranquiles. Recordar que els lluers, cada any canten a partir de mitjans de gener o inicis de febrer al jardí, no és un fet extrany.
- Mínim tres exemplars de merla (un mascle i dues femelles), amb algunes persecucions a primera hora del matí. L'exemplar mascle és bastant constant i s'atura sovint als roures d'abaix, inclús s'ha acostat a les menjadores, però al intuir la meva presència a travès de la finestra, ha tornat a la frondositat dels llorers i arboços.
- Diversos estornells vulgars sobrevolen el jardí, així com també diverses tòrtores turques, que també comencen a entrar en zel (com els tudons).
Entrant al tema de la vegetació, els clars titulars són els dos nou-vinguts; un auró argentat altíssim (d'uns 5m) i un auró blanc, també de dimensions considerables.
I és que amb l'excusa del pi caigut, prenent-nos-ho bé, hem aprofitat per afegir algunes especies que donguin més varietat al jardí i, perquè no, uns magnífics cromatismes tardorencs. Ara falta que s'ajoquin bé a la nova terra, i és que tenien les arrels molt comprimides i enllaçades...
Els nou-vinguts. Auró argentat i auró blanc, respectivament
Zona "pelada" a causa de la caiguda del pi. Juntament amb els roures de dalt hi hem posat l'auró blanc (Acer campestre), i un mica més a baix el cirerer Van (Prunus avium "Van"), formant una zona d'arbres autòctons. Més a baix trobem els dos grans americans; el nou auró blanc i el liquidambar, que esperem que en propers anys ens deleitin amb uns colors magnífics amb l'arribada de la tardor. I ja en la zona, d'abaix al costat del "bosquet" d'aboços i llorers tenim els ja coneguts; cirerers "Burlat" i la moixera de guilla.
Esperem que al llarg dels anys aquestes zones "pelades" a causa de la caiguda o tala d'arbres tornin a ser ben frondoses, i és que ja no ens que més lloc per plantar.
En la foto en si, observem el tronc de l'auró blanc i s'intueixen el troncs del nou cirerer i de l'auró blanc, respectivament.
Per altre banda, tot just ara els roures i el Ligostrum Ovalifolium donen un aspecte més hivernal (més tard que mai). Els roures ja tenen la majoria de fulles cremades i cauen en grans quantitats al mínim cop de vent. I el Ligustrum Ovalifolium, més ben dit diriem que té un aspecte tardorenc, amb uns colors càlids ben destacables, aquest any tot just quan perdi les fulles tornarà a brotar...
Els cirerers ja tenen els brots ben grans, tot i que encara trigaran en obrir-los. El liquidambar es troba en ple somni hivernal, se li va trencar una branca apical amb la caiguda del pi. La moixera de guilla també ha perdut les fulles i en algunes branques (poques) se lo veuen brots prou grans. L'avellaner també ens mostra uns brots bastant grans, així com el Prunus salicina, que per ara no li identifiquem cap brot floral, és a dir, que probablement no floreix a causa de la crisis de sequera patida a final d'estiu- inicis de tardor.
Unes fotos variades, per veure la situació general:
Liquidambar en ple somni hivernal. Esperem que broti amb ganes a la, ja propera, primavera.
Un dels cirerers "Burlat", també en ple somni hivernal.
Moixera de guilla, totalment desputllada, perfi.
L'auró negundo un dels grans veterans del jardí. El primer que resta sense fulles, normalment a l'Octubre.
Vista del roure més alt del jardí, envoltat de bons exemplars amb les capçades més baixes. S'intueix que ja començen a quedar nus.
Acumulacions de fulles dels roures.
La troanella que vesteix uns colors impressionants, però bastant més tard del que tocaría.
Detall d'algunes de les seves fulles (de la troanella).
Ocells: Bruel, Raspinell comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Tudó, Gaig, Garsa, Cotxa fumada, Pit-roig, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pinsà comú, Lluer, Merla, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tòrtora turca
dimarts, 3 de gener del 2012
Novetats i canvis. El fred no arriba.
Dia: 2-1-2012
Dia marcat per temperatures bastant benignes (1ºC-16ºC), amb pas d'alguns núvols a primera hora del matí.
Després del desastre de fa dues setmanes, avui podem dir que tot estava molt millor. I és que l'activitat dels ocells a les menjadores ha estat bastant bona; amb una gran abundositat i constància de pinsans i alguna novetat, com per exemple, dos lluers.
A més, hem afegit al jardí dues coses ben diferents que ens seràn ben útils en un futur inmeditat; una càmara de fototrampeig i un cirerer "Van".
Comentar també com a destacable, el desbrossament dels matolls i mates que han fet al emportar-se el pi caigut fa dues setmanes. Deixant-nos uns quants metres quadrats de terreny pelat, que això si, aprofitarem per plantar tres grans habitants nous del jardí (un d'ells, el cirerer plantat avui).
Per altre banda, dir que la temporada segueix ben suau i el fred no té ganes d'arribar. Anem com a mínim un mes enraderits.
Comencem explicant els detalls de la càmera de fototrampeig, que com ja us podeu imaginar ha estat fruit de les despeses del Nadal.
La càmera pot fer tant fotos com videos, els videos sempre duren 15 segons. Normalment aquestes càmeres es posen per a mamífers en llocs apartats i poc transistats i a la mínima que detecten un moviment fan un video o una foto, segons desitjis. En canvi, nosaltres al ambientar-la a la menjadora plana hem hagut de configurar-la per tal de que funcioni cada un cert temps, ja que si no estaria tot el dia gravant o fent milers de fotos (l'activitat de la menjadora no és gaire esporàdica). Per tant, hem optat per configurar-la per tal de que facio videos de 15 segons cada 15 minuts, com que normalment pujem cada dues setmanes, si fem el càlcul surten dues hores de gravació per cada visita. De totes maneres, això no és definitiu i de ben segur que ho prefilarem en seguents setmanes.
Comentar que la càmera funciona gràcies a un control que se'ns dóna al comprar-la, si no és té aquest no es pot fer funcionar.
L'hem posada a davant de la menjadora subjectada a una branca de pi sec que hem plantat al terra, que alhora subjecta la menjadora de malla que abans estava situada al kaki.
Si tot va bé, en el proper posarem uns quants dels videos resultants. A veure si "pillem" alguna especie nova que s'amaga quan visitem al jardí!
Això si, després de fer tot el muntatge als ocells els hi constava més entrar a la menjadora, però segur que serà questió de dies que es tornin a acostumar.
Ocells:
Destacar l'abundositat de pinsans comuns, l'aparició de dos lluers, el cant de la mallerenga petita en parcel·les próximes i, en general, la forta activtat a les menjadores.
- Els pinsans comuns (mínim 40 exemplars) han estat molt abundants. Presents durant tot el matí, amb continuades baixades al terra de les menjadores, inclús 3-4 exemplars han après que aturar-se dalt de la menjadora surt més a compte que rebuscar l'aliment entre la gespa (fotos). La seva activitat ha estat sorprenent i la seva confiança va en augment, poc després d'haver sortit, al tornar entrar, uns pocs exemplars han tornat a baixar al terra ràpidament.
Venen en grups de 4-5, normalment parant-se a les branques altes del roure de dalt.
Fotos:
- 2-4 lluers han visitat el jardí. Recordem que feia setmanes que no se'ls veia. Amb les primeres glaçades sembla que alguns s'han animat a baixar al jardí. Hi havia un exemplar mascle i, creiem, que dues femelles. El mascle ens ha visitat a primera hora del matí, visitant tant les menjadores de malla, la menjadora plana i el terra amb els pinsans, les mallerengues el feien fora contínuadament. Les femelles ens han visitat durant la resta del matí, sempre en solitari, i també bastant acostumades a tot tipus de menjadora.
Foto testimonial d'una femella a la menjadora plana:
- Un bruel solitari ha estat caçant entre els arboços. Normalment, al gener, no se'n veuen pel jardí.
- Un exemplar de mosquiter comú, segueix alimentant-se en les encara presents fulles dels roures. Sempre arriba, quan el sol ja comença a escalfar, aproximadament a les 10:30.
- Segueix el tallarol de casquet mascle, també solitari, que portem veient de fa setmanes. L'any passat vam tenir una parella durant tot l'hivern sedimentada al jardí, aquest any a la femella no se la veu.
L'exemplar en questio es passa el matí entre el brancatge dels arboços i dels roures.
- Dos raspinells comuns han estat ben actius entre els roures i el pi del jardí. He observat que un pinsà semblava extranyar-li la presència d'un dels exemplars i s'ha espantat quan se li ha aproximat.
- Només hem vist un exemplar de merla, que ha sortit dels arboços a primera hora del matí.
- La parella de pica-soques blaus segueix ben activa. Avui ens han visitat varies vegades abans de posar-lis les pipes, fent fora a tot tipus d'ocells (inclús als pardals xarrecs), de la menjadora on s'aturen o inclús de diverses menjadores, per tant, amb comportament dominant.
- El pit-roig està ben sedimentat al jardí. Avui ens ha deleitat amb uns quants banys de sol (moviment de les ales i estirament del cap) a les branques seques dels roures que captaven els primers raigs de sol.
- Les mallerengues carboneres són abundants i constants, les emplomallades també segueixen molt constants al jardí ( a diferència d'altres anys, que en aquestes dates se les veu poc, més que res per l'abundositat d'altres ocells, sobretot dels lluers) i les blaves són més aviat poc abundants però bastant constants, ja que tenen poques oportunitats per accedir a les menjadores.
- Els pardals xarrecs han reduit el seu nombre en relació amb fa dues setmanes.
- Algunes bandades de tudons (mínim 40 exemplars), són aixecades a causa d'un rapinyaire no identificat, però amb tots els números de ser l'astor, que ja es va deixar veure en setmanes passades.
V.no
Ocells: Pinsà comú, Lluer, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pica-soques blau, Raspinelll comú, Bruel, Mosquiter comú, Merla, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Pardal xarrec, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Rapinyaire no identificat, Estornell vulgar
Dia marcat per temperatures bastant benignes (1ºC-16ºC), amb pas d'alguns núvols a primera hora del matí.
Després del desastre de fa dues setmanes, avui podem dir que tot estava molt millor. I és que l'activitat dels ocells a les menjadores ha estat bastant bona; amb una gran abundositat i constància de pinsans i alguna novetat, com per exemple, dos lluers.
A més, hem afegit al jardí dues coses ben diferents que ens seràn ben útils en un futur inmeditat; una càmara de fototrampeig i un cirerer "Van".
Comentar també com a destacable, el desbrossament dels matolls i mates que han fet al emportar-se el pi caigut fa dues setmanes. Deixant-nos uns quants metres quadrats de terreny pelat, que això si, aprofitarem per plantar tres grans habitants nous del jardí (un d'ells, el cirerer plantat avui).
Per altre banda, dir que la temporada segueix ben suau i el fred no té ganes d'arribar. Anem com a mínim un mes enraderits.
Comencem explicant els detalls de la càmera de fototrampeig, que com ja us podeu imaginar ha estat fruit de les despeses del Nadal.
La càmera pot fer tant fotos com videos, els videos sempre duren 15 segons. Normalment aquestes càmeres es posen per a mamífers en llocs apartats i poc transistats i a la mínima que detecten un moviment fan un video o una foto, segons desitjis. En canvi, nosaltres al ambientar-la a la menjadora plana hem hagut de configurar-la per tal de que funcioni cada un cert temps, ja que si no estaria tot el dia gravant o fent milers de fotos (l'activitat de la menjadora no és gaire esporàdica). Per tant, hem optat per configurar-la per tal de que facio videos de 15 segons cada 15 minuts, com que normalment pujem cada dues setmanes, si fem el càlcul surten dues hores de gravació per cada visita. De totes maneres, això no és definitiu i de ben segur que ho prefilarem en seguents setmanes.
Comentar que la càmera funciona gràcies a un control que se'ns dóna al comprar-la, si no és té aquest no es pot fer funcionar.
L'hem posada a davant de la menjadora subjectada a una branca de pi sec que hem plantat al terra, que alhora subjecta la menjadora de malla que abans estava situada al kaki.
Si tot va bé, en el proper posarem uns quants dels videos resultants. A veure si "pillem" alguna especie nova que s'amaga quan visitem al jardí!
Això si, després de fer tot el muntatge als ocells els hi constava més entrar a la menjadora, però segur que serà questió de dies que es tornin a acostumar.
Ocells:
Destacar l'abundositat de pinsans comuns, l'aparició de dos lluers, el cant de la mallerenga petita en parcel·les próximes i, en general, la forta activtat a les menjadores.
Pardals xarrecs, un dels lluers femella, pinsà femella i mascle (primera i segona foto, respectivament) i mallerengues carboneres.
Venen en grups de 4-5, normalment parant-se a les branques altes del roure de dalt.
Fotos:
- 2-4 lluers han visitat el jardí. Recordem que feia setmanes que no se'ls veia. Amb les primeres glaçades sembla que alguns s'han animat a baixar al jardí. Hi havia un exemplar mascle i, creiem, que dues femelles. El mascle ens ha visitat a primera hora del matí, visitant tant les menjadores de malla, la menjadora plana i el terra amb els pinsans, les mallerengues el feien fora contínuadament. Les femelles ens han visitat durant la resta del matí, sempre en solitari, i també bastant acostumades a tot tipus de menjadora.
Foto testimonial d'una femella a la menjadora plana:
- Un bruel solitari ha estat caçant entre els arboços. Normalment, al gener, no se'n veuen pel jardí.
- Un exemplar de mosquiter comú, segueix alimentant-se en les encara presents fulles dels roures. Sempre arriba, quan el sol ja comença a escalfar, aproximadament a les 10:30.
- Segueix el tallarol de casquet mascle, també solitari, que portem veient de fa setmanes. L'any passat vam tenir una parella durant tot l'hivern sedimentada al jardí, aquest any a la femella no se la veu.
L'exemplar en questio es passa el matí entre el brancatge dels arboços i dels roures.
- Dos raspinells comuns han estat ben actius entre els roures i el pi del jardí. He observat que un pinsà semblava extranyar-li la presència d'un dels exemplars i s'ha espantat quan se li ha aproximat.
- Només hem vist un exemplar de merla, que ha sortit dels arboços a primera hora del matí.
- La parella de pica-soques blaus segueix ben activa. Avui ens han visitat varies vegades abans de posar-lis les pipes, fent fora a tot tipus d'ocells (inclús als pardals xarrecs), de la menjadora on s'aturen o inclús de diverses menjadores, per tant, amb comportament dominant.
- El pit-roig està ben sedimentat al jardí. Avui ens ha deleitat amb uns quants banys de sol (moviment de les ales i estirament del cap) a les branques seques dels roures que captaven els primers raigs de sol.
- Les mallerengues carboneres són abundants i constants, les emplomallades també segueixen molt constants al jardí ( a diferència d'altres anys, que en aquestes dates se les veu poc, més que res per l'abundositat d'altres ocells, sobretot dels lluers) i les blaves són més aviat poc abundants però bastant constants, ja que tenen poques oportunitats per accedir a les menjadores.
- Els pardals xarrecs han reduit el seu nombre en relació amb fa dues setmanes.
- Algunes bandades de tudons (mínim 40 exemplars), són aixecades a causa d'un rapinyaire no identificat, però amb tots els números de ser l'astor, que ja es va deixar veure en setmanes passades.
V.no
Ocells: Pinsà comú, Lluer, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pica-soques blau, Raspinelll comú, Bruel, Mosquiter comú, Merla, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Pardal xarrec, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Rapinyaire no identificat, Estornell vulgar
diumenge, 18 de desembre del 2011
Males notícies
Dia: 18-12-2011
Aquesta temporada de tardor-hivern, està sent una mal període pel jardí. Nombroses causes l'han propiciat:
1. Sequera i calor extrema durant agost-setembre-octubre. Consequencies: Arbres amb mal aspecte, inclús perdent la totalitat de les fulles.
2. Temperatures per sobre de la mitjana durant agost-setembre-octubre-novembre-desembre. Consequencies: Absència d'algunes espècies d'ocells, arbres caducifolis que no tiren les fulles i recursos naturals abundants i, per tant, visita de les menjadores innecessària.
3. Ocells "poc abundants" amb visites esporàdiques d'ocells purament hivernals com els lluers, pardals de bardissa i tords. Curiosament al iniciar el Novembre, aproximadament, o inclús abans, vam veure arribar les tres especies nombrades amb visites fins i tot tempraneres, actualment ja no se'ls veu.
4. I per rematar-ho, amb les ventades dels últims dies ha caigut un pi de grans dimensions de la parcel·la del costat a la part esquerra del jardí, just sobre l'escala. Provocant destrosses en alguns arbusts/arbres.
Doncs això, sense dubte, la gran notícia del dia, ha estat trobar-nos un pi d'uns 20m d'altura i un gran diàmetre de tronc sobre la part esquerra del jardí.
Les ratxes de vent moderades-fortes (60-70km/h) i continuades dels últims dos dies han propiciat que el pi en questió, el més gran de la parcel·la del costat, es partís pràcticament des de la soca. La seva copa, completament lliure de fulles (portava sec aproximadament dos anys) ha anat a parar justament sobre l'escala de fusta.
I ésclar, ha trencat tot el que ha tocat. Les principals destrosses han estat:
- Partició completa d'un arboç d'uns 30 anys, quedant només 10cm de soca.
- Trencament d'una branca inferior de grans dimensions del roure de dalt, la qual medía uns sis metres.
- Doblegament d'un llorer d'uns 4 metres d'altura, el qual sembla que el podrem recuperar a causa de la felxibilitat pròpia de l'espècie.
- Doblegament dels roures joves (els que han quedat), d'uns 2-4m.
- Arrassament de tota la vegetació baixa entre l'escala i la valla de separació (esbarzers, menta borda, petits roures...)
Un desastre. Obviament hem trucat als propietaris de la parcel·la del costat, i ens han assegurat que demà retirarien el pi, i que tallarien els més de 5 pins que resten secs i amenaçen de caure a la propera ventada. És una pena, nosaltres l'últim que hauriem destitjat és fer tallar els arbres de les poques parcel·les que queden verdes, però si deixem els secs, acabarien per destrossar tota la part esquerra del jardí.
El culpable de tot això, a més de la tala d'un roure que era pràcticament dins del jardí, ha estat la mala gestió de l'ajuntament.
Fa un dos anys es vàren fer unes obres a causa de que la tubería d'aigues residuals que passa per la parcel·la del costat tenía una fissura i deixava anar aigua. I al canviar-la, no van tenir cap mena de mesura; tallant el roure que hem comentat i tallant algunes arrels dels pins i roures més propers. Els roures (el roure de dalt) van patir una crisi, però a la primavera seguent es van recuperar. En canvi, els pins al ser molt més succeptibles a la pèrdua de les arrels, van morir a l'instant. Des d'aquell moment, aquests pins han anat perdent fulla i consistència, fins que avui ha arribat l'inevitable; la caiguda del primer.
Documents gràfics:
El dia ha estat fresc (1ºC-14ºC), i perquè no dir-ho, desgraciadament el dia més fred d'aquesta tardor. Encara no ha glaçat cap vegada; fet insòlit.
Amb tot, pocs ocells hem pogut observar. L'observació s'ha delimitat a la primera hora i mitjà de llum, abans que vinguéssin els propietaris de la rebundant parcel·la del costat.
Comentar que els ocells més comuns utilitzaven amb asiduitat les branques seques de pi caigut, situades just a sobre de les escales de fusta. Allà picotejaven els cacahuets o esperaven l'oportunitat de baixar a les menjadores.
- Les mallerengues caboneres segueixen prou abundants, tot i que menys que en anteriors setmanes.
- Uns quants exemplars de mallerenga blava ens visiten. Són les més oportunistes i aprofiten qualsevol descuit de les dominants per agafar alguna cosa de les menjadores.
- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos contínuament. Al posar-lis menjar, com ens tenen acostumats, s'han aproximat a 1m de nosaltres, amb una confiança increíble.
- La mallerenga petita, vista a principis de tardor, s'ha tornat a sentir per les parcel·les dels costat, i al pi del jardí.
- Un grup poc nombrós de mallerengues petites ha creuat el jardí avançat al migdia.
- El raspinell comú segueix fent la seva ruta pel jardí, cantant a primera hora del matí.
- Un parell de caderneres, han estat volant i fent parades entre els arboços, suposem que buscant les ja inexistents; cireretes d'arboç. La visita de grupets de caderneres s'està convertint en un fet habitual al jardí.
- Els pinsans comuns són prou abundants i constants (mínim 25 exemplars). A primera hora del matí, baixen en grups força nombrosos a terra de la menjadora. Després els treballs amb el pi, han fet que se'n anessin. Utilitzen bastant com a àrea de descans i d'espera les branques del pi caigut. Un parell o tres d'exemplars s'atreveixen a pujar a la menjadora plana, agafant llavors ràpidament. I ja es començen a veure les típiques escenes hivernals (que aquest any són díficils d'observar), com: els pinsans seguint als pica-soques blaus per després extreure'n els cacahuets o pipes, que aquests amaguen a l'escorça dels pins i roures...
- La parella de pica-soques blaus s'afanyen a amagar tantes pipes com poden a les escletxes de l'escorça dels arbres adults.
- Un mosquiter comú segueix visitant el jardí. Amb un comportament força confiat; rebuscant insectes en les, encara presents, fulles dels roures, mentre estàvem tallant algunes branques del pi caigut.
- Els pardals xarrecs són menys abundants que en setmanes anteriors. Les seves visites van disminuint.
- El pardal comú mascle, que ens acompanya cada dia d'hivern ens ha visitat a primera hora, abans de l'arribada dels propietaris.
- Mínim 2 merles a primera hora del matí.
- Les garses han disminuit en nombre. Creiem que amb la retirada dels pins secs, aquestes disminuiran la seva constància al jardí.
- Els tudons també no són gaire abundants. Però ésclar, amb poc més d'una hora d'observació...
- Un sol exemplar de tallarol de casquet (mascle), ha estat bastant constant al jardí.
- Els tallarols capnegres (mínim 2x), es mostren bastant actius.
- Les cotxes fumades són molt abundats per tota l'urbanització. En altres anys, ja no en quedarien.
- El pit-roig segueix al jardí.
- Els estornells vulgars molt poc abundants. En total n'haurem vist uns 5 exemplars.
A destacar l'absència de lluers, pardals de bardissa, tords... Que ens van visitar fa un mes, per desparèixer en setmanes seguents. Per tant, la conclusió més lògica és els ocells de pas d'aquestes espècies van ser puntuals a la cita de cada any, mentre que els pròpiament hivernants, sembla que no volen arribar.
I no és d'extranyar, ja que com ja portem comentant, sembla que ens hem quedat a principis-mitjans de tardor.
La temporada és, i sembla que serà; dolenta. Però les anomalíes sempre ajuden a contrastar les estadísitiques i amb elles, les conclusions que n'extreiem són més valioses e interessants. Sempre hem de mirar el cantó positiu!
Pel que fa els arbres i arbusts van avançant lentament cap a la visió hivernal. Tot i que alguns, com els roures, encara es presenten bastant verds.
Els fruiters ja estàn despullats, amb excepció d'un dels cirerers que encara aguanta algunes fulles en els extrems de les seves contades branques.
EL Ligustrum Ovalifolium mostra un color groguenc, tot i que encara té moltes fulles verdes. Les més interiors comencen a caure lentament.
Els roures, com hem dit, no mostren un ambient de tardor-hivern. Alguns d'abaix encara són totalment verds! Mentre que el de dalt comença a canviar el color de la majoria del seu fullatge, un ocre-groguenc no gaire bell.
Ocells: Pinsà comú, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga petita, Cadernera, Mosquiter comú, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Garsa, Tudó, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Cotxa fumada, Estornell vulgar
Aquesta temporada de tardor-hivern, està sent una mal període pel jardí. Nombroses causes l'han propiciat:
1. Sequera i calor extrema durant agost-setembre-octubre. Consequencies: Arbres amb mal aspecte, inclús perdent la totalitat de les fulles.
2. Temperatures per sobre de la mitjana durant agost-setembre-octubre-novembre-desembre. Consequencies: Absència d'algunes espècies d'ocells, arbres caducifolis que no tiren les fulles i recursos naturals abundants i, per tant, visita de les menjadores innecessària.
3. Ocells "poc abundants" amb visites esporàdiques d'ocells purament hivernals com els lluers, pardals de bardissa i tords. Curiosament al iniciar el Novembre, aproximadament, o inclús abans, vam veure arribar les tres especies nombrades amb visites fins i tot tempraneres, actualment ja no se'ls veu.
4. I per rematar-ho, amb les ventades dels últims dies ha caigut un pi de grans dimensions de la parcel·la del costat a la part esquerra del jardí, just sobre l'escala. Provocant destrosses en alguns arbusts/arbres.
Doncs això, sense dubte, la gran notícia del dia, ha estat trobar-nos un pi d'uns 20m d'altura i un gran diàmetre de tronc sobre la part esquerra del jardí.
Les ratxes de vent moderades-fortes (60-70km/h) i continuades dels últims dos dies han propiciat que el pi en questió, el més gran de la parcel·la del costat, es partís pràcticament des de la soca. La seva copa, completament lliure de fulles (portava sec aproximadament dos anys) ha anat a parar justament sobre l'escala de fusta.
I ésclar, ha trencat tot el que ha tocat. Les principals destrosses han estat:
- Partició completa d'un arboç d'uns 30 anys, quedant només 10cm de soca.
- Trencament d'una branca inferior de grans dimensions del roure de dalt, la qual medía uns sis metres.
- Doblegament d'un llorer d'uns 4 metres d'altura, el qual sembla que el podrem recuperar a causa de la felxibilitat pròpia de l'espècie.
- Doblegament dels roures joves (els que han quedat), d'uns 2-4m.
- Arrassament de tota la vegetació baixa entre l'escala i la valla de separació (esbarzers, menta borda, petits roures...)
Un desastre. Obviament hem trucat als propietaris de la parcel·la del costat, i ens han assegurat que demà retirarien el pi, i que tallarien els més de 5 pins que resten secs i amenaçen de caure a la propera ventada. És una pena, nosaltres l'últim que hauriem destitjat és fer tallar els arbres de les poques parcel·les que queden verdes, però si deixem els secs, acabarien per destrossar tota la part esquerra del jardí.
El culpable de tot això, a més de la tala d'un roure que era pràcticament dins del jardí, ha estat la mala gestió de l'ajuntament.
Fa un dos anys es vàren fer unes obres a causa de que la tubería d'aigues residuals que passa per la parcel·la del costat tenía una fissura i deixava anar aigua. I al canviar-la, no van tenir cap mena de mesura; tallant el roure que hem comentat i tallant algunes arrels dels pins i roures més propers. Els roures (el roure de dalt) van patir una crisi, però a la primavera seguent es van recuperar. En canvi, els pins al ser molt més succeptibles a la pèrdua de les arrels, van morir a l'instant. Des d'aquell moment, aquests pins han anat perdent fulla i consistència, fins que avui ha arribat l'inevitable; la caiguda del primer.
Documents gràfics:
El dia ha estat fresc (1ºC-14ºC), i perquè no dir-ho, desgraciadament el dia més fred d'aquesta tardor. Encara no ha glaçat cap vegada; fet insòlit.
Amb tot, pocs ocells hem pogut observar. L'observació s'ha delimitat a la primera hora i mitjà de llum, abans que vinguéssin els propietaris de la rebundant parcel·la del costat.
Comentar que els ocells més comuns utilitzaven amb asiduitat les branques seques de pi caigut, situades just a sobre de les escales de fusta. Allà picotejaven els cacahuets o esperaven l'oportunitat de baixar a les menjadores.
- Les mallerengues caboneres segueixen prou abundants, tot i que menys que en anteriors setmanes.
- Uns quants exemplars de mallerenga blava ens visiten. Són les més oportunistes i aprofiten qualsevol descuit de les dominants per agafar alguna cosa de les menjadores.
- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos contínuament. Al posar-lis menjar, com ens tenen acostumats, s'han aproximat a 1m de nosaltres, amb una confiança increíble.
- La mallerenga petita, vista a principis de tardor, s'ha tornat a sentir per les parcel·les dels costat, i al pi del jardí.
- Un grup poc nombrós de mallerengues petites ha creuat el jardí avançat al migdia.
- El raspinell comú segueix fent la seva ruta pel jardí, cantant a primera hora del matí.
- Un parell de caderneres, han estat volant i fent parades entre els arboços, suposem que buscant les ja inexistents; cireretes d'arboç. La visita de grupets de caderneres s'està convertint en un fet habitual al jardí.
- Els pinsans comuns són prou abundants i constants (mínim 25 exemplars). A primera hora del matí, baixen en grups força nombrosos a terra de la menjadora. Després els treballs amb el pi, han fet que se'n anessin. Utilitzen bastant com a àrea de descans i d'espera les branques del pi caigut. Un parell o tres d'exemplars s'atreveixen a pujar a la menjadora plana, agafant llavors ràpidament. I ja es començen a veure les típiques escenes hivernals (que aquest any són díficils d'observar), com: els pinsans seguint als pica-soques blaus per després extreure'n els cacahuets o pipes, que aquests amaguen a l'escorça dels pins i roures...
- La parella de pica-soques blaus s'afanyen a amagar tantes pipes com poden a les escletxes de l'escorça dels arbres adults.
- Un mosquiter comú segueix visitant el jardí. Amb un comportament força confiat; rebuscant insectes en les, encara presents, fulles dels roures, mentre estàvem tallant algunes branques del pi caigut.
- Els pardals xarrecs són menys abundants que en setmanes anteriors. Les seves visites van disminuint.
- El pardal comú mascle, que ens acompanya cada dia d'hivern ens ha visitat a primera hora, abans de l'arribada dels propietaris.
- Mínim 2 merles a primera hora del matí.
- Les garses han disminuit en nombre. Creiem que amb la retirada dels pins secs, aquestes disminuiran la seva constància al jardí.
- Els tudons també no són gaire abundants. Però ésclar, amb poc més d'una hora d'observació...
- Un sol exemplar de tallarol de casquet (mascle), ha estat bastant constant al jardí.
- Els tallarols capnegres (mínim 2x), es mostren bastant actius.
- Les cotxes fumades són molt abundats per tota l'urbanització. En altres anys, ja no en quedarien.
- El pit-roig segueix al jardí.
- Els estornells vulgars molt poc abundants. En total n'haurem vist uns 5 exemplars.
A destacar l'absència de lluers, pardals de bardissa, tords... Que ens van visitar fa un mes, per desparèixer en setmanes seguents. Per tant, la conclusió més lògica és els ocells de pas d'aquestes espècies van ser puntuals a la cita de cada any, mentre que els pròpiament hivernants, sembla que no volen arribar.
I no és d'extranyar, ja que com ja portem comentant, sembla que ens hem quedat a principis-mitjans de tardor.
La temporada és, i sembla que serà; dolenta. Però les anomalíes sempre ajuden a contrastar les estadísitiques i amb elles, les conclusions que n'extreiem són més valioses e interessants. Sempre hem de mirar el cantó positiu!
Pel que fa els arbres i arbusts van avançant lentament cap a la visió hivernal. Tot i que alguns, com els roures, encara es presenten bastant verds.
Els fruiters ja estàn despullats, amb excepció d'un dels cirerers que encara aguanta algunes fulles en els extrems de les seves contades branques.
EL Ligustrum Ovalifolium mostra un color groguenc, tot i que encara té moltes fulles verdes. Les més interiors comencen a caure lentament.
Els roures, com hem dit, no mostren un ambient de tardor-hivern. Alguns d'abaix encara són totalment verds! Mentre que el de dalt comença a canviar el color de la majoria del seu fullatge, un ocre-groguenc no gaire bell.
Ocells: Pinsà comú, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga petita, Cadernera, Mosquiter comú, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Garsa, Tudó, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Cotxa fumada, Estornell vulgar
dilluns, 5 de desembre del 2011
Absència de fred
Els matins són frescos (5ºC) i els migdies suaus (17ºC), amb dies més càlids. No ha glaçat ni un cop en tota la tardor (fet excepcional), de fet la temperatura no ha baixat dels 3,5ºC. I és que tot i que el calendari indica que som al Desembre, en realitat, a la natura encara no hi ha arribat. Deu ni dó quina temporadeta portem...
A principis de tardor, deiem que els ocells havien arribat d'hora. Doncs, s'han estancat en aquell nombre o han disminuit; no es veuen tords, ni pardals de bardissa, només 2 lluers (fa 3 setmanes, el primer), els pinsans no augmenten...
Però on, fins i tot, es nota més és als arbres i arbusts. Els roures estan verds, com ho estarien a principis de Novembre, el Ligustrum Ovalifolium comença a acolorir-se tímidament i els cirerers, kaki, prunera i liquidambar encara estarien ben plens de fulles sinó fos per la horrible sequera i calor que vam tenir fins a mitjans d'Octubre.
I obviament, les sargantanes en plena activitat. Els pobres rèptils ja no poden descansar.
Des l'Abril passat que la cosa no va bé, combinem moments de sequera màxima, amb moments de temperatura per sobre de la mitjana. Val a dir que portem quatre mesos i una setmana, amb temperatures per sobre la mitjana (sense cap setmana d'excepció.).
De positiu; l'observació d'un cargolet, la presència d'un rosegador arbori no identificat, abundositat de rapinyaries i menjadores amb bona activitat, de mallarengues, esclar.
Ocells
- Un cargolet ha visitat el jardí a mig-matí. Ocell que només s'havia localitzat una vegada al jardí (onada de fred del 2009-2010). Curiosament s'ha deixat veure, just quan ha passat el indesitjat gat del veí per sota la menjadora plana. Ha estat reclamant amb el característic "treeeck-treeeck", al voltant del felí, com si volgués fer-lo fora. Parant-se al roures joves, a la prunera i al Ligustrum Ovalifolium. Minuts després ha tornat a aparèixer més fugaçment.
Foto testimonial (al roure jove central):
- A primera hora tres lluers femelles o joves s'han aturat al roure gran de dalt. Un d'ells (segurament el vist fa tres setmanes) ha baixat a la menjadora plana ràpidament, un altre ha fet un sèrie d'intents per incorporar-s'hi sense èxit i l'altre ni ha baixat de les branques altes del Quercus.
- Cap a mig-matí, hi ha hagut una aturada bastant important en l'activitat dels ocells. Primer hem pensant amb els gats, però amb les bandades de tudons d'una banda a un altre, cada cop teniem més clar que es tractava d'algun rapinyaire. En poc temps un falcònid no idenitifcat ha atravessat el jardí en vol molt baix (tocant els arboços) i amb molta velocitat, probablement un xoriguer. I minuts després, un preciós aligot comú de variant fosca ha atravessat el jardí d'est a oest espantant a inumerables tudons que descansaven a la parcel·la del costat. Mai l'haviem vist tant detalladament, inclús fora del jardí!
- Mínim 2 mosquiters comuns, que han arribat, com sempre, quan el sol ja escalfava generosament el fullatge dels roures i part dels arboços. Ara s'aprofiten de la tardana floració d'aquests últims.
- Els pinsans comuns tampoc augmenten el seu nombre, però tampoc el disminueixen massa. A primera hora un grup d'uns 10-15 exemplars ha baixat al terra de les menjadores. Després durant tot el matí han anat baixant en grupets reduit o en parelles, fins que al migfia (amb noves llavors al terra), han tornat a acumular-se uns 10 exemplars. Comentar que un exemplar mascle fa diversos intents d'accedir a la menjadora plana, durant tot el matí.
La majoria d'ells joves i femelles.
- Ja només queda la parella de tallarols de casquet, que es queda any rere any amb nosaltres. Es mostren actius, alimentant-se sobretot entre les flors dels arboços i de les baies del Ligustrum Ovalifolium (que cada any en produeix més).
- Les merles segueixen amb nosaltres (mínim 3 exemplars). Gens abundants, però molt constans. Durant tot el matí al menys un exemplar era present al jardí. Sobretot alimentant-se al terra, on un exemplar s'ha professionalitzat en rebuscar entre les fulles que queden atrapades als esglaons de les escales de fusta. Els hi agraden els llocs ombrívols, com ara sota les coníferes nanes. Les hem vist menjant fruits del marfull.
- Els pardals xarrecs, han reduit el nombre i es mostren més tímids, tot i que hi ha uns quatre exemplars molt constants i confiats. Tenen la menjadora del kaki com a seu i de tant en tant van a la menjadora plana a menjar alguna llavor (en setmanes passades, ho feien constantment). Mínim 7 exemplars.
- La parella de pica-soques blaus, s'han afanyat a recollir les noves pipes. Tot i que abans de posar-les, també han visitat les menjadores de malla.
- Ja podem dir que pràcticament s'ha aturat el pas de tudons. Ara queden, el també nombrosos, hivernants de la zona. Avui al matí han estat alterats constantment per les introspeccions dels rapinyaires. Alguns exemplars paren als roures i pi d'abaix. Mínim 40 exemplars.
- Les garses també han estat molt distretes, mirant de perseguir i tenir controlats als rapinyaires. Més disperses que altres anys. Al migdia es reuneixen al pi sec de la parcel·la del costat i s'enlairen fent cercles.
- Els tallarols capnegres estan més actius del normal i reclament sovint. Diria que n'he vist més de dos (mínim 2 exemplars).
- El pit-roig es mostra més constant al jardí.
- Alguns estornells vulgars sobrevolen el jardí. Mínim 30 exemplars.
- El raspinell comú (1 exemplar), fa la seva ruta diària pels roures i el pi d'abaix.
- Les mallerengues carboneres, són més dominants i m'atrevería a dir que bastant més abundants que anys passats. Amb l'absència de lluers i altres competidors, s'ha fet les reines de les menjadores. La continuitat de les visites (cada segon) i la seva intensitat, són realment destacables per un dia de sol i mosques.
- Amb això, les mallerengues blaves i emplomallades queden a un segon plànol i és que se'ls hi fa veritablement díficl accedir a les menjadores. Els exemplars que no es rendeixen, es busquen el subsent al terra o entre les llavors.
Les emplomallades, avui més que mai, ens han demostrat la seva gran confiança. Acostant-se a menys d'un metre mentre els hi renovàvem el menjar de les menjadores.
- Un parell de gaigs visiten el jardí. Semblaven especialment interessats amb els pins de dues parcel·les cap avall.
- Dir també, que el renillar dels picots verds per les parcel·les properes ha estat constant. Els solem sentir en cada visita i cada vegada amb més intensitat.
La vegetació
Com ja hem comentat els roures segueixen verds, i és que no ha fet fred cap dia d'aquesta tardor. Les seves nombroses fulles, proporcionen un ombra que no es normal per l'època de l'any, d'aquesta manera el camp de gespa del costat quasi bé no rep la llum del sol.
El pitjor és que sembla que encara seguirà així, i és que el fred no vol arribar.
Els arboços, fa pocs dies que han començat la seva abundosa i tardana floració, cosa que aprofiten els insectívors com els tallarols, mosquiters i merles.
El kaki, la prunera i els cirerers encara no han acabat de tirar les fulles de les puntes de les branques, que són les que van quedar verdes després de la gran sequera d'aquest inici de tardor, per tant, en teoria, encara tindirien bastantes fulles sense caure.
El liquidámbar li passa un cosa semblant, les fulles que van resistir ara comencen a adquirir tocs groguencs i inclús morats. Semblant a la troanella, que després d'haver produit més fruits que cap any (cada any es supera) ara ens mostra un color groguenc en el seu fullatge interior. Més que res per la poca llum solar que li deixen passar els frondosos roures, cosa que per aquestes dates, ja no hauria de passar.
I el més interessant de tots, és la moixera de guilla, que encara va desenvolupant fulles noves després de la seva crisis estival. En ple desembre!
No sabem quant sortirem d'aquest anòmal període. Esperem que en properes setmanes poguem dir, que el clima i la natura s'han normalitzat. Però creiem que, almenys, el Desembre continuarà amb la mateixa tònica. Esperem empassar-nos les nostre paraules! Fins la próxima.
Ocells: Mosquiter comú, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Pinsà comú, Lluer, Cargolet, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Pardal xarrec, Garsa, Tudó, Gaig, Estornell vulgar, Pica-soques blau, Pit-roig, Aligot comú, Falcònid no identificat
A principis de tardor, deiem que els ocells havien arribat d'hora. Doncs, s'han estancat en aquell nombre o han disminuit; no es veuen tords, ni pardals de bardissa, només 2 lluers (fa 3 setmanes, el primer), els pinsans no augmenten...
Però on, fins i tot, es nota més és als arbres i arbusts. Els roures estan verds, com ho estarien a principis de Novembre, el Ligustrum Ovalifolium comença a acolorir-se tímidament i els cirerers, kaki, prunera i liquidambar encara estarien ben plens de fulles sinó fos per la horrible sequera i calor que vam tenir fins a mitjans d'Octubre.
I obviament, les sargantanes en plena activitat. Els pobres rèptils ja no poden descansar.
Des l'Abril passat que la cosa no va bé, combinem moments de sequera màxima, amb moments de temperatura per sobre de la mitjana. Val a dir que portem quatre mesos i una setmana, amb temperatures per sobre la mitjana (sense cap setmana d'excepció.).
De positiu; l'observació d'un cargolet, la presència d'un rosegador arbori no identificat, abundositat de rapinyaries i menjadores amb bona activitat, de mallarengues, esclar.
Ocells
- Un cargolet ha visitat el jardí a mig-matí. Ocell que només s'havia localitzat una vegada al jardí (onada de fred del 2009-2010). Curiosament s'ha deixat veure, just quan ha passat el indesitjat gat del veí per sota la menjadora plana. Ha estat reclamant amb el característic "treeeck-treeeck", al voltant del felí, com si volgués fer-lo fora. Parant-se al roures joves, a la prunera i al Ligustrum Ovalifolium. Minuts després ha tornat a aparèixer més fugaçment.
Foto testimonial (al roure jove central):
- A primera hora tres lluers femelles o joves s'han aturat al roure gran de dalt. Un d'ells (segurament el vist fa tres setmanes) ha baixat a la menjadora plana ràpidament, un altre ha fet un sèrie d'intents per incorporar-s'hi sense èxit i l'altre ni ha baixat de les branques altes del Quercus.
- Cap a mig-matí, hi ha hagut una aturada bastant important en l'activitat dels ocells. Primer hem pensant amb els gats, però amb les bandades de tudons d'una banda a un altre, cada cop teniem més clar que es tractava d'algun rapinyaire. En poc temps un falcònid no idenitifcat ha atravessat el jardí en vol molt baix (tocant els arboços) i amb molta velocitat, probablement un xoriguer. I minuts després, un preciós aligot comú de variant fosca ha atravessat el jardí d'est a oest espantant a inumerables tudons que descansaven a la parcel·la del costat. Mai l'haviem vist tant detalladament, inclús fora del jardí!
- Mínim 2 mosquiters comuns, que han arribat, com sempre, quan el sol ja escalfava generosament el fullatge dels roures i part dels arboços. Ara s'aprofiten de la tardana floració d'aquests últims.
- Els pinsans comuns tampoc augmenten el seu nombre, però tampoc el disminueixen massa. A primera hora un grup d'uns 10-15 exemplars ha baixat al terra de les menjadores. Després durant tot el matí han anat baixant en grupets reduit o en parelles, fins que al migfia (amb noves llavors al terra), han tornat a acumular-se uns 10 exemplars. Comentar que un exemplar mascle fa diversos intents d'accedir a la menjadora plana, durant tot el matí.
La majoria d'ells joves i femelles.
- Ja només queda la parella de tallarols de casquet, que es queda any rere any amb nosaltres. Es mostren actius, alimentant-se sobretot entre les flors dels arboços i de les baies del Ligustrum Ovalifolium (que cada any en produeix més).
- Les merles segueixen amb nosaltres (mínim 3 exemplars). Gens abundants, però molt constans. Durant tot el matí al menys un exemplar era present al jardí. Sobretot alimentant-se al terra, on un exemplar s'ha professionalitzat en rebuscar entre les fulles que queden atrapades als esglaons de les escales de fusta. Els hi agraden els llocs ombrívols, com ara sota les coníferes nanes. Les hem vist menjant fruits del marfull.
- Els pardals xarrecs, han reduit el nombre i es mostren més tímids, tot i que hi ha uns quatre exemplars molt constants i confiats. Tenen la menjadora del kaki com a seu i de tant en tant van a la menjadora plana a menjar alguna llavor (en setmanes passades, ho feien constantment). Mínim 7 exemplars.
- La parella de pica-soques blaus, s'han afanyat a recollir les noves pipes. Tot i que abans de posar-les, també han visitat les menjadores de malla.
- Ja podem dir que pràcticament s'ha aturat el pas de tudons. Ara queden, el també nombrosos, hivernants de la zona. Avui al matí han estat alterats constantment per les introspeccions dels rapinyaires. Alguns exemplars paren als roures i pi d'abaix. Mínim 40 exemplars.
- Les garses també han estat molt distretes, mirant de perseguir i tenir controlats als rapinyaires. Més disperses que altres anys. Al migdia es reuneixen al pi sec de la parcel·la del costat i s'enlairen fent cercles.
- Els tallarols capnegres estan més actius del normal i reclament sovint. Diria que n'he vist més de dos (mínim 2 exemplars).
- El pit-roig es mostra més constant al jardí.
- Alguns estornells vulgars sobrevolen el jardí. Mínim 30 exemplars.
- El raspinell comú (1 exemplar), fa la seva ruta diària pels roures i el pi d'abaix.
- Les mallerengues carboneres, són més dominants i m'atrevería a dir que bastant més abundants que anys passats. Amb l'absència de lluers i altres competidors, s'ha fet les reines de les menjadores. La continuitat de les visites (cada segon) i la seva intensitat, són realment destacables per un dia de sol i mosques.
- Amb això, les mallerengues blaves i emplomallades queden a un segon plànol i és que se'ls hi fa veritablement díficl accedir a les menjadores. Els exemplars que no es rendeixen, es busquen el subsent al terra o entre les llavors.
Les emplomallades, avui més que mai, ens han demostrat la seva gran confiança. Acostant-se a menys d'un metre mentre els hi renovàvem el menjar de les menjadores.
- Un parell de gaigs visiten el jardí. Semblaven especialment interessats amb els pins de dues parcel·les cap avall.
- Dir també, que el renillar dels picots verds per les parcel·les properes ha estat constant. Els solem sentir en cada visita i cada vegada amb més intensitat.
La vegetació
Com ja hem comentat els roures segueixen verds, i és que no ha fet fred cap dia d'aquesta tardor. Les seves nombroses fulles, proporcionen un ombra que no es normal per l'època de l'any, d'aquesta manera el camp de gespa del costat quasi bé no rep la llum del sol.
El pitjor és que sembla que encara seguirà així, i és que el fred no vol arribar.
Els arboços, fa pocs dies que han començat la seva abundosa i tardana floració, cosa que aprofiten els insectívors com els tallarols, mosquiters i merles.
El kaki, la prunera i els cirerers encara no han acabat de tirar les fulles de les puntes de les branques, que són les que van quedar verdes després de la gran sequera d'aquest inici de tardor, per tant, en teoria, encara tindirien bastantes fulles sense caure.
El liquidámbar li passa un cosa semblant, les fulles que van resistir ara comencen a adquirir tocs groguencs i inclús morats. Semblant a la troanella, que després d'haver produit més fruits que cap any (cada any es supera) ara ens mostra un color groguenc en el seu fullatge interior. Més que res per la poca llum solar que li deixen passar els frondosos roures, cosa que per aquestes dates, ja no hauria de passar.
I el més interessant de tots, és la moixera de guilla, que encara va desenvolupant fulles noves després de la seva crisis estival. En ple desembre!
No sabem quant sortirem d'aquest anòmal període. Esperem que en properes setmanes poguem dir, que el clima i la natura s'han normalitzat. Però creiem que, almenys, el Desembre continuarà amb la mateixa tònica. Esperem empassar-nos les nostre paraules! Fins la próxima.
Ocells: Mosquiter comú, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Pinsà comú, Lluer, Cargolet, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Pardal xarrec, Garsa, Tudó, Gaig, Estornell vulgar, Pica-soques blau, Pit-roig, Aligot comú, Falcònid no identificat
diumenge, 13 de novembre del 2011
Ocells d'hivern; primer lluer
Dia (13-11-2011) totalment tardorenc, propi de mitjans-finals d'Octubre. Els dies anteriors, però, han estat totalment primaverals amb màximes sobrepassant sempre els 20ºC.
Ens hem llevat amb el cel cobert i amb una temperatura al voltant dels 10ºC, i a partir de les 9:00 ha començat a ploure feblements fins ben bé les 14:00. La màxima no ha superat els 15ºC.
Tot i que les temperatures són força més altes a les habituals els ocells segueixen augmentant i arriben, en general, més d'hora del normal. Avui la notícia estrella ha estat l'observació del primer lluer, però igual o més important; el sorprenent nombre de mallerengues carboneres. De fet, asseguro que en els 4-5 anys que porto observant les menjadores, mai n'havia vist tantes. També tenim un augment molt significatiu dels pinsans (que ja baixen a les menjadores, com en ple hivern) i de pardals xarrecs.
Durant aquestes dos setmanes ha seguit plovent, i per tant, tot està ben verd. Massa per les dates, normlament ja hauria començat a glaçar. Els arbres que estaven perduts fa dues setmanes, encara ho estan (les temperatures no baixen). Ara tenim un altre símptome clar; un dels cirerers ha creat una flor!
De tot això i molt més en parlarem en els seguents parràgrafs.
Però abans una foto de l'activitat normal de la menjadora avui, en molts moments més intensa, amb fins a dotze carboneres juntes al conjunt de la menjadora;
Comencem pels ocells;
La veritat és que l'activitat d'ocells ha estat espectacular per les dates, sobretot pel seu nombre (pinsans, mallerengues...). Per comparar amb l'any passat;" http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/2010/11/novembre-verd.html ) "
Comentar l'absència de tords, que ja portaven unes quantes setmanes visitant-nos. Segurament per circumstàncies de l'atzar o de la pluja... I també l'absència de la mallerenga petita, la qual costarà veure-la més, perquè les menjadores han estat conquerides per les carboneres que no les deixen ni un segon. Les blaves i les emplomallades estan disminuint i és que es poden passar molt de temps per agafar alguna cosa.
- Arribada del primer lluer de la temporada. Com cada temporada primer entren les femelles i els joves, en aquest cas es tractava d'una femella adulta. Totalment confiada i acostumada a les menjadores. És extrany que hagi arribat sola, per tant, tot i només haver-ne avistat un exemplar, segur que en dies anteriors ens han visitat més o si més no, hi ha un grupet per la zona.
Ha volat fins el roure de dalt, i de seguida ha baixat a les menjadores d'on ha estat expulsada a l'instant. Llavors s'ha passat un estona entre el brancatge alt del roure, quieta (foto), fins que s'ha decidit a baixar un altre cop. S'ha estat a la menjadora plana una bona estona, rebuscant entre les llavors pelades alguna de sencera, juntament amb els pardals xarrecs. Se n'ha anat i més tard, ha tornat, entrant a la menjadora altre cop.
Foto:
- Segueix i esperem que segueixi tot l'hivern amb nosaltres el pardal de bardissa. A diferència d'altres anys es mostra distant. Avui no s'ha delatat fins avançat el matí, quedant-se després el que restava de temps. Sempre per les escales i la zona d'abaix. Quan s'acabin les cireretes d'arboç, que sembla que costarà (n'hi ha moltíssimes!), suposem que entrarà a les menjadores.
* L'any passat, per aquestes dates encara no l'haviem vist, i aquest any com a mínim ja porta dos setmanes al jardí.
- Els pinsans comuns ens han sorprès amb una forta activitat , semblant a la de l'hivern. Mínim 20 exemplars. Baixen al terra de les menjadores amb grups d'uns 10 exemplars, mentre d'altres resten als roures i arboços. Estan molt actius per les dates en que ens trobem, i és que any rere any venen més d'hora i amb més ganes. Segurament es tracte dels mateixos exemplars amb els joves de l'any.
* L'any passat encara no baixaven a la menjadora. I només en vam avistar, mínim 5 exemplars.
Fotos: (en la segona, uns quants exemplars al terra de la menjadora. Novetat d'avui).
- El mosquiter comú (mínim 1 exemplar), s'ha estat tot el dia rondant pel jardí, molt més constant que fa dues setmanes. Té especial predilecció pel roure gran de davant de casa, on sovint s'atura a les branques properes a la finestra. Un ocell realment bonic.
- Les mallerengues carboneres, com hem dit a l'introducció, asseguro que són més abundants que mai, cosa que contrasta amb l'escassetat d'aquestes fa dues setmanes. La meva hipòtesis és que al venir poques fa dues setmanes, hi ha hagut molt menjar, cosa que ha propiciat que anessin augmentant en nombre dia a dia, fins al punt d'avui. De fet, estic convençut que d'aquí dues setmanes no hi hauran tantes (amb l'arribades dels lluers...), és a dir, que el nombre d'exemplars de cada especie, depèn de la disponibilitat de menjar per aquella; ara les mallerengues emplomallades i blaves són poc abundants, però si no n'hi haguéssin mallerengues carboneres serien abundantíssimes.
Foto de l'activitat normal d'avui. Inclús s'han arribat a posar 6 exemplars alhora, en aquestes dos menjadores. Observem que a la tardor és l'època en que els pàrids són més gregaris i poc dominants, això al gener ja no es veu.
- Els pica-soques blaus tornen a venir en parella. Visiten sovint la caixa-niu on hi solen criar, sense arribar a entrar. Veiem que quan baixen a les menjadores, es mostren molt dominants foragitant a totes les mallerengues.
- Els tallarols de casquet són constants, però no tant abundants com esperavem (mínim 6 exemplars). Passen gran part del matí dispersos entre els arboços, aprofintant l'abundositat de cireretes d'arboç. De tant en tant es veuen persecucions de dos exemplars. També s'alimenten, sovint, a les branques altes dels roures.
- Els pardals xarrecs, van recuperant la seva abundositat habitual, potser massa pel nostre gust (mínim 8 exemplars). Alguns s'han acostumat a la menjadora de plataforma i hi entren com si res, com es pot veure a la foto de l'inici.
- Les merles no són gaire abundants (mínim 5 exemplars). N'hi ha dos que s'han passat un bona estona entre els arboços, alimentant-se de les abundoses cireretes.
- Un grupet poc nombrós de mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Un raspinel comú, ha estat cantant gran part del matí pel jardí, finalment l'hem localitzat entre els troncs dels roures d'abaix. Feia temps que no el veiem al jardí.
- Els dos bruels segueixen al jardí, caçant entre el fullatge dels arboços. Ja porten mínim des de l'inici de la tardor amb nosaltres.
- Els pardals comuns, que visitaven regularment el jardí l'hivern passat i han tornat (2 exemplars; femella i mascle). El mascle, igual que l'any passat, és el més constant i s'associa als grups de pinsans a picotejar el terra d'abaix de les menjadores.
- Segueix el pas de tudons (aquest any està durant molt), mínim 75 exemplars. Grans bandades sobrevolen el jardí, de 20 a 45 exemplars, algunes direcció sud-oest i altres remuntant vol per parar-se aprop, segurament espantats per rapinyaries o caçadors. Tot i això, l'activitat dels caçadors, no té res a veure amb fa un mes.
- També segueix el pas d'estornells vulgars (mínim 100 exemplars), tot i que no tant intens com fa dues setmanes. Molts grups estan sedimentats a l'urbanització. Sovint es veuen alguns exempars associats als estols de tudons.
- Aquesta vegada només hem avistat un pit-roig (com sol passar normalment). Molt actiu a primeres hores, quan encara s'ha sentit un cant melòdic. Després s'ha absentat bastant, sempre visitant-nos de tant en tant.
- I per últim, una visita fugaç d'un gaig.
Entrem amb la vegetació:
Les pluges de l'últim mes han revitalitzat a tots els arbres i arbusts. Ara el problema, com ja venim comentant de fa setmanes, és que alguns es pensen que aquesta beneida pluja és primaveral i no de tardor. La moixera de guilla, l'avellaner, els cirerers i alguns més engrandeixen brots i inclús fan flor o fulla. Cosa que es rectificarà quan arribin les glaçades, i com abans arribin millor, si arriben tard podria significar la mort d'algun d'aquests desorientats.
Els que dominen la zona des de sempre, però, no tenen cap problema, al revès, es mostren amb una gran esplendor.
Els roures, per exemple, estan ben sans. Començen a engorguir les primeres fulles (les més interiors), però encara estan ben verds. Segueixen caient aglans de les seves capçades, i alguns encara han de caure.
Els cirerers d'arboç, no poden estar millor. Amb un verd intens i plens de vermelles cireretes d'arboç, aprofitades per multitud d'ocells.
El "Ligustrum Ovalifolium", està ben sà. Comença a engorguir tímidament les fulles més petites i interiors. Ha frucitficat més del que té acostumats, i algun tallarol de casquet se'n aprofita gustosament.
L'altre cara de la moneda és, per exemple, el kaki que va acolorir quatre fulles, i segueix tirant-les. La prunera "Santa Rosa" també mostra un aspecte deplorable, només li han quedat les fulles de la punta de les branques, tot i que mostra abundants brots sans.
El liquidambar segueix amb el mateix aspecte de fa moltes setmanes; fulles a la part inferior i capçada sense cap mena de fullatge. Potser les fulles restants han adquirit una mica de colors tardorencs, però si no t'hi fixes no les veus.
Podriem comentar-ne molt més, però millor ho deixem aquí.
Flor desorientada del cirerer "petit":
Ens hem llevat amb el cel cobert i amb una temperatura al voltant dels 10ºC, i a partir de les 9:00 ha començat a ploure feblements fins ben bé les 14:00. La màxima no ha superat els 15ºC.
Tot i que les temperatures són força més altes a les habituals els ocells segueixen augmentant i arriben, en general, més d'hora del normal. Avui la notícia estrella ha estat l'observació del primer lluer, però igual o més important; el sorprenent nombre de mallerengues carboneres. De fet, asseguro que en els 4-5 anys que porto observant les menjadores, mai n'havia vist tantes. També tenim un augment molt significatiu dels pinsans (que ja baixen a les menjadores, com en ple hivern) i de pardals xarrecs.
Durant aquestes dos setmanes ha seguit plovent, i per tant, tot està ben verd. Massa per les dates, normlament ja hauria començat a glaçar. Els arbres que estaven perduts fa dues setmanes, encara ho estan (les temperatures no baixen). Ara tenim un altre símptome clar; un dels cirerers ha creat una flor!
De tot això i molt més en parlarem en els seguents parràgrafs.
Però abans una foto de l'activitat normal de la menjadora avui, en molts moments més intensa, amb fins a dotze carboneres juntes al conjunt de la menjadora;
Comencem pels ocells;
La veritat és que l'activitat d'ocells ha estat espectacular per les dates, sobretot pel seu nombre (pinsans, mallerengues...). Per comparar amb l'any passat;" http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/2010/11/novembre-verd.html ) "
Comentar l'absència de tords, que ja portaven unes quantes setmanes visitant-nos. Segurament per circumstàncies de l'atzar o de la pluja... I també l'absència de la mallerenga petita, la qual costarà veure-la més, perquè les menjadores han estat conquerides per les carboneres que no les deixen ni un segon. Les blaves i les emplomallades estan disminuint i és que es poden passar molt de temps per agafar alguna cosa.
- Arribada del primer lluer de la temporada. Com cada temporada primer entren les femelles i els joves, en aquest cas es tractava d'una femella adulta. Totalment confiada i acostumada a les menjadores. És extrany que hagi arribat sola, per tant, tot i només haver-ne avistat un exemplar, segur que en dies anteriors ens han visitat més o si més no, hi ha un grupet per la zona.
Ha volat fins el roure de dalt, i de seguida ha baixat a les menjadores d'on ha estat expulsada a l'instant. Llavors s'ha passat un estona entre el brancatge alt del roure, quieta (foto), fins que s'ha decidit a baixar un altre cop. S'ha estat a la menjadora plana una bona estona, rebuscant entre les llavors pelades alguna de sencera, juntament amb els pardals xarrecs. Se n'ha anat i més tard, ha tornat, entrant a la menjadora altre cop.
Foto:
- Segueix i esperem que segueixi tot l'hivern amb nosaltres el pardal de bardissa. A diferència d'altres anys es mostra distant. Avui no s'ha delatat fins avançat el matí, quedant-se després el que restava de temps. Sempre per les escales i la zona d'abaix. Quan s'acabin les cireretes d'arboç, que sembla que costarà (n'hi ha moltíssimes!), suposem que entrarà a les menjadores.
* L'any passat, per aquestes dates encara no l'haviem vist, i aquest any com a mínim ja porta dos setmanes al jardí.
- Els pinsans comuns ens han sorprès amb una forta activitat , semblant a la de l'hivern. Mínim 20 exemplars. Baixen al terra de les menjadores amb grups d'uns 10 exemplars, mentre d'altres resten als roures i arboços. Estan molt actius per les dates en que ens trobem, i és que any rere any venen més d'hora i amb més ganes. Segurament es tracte dels mateixos exemplars amb els joves de l'any.
* L'any passat encara no baixaven a la menjadora. I només en vam avistar, mínim 5 exemplars.
Fotos: (en la segona, uns quants exemplars al terra de la menjadora. Novetat d'avui).
- El mosquiter comú (mínim 1 exemplar), s'ha estat tot el dia rondant pel jardí, molt més constant que fa dues setmanes. Té especial predilecció pel roure gran de davant de casa, on sovint s'atura a les branques properes a la finestra. Un ocell realment bonic.
- Les mallerengues carboneres, com hem dit a l'introducció, asseguro que són més abundants que mai, cosa que contrasta amb l'escassetat d'aquestes fa dues setmanes. La meva hipòtesis és que al venir poques fa dues setmanes, hi ha hagut molt menjar, cosa que ha propiciat que anessin augmentant en nombre dia a dia, fins al punt d'avui. De fet, estic convençut que d'aquí dues setmanes no hi hauran tantes (amb l'arribades dels lluers...), és a dir, que el nombre d'exemplars de cada especie, depèn de la disponibilitat de menjar per aquella; ara les mallerengues emplomallades i blaves són poc abundants, però si no n'hi haguéssin mallerengues carboneres serien abundantíssimes.
Foto de l'activitat normal d'avui. Inclús s'han arribat a posar 6 exemplars alhora, en aquestes dos menjadores. Observem que a la tardor és l'època en que els pàrids són més gregaris i poc dominants, això al gener ja no es veu.
- Els pica-soques blaus tornen a venir en parella. Visiten sovint la caixa-niu on hi solen criar, sense arribar a entrar. Veiem que quan baixen a les menjadores, es mostren molt dominants foragitant a totes les mallerengues.
- Els tallarols de casquet són constants, però no tant abundants com esperavem (mínim 6 exemplars). Passen gran part del matí dispersos entre els arboços, aprofintant l'abundositat de cireretes d'arboç. De tant en tant es veuen persecucions de dos exemplars. També s'alimenten, sovint, a les branques altes dels roures.
- Els pardals xarrecs, van recuperant la seva abundositat habitual, potser massa pel nostre gust (mínim 8 exemplars). Alguns s'han acostumat a la menjadora de plataforma i hi entren com si res, com es pot veure a la foto de l'inici.
- Les merles no són gaire abundants (mínim 5 exemplars). N'hi ha dos que s'han passat un bona estona entre els arboços, alimentant-se de les abundoses cireretes.
- Un grupet poc nombrós de mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Un raspinel comú, ha estat cantant gran part del matí pel jardí, finalment l'hem localitzat entre els troncs dels roures d'abaix. Feia temps que no el veiem al jardí.
- Els dos bruels segueixen al jardí, caçant entre el fullatge dels arboços. Ja porten mínim des de l'inici de la tardor amb nosaltres.
- Els pardals comuns, que visitaven regularment el jardí l'hivern passat i han tornat (2 exemplars; femella i mascle). El mascle, igual que l'any passat, és el més constant i s'associa als grups de pinsans a picotejar el terra d'abaix de les menjadores.
- Segueix el pas de tudons (aquest any està durant molt), mínim 75 exemplars. Grans bandades sobrevolen el jardí, de 20 a 45 exemplars, algunes direcció sud-oest i altres remuntant vol per parar-se aprop, segurament espantats per rapinyaries o caçadors. Tot i això, l'activitat dels caçadors, no té res a veure amb fa un mes.
- També segueix el pas d'estornells vulgars (mínim 100 exemplars), tot i que no tant intens com fa dues setmanes. Molts grups estan sedimentats a l'urbanització. Sovint es veuen alguns exempars associats als estols de tudons.
- Aquesta vegada només hem avistat un pit-roig (com sol passar normalment). Molt actiu a primeres hores, quan encara s'ha sentit un cant melòdic. Després s'ha absentat bastant, sempre visitant-nos de tant en tant.
- I per últim, una visita fugaç d'un gaig.
Entrem amb la vegetació:
Les pluges de l'últim mes han revitalitzat a tots els arbres i arbusts. Ara el problema, com ja venim comentant de fa setmanes, és que alguns es pensen que aquesta beneida pluja és primaveral i no de tardor. La moixera de guilla, l'avellaner, els cirerers i alguns més engrandeixen brots i inclús fan flor o fulla. Cosa que es rectificarà quan arribin les glaçades, i com abans arribin millor, si arriben tard podria significar la mort d'algun d'aquests desorientats.
Els que dominen la zona des de sempre, però, no tenen cap problema, al revès, es mostren amb una gran esplendor.
Els roures, per exemple, estan ben sans. Començen a engorguir les primeres fulles (les més interiors), però encara estan ben verds. Segueixen caient aglans de les seves capçades, i alguns encara han de caure.
Els cirerers d'arboç, no poden estar millor. Amb un verd intens i plens de vermelles cireretes d'arboç, aprofitades per multitud d'ocells.
El "Ligustrum Ovalifolium", està ben sà. Comença a engorguir tímidament les fulles més petites i interiors. Ha frucitficat més del que té acostumats, i algun tallarol de casquet se'n aprofita gustosament.
L'altre cara de la moneda és, per exemple, el kaki que va acolorir quatre fulles, i segueix tirant-les. La prunera "Santa Rosa" també mostra un aspecte deplorable, només li han quedat les fulles de la punta de les branques, tot i que mostra abundants brots sans.
El liquidambar segueix amb el mateix aspecte de fa moltes setmanes; fulles a la part inferior i capçada sense cap mena de fullatge. Potser les fulles restants han adquirit una mica de colors tardorencs, però si no t'hi fixes no les veus.
Podriem comentar-ne molt més, però millor ho deixem aquí.
Foto d'un fruit del "Ligustrum Ovalifolium", mullat amb la pluja;
Flor desorientada del cirerer "petit":
Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Pica-soques blau, Raspinell comú, Bruel, Mosquiter comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pardal xarrec, Pardal comú, Pardal de bardissa, Lluer, Pinsà comú, Merla, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Gaig, Pit-roig, Estornell vulgar
dissabte, 5 de novembre del 2011
Baixa l'activitat però segueixen les novetats
Dia (31-10-2011) marcat per la bonança meteorològica (10ºC-22ºC), tot i que la setmana passada han aparegut les pluges, i de quina manera! 122mm acumulats entre dilluns i divendres. Per tant la vegetació supera la crisis o almenys part d'ella, però els ocells i més exclusivament les mallerengues han baixat en nombre per una causa clara; ens hem trobat les menjadores totalment buides i no del dia passat. La causa o el causant no el sabem, bé podria ser una especie d'ocell més gran (pícids), algun mamífer (rosegadors) o un altre factor extern, perquè és molt extrany que les menjadores es buidin encara no finalitzat l'octubre, quan no sol passar ni al gener (a vegades en situacions de fred).
Això si, segueixen arribant hivernants com el pardal de bardissa (just un mes abans que l'any passat!) i el mosquiter comú i segueixen presents els avistats en setmanes anteriors com la cotxa fumada, el tord comú i els pinsans vulgars.
La vegetació, evidentment, ja no empitjora. El que passa és que entre la calidesa d'aquesta tardor i la situació de sequera que arrossegavem des de feia tres mesos, alguns arbres (plantats fa poc) s'han desviat del curs natural i engrandeixen nous brots i inclús fan nova fullla, quan en realitat tocaría tirar-la. Això ha passat des de fa temps amb la moixera de guilla, però ara donen símptomes la prunera i l'avellaner.
Altres, aquesta setmana ja s'han decidit a tirar la fulla com el kaki (amb algunes fullles ben vermelloses) i, sobretot l'arç que ja li queda ben poca fulla, i la que encara hi és, és totalment groga.
Els arbres propis de la zona mostren un aspecte bó i saludable. Els roures ja tiren els primers aglans i amb els forts cops de vent d'avui, ja els hi cauen les fulles sobrants. Les arboços estan ben plens de cireretes d'arboç, de les quals les més tempraneres ja són vermelles, cosa que aprofiten els tallarols, tords, merles, pinsans i altres. D'aquí una-dos setmanes serà increíble la de cireretes vermelles disponibles que n'hi hauran, per tant, esperem un "boom" d'ocells en aquest àmbit.
Dir que, per fi, comença a crèixer el mantell verd, que cada tardor substitueix la palla seca de l'estiu. Aquest any s'ha fet esperar més del normal.
Ocells
De primeres comentar l'absència de la mallerenga petita (que ja portava mínim un mes al jardí), així com de l'escassetat general de mallerengues, sobretot al principi del día. Com hem dit amb una causa clara: les menjadores buides.
- Arribada del pardal de bardissa. Ocell que sol arribar més tard al jardí, normalment l'associem amb l'arribada del fred. L'exemplar sembla bastant establert al jardí. Vist primer a l'escala alimentant-se de les restes de cirertes d'arboç que els hi cauen als altres ocells i després aturat a l'arboç gran de l'esquerra, mirant-se a les mallerengues entrar a les menjadores. No seria extrany, al revès segurament, hagi visitat la menjadora en dies anteriors (les llavors estaven pelades).
- Ens ha visitat, com cada any per aquestes dates, el mosquiter comú que aprofiten les encara verdes fulles dels roures i els sempre verds i plens d'insectes arboços i llorers per alimentar-se cómodament durant unes setmanes, abans de partir (normalment) més cap al sud. Per tant, creiem que els mosquiters comuns que visiten el jardí són ocells de pas.
- Ens segueix visitant un sol tord comú, que a diferència de fa dues setmanes ha anat directament a les branques dels arboços en comptes d'anar al llorer. S'ha estat allà una estona llarga.
- Els tallarols de casquet han augmentat en nombre (mínim 7 exemplars), no estan sedimentats al jardí, és a dir, no hi estan durant tot el matí, però venen en grups de 5-6 exemplars atrets per les primeres cireretes d'arboç i per els insectes alats que encara resten a les fulles dels roures. Esperem un augment fort del nombre d'exemplars en setmanes vinents, associats, com cada any, a la maduració de les cireretes d'arboç.
- S'ha vist un astor entre la vall i el jardí, creant el pànic de les bandades de tudons i estornells vulgars, que es troben en ple pas migratori. Més tard ha creuat literalment el jardí (de nord a sud). El curiós és que els ocells de mida petita no li han fet gaire cas (els esparvers, xoriguers i altres falcònids fan crear unes alarmes gens menyspreables), en canvi, els ocells de mida mitjana-grossa s'han alarmat més del normal.
- Els estornells vulgars, com hem dit, es troben en ple pas migratori. Mai havia vist tants exemplars en pas per la zona. Passen abundants grups en direcció sud-oest d'uns 20-35 exemplars, la majoria en vol baix. A més grups de 20-30 exemplars es troben sedimentats per les parcel·les que rodejen el jardí. (Mínim 200 exemplars.)
- Els tudons, en canvi, van afluixant el fluxe migratori. Ja no s'escolten tants trets, tot i que encara passen grups de fins a 35 exemplars en direcció est i sud-est. Cada cops paren més regularment als arbres alts del jardí i de la parcel·la del costat, a descansar, (Mínim 55 exemplars).
- Els pinsans comuns segueixen augmentant en nombre (mínim 12 exemplars), sense comptar els que passen en vol alt en direcció sud-oest. Vénen de lluny i es paren al roure gran de dalt, es miren la menjadora i al veure que no hi ha ni llavors ni gaire moviment, normalment es tornen a enlairar.
Alguns individus, però, es veuen bastant establerts al jardí. S'apunten a menjar cireretes d'arboç i inclús baixen al camp de gespa d'abaix (encara distants i com a molt 2 exemplars alhora).
- Els pit-roigs encara no han acabat el pas migratori (mínim 3 exemplars). Ara, l'individu dominant és un altre, té un tret molt caracterísitc; el seu reclam és semblant al de la cotxa fumada "taa,taa,trrr". Encara canten, però, ni molt menys tant com fa dues setmanes.
- Les cotxes fumades han augmentat molt (mínim 5 exemplars) el nombre. Almenys un individu jove-femella, dorm al fals sostre en crien els rat-penats. Hi ha entrat a les 8:30, per sortir amb poc temps.
- Les merles segueixen presents, però no són gaire abundants. L'exemplar femella de la qual hem parlat en posts anteriors s'ha passat casi bé tot el matí a jardí; picant les cireretes d'arboç i rebuscant entre els llorers els, ja, inexistents fruits negres. Altres exemplars ens han visitat, però d'una manera molt més distant. (Mínim 4 exemplars).
- Així com aquest últim mes només ens visitava un exemplar de pica-soques blau. Avui hem tornat a veure la parella junta. Molt involucrats amb guardar pipes a les escletxes dels arbres, he observat que a vegades se'n van a parcel·les llunyanes a amagar-les.
- Els pardals xarrecs segueixen visitant el jardí de forma bastant esporàdica comparada amb altres anys (mínim 4 exemplars). Visiten les menjadores de malla i s'enlairen ràpidament.
- Un grup d'unes 10 mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Els bruels encara són ben presents (mínim 2 exemplars), i ben actius entre les fulles dels arboços. I és que amb aquestes temperatures s'hi podrien quedar tot l'hivern.
- Les mallerengues, sento la rebundància han estat escasses. Les mallerengues blaves no ens han visitat fins les 9:00, i a mesura que han anat passant les hores han anat augmentant el nombre d'exemplars. Amb les carboneres ha passat més o menys el mateix, però aquestes a última hora del matí ja eren prou abundants (no gaire), les emplomallades, en canvi, han estat presents pels arbres alts, però no han visitat les menjadores en cap moment! Quan normalment hi són constants.
- Forces visites de garses al camp de gespa del davant, als abroços, i a l'escala on s'atipen de cireretes d'arboç. I és que l'arboç més proper a l'escala és el que ha madurat les cireretes més aviat.
- Hem rebut la visita de dos gaigs atrets pels algans i les garses.
- Les tòrtores turques segueixen com sempre. Aquesta vegada un exemplar mascle s'ha mostrat dominant, parant-se força cops a l'antena de casa.
- Un grupet de caderneres (4) han passat pel jardí.
Per acabar la fauna animal del jardí, comentar que les sargantanes, en dies com avui segueixen actives. Però que els rat-penats des del día que vam sospitar la seva letàrgia, ja no s'han vist més (aquests no es desperten fins passat l'hivern.).
Fotos de la vegetació (explicació detallada a la introducció).
Ocells: Astor, Pardal de bardissa, Cadernera, Pinsà comú, Mallerengua cua-llarga, Mallerenga blava, Mallernga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pit-roig, Cotxa fumada, Bruel, Mosquiter comú, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre
Això si, segueixen arribant hivernants com el pardal de bardissa (just un mes abans que l'any passat!) i el mosquiter comú i segueixen presents els avistats en setmanes anteriors com la cotxa fumada, el tord comú i els pinsans vulgars.
La vegetació, evidentment, ja no empitjora. El que passa és que entre la calidesa d'aquesta tardor i la situació de sequera que arrossegavem des de feia tres mesos, alguns arbres (plantats fa poc) s'han desviat del curs natural i engrandeixen nous brots i inclús fan nova fullla, quan en realitat tocaría tirar-la. Això ha passat des de fa temps amb la moixera de guilla, però ara donen símptomes la prunera i l'avellaner.
Altres, aquesta setmana ja s'han decidit a tirar la fulla com el kaki (amb algunes fullles ben vermelloses) i, sobretot l'arç que ja li queda ben poca fulla, i la que encara hi és, és totalment groga.
Els arbres propis de la zona mostren un aspecte bó i saludable. Els roures ja tiren els primers aglans i amb els forts cops de vent d'avui, ja els hi cauen les fulles sobrants. Les arboços estan ben plens de cireretes d'arboç, de les quals les més tempraneres ja són vermelles, cosa que aprofiten els tallarols, tords, merles, pinsans i altres. D'aquí una-dos setmanes serà increíble la de cireretes vermelles disponibles que n'hi hauran, per tant, esperem un "boom" d'ocells en aquest àmbit.
Dir que, per fi, comença a crèixer el mantell verd, que cada tardor substitueix la palla seca de l'estiu. Aquest any s'ha fet esperar més del normal.
Ocells
De primeres comentar l'absència de la mallerenga petita (que ja portava mínim un mes al jardí), així com de l'escassetat general de mallerengues, sobretot al principi del día. Com hem dit amb una causa clara: les menjadores buides.
- Arribada del pardal de bardissa. Ocell que sol arribar més tard al jardí, normalment l'associem amb l'arribada del fred. L'exemplar sembla bastant establert al jardí. Vist primer a l'escala alimentant-se de les restes de cirertes d'arboç que els hi cauen als altres ocells i després aturat a l'arboç gran de l'esquerra, mirant-se a les mallerengues entrar a les menjadores. No seria extrany, al revès segurament, hagi visitat la menjadora en dies anteriors (les llavors estaven pelades).
- Ens ha visitat, com cada any per aquestes dates, el mosquiter comú que aprofiten les encara verdes fulles dels roures i els sempre verds i plens d'insectes arboços i llorers per alimentar-se cómodament durant unes setmanes, abans de partir (normalment) més cap al sud. Per tant, creiem que els mosquiters comuns que visiten el jardí són ocells de pas.
- Ens segueix visitant un sol tord comú, que a diferència de fa dues setmanes ha anat directament a les branques dels arboços en comptes d'anar al llorer. S'ha estat allà una estona llarga.
- Els tallarols de casquet han augmentat en nombre (mínim 7 exemplars), no estan sedimentats al jardí, és a dir, no hi estan durant tot el matí, però venen en grups de 5-6 exemplars atrets per les primeres cireretes d'arboç i per els insectes alats que encara resten a les fulles dels roures. Esperem un augment fort del nombre d'exemplars en setmanes vinents, associats, com cada any, a la maduració de les cireretes d'arboç.
- S'ha vist un astor entre la vall i el jardí, creant el pànic de les bandades de tudons i estornells vulgars, que es troben en ple pas migratori. Més tard ha creuat literalment el jardí (de nord a sud). El curiós és que els ocells de mida petita no li han fet gaire cas (els esparvers, xoriguers i altres falcònids fan crear unes alarmes gens menyspreables), en canvi, els ocells de mida mitjana-grossa s'han alarmat més del normal.
- Els estornells vulgars, com hem dit, es troben en ple pas migratori. Mai havia vist tants exemplars en pas per la zona. Passen abundants grups en direcció sud-oest d'uns 20-35 exemplars, la majoria en vol baix. A més grups de 20-30 exemplars es troben sedimentats per les parcel·les que rodejen el jardí. (Mínim 200 exemplars.)
- Els tudons, en canvi, van afluixant el fluxe migratori. Ja no s'escolten tants trets, tot i que encara passen grups de fins a 35 exemplars en direcció est i sud-est. Cada cops paren més regularment als arbres alts del jardí i de la parcel·la del costat, a descansar, (Mínim 55 exemplars).
- Els pinsans comuns segueixen augmentant en nombre (mínim 12 exemplars), sense comptar els que passen en vol alt en direcció sud-oest. Vénen de lluny i es paren al roure gran de dalt, es miren la menjadora i al veure que no hi ha ni llavors ni gaire moviment, normalment es tornen a enlairar.
Alguns individus, però, es veuen bastant establerts al jardí. S'apunten a menjar cireretes d'arboç i inclús baixen al camp de gespa d'abaix (encara distants i com a molt 2 exemplars alhora).
- Els pit-roigs encara no han acabat el pas migratori (mínim 3 exemplars). Ara, l'individu dominant és un altre, té un tret molt caracterísitc; el seu reclam és semblant al de la cotxa fumada "taa,taa,trrr". Encara canten, però, ni molt menys tant com fa dues setmanes.
- Les cotxes fumades han augmentat molt (mínim 5 exemplars) el nombre. Almenys un individu jove-femella, dorm al fals sostre en crien els rat-penats. Hi ha entrat a les 8:30, per sortir amb poc temps.
- Les merles segueixen presents, però no són gaire abundants. L'exemplar femella de la qual hem parlat en posts anteriors s'ha passat casi bé tot el matí a jardí; picant les cireretes d'arboç i rebuscant entre els llorers els, ja, inexistents fruits negres. Altres exemplars ens han visitat, però d'una manera molt més distant. (Mínim 4 exemplars).
- Així com aquest últim mes només ens visitava un exemplar de pica-soques blau. Avui hem tornat a veure la parella junta. Molt involucrats amb guardar pipes a les escletxes dels arbres, he observat que a vegades se'n van a parcel·les llunyanes a amagar-les.
- Els pardals xarrecs segueixen visitant el jardí de forma bastant esporàdica comparada amb altres anys (mínim 4 exemplars). Visiten les menjadores de malla i s'enlairen ràpidament.
- Un grup d'unes 10 mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Els bruels encara són ben presents (mínim 2 exemplars), i ben actius entre les fulles dels arboços. I és que amb aquestes temperatures s'hi podrien quedar tot l'hivern.
- Les mallerengues, sento la rebundància han estat escasses. Les mallerengues blaves no ens han visitat fins les 9:00, i a mesura que han anat passant les hores han anat augmentant el nombre d'exemplars. Amb les carboneres ha passat més o menys el mateix, però aquestes a última hora del matí ja eren prou abundants (no gaire), les emplomallades, en canvi, han estat presents pels arbres alts, però no han visitat les menjadores en cap moment! Quan normalment hi són constants.
- Forces visites de garses al camp de gespa del davant, als abroços, i a l'escala on s'atipen de cireretes d'arboç. I és que l'arboç més proper a l'escala és el que ha madurat les cireretes més aviat.
- Hem rebut la visita de dos gaigs atrets pels algans i les garses.
- Les tòrtores turques segueixen com sempre. Aquesta vegada un exemplar mascle s'ha mostrat dominant, parant-se força cops a l'antena de casa.
- Un grupet de caderneres (4) han passat pel jardí.
Per acabar la fauna animal del jardí, comentar que les sargantanes, en dies com avui segueixen actives. Però que els rat-penats des del día que vam sospitar la seva letàrgia, ja no s'han vist més (aquests no es desperten fins passat l'hivern.).
Fotos de la vegetació (explicació detallada a la introducció).
Fulles del kaki, amb coloracions vermelloses. El que passa és que ja quedaven poques fulles a l'arbre. A veure l'any que ve quins colors ens dóna!
Detall d'una fulla de kaki
Detall d'una fulla cromàtica dels cirerers. Ja els hi queden ben poques fulles, només les de la part superior de les branques.
Detall de les fulles "tardorenques" dels cirerers. La poso per demostrar que no tot és tan bonic i perfecte com en les fotos. I la veritat és que l'aspecte general del "cirerer petit" és més semblant al d'aquesta foto que no al de l'altre.
Mantell verd en ple creixement. Després d'un octubre amb tons marronosos i palla seca (no habitual).
Abundants algans caiguts, tot i que encara queden molts per caure.
Una de les poques cireretes d'arboç (comparant amb el total d'elles), que ja estava completament madura. Sense dubte una font d'aliments que ens va de perles per l'observació d'ocells i que a més ve justament després que la fructificació dels llorers.
Aspecte de la part superior del liquidambar. Sense fulles des de fa setmanes. La part inferior encara mostra algunes fulles verdes. No tindrà colors cromàtics aquest any...
L'auró blanc si que mostra un aspecte totalment tardorenc. Les fulles que encara resten a l'arbre (poques), tenen uns bons colors; grocs-taronges.
Brots engrandint-se ràpidament del petit avellaner. Que després d'un primer any d'esforç per arrelar bé, a sobre ha patit la sequera. Esperem que la fresca que pugui fer faci aturar el creixement de les futures fulles, sinó podria, fins i to,t assecar-se.
La moixera de guilla va totalment desorientada. Recordem que va ser afectada per la "roya" a causa de l'abundant reg. Li vam treure el reg i va començar a brotar, i ara es troba com en ple abril. Obviament que vingui el fred, les fulles se li cremaran. A veure com reaccionarà a la primavera...
Típiques flors de tardor. I efectivament, provinents de les males herbes. Porveu de deixar un troç de terreny sense tallar i ja veureu com disfrutareu amb el cicle de les males herbes. Odiades, per cap motiu, pels aficionats a la jardineria.
Ocells: Astor, Pardal de bardissa, Cadernera, Pinsà comú, Mallerengua cua-llarga, Mallerenga blava, Mallernga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pit-roig, Cotxa fumada, Bruel, Mosquiter comú, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)