diumenge, 13 de novembre de 2011

Ocells d'hivern; primer lluer

Dia (13-11-2011) totalment tardorenc, propi de mitjans-finals d'Octubre. Els dies anteriors, però, han estat totalment primaverals amb màximes sobrepassant sempre els 20ºC.
Ens hem llevat amb el cel cobert i amb una temperatura al voltant dels 10ºC, i a partir de les 9:00 ha començat a ploure feblements fins ben bé les 14:00. La màxima no ha superat els 15ºC.
Tot i que les temperatures són força més altes a les habituals els ocells segueixen augmentant i arriben, en general, més d'hora del normal. Avui la notícia estrella ha estat l'observació del primer lluer, però igual o més important; el sorprenent nombre de mallerengues carboneres. De fet, asseguro que en els 4-5 anys que porto observant les menjadores, mai n'havia vist tantes. També tenim un augment molt significatiu dels pinsans (que ja baixen a les menjadores, com en ple hivern) i de pardals xarrecs.
Durant aquestes dos setmanes ha seguit plovent, i per tant, tot està ben verd. Massa per les dates, normlament ja hauria començat a glaçar. Els arbres que estaven perduts fa dues setmanes, encara ho estan (les temperatures no baixen). Ara tenim un altre símptome clar; un dels cirerers ha creat una flor!
De tot això i molt més en parlarem en els seguents parràgrafs.

Però abans una foto de l'activitat normal de la menjadora avui, en molts moments més intensa, amb fins a dotze carboneres juntes al conjunt de la menjadora;

 



Comencem pels ocells;
La veritat és que l'activitat d'ocells ha estat espectacular per les dates, sobretot pel seu nombre (pinsans, mallerengues...). Per comparar amb l'any passat;" http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/2010/11/novembre-verd.html ) "

Comentar l'absència de tords, que ja portaven unes quantes setmanes visitant-nos. Segurament per circumstàncies de l'atzar o de la pluja... I també l'absència de la mallerenga petita, la qual costarà veure-la més, perquè les menjadores han estat conquerides per les carboneres que no les deixen ni un segon. Les blaves i les emplomallades estan disminuint i és que es poden passar molt de temps per agafar alguna cosa.


- Arribada del primer lluer de la temporada. Com cada temporada primer entren les femelles i els joves, en aquest cas es tractava d'una femella adulta. Totalment confiada i acostumada a les menjadores. És extrany que hagi arribat sola, per tant, tot i només haver-ne avistat un exemplar, segur que en dies anteriors ens han visitat més o si més no, hi ha un grupet per la zona.
Ha volat fins el roure de dalt, i de seguida ha baixat a les menjadores d'on ha estat expulsada a l'instant. Llavors s'ha passat un estona entre el brancatge alt del roure, quieta (foto), fins que s'ha decidit a baixar un altre cop. S'ha estat a la menjadora plana una bona estona, rebuscant entre les llavors pelades alguna de sencera, juntament amb els pardals xarrecs. Se n'ha anat i més tard, ha tornat, entrant a la menjadora altre cop.
Foto:


- Segueix i esperem que segueixi tot l'hivern amb nosaltres el pardal de bardissa. A diferència d'altres anys es mostra distant. Avui no s'ha delatat fins avançat el matí, quedant-se després el que restava de temps. Sempre per les escales i la zona d'abaix. Quan s'acabin les cireretes d'arboç, que sembla que costarà (n'hi ha moltíssimes!), suposem que entrarà a les menjadores.
* L'any passat, per aquestes dates encara no l'haviem vist, i aquest any com a mínim ja porta dos setmanes al jardí.

- Els pinsans comuns ens han sorprès amb una forta activitat , semblant a la de l'hivern. Mínim 20 exemplars. Baixen  al terra de les menjadores amb grups d'uns 10 exemplars, mentre d'altres resten als roures i arboços. Estan molt actius per les dates en que ens trobem, i és que any rere any venen més d'hora i amb més ganes. Segurament es tracte dels mateixos exemplars amb els joves de l'any.
* L'any passat encara no baixaven a la menjadora. I només en vam avistar, mínim 5 exemplars.
Fotos: (en la segona, uns quants exemplars al terra de la menjadora. Novetat d'avui).

 

 

- El mosquiter comú (mínim 1 exemplar), s'ha estat tot el dia rondant pel jardí, molt més constant que fa dues setmanes. Té especial predilecció pel roure gran de davant de casa, on sovint s'atura a les branques properes a la finestra. Un ocell realment bonic.


- Les mallerengues carboneres, com hem dit a l'introducció, asseguro que són més abundants que mai, cosa que contrasta amb l'escassetat d'aquestes fa dues setmanes. La meva hipòtesis és que al venir poques fa dues setmanes, hi ha hagut molt menjar, cosa que ha propiciat que anessin augmentant en nombre dia a dia, fins al punt d'avui. De fet, estic convençut que d'aquí dues setmanes no hi hauran tantes (amb l'arribades dels lluers...), és a dir, que el nombre d'exemplars de cada especie, depèn de la disponibilitat de menjar per aquella; ara les mallerengues emplomallades i blaves són poc abundants, però si no n'hi haguéssin mallerengues carboneres serien abundantíssimes.
Foto de l'activitat normal d'avui. Inclús s'han arribat a posar 6 exemplars alhora, en aquestes dos menjadores. Observem que a la tardor és l'època en que els pàrids són més gregaris i poc dominants, això al gener ja no es veu.




- Els pica-soques blaus tornen a venir en parella. Visiten sovint la caixa-niu on hi solen criar, sense arribar a entrar. Veiem que quan baixen a les menjadores, es mostren molt dominants foragitant a totes les mallerengues.

- Els tallarols de casquet són constants, però no tant abundants com esperavem (mínim 6 exemplars). Passen gran part del matí dispersos entre els arboços, aprofintant l'abundositat de cireretes d'arboç. De tant en tant es veuen persecucions de dos exemplars. També s'alimenten, sovint, a les branques altes dels roures.

- Els pardals xarrecs, van recuperant la seva abundositat habitual, potser massa pel nostre gust (mínim 8 exemplars). Alguns s'han acostumat a la menjadora de plataforma i hi entren com si res, com es pot veure a la foto de l'inici.

- Les merles no són gaire abundants (mínim 5 exemplars). N'hi ha dos que s'han passat un bona estona entre els arboços, alimentant-se de les abundoses cireretes.

- Un grupet poc nombrós de mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.

- Un raspinel comú, ha estat cantant gran part del matí pel jardí, finalment l'hem localitzat entre els troncs dels roures d'abaix. Feia temps que no el veiem al jardí.

- Els dos bruels segueixen al jardí, caçant entre el fullatge dels arboços. Ja porten mínim des de l'inici de la tardor amb nosaltres.

- Els pardals comuns, que visitaven regularment el jardí l'hivern passat i han tornat (2 exemplars; femella i mascle). El mascle, igual que l'any passat, és el més constant i s'associa als grups de pinsans a picotejar el terra d'abaix de les menjadores.

- Segueix el pas de tudons (aquest any està durant molt), mínim 75 exemplars. Grans bandades sobrevolen el jardí, de 20 a 45 exemplars, algunes direcció sud-oest i altres remuntant vol per parar-se aprop, segurament espantats per rapinyaries o caçadors. Tot i això, l'activitat dels caçadors, no té res a veure amb fa un mes.

- També segueix el pas d'estornells vulgars (mínim 100 exemplars), tot i que no tant intens com fa dues setmanes. Molts grups estan sedimentats a l'urbanització. Sovint es veuen alguns exempars associats als estols de tudons.

- Aquesta vegada només hem avistat un pit-roig (com sol passar normalment). Molt actiu a primeres hores, quan encara s'ha sentit un cant melòdic. Després s'ha absentat bastant, sempre visitant-nos de tant en tant.

- I per últim, una visita fugaç d'un gaig.



Entrem amb la vegetació:

Les pluges de l'últim mes han revitalitzat a tots els arbres i arbusts. Ara el problema, com ja venim comentant de fa setmanes, és que alguns es pensen que aquesta beneida pluja és primaveral i no de tardor. La moixera de guilla, l'avellaner, els cirerers i alguns més engrandeixen brots i inclús fan flor o fulla. Cosa que es rectificarà quan arribin les glaçades, i com abans arribin millor, si arriben tard podria significar la mort d'algun d'aquests desorientats.

Els que dominen la zona des de sempre, però, no tenen cap problema, al revès, es mostren amb una gran esplendor.
Els roures, per exemple, estan ben sans. Començen a engorguir les primeres fulles (les més interiors), però encara estan ben verds. Segueixen caient aglans de les seves capçades, i alguns encara han de caure.
Els cirerers d'arboç, no poden estar millor. Amb un verd intens i plens de vermelles cireretes d'arboç, aprofitades per multitud d'ocells.
El "Ligustrum Ovalifolium", està ben sà. Comença a engorguir tímidament les fulles més petites i interiors. Ha frucitficat més del que té acostumats, i algun tallarol de casquet se'n aprofita gustosament.
L'altre cara de la moneda és, per exemple, el kaki que va acolorir quatre fulles, i segueix tirant-les. La prunera "Santa Rosa" també mostra un aspecte deplorable, només li han quedat les fulles de la punta de les branques, tot i que mostra abundants brots sans.
El liquidambar segueix amb el mateix aspecte de fa moltes setmanes; fulles a la part inferior i capçada sense cap mena de fullatge. Potser les fulles restants han adquirit una mica de colors tardorencs, però si no t'hi fixes no les veus.
Podriem comentar-ne molt més, però millor ho deixem aquí.

Foto d'un fruit del "Ligustrum Ovalifolium", mullat amb la pluja;


Flor desorientada del cirerer "petit":



Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Pica-soques blau, Raspinell comú, Bruel, Mosquiter comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pardal xarrec, Pardal comú, Pardal de bardissa, Lluer, Pinsà comú, Merla, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Gaig, Pit-roig, Estornell vulgar

dissabte, 5 de novembre de 2011

Baixa l'activitat però segueixen les novetats

Dia (31-10-2011) marcat per la bonança meteorològica (10ºC-22ºC), tot i que la setmana passada han aparegut les pluges, i de quina manera! 122mm acumulats entre dilluns i divendres. Per tant la vegetació supera la crisis o almenys part d'ella, però els ocells i més exclusivament les mallerengues han baixat en nombre per una causa clara; ens hem trobat les menjadores totalment buides i no del dia passat. La causa o el causant no el sabem, bé podria ser una especie d'ocell més gran (pícids), algun mamífer (rosegadors) o un altre factor extern, perquè és molt extrany que les menjadores es buidin encara no finalitzat l'octubre, quan no sol passar ni al gener (a vegades en situacions de fred).
Això si, segueixen arribant hivernants com el pardal de bardissa (just un mes abans que l'any passat!) i el mosquiter comú i segueixen presents els avistats en setmanes anteriors com la cotxa fumada, el tord comú i els pinsans vulgars.

La vegetació, evidentment, ja no empitjora. El que passa és que entre la calidesa d'aquesta tardor i la situació de sequera que arrossegavem des de feia tres mesos, alguns arbres (plantats fa poc) s'han desviat del curs natural i engrandeixen nous brots i inclús fan nova fullla, quan en realitat tocaría tirar-la. Això ha passat des de fa temps amb la moixera de guilla, però ara donen símptomes la prunera i l'avellaner.
Altres, aquesta setmana ja s'han decidit a tirar la fulla com el kaki (amb algunes fullles ben vermelloses) i, sobretot l'arç que ja li queda ben poca fulla, i la que encara hi és, és totalment groga.
Els arbres propis de la zona mostren un aspecte bó i saludable. Els roures ja tiren els primers aglans i amb els forts cops de vent d'avui, ja els hi cauen les fulles sobrants.  Les arboços estan ben plens de cireretes d'arboç, de les quals les més tempraneres ja són vermelles, cosa que aprofiten els tallarols, tords, merles, pinsans i altres. D'aquí una-dos setmanes serà increíble la de cireretes vermelles disponibles que n'hi hauran, per tant, esperem un "boom" d'ocells en aquest àmbit.
Dir que, per fi, comença a crèixer el mantell verd, que cada tardor substitueix la palla seca de l'estiu. Aquest any s'ha fet esperar més del normal.

Ocells

De primeres comentar l'absència de la mallerenga petita (que ja portava mínim un mes al jardí), així com de l'escassetat general de mallerengues, sobretot al principi del día. Com hem dit amb una causa clara: les menjadores buides.

- Arribada del pardal de bardissa. Ocell que sol arribar més tard al jardí, normalment l'associem amb l'arribada del fred. L'exemplar sembla bastant establert al jardí. Vist primer a l'escala alimentant-se de les restes de cirertes d'arboç que els hi cauen als altres ocells i després aturat a l'arboç gran de l'esquerra, mirant-se a les mallerengues entrar a les menjadores. No seria extrany, al revès segurament, hagi visitat la menjadora en dies anteriors (les llavors estaven pelades).
- Ens ha visitat, com cada any per aquestes dates, el mosquiter comú que aprofiten les encara verdes fulles dels roures i els sempre verds i plens d'insectes arboços i llorers per alimentar-se cómodament durant unes setmanes, abans de partir (normalment) més cap al sud. Per tant, creiem que els mosquiters comuns que visiten el jardí són ocells de pas.
- Ens segueix visitant un sol tord comú, que a diferència de fa dues setmanes ha anat directament a les branques dels arboços en comptes d'anar al llorer. S'ha estat allà una estona llarga.
- Els tallarols de casquet han augmentat en nombre (mínim 7 exemplars), no estan sedimentats al jardí, és a dir, no hi estan durant tot el matí, però venen en grups de 5-6 exemplars atrets per les primeres cireretes d'arboç i per els insectes alats que encara resten a les fulles dels roures. Esperem un augment fort del nombre d'exemplars en setmanes vinents, associats, com cada any, a la maduració de les cireretes d'arboç.
- S'ha vist un astor entre la vall i el jardí, creant el pànic de les bandades de tudons i estornells vulgars, que es troben en ple pas migratori. Més tard ha creuat literalment el jardí (de nord a sud). El curiós és que els ocells de mida petita no li han fet gaire cas (els esparvers, xoriguers i altres falcònids fan crear unes alarmes gens menyspreables), en canvi, els ocells de mida mitjana-grossa s'han alarmat més del normal.
- Els estornells vulgars, com hem dit, es troben en ple pas migratori. Mai havia vist tants exemplars en pas per la zona. Passen abundants grups en direcció sud-oest d'uns 20-35 exemplars, la majoria en vol baix. A més grups de 20-30 exemplars es troben sedimentats per les parcel·les que rodejen el jardí. (Mínim 200 exemplars.)
- Els tudons, en canvi, van afluixant el fluxe migratori. Ja no s'escolten tants trets, tot i que encara passen grups de fins a 35 exemplars en direcció est i sud-est. Cada cops paren més regularment als arbres alts del jardí i de la parcel·la del costat, a descansar, (Mínim 55 exemplars).
- Els pinsans comuns segueixen augmentant en nombre (mínim 12 exemplars), sense comptar els que passen en vol alt en direcció sud-oest. Vénen de lluny i es paren al roure gran de dalt, es miren la menjadora i al veure que no hi ha ni llavors ni gaire moviment, normalment es tornen a enlairar.
Alguns individus, però, es veuen bastant establerts al jardí. S'apunten a menjar cireretes d'arboç i inclús baixen al camp de gespa d'abaix (encara distants i com a molt 2 exemplars alhora).
- Els pit-roigs encara no han acabat el pas migratori (mínim 3 exemplars). Ara, l'individu dominant és un altre, té un tret molt caracterísitc; el seu reclam és semblant al de la cotxa fumada "taa,taa,trrr". Encara canten, però, ni molt menys tant com fa dues setmanes.
- Les cotxes fumades han augmentat molt (mínim 5 exemplars) el nombre. Almenys un individu jove-femella, dorm al fals sostre en crien els rat-penats. Hi ha entrat a les 8:30, per sortir amb poc temps.
- Les merles segueixen presents, però no són gaire abundants. L'exemplar femella de la qual hem parlat en posts anteriors s'ha passat casi bé tot el matí a jardí; picant les cireretes d'arboç i rebuscant entre els llorers els, ja, inexistents fruits negres. Altres exemplars ens han visitat, però d'una manera molt més distant. (Mínim 4 exemplars).
- Així com aquest últim mes només ens visitava un exemplar de pica-soques blau. Avui hem tornat a veure la parella junta. Molt involucrats amb guardar pipes a les escletxes dels arbres, he observat que a vegades se'n van a parcel·les llunyanes a amagar-les.
- Els pardals xarrecs segueixen visitant el jardí de forma bastant esporàdica comparada amb altres anys (mínim 4 exemplars). Visiten les menjadores de malla i s'enlairen ràpidament.
- Un grup d'unes 10 mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Els bruels encara són ben presents (mínim 2 exemplars), i ben actius entre les fulles dels arboços. I és que amb aquestes temperatures s'hi podrien quedar tot l'hivern.
- Les mallerengues, sento la rebundància han estat escasses. Les mallerengues blaves no ens han visitat fins les 9:00, i a mesura que han anat passant les hores han anat augmentant el nombre d'exemplars. Amb les carboneres ha passat més o menys el mateix, però aquestes a última hora del matí ja eren prou abundants (no gaire), les emplomallades, en canvi, han estat  presents pels arbres alts, però no han visitat les menjadores en cap moment! Quan normalment hi són constants.
- Forces visites de garses al camp de gespa del davant, als abroços, i a l'escala on s'atipen de cireretes d'arboç. I és que l'arboç més proper a l'escala és el que ha madurat les cireretes més aviat.
- Hem rebut la visita de dos gaigs atrets pels algans i les garses.
- Les tòrtores turques segueixen com sempre. Aquesta vegada un exemplar mascle s'ha mostrat dominant, parant-se força cops a l'antena de casa.
- Un grupet de caderneres (4) han passat pel jardí.


Per acabar la fauna animal del jardí, comentar que les sargantanes, en dies com avui segueixen actives. Però que els rat-penats des del día que vam sospitar la seva letàrgia, ja no s'han vist més (aquests no es desperten fins passat l'hivern.).


Fotos de la vegetació (explicació detallada a la introducció).

Fulles del kaki, amb coloracions vermelloses. El que passa és que ja quedaven poques fulles a l'arbre. A veure l'any que ve quins colors ens dóna!

 


Detall d'una fulla de kaki


 

Detall d'una fulla cromàtica dels cirerers. Ja els hi queden ben poques fulles, només les de la part superior de les branques.



Detall de les fulles "tardorenques" dels cirerers. La poso per demostrar que no tot és tan bonic i perfecte com en les fotos. I la veritat és que l'aspecte general del "cirerer petit" és més semblant al d'aquesta foto que no al de l'altre.


Mantell verd en ple creixement. Després d'un octubre amb tons marronosos i palla seca (no habitual).



Abundants algans caiguts, tot i que encara queden molts per caure.

 

Una de les poques cireretes d'arboç (comparant amb el total d'elles), que ja estava completament madura. Sense dubte una font d'aliments que ens va de perles per l'observació d'ocells i que a més ve justament després que la fructificació dels llorers.

 

 Aspecte de la part superior del liquidambar. Sense fulles des de fa setmanes. La part inferior encara mostra algunes fulles verdes. No tindrà colors cromàtics aquest any...




L'auró blanc si que mostra un aspecte totalment tardorenc. Les fulles que encara resten a l'arbre (poques), tenen uns bons colors; grocs-taronges.



Brots engrandint-se ràpidament del petit avellaner. Que després d'un primer any d'esforç per arrelar bé, a sobre ha patit la sequera. Esperem que la fresca que pugui fer faci aturar el creixement de les futures fulles, sinó podria, fins i to,t assecar-se.



La moixera de guilla va totalment desorientada. Recordem que va ser afectada per la "roya" a causa de l'abundant reg. Li vam treure el reg i va començar a brotar, i ara es troba com en ple abril. Obviament que vingui el fred, les fulles se li cremaran. A veure com reaccionarà a la primavera...



Típiques flors de tardor. I efectivament, provinents de les males herbes. Porveu de deixar un troç de terreny sense tallar i ja veureu com disfrutareu amb el cicle de les males herbes. Odiades, per cap motiu, pels aficionats a la jardineria.

Ocells: Astor, Pardal de bardissa, Cadernera, Pinsà comú, Mallerengua cua-llarga, Mallerenga blava, Mallernga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pit-roig, Cotxa fumada, Bruel, Mosquiter comú, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre