dissabte, 4 de juny del 2011

Volantons i estivals

 Hem començat el mes de juny de forma completament contrària als dos darrers mesos: temperatures més baixes del normal i tempestes i ruixats a diari.
La vegetació llueix un fullatge estival prescindint de les fulles menys prosperes i (algunes) arrugant-se amb els primers calors, com ara l'arç. Però la vertadera notícia d'aquest dia és l'adquisició d'un magnífic exemplar de moixera de guilla (Sorbus aucuparia), del qual parlarem més endavant.
Els ocells han estat més aviat escassos en nombre, però inesperadament ben nombrosos en diversitat. Assolint un nou "bimbo" per al jardí i reafirmant l'èxit de nidificació dels pica-soques blaus.
Les herbes creixen de manera exuberant per tots els racons, cosa que fa propensa l'aparició de multitud d'insectes que aquesta època de l'any enriqueixen el jardí i li donen vida (llagostes, saltamontes, orugues...)


El dia s'ha aixecat amb el cel mig ennuvolat i amb el termòmetre proper als 12ºC (fresqueta per l'època.) i gràcies a les nuvolades no ha arribat a assolir els 20ºC. Ja a partir de les 8:00 del matí han aparegut les primeres tronades, que sempre deixaven un ruixat intens o feble però de curta durada.


Ocells

Com deiem el nombre d'ocells no era d'admirar, però la seva diversitat en especies era increíble per a un mes de juny. Hem tingut dues sorpreses magnífiques, de les quals nose qualificar quina és la més important: una nova especie al jardí ( tallareta vulgar) i els volantons dels pica-soques perseguint els pares, jardí amunt jardí avall.
Dir que normalment aquests petits ocells estivals no els solem veure a causa de que pensem que a l'estiu els ocells desparaeixen del jardí, i com hem pogut comprovar avui, no és ni molt menys així. Al contrari en un dia de juny pots observar més varietat d'especies que un un dia fred de gener.
També cal destacar, però, la poca abundància de les mallerengues habituals, concretament de la mallerenga emplomallada, de la qual no s'ha vist ni un exemplar.

  • Tallareta vulgar: Especie que no haviem vist mai ni al jardí ni fora d'ell. Es tracte d'un ocell de petita mida, molt discret, de població reduida i propi de les bardisses exuberants. Tot i això el seu comportament és confiat i no és díficil de veure si el saps buscar, sol habitar en zones d'una altura de més de 500m (en el nostre país).             Primer de tot dir que no només hem vist un exemplar, sinó que hem vist un mascle i una femella i per rematar-ho dir que tenien comportament territorials i es trobaven força establits a la zona.   A primera hora del matí després de veure un tallarol capnegre exhibint el seu cant, ens ha semblant veure un ocell marrónos i petit que buscava insectes entre el kaki i els esbarzers, i pensant que es tractava del Sylvia més abundant; el tallarol capnegre, hem enfocat els prismàtics desanimadament, es tractava s'una femella de tallareta vulgar! Aquesta, observant en tot moment el comportament de les mallerengues carboneres i dels pica-soques blaus, ha volat fins el Ligustrum Ovalifolium i ha accedit a la menjadora! Al veure que no es tractava de res més que de "seques" pipes ha volat fins el roure del davant per atipar-se de suculentes orugues. Més tard, un cant semblant al del tallarol capnegre, però per dir-ho d'alguna manera, més sofisticat, ha començat per no parar ni 5 minuts en tot el matí, es tractava del cant d'un mascle de tallareta que ha estat gran part del temps ocult entre els arboços i matolls, però que cap al migdia s'ha mostrat exhibint els colors propis d'aquesta especie.      Mai hauriem imaginat la presènia i la "suposada" nidificació de tallaretes vulgars al jardí!    Deixo unes imatges del exemplar mascle (clicar per ampliar)

  • El tallarol capnegre, com la tallareta, també era constant al jardí, deleitant-nos amb alguns cants i unes tècinques "anti-orugues" importants. Podria, de fet, és probable la nidificació de la parella al jardí o als voltants del jardí, ja que en contra de les altres visites, en aquesta, només s'ha vist el mascle.
  • 1 exemplar mascle de tallarol de casquet, aturat uns moments en les branques altes dels roures i caçant entre els arboços més madurs.
  • Una puput ha sobrevolat a molt baixa altura el jardí. S'ha de tenir en compte que durant totes les visites des de fa aproximadament dos mesos hem localitzat aquesta especie al jardí (nidificació als voltants?)
  • Rebem més visites dels tudons que en anteriors setmanes. Venen a fer el pampulleig caracterísitc al roure de dalt i alguns exemplars menjen al terra de la zona d'abaix.
  • Tòrtores turques
  • La parella de garses que nidificava al pi de la parcel·la d'abaix ja ha acabat la seva funció en el niu. Una jove garsa sana revolteja pel jardí i per les zones del voltant durant tot el matí, emetent el reclam caracterísitic d'insistència als pares.
  • Les mallerengues carboneres no són gaire abundants ( a causa de la poca abundància de menjar a les menjadores), tot i així són bastant constants. Això si, s'han localitzat diversos polls de l'any: primer un grup de quatre bastant desenvolupats que buscaven insectes individualment, sense els pares. I després un adult amb 2-3 polls els quals alimentava com podia.
  • 1-2 exemplars de mallerenga blava totalment ausents a les pipes i sense cap aproximament
  • Ens ha creuat el típic grup primaveral-estival de mallerengues cua-llargues, concretament 7 exemplars, que s'han aturat al roure i als pins del costat buscant insectes per totes les fines branques.
  • 1-2 bruels cantant. Feia temps que no apareixien pel jardí.
  • Com ja hem anunciat els pica-soques blaus també han estat notícia al jardí. Entre 2-3 polls han prosperat i segueixen els seus progenitors de arbre en arbre. La menjadora plena de pipes, sense dubte, ha estat un reclam perfecte. Els pares s'afanyaven a agafar les pipes, mentre els petits els seguien i exploraven cada detall de la menjadora. Els volantons emetien un constant "tsiii-tsii-tsiiiiii" semblant al del raspinell, mentre els pares els cridaven amb un "tsuiii-tsuiii".    Un fet a destacar és la presència del "poll" criat l'any passat per la mateixa parella, que és rebutjat agressivament. També dir que baixaven a la zona de ciment de davant la casa i el picotejaven insistivament.

  • Les merles estaven prou actives: mascles cantant en parcel·les properes, i aturades als pins i roures tan de mascles com de femelles.
  • Una parella de verdums cantant cap a les 10:00 del matí.
  • Una parella de gafarrons sobrevolant el jardí cap a les 10:30 del matí
  • Abundants caderneres, que han estat presents des de primera hora a la última hora del matí. A primeres hores un exemplar mascle es trobava entre els arboços i poc després ha aparegut entre les branques del roure de dalt. A mig-matí ha aparegut el nucli del grup (uns 8 exemplars incluint 2 exemplars joves.)
  • Grups reduits d'estornells vulgars passant sobre el jardí constantment.
  • Els pardals xarrecs han estat constants, però poc abundants. Cada 10 minuts visitaven la menjadora i quan veien l'ausència de cacahuets s'anaven ben lluny.
  • Diverses aturades de pardal comú a les copes dels roures.
  • El rossinyol o "rossinyols", segueix establit al jardí. Tot i que no canta tan seguidament ni es mostra tan territorial com en setmanes anteriors.
  • Les orenetes vulgars estan ben actives i no paren de passar per el mig (literalment), del jardí a la caça d'insectes. Deuen tenir els pollets bastant crescuts, ja.
  • Les orenetes cua-blanques han aparegut, per fi, a la urbanització.
  • 1 exemplar d'oreneta de ribera ha creuat el jardí en direcció nord-oest.
  • Diversos exemplars de falciot negre sobrevolen el jardí i la vall.


Altres

Comentar que quan vàrem arribar hi havia milers de cargols al voltant de la casa. Era impossible fer dues passes sense trepitjar-ne cap. Falten eriçons!
El niu d'avispes s'ha traslladat de lloc.
Al "garatge" hi havia una acumulació de dragons de mides considerables (20cm). Que conviuen amb les avispes sorprenentment bé. N'he contat fins a tres al voltant del "niu" de les avispes i ni se l'han mirat.
Entre les espigues altes s'hi troben llagostes de mides, també considerables. Apart dels abundants saltamartins.
Les abelles i borints són encara més abundants. Les formigues ja tenen "conreus" de pugons desenvolupats. Papallones variades.
Comentar, que amb els ruixats, les sargantanes són totalment ausents.


La vegetació

Com ja hem comentat al principi la gran notícia en aquest apartat és la compra de la moixera de guilla. Hem anat al viver amb voluntat de mirar i comparar els Sorbus sp. però ens han dit que només tenien aquest i en veure'l ja no ens l'hem pogut treure del cap.
L'arbre té aproximadament 4m i està formant les flors que seran els fruits.
En teoria, aquest especie és d'àmbient pirinenc, però ens ha dit que porta 4 anys aquí i creix sense problemes.

Deixo unes fotos:

Aspecte de l'arbre:


Detall de les fulles i aspecte de l'arbre en el lloc on ha estat pantat, respectivament:



       

Els canvis en la vegetació no han estat tant significatius com en setmanes anteriors. Però si que hi hagut petites variacions: creixement decidit dels arboços, començament de l'arrugament de les fulles de l'arç a causa de la calor, floració dels esbarzers (ja passada) i d'altres arbusts i matolls, Ligustrum ovalifolium amb encara flors, avellaner que ha engrandit les seves fulles... I alguna cosa més que em dec deixar.

Fulles tendres de l'arç que ja s'arruguen:



Aspecte del cirerer:



Aspecte de l'altre cirerer:



Aspecte del liquidámbar:



Floracions: ( el Ligustrum ovalifolium encara aguanta moltes flors després de tres setmanes i l'esbarzer ja ha florit i acabat de florir en tres setmanes.)







Ocells: Tallareta vulgar,Puput, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Falciot negre, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Oreneta de ribera, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Bruel, Pica-soques blau, Merla, Verdum, Gafarró, Cadernera, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Rossinyol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada