diumenge, 16 d’octubre de 2011

Arribada d'ocells del nord i un nou-vingut a la llista

Dia esplèndid i gens fred (15 d'octubre), com ha passat pràcticament tots els dies des de fa tres mesos. Un mínima de 10ºC i una màxima de 23ºC. Però tot i que l'escassetat de precipitacions i les temperatures anormalment altes (la setmana passada hem batut rècords amb màximes fins als 33-34ºC), ens fa pensar que la tardor encara està per arribar, som a mitjans d'Octubre i la natura segueix el seu curs; les aus començen a establir-se als seus llocs d'hivernada i els arbres a agafar colors groguencs.
Els ocells segueixen amb una creixent activitat gens menyspreable i molt més important que l'any passat a les mateixes dates. Ocells com la mallerenga petita, el gratapalles (bimbo pel jardí!), el tord comú, els pinsans comuns i els abundosos pit-roigs, complementen les sempre presents merles, mallerengues, tallarols, tudons... Que no està gens malament per trobar-nos a meitat d'un Octubre càlid i molt sec! La veritat és que avui ens hem emportat l'impressió de que el jardí funciona increíblement bé, al veure, per exemple, les disputes de fins a 8 pit-roigs per dominar exclusivament el jardí, el tord comú totalment acostumat als fruits del llorer (com a rutina), les mallerengues emplomallades empaitant la tímida i solitaria mallerenga petita i el gratapalles alimentant-se al camp de davant de la casa com si res. Ens demostra que cada visita pot portar-nos més que una sorpresa i que, el jardí, cada cop atreu més varietat i abundositat d'ocells i, per tant, l'esforç de plantar arbres i deixar zones sense trepitjar donen el seu fruit i fan funcionar el nostre "parc natural" cada vegada amb més força.
La vegetació, en canvi, no passa la seva millor temporada. Les pluges és fan molt d'esperar (des de el juliol que no plou bé). I els arbres poc adaptats al jardí com la prunera, el kaki, l'avellaner... ho noten de valent.
Però les nits ja són llargues i fresques, que sumat a la llarga sequera fa que els caducifolis més sensibles com el cirerer, l'arç o el liquidambar comencin a canviar el color de les fulles i inclús alguns a tirar-les.

Ocells

- Una de les grans sorpreses del dia ha estat l'abundositat de pit-roigs (5-8 exemplars), mai haviem vist més de dos junts al jardí. Ja abans de sortir el sol hem sentit el cant melòdic que sol fer a la primavera per tal de dominar el territori. I de sobte, han començat a aparèixer exemplars per totes bandes. Les disputes eren inacabables; quan un pit-roig s'atrevia a baixar als arboços o a la zona de la menjadora, el pit-roig dominant el perseguia incansablement (fins a més de 10 minuts de persecució en alguns casos), mentres altres exemplars cantaven des de els roures i pins. N'hi ha un (el dominant), que ha baixat constantment al terra de la menjadora a picotejar les restes de cacahuets que deixen les mallerengues.
- Un altre de les notícies més destacables o la més destacable ha estat la visita d'un gratapalles femella.
Des de els roures d'abaix ha volat fins el kaki, on s'hi ha aturat un breu moment i de seguida ha volat fins els llorers. I al cap de poc ha volat fins el camp del davant de la casa on s'hi ha estat uns 10 minuts menjant algunes llavors entre la palla seca creada degut a l'absència de pluges.
El gratapalles és un ocell d'ambients, més aviat, oberts. Creiem que degut a la desastrosa tala d'arbres que s'ha estat produint durant aquests anys, creant molts camps abandonats, s'ha afavorit la presència d'aquest fríngil·lid, que com ja he comentat no haviem vist mai al jardí.
Segurament es tracte d'un exemplar en migració o en dispersió cap a zones més baixes, ja que, al hivern a Catalunya augmenta bastant el nombre d'aquests ocells, amb exemplars provinents del nord.
Foto: (sento la pèssima cualitat de les fotos, però són fetes darrere del vidre de la finestra)


- I si fa dues setmanes vam rebre el primer pit-roig de la temporada, avui hem rebut el primer tord comú. Especie que com ja sabeu ens agrada especialment. L'exemplar semblava força establit a la zona, ha aparegut tard (cap a les 11:00), volant directament cap al llorer, que tants ocells ha atret aquest any. Ha estat buscant una bona estona els seus, ja, escassos fruits entre les branques, fins que m'ha vist enfocant-lo amb la càmera i s'ha endinsat pels arboços.
Aquest si que ha estat fidel a la seva cita de l'any passat, que vam veure el primer exemplar casi bé el matiex dia.
Fotos entre les branques del llorer:




- Segueix sent notícia la mallerenga petita, que segueix al jardí. Però, com fa dues setmanes només a primera hora. Canta des de els pins durant llargues estones i de tant en tant s'aproxima a les menjadores, però en el cas d'avui les mallerengues emplomallades l'han foragitada ràpidament, al veure-la esperant a la prunera
- Els pinsans comuns segueixen igual que fa dues setmanes (mínim 6 exemplars). Una parella dels quals ha baixat a veure si trobava alguna llavor i al veure que no ha marxat bastant ràpidament, tot i que han tornat més tard. Segurament entre setmana baixen a alimentar-se de les llavors que els hi deixem quan marxem. Els exemplars restants han sobrevolat el jardí de sud a nord i de nord a sud unes quantes vegades (si és que eren els mateixos, és clar).
- Ha aparegut un cotxa fumada femella (un altre nou-vinguda del nord), creiem que atreta per l'abundositat i la gran activitat dels pit-roigs.
- Les merles segueixen buscant els negres fruits del llorer entre les seves fràgils branques, que com ja hem dit ja són ben escassos. I per tant el nombre de visites també s'ha reduit (minim 3 exemplars. Tot i això ja una femella, que l'identifiquem perquè té la gola d'un color més pàl·lid del normal (ja la veiem a l'estiu), que està establida al jardí i passa llargues estones tant al llorer com als roures i arboços.
- Segueix la migració de tudons amb grups de fins a 30 exemplars localitzats, que és aprofitada, desgraciadament, pels caçadors ( a les primeres hores del matí el soroll de les escopetes era constant). Als colúmbids se'ls veia estressats i volaven ràpidament cap a llocs més segurs. Alguns es paraven al jardí i a la parcel·la del costat per descansar, i fins i tot cap al migdia tres exemplars, un d'ells jove, s'han entretingut menjant uns quants aglans dels roures d'abaix. (mínim 55 exemplars vistos)
- Els tallarols de casquet en contra del que esperavem segueixen sense augmentar en nombre (mínim 4 exemplars). N'hi ha una parella molt establerta al jardí i d'altres exemplars que hi passen de tant en tant. Però de ben segur, que quan acabin de madurar les cireretes d'arboç (ja queda poc) augmentaran substancialment
- Es veuen diversos exemplars de ballester en migració activa cap al sud i sud-oest. No paren de passar exemplars dispersos durant tot el matí. Aquest any sembla que s'han retrasat un mica.
- També es veuen alguns grups petits d'orentes vulgars (poques) i fins i tot, alguna oreneta cua-blanca. Totes cap al sud. Tot i que un grupet de 5 orenetes vulgars en direcció est-sud-est.
- Les mallerengues carboneres, blaves i emplomallades són abundants, però tampoc notem un augment fort comparat amb fa dues setmanes. Sovintejen les menjadores i juguen a perseguir-se entre elles.
- Els bruels segueixen establerts al jardí (mínim 2x), però ja comença a fer-se més costós veurel's.
- Ha tornat a venir sol el pica-soques blau. Podria tractar-se d'un exemplar dels dos nascuts al jardí o bé un de la parella que hi cria.
- Les garses són menys abundants que fa dues setmanes i molt menys que fa un mes. Sembla que el gruix del grup s'ha dispersat, o qui sap, potser s'han desplaçat a un altre zona per passar millor l'hivern.
- Segueix sense augmentar el nombre de pardals xarrecs (una parella), i casi que millor així els cacahuets duren més i les mallerengues poden menjar més tranquiles. Tot i això hi ha un exemplar molt acostumat que entra a la menjadora plana com si res. L'any passat per aquestes dates eren força abundants.
- També hem notat un descens d'estornells vulgars (el pas migratori afluixa), tot i que un grup encara es para als arbres del voltant durant el migdia.
- 1 gaig bastant fugaç.
- I per acabar dir que cap a les 10:30 un falcònid bastant gros ha passat en vol baix sobre el jardí de nord a sud. Tenia un vol més sostingut que el del xoriguer comú i que el de l'esparver vulgar, amb unes ales més grosses. Podria ser un astor, però no ho sabrem mai.



Vegetació

La vegetació està sota els efectes de la sequera continuada. Els arbres que ho pateixen més, ara per ara, són el petit avellaner, el kaki, la prunera i el liquidambar. Molt altres els trobem afectat però aguanten prou bé, com ara, els cirerers.

Començem amb els roures. Els roures o la majoria d'ells els trobem bé, ells saben aguantar tant les sequeres com les inundacions i mentres l'aguanten van fent crèixer els abundosos aglans (no tants com l'any passat). Però el roure gran de dalt, que és el que li sol afectar més les sequeres, si que li trobem símptomes; ha engroguit algunes fulles i ha deixat caure moltes altres, però no hi ha cap problema perquè ara, en teoria, arribarà la pluja i el fred.





Detall de les fulles deteriorades del roure de dalt. Això si mentres engradeix els aglans, com també es pot veure a la foto.

 Detall de la mida dels aglans

 Però els roures no són els únics que formen els seus "fruits". Els marfulls, l'arç, els arboços i els llorers (fruits dels quals s'han pràcticament acabat), també s'apunten.
Els arboços els hi deu faltar 1-2 setmanes per tenir-les al seu punt.

Fruits madurs dels marfulls. Que estan aguantant prou bé la sequera.


Detall del que era una branca de llorer plena de fruits. Només queda el que no va arribar a madurar. Estornell, merles, tords, tallarols, rosegadors i segur que molts altres l'han més que aprofitat durant aquest inici de tardor.


 L'arç que ja ha deixat anar gran part del seu fullatge degut, més que res, a la sequera. Ara ja começa a engroguir les últimes fulles que li queden. D'aquí res quedarà ben pelat, amb les seves llavors que no cauran fins març-abril.



El kaki mostra les fulles esmorteides com gran part de l'estiu, però ben verdes. Encara no ha notat l'arribada de la tardor.


La prunera "Santa Rosa", ha patit molt amb aquesta última glopada de l'estiu (principis d'octubre) i ha començat a treure la fulla amb una velocitat extraordinària, donant un toc molt tardorenc però sense ser causa del fred. Encara que si ens hi fixem amb els brots superiors encara són ven verds.


Aspecte general de la prunera "Santa Rosa" amb colors gorcs-taronges.


Detall de les ramificacions inferiors,  amb totes les seves fulles gairebé seques. Cauen amb facilitat quan remous les branques.


El liquidambar també està afectat per aquest càlida i seca tardor. Al contrari de la prunera; mostra les fulles del ramatge inferior ben verdes, però la part superior està ben pelada. Ha deixat anar molt del seu fullatge  (veure foto abaix). Esperem que a la primavera broti amb contundència.

Fulles, encara verdes, del liquidambar.


Detall d'una fulla afectada pels vents càlids.



Els cirerers no mostren un aspecte tan pobre i aquests si, sembla que els hi ha afectat l'allargament de les nits,que sumada a la sequera han fet que engrogueixen el seu fullatge de seguida. Mostren, fins i tot, colors cromàtics.




Inclús han començat a deixar anar alguna fulla





Detall de les fullles tirades del liquidambar.


I per últim, una foto d'una gran notícia que ja comentàvem en posts passats: el rebrotament de la moixera de guilla.




Per últim comentar que els rat-penats ja es troben en plena letàrgia. Però que encara es veuen sargantanes, papallones, avispes i inclús saltamartins, entre altres insectes.


Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga petita, Pinsà comú, Gratapalles, Pit-roig, Merla, Tord comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pica-soques blau, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Gaig, Estornell vulgar, Ballester, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Bruel, Pardal xarrec, Pardal comú, Cotxa fumada, Falcònid no identificat

divendres, 7 d’octubre de 2011

Temps d'estiu i algunes sorpreses

Avui (diumenge dia 2), tot i ser un dia calurós tant per l'època com pel cos (màxima de 29ºC i mínima de 10ºC), hem tingut algunes sorpreses dignes de comentar.
La sorpresa més important ha estat la visita d'una mallerenga petita. Un ocell que de ben segur que visita alguns jardins amb constància i que no suposa cap gran alègria per la majoria de gent, però al nostre jardí es fa cara de veure. Només l'haviem avistat al jardí a l'hivern de 2009-2010, quan un temporal de neu va deixar nevat el Montseny fins ben avall durant 1 mes (també va nevar al jardí). Altres visites destacables han estat, per exemple, l'arribada del pit-roig o la precocitat d'un pinsà comú mascle en menjar les restes dels cacahuets de les menjadores de malla (encara no hem posat llavors).
Pel que fa a la vegetació, s'ha de dir que, en general, té més bon aspecte. Tot i que les temperatures segueixen ben altes, ja refresca més per la nit i l'ambient és una mica més humit. A destacar la rebrotació de la moixera de guilla (fet que no esperàvem), que indica que està ben viva i la persistència dels fruits del llorer (n'hi havia moltíssims), que encara atrauen a moltes merles i a estornells.

- Comença el dia amb una temperatura d'aproximadament 10ºC, abans de sortir el sol les ja venen les típiques especies de mallerengues (carboneres, emplomallades i blaves), que n'hi ha més que fa dues setmanes. Però sentim un cant que no concorda amb cap d'aquestes especies (tuit-tuit...tuit-tuit repetitiu), de seguida pensem amb la mallerenga petita, però creiem que és improbable i ho deixem amb reclam de mallerenga blava extrany. Al cap de pocs minuts veiem una mallerenga petita just davant de la finestra ( a les branques del roure que queden a dos metres de la finestra) que s'entreté caçant alguns insectes i finalment vola fins al pi del jardí on es passa una estona cantant.
No va visitar les menjadores, però qui sap si ho fa sovint. Com hem comentat, per nosaltres és un cita de gran valor (feia pràcticament 2 anys que no en veiem al jardí). A veure si d'aquí dues setmanes segueix al jardí.
- I per fi podem dir que ha arribat el pit-roig, l'inividu s'ha passat unes estones reclamant al jardí. Hi hagut un moment que s'ha encuriosit per la finestra i s'ha posat ben aprop a veure que hi veia. Això si, no es veu gaire establert i podria tractar-se d'un exemplar en pas, ja que no ha visitat la menjadora ni s'ha posat en els llocs preferits del pit-roig de cada any.
- Com hem comentat a dalt, un altre gran novetat, és la precocitat dels pinsans comuns en baixar a les menjadores. Impressionant! L'any passat no hi van baixar fins a finals de Novembre quan ja havien format un grup força gran, i en anys anteriors igual o encara més tard. Tot i això, només hem avistat a 2 exemplars; un bonic mascle (el que ha baixat a la menjadora, juntament amb una parella de pardals xarrecs) i un exemplar femella més distant. Al veure que aquest any van decidits, ja hem comprat unes poques llavors perquè es vagin acostumant a baixar a les menjadores. Normalment les llavors no les compràvem fins al Novembre.
Detallem més la visita a la menjadora; De sobte, després d'haver sentit els seus reclams, veiem un pinsà comú mascle a les branques del roure de dalt associat a una parella de pardals xarrecs. Es mostra bastant confiat a la meva presència a la finestra (molt confiat per el mes i les temperatures), i no dubta en baixar fins a la troanella "Ligsutrum Ovalifolium" on tenim una menjadora de malla. Un cop allà vola fins el terra sota de la menjadora i, de seguida, se'n va.
- Els pardals xarrecs han tornat al jardí (una parella), després d'uns dos mesos d'absència. I és que quan s'omplen les menjadores sempre acaben tornant. Com ja hem dit, ens ha visitat una parella. Han accedit a la menjadora de malla de la troanella lentament i bastant insegurs. Quan han acabat de menjar han volat ràpidament en direcció sud-oest.
- Els tallarols de casquet estan augmentant en nombre. Fa dues setmanes només hi havia una parella i avui n'hem contat mínim 5 exemplars. Es mostren molt actius entre els arboços i llorers. Com us podeu imaginar també han descorbet els carnosos fruits del llorer i se n'aprofiten continuament. Aquests però no se'ls empassen com les merles, sinó que els mosseguen agafant petites porcions. Estan a l'espera de la maduració de les cireretes d'arboç, que encara els hi falten algunes setmanes.
- Les orenetes vulgars han estat casi bé absents, però al migdia un grup d'uns 7 exemplars ha sobrevolat el jardí en direcció nord-est. Les seves congèneres; orenetes cua-blanques, ja no s'han vist.
- Com deiem les merles són abundants (mínim 6 exemplars), i n'hi hia un grup de 4 que està totalment establert al jardí. S'han passat tot el matí menjant cantitats bastant grans de fruits del llorer (empassant-se'ls com si res) i descansant entre les branques dels arboços o dels roures d'abaix.
- Els tudons segueixen bastant abundants (mínim 55x), però potser no tant com fa dues setmanes (que pot ser pel dia calid). Deu haver començat la caça, perquè se'ls nota molt més estressats i els seus vols ja no són tranquils, fan molts més moviments ràpids). Els nostres joves ja han escampat, potser cap al sud o potser cap a un lloc més resguardat dels trets i, per tant, no s'han vist al jardí. Comentar que tot i que no s'han vist tantes formacions de grups com fa dues setmanes, cap a les 12:00 un grup d'uns 30-35 exemplars ha sobrevolat el jardí.
- Les garses segueixen establertes als pins de la parcel·la del costat i constantment s'enlairen grups de fins a 10 exemplars, tornant amb poca estona. Ja no visiten tant els roures per agafar aglans, com els gaigs que a diferència de fa dues setmanes no se n'ha vist ni un.
- Els estornells vulgars segueixen ajocant-se als roures i pins del jardí i de les parcel·les del costat, fent el xivarri típic de l'especie. Aquest cop si que els hem pogut "pillar" picotejant els fruits del llorer (a 2 exemplars), que han fugit de seguida que ens han vist.
- Els bruels segueixen sent abundants (mínim 3 exemplars) i sobretot molt presents. Es passen gran part del matí caçant al jardí. L'any passat eren costosos de veure, mentre que aquest any des de el Setembre són ben fàcils de localitzar.
- Una parella de verdums i una de caderneres han passat volant sobre el jardí
- Tant sols un exemplar de pica-soques blau ha visitat la menjadora per tal d'emmagatzemar algunes pipes als arbres.


Vegetació

Com hem comentat a l'introducció la notícia més sobtant i alhora més destacable és la rebrotació de la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), després d'haver-se desprès de totes les fulles a causa d'una malàltia anomenada "roya", propiciada per l'alta humitat (massa reg). El cas és que hi hem trobat unes 6 rebrotacions a diferents llocs del jove arbre plens de fulles ben verdes i tendres. Això és bó, més que res, perquè ens demostra que l'arbre és ben viu, ja que aquestes noves fulles amb el fred tornaran a caure (és caducifoli).

Els arbres més nous; cirerers, liquidámbar, kaki, prunera Santa Rosa i el petit avellaner, mostren un aspecte millorat a setmanes anteriors tot i que no gaire. Tots ells estan esperant a que arribin els freds per desprendres de les fulles esmorteides d'aquest any i rebrotar frondosament a la primavera (o almenys això és el que esperem).

Dels veterans del jardí comentar que l'arç ja ha perdut molta fulla i ha format una bona catifa de fulles seques spta seu. Això es produeix sobretot per la sequera i la calor, però també hi comença a influir l'allargament de les nits i la diferència de temperatura entre el dia i la nit.
Els roures segueixen igual que fa dues setmanes; amb unes fulles no gaire esplenderoses (però bé), algunes fulles que cauen a casua del dèficit d'aigua i amb els apreciats aglans (no tants com l'any passat), en plena maduració.
Els cirerers d'arboç mostren un aspecte sorprenentment saludable i ja comencen a inflar les seves delicioses cireretes. Els llorers també mostren un aspecte bastant bó i, com ja hem dit, encara conserven alguns dels seus fruits que són constantment extrets pels túrdids (merles i estornells).




Deixant de banda els arbres i arbusts comentar que les sargantanes segueixen actives i els rat-penats també, però aquests últims sembla que han reduit molt la seva activitat.
Obviament encara es veuen papallones, avispes, abundants mosques i inclús salta-martins, sobretot al migdia.

Ho deixem aquí per avui, esperem que durant la próxima visita poguem disfrutar de la fresca que correspon a l'època.




Ocells: Pit-roig, Pinsà comú, Cadernera, Verdum, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Bruel, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Oreneta vulgar, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Merla, Pardal xarrec