diumenge, 18 de desembre de 2011

Males notícies

Dia: 18-12-2011
Aquesta temporada de tardor-hivern, està sent una mal període pel jardí. Nombroses causes l'han propiciat:
1. Sequera i calor extrema durant agost-setembre-octubre. Consequencies: Arbres amb mal aspecte, inclús perdent la totalitat de les fulles.
2. Temperatures per sobre de la mitjana durant agost-setembre-octubre-novembre-desembre. Consequencies: Absència d'algunes espècies d'ocells, arbres caducifolis que no tiren les fulles i recursos naturals abundants i, per tant, visita de les menjadores innecessària.
3. Ocells "poc abundants" amb visites esporàdiques d'ocells purament hivernals com els lluers, pardals de bardissa i tords. Curiosament al iniciar el Novembre, aproximadament, o inclús abans, vam veure arribar les tres especies nombrades amb visites fins i tot tempraneres, actualment ja no se'ls veu.
4. I per rematar-ho, amb les ventades dels últims dies ha caigut un pi de grans dimensions de la parcel·la del costat a la part esquerra del jardí, just sobre l'escala. Provocant destrosses en alguns arbusts/arbres.


Doncs això, sense dubte, la gran notícia del dia, ha estat trobar-nos un pi d'uns 20m d'altura i un gran diàmetre de tronc sobre la part esquerra del jardí.
Les ratxes de vent moderades-fortes (60-70km/h) i continuades dels últims dos dies han propiciat que el pi  en questió, el més gran de la parcel·la del costat, es partís pràcticament des de la soca. La seva copa, completament lliure de fulles (portava sec aproximadament dos anys) ha anat a parar justament sobre l'escala de fusta.
I ésclar, ha trencat tot el que ha tocat. Les principals destrosses han estat:
- Partició completa d'un arboç d'uns 30 anys, quedant només 10cm de soca.
- Trencament d'una branca inferior de grans dimensions del roure de dalt, la qual medía uns sis metres.
- Doblegament d'un llorer d'uns 4 metres d'altura, el qual sembla que el podrem recuperar a causa de la felxibilitat pròpia de l'espècie.
- Doblegament dels roures joves (els que han quedat), d'uns 2-4m.
- Arrassament de tota la vegetació baixa entre l'escala i la valla de separació (esbarzers, menta borda, petits roures...)

 Un desastre. Obviament hem trucat als propietaris de la parcel·la del costat, i ens han assegurat que demà retirarien el pi, i que tallarien els més de 5 pins que resten secs i amenaçen de caure a la propera ventada. És una pena, nosaltres l'últim que hauriem destitjat és fer tallar els arbres de les poques parcel·les que queden verdes, però si deixem els secs, acabarien per destrossar tota la part esquerra del jardí.

El culpable de tot això, a més de la tala d'un roure que era pràcticament dins del jardí, ha estat la mala gestió de l'ajuntament.
Fa un dos anys es vàren fer unes obres a causa de que la tubería d'aigues residuals que passa per la parcel·la del costat tenía una fissura i deixava anar aigua. I al canviar-la, no van tenir cap mena de mesura; tallant el roure que hem comentat i tallant algunes arrels dels pins i roures més propers. Els roures (el roure de dalt) van patir una crisi, però a la primavera seguent es van recuperar. En canvi, els pins al ser molt més succeptibles a la pèrdua de les arrels, van morir a l'instant. Des d'aquell moment, aquests pins han anat perdent fulla i consistència, fins que avui ha arribat l'inevitable; la caiguda del primer.

Documents gràfics:









El dia ha estat fresc (1ºC-14ºC), i perquè no dir-ho, desgraciadament el dia més fred d'aquesta tardor. Encara no ha glaçat cap vegada; fet insòlit.


Amb tot, pocs ocells hem pogut observar. L'observació s'ha delimitat a la primera hora i mitjà de llum, abans que vinguéssin els propietaris de la rebundant parcel·la del costat.
Comentar que els ocells més comuns utilitzaven amb asiduitat les branques seques de pi caigut, situades just a sobre de les escales de fusta. Allà picotejaven els cacahuets o esperaven l'oportunitat de baixar a les menjadores.

- Les mallerengues caboneres segueixen prou abundants, tot i que menys que en anteriors setmanes.
- Uns quants exemplars de mallerenga blava ens visiten. Són les més oportunistes i aprofiten qualsevol descuit de les dominants per agafar alguna cosa de les menjadores.
- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos contínuament. Al posar-lis menjar, com ens tenen acostumats, s'han aproximat a 1m de nosaltres, amb una confiança increíble.
- La mallerenga petita, vista a principis de tardor, s'ha tornat a sentir per les parcel·les dels costat, i al pi del jardí.
- Un grup poc nombrós de mallerengues petites ha creuat el jardí avançat al migdia.
- El raspinell comú segueix fent la seva ruta pel jardí, cantant a primera hora del matí.
- Un parell de caderneres, han estat volant i fent parades entre els arboços, suposem que buscant les ja inexistents; cireretes d'arboç. La visita de grupets de caderneres s'està convertint en un fet habitual al jardí.
- Els pinsans comuns són prou abundants i constants (mínim 25 exemplars). A primera hora del matí, baixen en grups força nombrosos a terra de la menjadora. Després els treballs amb el pi, han fet que se'n anessin. Utilitzen bastant com a àrea de descans i d'espera les branques del pi caigut. Un parell o tres d'exemplars s'atreveixen a pujar a la menjadora plana, agafant llavors ràpidament. I ja es començen a veure les típiques escenes hivernals (que aquest any són díficils d'observar), com: els pinsans seguint als pica-soques blaus per després extreure'n els cacahuets o pipes, que aquests amaguen a l'escorça dels pins i roures...
- La parella de pica-soques blaus s'afanyen a amagar tantes pipes com poden a les escletxes de l'escorça dels arbres adults.
- Un mosquiter comú segueix visitant el jardí. Amb un comportament força confiat; rebuscant insectes en les, encara presents, fulles dels roures, mentre estàvem tallant algunes branques del pi caigut.
- Els pardals xarrecs són menys abundants que en setmanes anteriors. Les seves visites van disminuint.
- El pardal comú mascle, que ens acompanya cada dia d'hivern ens ha visitat a primera hora, abans de l'arribada dels propietaris.
- Mínim 2 merles a primera hora del matí.
- Les garses han disminuit en nombre. Creiem que amb la retirada dels pins secs, aquestes disminuiran la seva constància al jardí.
- Els tudons també no són gaire abundants. Però ésclar, amb poc més d'una hora d'observació...
- Un sol exemplar de tallarol de casquet (mascle), ha estat bastant constant al jardí.
- Els tallarols capnegres (mínim 2x), es mostren bastant actius.
- Les cotxes fumades són molt abundats per tota l'urbanització. En altres anys, ja no en quedarien.
- El pit-roig segueix al jardí.
- Els estornells vulgars molt poc abundants. En total n'haurem vist uns 5 exemplars.

A destacar l'absència de lluers, pardals de bardissa, tords... Que ens van visitar fa un mes, per desparèixer en setmanes seguents. Per tant, la conclusió més lògica és els ocells de pas d'aquestes espècies van ser puntuals a la cita de cada any, mentre que els pròpiament hivernants, sembla que no volen arribar.
I no és d'extranyar, ja que com ja portem comentant, sembla que ens hem quedat a principis-mitjans de tardor.
La temporada és, i sembla que serà; dolenta. Però les anomalíes sempre ajuden a contrastar les estadísitiques i amb elles, les conclusions que n'extreiem són més valioses e interessants. Sempre hem de mirar el cantó positiu!



Pel que fa els arbres i arbusts van avançant lentament cap a la visió hivernal. Tot i que alguns, com els roures, encara es presenten bastant verds.
Els fruiters ja estàn despullats, amb excepció d'un dels cirerers que encara aguanta algunes fulles en els extrems de les seves contades branques.
EL Ligustrum Ovalifolium mostra un color groguenc, tot i que encara té moltes fulles verdes. Les més interiors comencen a caure lentament.
Els roures, com hem dit, no mostren un ambient de tardor-hivern. Alguns d'abaix encara són totalment verds! Mentre que el de dalt comença a canviar el color de la majoria del seu fullatge, un ocre-groguenc no gaire bell.



Ocells: Pinsà comú, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga petita, Cadernera, Mosquiter comú, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Garsa, Tudó, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Cotxa fumada, Estornell vulgar

dilluns, 5 de desembre de 2011

Absència de fred

Els matins són frescos (5ºC) i els migdies suaus (17ºC), amb dies més càlids. No ha glaçat ni un cop en tota la tardor (fet excepcional), de fet la temperatura no ha baixat dels 3,5ºC. I és que tot i que el calendari indica que som al Desembre, en realitat, a la natura encara no hi ha arribat. Deu ni dó quina temporadeta portem...
A principis de tardor, deiem que els ocells havien arribat d'hora. Doncs, s'han estancat en aquell nombre o han disminuit; no es veuen tords, ni pardals de bardissa,  només 2 lluers (fa 3 setmanes, el primer), els pinsans no augmenten...
Però on, fins i tot, es nota més és als arbres i arbusts. Els roures estan verds, com ho estarien a principis de Novembre, el Ligustrum Ovalifolium comença a acolorir-se tímidament i els cirerers, kaki, prunera i liquidambar encara estarien ben plens de fulles sinó fos per la horrible sequera i calor que vam tenir fins a mitjans d'Octubre.
I obviament, les sargantanes en plena activitat. Els pobres rèptils ja no poden descansar.
Des l'Abril passat que la cosa no va bé, combinem moments de sequera màxima, amb moments de temperatura per sobre de la mitjana. Val a dir que portem quatre mesos i una setmana, amb temperatures per sobre la mitjana (sense cap setmana d'excepció.).

De positiu; l'observació d'un cargolet, la presència d'un rosegador arbori no identificat, abundositat de rapinyaries i menjadores amb bona activitat, de mallarengues, esclar.


Ocells

- Un cargolet ha visitat el jardí a mig-matí. Ocell que només s'havia localitzat una vegada al jardí (onada de fred del 2009-2010). Curiosament s'ha deixat veure, just quan ha passat el indesitjat gat del veí per sota la menjadora plana. Ha estat reclamant amb el característic "treeeck-treeeck", al voltant del felí, com si volgués fer-lo fora. Parant-se al roures joves, a la prunera i al Ligustrum Ovalifolium. Minuts després ha tornat a aparèixer més fugaçment.
Foto testimonial (al roure jove central):



- A primera hora tres lluers femelles o joves s'han aturat al roure gran de dalt. Un d'ells (segurament el vist fa tres setmanes) ha baixat a la menjadora plana ràpidament, un altre ha fet un sèrie d'intents per incorporar-s'hi sense èxit i l'altre ni ha baixat de les branques altes del Quercus.

- Cap a mig-matí, hi ha hagut una aturada bastant important en l'activitat dels ocells. Primer hem pensant amb els gats, però amb les bandades de tudons d'una banda a un altre, cada cop teniem més clar que es tractava d'algun rapinyaire. En poc temps un falcònid no idenitifcat ha atravessat el jardí en vol molt baix (tocant els arboços) i amb molta velocitat, probablement un xoriguer. I minuts després, un preciós aligot comú de variant fosca ha atravessat el jardí d'est a oest espantant a inumerables tudons que descansaven a la parcel·la del costat. Mai l'haviem vist tant detalladament, inclús fora del jardí!

- Mínim 2 mosquiters comuns, que han arribat, com sempre, quan el sol ja escalfava generosament el fullatge dels roures i part dels arboços. Ara s'aprofiten de la tardana floració d'aquests últims.

- Els pinsans comuns tampoc augmenten el seu nombre, però tampoc el disminueixen massa. A primera hora un grup d'uns 10-15 exemplars ha baixat al terra de les menjadores. Després durant tot el matí han anat baixant en grupets reduit o en parelles, fins que al migfia (amb noves llavors al terra), han tornat a acumular-se uns 10 exemplars. Comentar que un exemplar mascle fa diversos intents d'accedir a la menjadora plana, durant tot el matí.
La majoria d'ells joves i femelles.

- Ja només queda la parella de tallarols de casquet, que es queda any rere any amb nosaltres. Es mostren actius, alimentant-se sobretot entre les flors dels arboços i de les baies del Ligustrum Ovalifolium (que cada any en produeix més).

- Les merles segueixen amb nosaltres (mínim 3 exemplars). Gens abundants, però molt constans. Durant tot el matí al menys un exemplar era present al jardí. Sobretot alimentant-se al terra, on un exemplar s'ha professionalitzat en rebuscar entre les fulles que queden atrapades als esglaons de les escales de fusta. Els hi agraden els llocs ombrívols, com ara sota les coníferes nanes. Les hem vist menjant fruits del marfull.

- Els pardals xarrecs, han reduit el nombre i es mostren més tímids, tot i que hi ha uns quatre exemplars molt constants i confiats. Tenen la menjadora del kaki com a seu i de tant en tant van a la menjadora plana a menjar alguna llavor (en setmanes passades, ho feien constantment). Mínim 7 exemplars.

- La parella de pica-soques blaus, s'han afanyat a recollir les noves pipes. Tot i que abans de posar-les, també han visitat les menjadores de malla.

- Ja podem dir que pràcticament s'ha aturat el pas de tudons. Ara queden, el també nombrosos, hivernants de la zona. Avui al matí han estat alterats constantment per les introspeccions dels rapinyaires. Alguns exemplars paren als roures i pi d'abaix. Mínim 40 exemplars.

- Les garses també han estat molt distretes, mirant de perseguir i tenir controlats als rapinyaires. Més disperses que altres anys. Al migdia es reuneixen al pi sec de la parcel·la del costat i s'enlairen fent cercles.

- Els tallarols capnegres estan més actius del normal i reclament sovint. Diria que n'he vist més de dos (mínim 2 exemplars).

- El pit-roig es mostra més constant al jardí.

- Alguns estornells vulgars sobrevolen el jardí. Mínim 30 exemplars.

- El raspinell comú (1 exemplar), fa la seva ruta diària pels roures i el pi d'abaix.

- Les mallerengues carboneres, són més dominants i m'atrevería a dir que bastant més abundants que anys passats. Amb l'absència de lluers i altres competidors, s'ha fet les reines de les menjadores. La continuitat de les visites (cada segon) i la seva intensitat, són realment destacables per un dia de sol i mosques.

- Amb això, les mallerengues blaves i emplomallades queden a un segon plànol i és que se'ls hi fa veritablement díficl accedir a les menjadores. Els exemplars que no es rendeixen, es busquen el subsent al terra o entre les llavors.
Les emplomallades, avui més que mai, ens han demostrat la seva gran confiança. Acostant-se a menys d'un metre mentre els hi renovàvem el menjar de les menjadores.

- Un parell de gaigs visiten el jardí. Semblaven especialment interessats amb els pins de dues parcel·les cap avall.

- Dir també, que el renillar dels picots verds per les parcel·les properes ha estat constant. Els solem sentir en cada visita i cada vegada amb més intensitat.


La vegetació

Com ja hem comentat els roures segueixen verds, i és que no ha fet fred cap dia d'aquesta tardor. Les seves nombroses fulles, proporcionen un ombra que no es normal per l'època de l'any, d'aquesta manera el camp de gespa del costat quasi bé no rep la llum del sol.
El pitjor és que sembla que encara seguirà així, i és que el fred no vol arribar.

Els arboços, fa pocs dies que han començat la seva abundosa i tardana floració, cosa que aprofiten els insectívors com els tallarols, mosquiters i merles.

El kaki, la prunera i els cirerers encara no han acabat de tirar les fulles de les puntes de les branques, que són les que van quedar verdes després de la gran sequera d'aquest inici de tardor, per tant, en teoria, encara tindirien bastantes fulles sense caure.

El liquidámbar li passa un cosa semblant, les fulles que van resistir ara comencen a adquirir tocs groguencs i inclús morats. Semblant a la troanella, que després d'haver produit més fruits que cap any (cada any es supera) ara ens mostra un color groguenc en el seu fullatge interior. Més que res per la poca llum solar que li deixen passar els frondosos roures, cosa que per aquestes dates, ja no hauria de passar.

I el més interessant de tots, és la moixera de guilla, que encara va desenvolupant fulles noves després de la seva crisis estival. En ple desembre!


No sabem quant sortirem d'aquest anòmal període. Esperem que en properes setmanes poguem dir, que el clima i la natura s'han normalitzat. Però creiem que, almenys, el Desembre continuarà amb la mateixa tònica. Esperem empassar-nos les nostre paraules! Fins la próxima.



Ocells: Mosquiter comú, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Pinsà comú, Lluer, Cargolet, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Pardal xarrec, Garsa, Tudó, Gaig, Estornell vulgar, Pica-soques blau, Pit-roig, Aligot comú, Falcònid no identificat

diumenge, 13 de novembre de 2011

Ocells d'hivern; primer lluer

Dia (13-11-2011) totalment tardorenc, propi de mitjans-finals d'Octubre. Els dies anteriors, però, han estat totalment primaverals amb màximes sobrepassant sempre els 20ºC.
Ens hem llevat amb el cel cobert i amb una temperatura al voltant dels 10ºC, i a partir de les 9:00 ha començat a ploure feblements fins ben bé les 14:00. La màxima no ha superat els 15ºC.
Tot i que les temperatures són força més altes a les habituals els ocells segueixen augmentant i arriben, en general, més d'hora del normal. Avui la notícia estrella ha estat l'observació del primer lluer, però igual o més important; el sorprenent nombre de mallerengues carboneres. De fet, asseguro que en els 4-5 anys que porto observant les menjadores, mai n'havia vist tantes. També tenim un augment molt significatiu dels pinsans (que ja baixen a les menjadores, com en ple hivern) i de pardals xarrecs.
Durant aquestes dos setmanes ha seguit plovent, i per tant, tot està ben verd. Massa per les dates, normlament ja hauria començat a glaçar. Els arbres que estaven perduts fa dues setmanes, encara ho estan (les temperatures no baixen). Ara tenim un altre símptome clar; un dels cirerers ha creat una flor!
De tot això i molt més en parlarem en els seguents parràgrafs.

Però abans una foto de l'activitat normal de la menjadora avui, en molts moments més intensa, amb fins a dotze carboneres juntes al conjunt de la menjadora;

 



Comencem pels ocells;
La veritat és que l'activitat d'ocells ha estat espectacular per les dates, sobretot pel seu nombre (pinsans, mallerengues...). Per comparar amb l'any passat;" http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/2010/11/novembre-verd.html ) "

Comentar l'absència de tords, que ja portaven unes quantes setmanes visitant-nos. Segurament per circumstàncies de l'atzar o de la pluja... I també l'absència de la mallerenga petita, la qual costarà veure-la més, perquè les menjadores han estat conquerides per les carboneres que no les deixen ni un segon. Les blaves i les emplomallades estan disminuint i és que es poden passar molt de temps per agafar alguna cosa.


- Arribada del primer lluer de la temporada. Com cada temporada primer entren les femelles i els joves, en aquest cas es tractava d'una femella adulta. Totalment confiada i acostumada a les menjadores. És extrany que hagi arribat sola, per tant, tot i només haver-ne avistat un exemplar, segur que en dies anteriors ens han visitat més o si més no, hi ha un grupet per la zona.
Ha volat fins el roure de dalt, i de seguida ha baixat a les menjadores d'on ha estat expulsada a l'instant. Llavors s'ha passat un estona entre el brancatge alt del roure, quieta (foto), fins que s'ha decidit a baixar un altre cop. S'ha estat a la menjadora plana una bona estona, rebuscant entre les llavors pelades alguna de sencera, juntament amb els pardals xarrecs. Se n'ha anat i més tard, ha tornat, entrant a la menjadora altre cop.
Foto:


- Segueix i esperem que segueixi tot l'hivern amb nosaltres el pardal de bardissa. A diferència d'altres anys es mostra distant. Avui no s'ha delatat fins avançat el matí, quedant-se després el que restava de temps. Sempre per les escales i la zona d'abaix. Quan s'acabin les cireretes d'arboç, que sembla que costarà (n'hi ha moltíssimes!), suposem que entrarà a les menjadores.
* L'any passat, per aquestes dates encara no l'haviem vist, i aquest any com a mínim ja porta dos setmanes al jardí.

- Els pinsans comuns ens han sorprès amb una forta activitat , semblant a la de l'hivern. Mínim 20 exemplars. Baixen  al terra de les menjadores amb grups d'uns 10 exemplars, mentre d'altres resten als roures i arboços. Estan molt actius per les dates en que ens trobem, i és que any rere any venen més d'hora i amb més ganes. Segurament es tracte dels mateixos exemplars amb els joves de l'any.
* L'any passat encara no baixaven a la menjadora. I només en vam avistar, mínim 5 exemplars.
Fotos: (en la segona, uns quants exemplars al terra de la menjadora. Novetat d'avui).

 

 

- El mosquiter comú (mínim 1 exemplar), s'ha estat tot el dia rondant pel jardí, molt més constant que fa dues setmanes. Té especial predilecció pel roure gran de davant de casa, on sovint s'atura a les branques properes a la finestra. Un ocell realment bonic.


- Les mallerengues carboneres, com hem dit a l'introducció, asseguro que són més abundants que mai, cosa que contrasta amb l'escassetat d'aquestes fa dues setmanes. La meva hipòtesis és que al venir poques fa dues setmanes, hi ha hagut molt menjar, cosa que ha propiciat que anessin augmentant en nombre dia a dia, fins al punt d'avui. De fet, estic convençut que d'aquí dues setmanes no hi hauran tantes (amb l'arribades dels lluers...), és a dir, que el nombre d'exemplars de cada especie, depèn de la disponibilitat de menjar per aquella; ara les mallerengues emplomallades i blaves són poc abundants, però si no n'hi haguéssin mallerengues carboneres serien abundantíssimes.
Foto de l'activitat normal d'avui. Inclús s'han arribat a posar 6 exemplars alhora, en aquestes dos menjadores. Observem que a la tardor és l'època en que els pàrids són més gregaris i poc dominants, això al gener ja no es veu.




- Els pica-soques blaus tornen a venir en parella. Visiten sovint la caixa-niu on hi solen criar, sense arribar a entrar. Veiem que quan baixen a les menjadores, es mostren molt dominants foragitant a totes les mallerengues.

- Els tallarols de casquet són constants, però no tant abundants com esperavem (mínim 6 exemplars). Passen gran part del matí dispersos entre els arboços, aprofintant l'abundositat de cireretes d'arboç. De tant en tant es veuen persecucions de dos exemplars. També s'alimenten, sovint, a les branques altes dels roures.

- Els pardals xarrecs, van recuperant la seva abundositat habitual, potser massa pel nostre gust (mínim 8 exemplars). Alguns s'han acostumat a la menjadora de plataforma i hi entren com si res, com es pot veure a la foto de l'inici.

- Les merles no són gaire abundants (mínim 5 exemplars). N'hi ha dos que s'han passat un bona estona entre els arboços, alimentant-se de les abundoses cireretes.

- Un grupet poc nombrós de mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.

- Un raspinel comú, ha estat cantant gran part del matí pel jardí, finalment l'hem localitzat entre els troncs dels roures d'abaix. Feia temps que no el veiem al jardí.

- Els dos bruels segueixen al jardí, caçant entre el fullatge dels arboços. Ja porten mínim des de l'inici de la tardor amb nosaltres.

- Els pardals comuns, que visitaven regularment el jardí l'hivern passat i han tornat (2 exemplars; femella i mascle). El mascle, igual que l'any passat, és el més constant i s'associa als grups de pinsans a picotejar el terra d'abaix de les menjadores.

- Segueix el pas de tudons (aquest any està durant molt), mínim 75 exemplars. Grans bandades sobrevolen el jardí, de 20 a 45 exemplars, algunes direcció sud-oest i altres remuntant vol per parar-se aprop, segurament espantats per rapinyaries o caçadors. Tot i això, l'activitat dels caçadors, no té res a veure amb fa un mes.

- També segueix el pas d'estornells vulgars (mínim 100 exemplars), tot i que no tant intens com fa dues setmanes. Molts grups estan sedimentats a l'urbanització. Sovint es veuen alguns exempars associats als estols de tudons.

- Aquesta vegada només hem avistat un pit-roig (com sol passar normalment). Molt actiu a primeres hores, quan encara s'ha sentit un cant melòdic. Després s'ha absentat bastant, sempre visitant-nos de tant en tant.

- I per últim, una visita fugaç d'un gaig.



Entrem amb la vegetació:

Les pluges de l'últim mes han revitalitzat a tots els arbres i arbusts. Ara el problema, com ja venim comentant de fa setmanes, és que alguns es pensen que aquesta beneida pluja és primaveral i no de tardor. La moixera de guilla, l'avellaner, els cirerers i alguns més engrandeixen brots i inclús fan flor o fulla. Cosa que es rectificarà quan arribin les glaçades, i com abans arribin millor, si arriben tard podria significar la mort d'algun d'aquests desorientats.

Els que dominen la zona des de sempre, però, no tenen cap problema, al revès, es mostren amb una gran esplendor.
Els roures, per exemple, estan ben sans. Començen a engorguir les primeres fulles (les més interiors), però encara estan ben verds. Segueixen caient aglans de les seves capçades, i alguns encara han de caure.
Els cirerers d'arboç, no poden estar millor. Amb un verd intens i plens de vermelles cireretes d'arboç, aprofitades per multitud d'ocells.
El "Ligustrum Ovalifolium", està ben sà. Comença a engorguir tímidament les fulles més petites i interiors. Ha frucitficat més del que té acostumats, i algun tallarol de casquet se'n aprofita gustosament.
L'altre cara de la moneda és, per exemple, el kaki que va acolorir quatre fulles, i segueix tirant-les. La prunera "Santa Rosa" també mostra un aspecte deplorable, només li han quedat les fulles de la punta de les branques, tot i que mostra abundants brots sans.
El liquidambar segueix amb el mateix aspecte de fa moltes setmanes; fulles a la part inferior i capçada sense cap mena de fullatge. Potser les fulles restants han adquirit una mica de colors tardorencs, però si no t'hi fixes no les veus.
Podriem comentar-ne molt més, però millor ho deixem aquí.

Foto d'un fruit del "Ligustrum Ovalifolium", mullat amb la pluja;


Flor desorientada del cirerer "petit":



Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Pica-soques blau, Raspinell comú, Bruel, Mosquiter comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pardal xarrec, Pardal comú, Pardal de bardissa, Lluer, Pinsà comú, Merla, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Gaig, Pit-roig, Estornell vulgar

dissabte, 5 de novembre de 2011

Baixa l'activitat però segueixen les novetats

Dia (31-10-2011) marcat per la bonança meteorològica (10ºC-22ºC), tot i que la setmana passada han aparegut les pluges, i de quina manera! 122mm acumulats entre dilluns i divendres. Per tant la vegetació supera la crisis o almenys part d'ella, però els ocells i més exclusivament les mallerengues han baixat en nombre per una causa clara; ens hem trobat les menjadores totalment buides i no del dia passat. La causa o el causant no el sabem, bé podria ser una especie d'ocell més gran (pícids), algun mamífer (rosegadors) o un altre factor extern, perquè és molt extrany que les menjadores es buidin encara no finalitzat l'octubre, quan no sol passar ni al gener (a vegades en situacions de fred).
Això si, segueixen arribant hivernants com el pardal de bardissa (just un mes abans que l'any passat!) i el mosquiter comú i segueixen presents els avistats en setmanes anteriors com la cotxa fumada, el tord comú i els pinsans vulgars.

La vegetació, evidentment, ja no empitjora. El que passa és que entre la calidesa d'aquesta tardor i la situació de sequera que arrossegavem des de feia tres mesos, alguns arbres (plantats fa poc) s'han desviat del curs natural i engrandeixen nous brots i inclús fan nova fullla, quan en realitat tocaría tirar-la. Això ha passat des de fa temps amb la moixera de guilla, però ara donen símptomes la prunera i l'avellaner.
Altres, aquesta setmana ja s'han decidit a tirar la fulla com el kaki (amb algunes fullles ben vermelloses) i, sobretot l'arç que ja li queda ben poca fulla, i la que encara hi és, és totalment groga.
Els arbres propis de la zona mostren un aspecte bó i saludable. Els roures ja tiren els primers aglans i amb els forts cops de vent d'avui, ja els hi cauen les fulles sobrants.  Les arboços estan ben plens de cireretes d'arboç, de les quals les més tempraneres ja són vermelles, cosa que aprofiten els tallarols, tords, merles, pinsans i altres. D'aquí una-dos setmanes serà increíble la de cireretes vermelles disponibles que n'hi hauran, per tant, esperem un "boom" d'ocells en aquest àmbit.
Dir que, per fi, comença a crèixer el mantell verd, que cada tardor substitueix la palla seca de l'estiu. Aquest any s'ha fet esperar més del normal.

Ocells

De primeres comentar l'absència de la mallerenga petita (que ja portava mínim un mes al jardí), així com de l'escassetat general de mallerengues, sobretot al principi del día. Com hem dit amb una causa clara: les menjadores buides.

- Arribada del pardal de bardissa. Ocell que sol arribar més tard al jardí, normalment l'associem amb l'arribada del fred. L'exemplar sembla bastant establert al jardí. Vist primer a l'escala alimentant-se de les restes de cirertes d'arboç que els hi cauen als altres ocells i després aturat a l'arboç gran de l'esquerra, mirant-se a les mallerengues entrar a les menjadores. No seria extrany, al revès segurament, hagi visitat la menjadora en dies anteriors (les llavors estaven pelades).
- Ens ha visitat, com cada any per aquestes dates, el mosquiter comú que aprofiten les encara verdes fulles dels roures i els sempre verds i plens d'insectes arboços i llorers per alimentar-se cómodament durant unes setmanes, abans de partir (normalment) més cap al sud. Per tant, creiem que els mosquiters comuns que visiten el jardí són ocells de pas.
- Ens segueix visitant un sol tord comú, que a diferència de fa dues setmanes ha anat directament a les branques dels arboços en comptes d'anar al llorer. S'ha estat allà una estona llarga.
- Els tallarols de casquet han augmentat en nombre (mínim 7 exemplars), no estan sedimentats al jardí, és a dir, no hi estan durant tot el matí, però venen en grups de 5-6 exemplars atrets per les primeres cireretes d'arboç i per els insectes alats que encara resten a les fulles dels roures. Esperem un augment fort del nombre d'exemplars en setmanes vinents, associats, com cada any, a la maduració de les cireretes d'arboç.
- S'ha vist un astor entre la vall i el jardí, creant el pànic de les bandades de tudons i estornells vulgars, que es troben en ple pas migratori. Més tard ha creuat literalment el jardí (de nord a sud). El curiós és que els ocells de mida petita no li han fet gaire cas (els esparvers, xoriguers i altres falcònids fan crear unes alarmes gens menyspreables), en canvi, els ocells de mida mitjana-grossa s'han alarmat més del normal.
- Els estornells vulgars, com hem dit, es troben en ple pas migratori. Mai havia vist tants exemplars en pas per la zona. Passen abundants grups en direcció sud-oest d'uns 20-35 exemplars, la majoria en vol baix. A més grups de 20-30 exemplars es troben sedimentats per les parcel·les que rodejen el jardí. (Mínim 200 exemplars.)
- Els tudons, en canvi, van afluixant el fluxe migratori. Ja no s'escolten tants trets, tot i que encara passen grups de fins a 35 exemplars en direcció est i sud-est. Cada cops paren més regularment als arbres alts del jardí i de la parcel·la del costat, a descansar, (Mínim 55 exemplars).
- Els pinsans comuns segueixen augmentant en nombre (mínim 12 exemplars), sense comptar els que passen en vol alt en direcció sud-oest. Vénen de lluny i es paren al roure gran de dalt, es miren la menjadora i al veure que no hi ha ni llavors ni gaire moviment, normalment es tornen a enlairar.
Alguns individus, però, es veuen bastant establerts al jardí. S'apunten a menjar cireretes d'arboç i inclús baixen al camp de gespa d'abaix (encara distants i com a molt 2 exemplars alhora).
- Els pit-roigs encara no han acabat el pas migratori (mínim 3 exemplars). Ara, l'individu dominant és un altre, té un tret molt caracterísitc; el seu reclam és semblant al de la cotxa fumada "taa,taa,trrr". Encara canten, però, ni molt menys tant com fa dues setmanes.
- Les cotxes fumades han augmentat molt (mínim 5 exemplars) el nombre. Almenys un individu jove-femella, dorm al fals sostre en crien els rat-penats. Hi ha entrat a les 8:30, per sortir amb poc temps.
- Les merles segueixen presents, però no són gaire abundants. L'exemplar femella de la qual hem parlat en posts anteriors s'ha passat casi bé tot el matí a jardí; picant les cireretes d'arboç i rebuscant entre els llorers els, ja, inexistents fruits negres. Altres exemplars ens han visitat, però d'una manera molt més distant. (Mínim 4 exemplars).
- Així com aquest últim mes només ens visitava un exemplar de pica-soques blau. Avui hem tornat a veure la parella junta. Molt involucrats amb guardar pipes a les escletxes dels arbres, he observat que a vegades se'n van a parcel·les llunyanes a amagar-les.
- Els pardals xarrecs segueixen visitant el jardí de forma bastant esporàdica comparada amb altres anys (mínim 4 exemplars). Visiten les menjadores de malla i s'enlairen ràpidament.
- Un grup d'unes 10 mallerengues cua-llargues han creuat el jardí a mig-matí.
- Els bruels encara són ben presents (mínim 2 exemplars), i ben actius entre les fulles dels arboços. I és que amb aquestes temperatures s'hi podrien quedar tot l'hivern.
- Les mallerengues, sento la rebundància han estat escasses. Les mallerengues blaves no ens han visitat fins les 9:00, i a mesura que han anat passant les hores han anat augmentant el nombre d'exemplars. Amb les carboneres ha passat més o menys el mateix, però aquestes a última hora del matí ja eren prou abundants (no gaire), les emplomallades, en canvi, han estat  presents pels arbres alts, però no han visitat les menjadores en cap moment! Quan normalment hi són constants.
- Forces visites de garses al camp de gespa del davant, als abroços, i a l'escala on s'atipen de cireretes d'arboç. I és que l'arboç més proper a l'escala és el que ha madurat les cireretes més aviat.
- Hem rebut la visita de dos gaigs atrets pels algans i les garses.
- Les tòrtores turques segueixen com sempre. Aquesta vegada un exemplar mascle s'ha mostrat dominant, parant-se força cops a l'antena de casa.
- Un grupet de caderneres (4) han passat pel jardí.


Per acabar la fauna animal del jardí, comentar que les sargantanes, en dies com avui segueixen actives. Però que els rat-penats des del día que vam sospitar la seva letàrgia, ja no s'han vist més (aquests no es desperten fins passat l'hivern.).


Fotos de la vegetació (explicació detallada a la introducció).

Fulles del kaki, amb coloracions vermelloses. El que passa és que ja quedaven poques fulles a l'arbre. A veure l'any que ve quins colors ens dóna!

 


Detall d'una fulla de kaki


 

Detall d'una fulla cromàtica dels cirerers. Ja els hi queden ben poques fulles, només les de la part superior de les branques.



Detall de les fulles "tardorenques" dels cirerers. La poso per demostrar que no tot és tan bonic i perfecte com en les fotos. I la veritat és que l'aspecte general del "cirerer petit" és més semblant al d'aquesta foto que no al de l'altre.


Mantell verd en ple creixement. Després d'un octubre amb tons marronosos i palla seca (no habitual).



Abundants algans caiguts, tot i que encara queden molts per caure.

 

Una de les poques cireretes d'arboç (comparant amb el total d'elles), que ja estava completament madura. Sense dubte una font d'aliments que ens va de perles per l'observació d'ocells i que a més ve justament després que la fructificació dels llorers.

 

 Aspecte de la part superior del liquidambar. Sense fulles des de fa setmanes. La part inferior encara mostra algunes fulles verdes. No tindrà colors cromàtics aquest any...




L'auró blanc si que mostra un aspecte totalment tardorenc. Les fulles que encara resten a l'arbre (poques), tenen uns bons colors; grocs-taronges.



Brots engrandint-se ràpidament del petit avellaner. Que després d'un primer any d'esforç per arrelar bé, a sobre ha patit la sequera. Esperem que la fresca que pugui fer faci aturar el creixement de les futures fulles, sinó podria, fins i to,t assecar-se.



La moixera de guilla va totalment desorientada. Recordem que va ser afectada per la "roya" a causa de l'abundant reg. Li vam treure el reg i va començar a brotar, i ara es troba com en ple abril. Obviament que vingui el fred, les fulles se li cremaran. A veure com reaccionarà a la primavera...



Típiques flors de tardor. I efectivament, provinents de les males herbes. Porveu de deixar un troç de terreny sense tallar i ja veureu com disfrutareu amb el cicle de les males herbes. Odiades, per cap motiu, pels aficionats a la jardineria.

Ocells: Astor, Pardal de bardissa, Cadernera, Pinsà comú, Mallerengua cua-llarga, Mallerenga blava, Mallernga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pit-roig, Cotxa fumada, Bruel, Mosquiter comú, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Arribada d'ocells del nord i un nou-vingut a la llista

Dia esplèndid i gens fred (15 d'octubre), com ha passat pràcticament tots els dies des de fa tres mesos. Un mínima de 10ºC i una màxima de 23ºC. Però tot i que l'escassetat de precipitacions i les temperatures anormalment altes (la setmana passada hem batut rècords amb màximes fins als 33-34ºC), ens fa pensar que la tardor encara està per arribar, som a mitjans d'Octubre i la natura segueix el seu curs; les aus començen a establir-se als seus llocs d'hivernada i els arbres a agafar colors groguencs.
Els ocells segueixen amb una creixent activitat gens menyspreable i molt més important que l'any passat a les mateixes dates. Ocells com la mallerenga petita, el gratapalles (bimbo pel jardí!), el tord comú, els pinsans comuns i els abundosos pit-roigs, complementen les sempre presents merles, mallerengues, tallarols, tudons... Que no està gens malament per trobar-nos a meitat d'un Octubre càlid i molt sec! La veritat és que avui ens hem emportat l'impressió de que el jardí funciona increíblement bé, al veure, per exemple, les disputes de fins a 8 pit-roigs per dominar exclusivament el jardí, el tord comú totalment acostumat als fruits del llorer (com a rutina), les mallerengues emplomallades empaitant la tímida i solitaria mallerenga petita i el gratapalles alimentant-se al camp de davant de la casa com si res. Ens demostra que cada visita pot portar-nos més que una sorpresa i que, el jardí, cada cop atreu més varietat i abundositat d'ocells i, per tant, l'esforç de plantar arbres i deixar zones sense trepitjar donen el seu fruit i fan funcionar el nostre "parc natural" cada vegada amb més força.
La vegetació, en canvi, no passa la seva millor temporada. Les pluges és fan molt d'esperar (des de el juliol que no plou bé). I els arbres poc adaptats al jardí com la prunera, el kaki, l'avellaner... ho noten de valent.
Però les nits ja són llargues i fresques, que sumat a la llarga sequera fa que els caducifolis més sensibles com el cirerer, l'arç o el liquidambar comencin a canviar el color de les fulles i inclús alguns a tirar-les.

Ocells

- Una de les grans sorpreses del dia ha estat l'abundositat de pit-roigs (5-8 exemplars), mai haviem vist més de dos junts al jardí. Ja abans de sortir el sol hem sentit el cant melòdic que sol fer a la primavera per tal de dominar el territori. I de sobte, han començat a aparèixer exemplars per totes bandes. Les disputes eren inacabables; quan un pit-roig s'atrevia a baixar als arboços o a la zona de la menjadora, el pit-roig dominant el perseguia incansablement (fins a més de 10 minuts de persecució en alguns casos), mentres altres exemplars cantaven des de els roures i pins. N'hi ha un (el dominant), que ha baixat constantment al terra de la menjadora a picotejar les restes de cacahuets que deixen les mallerengues.
- Un altre de les notícies més destacables o la més destacable ha estat la visita d'un gratapalles femella.
Des de els roures d'abaix ha volat fins el kaki, on s'hi ha aturat un breu moment i de seguida ha volat fins els llorers. I al cap de poc ha volat fins el camp del davant de la casa on s'hi ha estat uns 10 minuts menjant algunes llavors entre la palla seca creada degut a l'absència de pluges.
El gratapalles és un ocell d'ambients, més aviat, oberts. Creiem que degut a la desastrosa tala d'arbres que s'ha estat produint durant aquests anys, creant molts camps abandonats, s'ha afavorit la presència d'aquest fríngil·lid, que com ja he comentat no haviem vist mai al jardí.
Segurament es tracte d'un exemplar en migració o en dispersió cap a zones més baixes, ja que, al hivern a Catalunya augmenta bastant el nombre d'aquests ocells, amb exemplars provinents del nord.
Foto: (sento la pèssima cualitat de les fotos, però són fetes darrere del vidre de la finestra)


- I si fa dues setmanes vam rebre el primer pit-roig de la temporada, avui hem rebut el primer tord comú. Especie que com ja sabeu ens agrada especialment. L'exemplar semblava força establit a la zona, ha aparegut tard (cap a les 11:00), volant directament cap al llorer, que tants ocells ha atret aquest any. Ha estat buscant una bona estona els seus, ja, escassos fruits entre les branques, fins que m'ha vist enfocant-lo amb la càmera i s'ha endinsat pels arboços.
Aquest si que ha estat fidel a la seva cita de l'any passat, que vam veure el primer exemplar casi bé el matiex dia.
Fotos entre les branques del llorer:




- Segueix sent notícia la mallerenga petita, que segueix al jardí. Però, com fa dues setmanes només a primera hora. Canta des de els pins durant llargues estones i de tant en tant s'aproxima a les menjadores, però en el cas d'avui les mallerengues emplomallades l'han foragitada ràpidament, al veure-la esperant a la prunera
- Els pinsans comuns segueixen igual que fa dues setmanes (mínim 6 exemplars). Una parella dels quals ha baixat a veure si trobava alguna llavor i al veure que no ha marxat bastant ràpidament, tot i que han tornat més tard. Segurament entre setmana baixen a alimentar-se de les llavors que els hi deixem quan marxem. Els exemplars restants han sobrevolat el jardí de sud a nord i de nord a sud unes quantes vegades (si és que eren els mateixos, és clar).
- Ha aparegut un cotxa fumada femella (un altre nou-vinguda del nord), creiem que atreta per l'abundositat i la gran activitat dels pit-roigs.
- Les merles segueixen buscant els negres fruits del llorer entre les seves fràgils branques, que com ja hem dit ja són ben escassos. I per tant el nombre de visites també s'ha reduit (minim 3 exemplars. Tot i això ja una femella, que l'identifiquem perquè té la gola d'un color més pàl·lid del normal (ja la veiem a l'estiu), que està establida al jardí i passa llargues estones tant al llorer com als roures i arboços.
- Segueix la migració de tudons amb grups de fins a 30 exemplars localitzats, que és aprofitada, desgraciadament, pels caçadors ( a les primeres hores del matí el soroll de les escopetes era constant). Als colúmbids se'ls veia estressats i volaven ràpidament cap a llocs més segurs. Alguns es paraven al jardí i a la parcel·la del costat per descansar, i fins i tot cap al migdia tres exemplars, un d'ells jove, s'han entretingut menjant uns quants aglans dels roures d'abaix. (mínim 55 exemplars vistos)
- Els tallarols de casquet en contra del que esperavem segueixen sense augmentar en nombre (mínim 4 exemplars). N'hi ha una parella molt establerta al jardí i d'altres exemplars que hi passen de tant en tant. Però de ben segur, que quan acabin de madurar les cireretes d'arboç (ja queda poc) augmentaran substancialment
- Es veuen diversos exemplars de ballester en migració activa cap al sud i sud-oest. No paren de passar exemplars dispersos durant tot el matí. Aquest any sembla que s'han retrasat un mica.
- També es veuen alguns grups petits d'orentes vulgars (poques) i fins i tot, alguna oreneta cua-blanca. Totes cap al sud. Tot i que un grupet de 5 orenetes vulgars en direcció est-sud-est.
- Les mallerengues carboneres, blaves i emplomallades són abundants, però tampoc notem un augment fort comparat amb fa dues setmanes. Sovintejen les menjadores i juguen a perseguir-se entre elles.
- Els bruels segueixen establerts al jardí (mínim 2x), però ja comença a fer-se més costós veurel's.
- Ha tornat a venir sol el pica-soques blau. Podria tractar-se d'un exemplar dels dos nascuts al jardí o bé un de la parella que hi cria.
- Les garses són menys abundants que fa dues setmanes i molt menys que fa un mes. Sembla que el gruix del grup s'ha dispersat, o qui sap, potser s'han desplaçat a un altre zona per passar millor l'hivern.
- Segueix sense augmentar el nombre de pardals xarrecs (una parella), i casi que millor així els cacahuets duren més i les mallerengues poden menjar més tranquiles. Tot i això hi ha un exemplar molt acostumat que entra a la menjadora plana com si res. L'any passat per aquestes dates eren força abundants.
- També hem notat un descens d'estornells vulgars (el pas migratori afluixa), tot i que un grup encara es para als arbres del voltant durant el migdia.
- 1 gaig bastant fugaç.
- I per acabar dir que cap a les 10:30 un falcònid bastant gros ha passat en vol baix sobre el jardí de nord a sud. Tenia un vol més sostingut que el del xoriguer comú i que el de l'esparver vulgar, amb unes ales més grosses. Podria ser un astor, però no ho sabrem mai.



Vegetació

La vegetació està sota els efectes de la sequera continuada. Els arbres que ho pateixen més, ara per ara, són el petit avellaner, el kaki, la prunera i el liquidambar. Molt altres els trobem afectat però aguanten prou bé, com ara, els cirerers.

Començem amb els roures. Els roures o la majoria d'ells els trobem bé, ells saben aguantar tant les sequeres com les inundacions i mentres l'aguanten van fent crèixer els abundosos aglans (no tants com l'any passat). Però el roure gran de dalt, que és el que li sol afectar més les sequeres, si que li trobem símptomes; ha engroguit algunes fulles i ha deixat caure moltes altres, però no hi ha cap problema perquè ara, en teoria, arribarà la pluja i el fred.





Detall de les fulles deteriorades del roure de dalt. Això si mentres engradeix els aglans, com també es pot veure a la foto.

 Detall de la mida dels aglans

 Però els roures no són els únics que formen els seus "fruits". Els marfulls, l'arç, els arboços i els llorers (fruits dels quals s'han pràcticament acabat), també s'apunten.
Els arboços els hi deu faltar 1-2 setmanes per tenir-les al seu punt.

Fruits madurs dels marfulls. Que estan aguantant prou bé la sequera.


Detall del que era una branca de llorer plena de fruits. Només queda el que no va arribar a madurar. Estornell, merles, tords, tallarols, rosegadors i segur que molts altres l'han més que aprofitat durant aquest inici de tardor.


 L'arç que ja ha deixat anar gran part del seu fullatge degut, més que res, a la sequera. Ara ja começa a engroguir les últimes fulles que li queden. D'aquí res quedarà ben pelat, amb les seves llavors que no cauran fins març-abril.



El kaki mostra les fulles esmorteides com gran part de l'estiu, però ben verdes. Encara no ha notat l'arribada de la tardor.


La prunera "Santa Rosa", ha patit molt amb aquesta última glopada de l'estiu (principis d'octubre) i ha començat a treure la fulla amb una velocitat extraordinària, donant un toc molt tardorenc però sense ser causa del fred. Encara que si ens hi fixem amb els brots superiors encara són ven verds.


Aspecte general de la prunera "Santa Rosa" amb colors gorcs-taronges.


Detall de les ramificacions inferiors,  amb totes les seves fulles gairebé seques. Cauen amb facilitat quan remous les branques.


El liquidambar també està afectat per aquest càlida i seca tardor. Al contrari de la prunera; mostra les fulles del ramatge inferior ben verdes, però la part superior està ben pelada. Ha deixat anar molt del seu fullatge  (veure foto abaix). Esperem que a la primavera broti amb contundència.

Fulles, encara verdes, del liquidambar.


Detall d'una fulla afectada pels vents càlids.



Els cirerers no mostren un aspecte tan pobre i aquests si, sembla que els hi ha afectat l'allargament de les nits,que sumada a la sequera han fet que engrogueixen el seu fullatge de seguida. Mostren, fins i tot, colors cromàtics.




Inclús han començat a deixar anar alguna fulla





Detall de les fullles tirades del liquidambar.


I per últim, una foto d'una gran notícia que ja comentàvem en posts passats: el rebrotament de la moixera de guilla.




Per últim comentar que els rat-penats ja es troben en plena letàrgia. Però que encara es veuen sargantanes, papallones, avispes i inclús saltamartins, entre altres insectes.


Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga petita, Pinsà comú, Gratapalles, Pit-roig, Merla, Tord comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pica-soques blau, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Gaig, Estornell vulgar, Ballester, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Bruel, Pardal xarrec, Pardal comú, Cotxa fumada, Falcònid no identificat

divendres, 7 d’octubre de 2011

Temps d'estiu i algunes sorpreses

Avui (diumenge dia 2), tot i ser un dia calurós tant per l'època com pel cos (màxima de 29ºC i mínima de 10ºC), hem tingut algunes sorpreses dignes de comentar.
La sorpresa més important ha estat la visita d'una mallerenga petita. Un ocell que de ben segur que visita alguns jardins amb constància i que no suposa cap gran alègria per la majoria de gent, però al nostre jardí es fa cara de veure. Només l'haviem avistat al jardí a l'hivern de 2009-2010, quan un temporal de neu va deixar nevat el Montseny fins ben avall durant 1 mes (també va nevar al jardí). Altres visites destacables han estat, per exemple, l'arribada del pit-roig o la precocitat d'un pinsà comú mascle en menjar les restes dels cacahuets de les menjadores de malla (encara no hem posat llavors).
Pel que fa a la vegetació, s'ha de dir que, en general, té més bon aspecte. Tot i que les temperatures segueixen ben altes, ja refresca més per la nit i l'ambient és una mica més humit. A destacar la rebrotació de la moixera de guilla (fet que no esperàvem), que indica que està ben viva i la persistència dels fruits del llorer (n'hi havia moltíssims), que encara atrauen a moltes merles i a estornells.

- Comença el dia amb una temperatura d'aproximadament 10ºC, abans de sortir el sol les ja venen les típiques especies de mallerengues (carboneres, emplomallades i blaves), que n'hi ha més que fa dues setmanes. Però sentim un cant que no concorda amb cap d'aquestes especies (tuit-tuit...tuit-tuit repetitiu), de seguida pensem amb la mallerenga petita, però creiem que és improbable i ho deixem amb reclam de mallerenga blava extrany. Al cap de pocs minuts veiem una mallerenga petita just davant de la finestra ( a les branques del roure que queden a dos metres de la finestra) que s'entreté caçant alguns insectes i finalment vola fins al pi del jardí on es passa una estona cantant.
No va visitar les menjadores, però qui sap si ho fa sovint. Com hem comentat, per nosaltres és un cita de gran valor (feia pràcticament 2 anys que no en veiem al jardí). A veure si d'aquí dues setmanes segueix al jardí.
- I per fi podem dir que ha arribat el pit-roig, l'inividu s'ha passat unes estones reclamant al jardí. Hi hagut un moment que s'ha encuriosit per la finestra i s'ha posat ben aprop a veure que hi veia. Això si, no es veu gaire establert i podria tractar-se d'un exemplar en pas, ja que no ha visitat la menjadora ni s'ha posat en els llocs preferits del pit-roig de cada any.
- Com hem comentat a dalt, un altre gran novetat, és la precocitat dels pinsans comuns en baixar a les menjadores. Impressionant! L'any passat no hi van baixar fins a finals de Novembre quan ja havien format un grup força gran, i en anys anteriors igual o encara més tard. Tot i això, només hem avistat a 2 exemplars; un bonic mascle (el que ha baixat a la menjadora, juntament amb una parella de pardals xarrecs) i un exemplar femella més distant. Al veure que aquest any van decidits, ja hem comprat unes poques llavors perquè es vagin acostumant a baixar a les menjadores. Normalment les llavors no les compràvem fins al Novembre.
Detallem més la visita a la menjadora; De sobte, després d'haver sentit els seus reclams, veiem un pinsà comú mascle a les branques del roure de dalt associat a una parella de pardals xarrecs. Es mostra bastant confiat a la meva presència a la finestra (molt confiat per el mes i les temperatures), i no dubta en baixar fins a la troanella "Ligsutrum Ovalifolium" on tenim una menjadora de malla. Un cop allà vola fins el terra sota de la menjadora i, de seguida, se'n va.
- Els pardals xarrecs han tornat al jardí (una parella), després d'uns dos mesos d'absència. I és que quan s'omplen les menjadores sempre acaben tornant. Com ja hem dit, ens ha visitat una parella. Han accedit a la menjadora de malla de la troanella lentament i bastant insegurs. Quan han acabat de menjar han volat ràpidament en direcció sud-oest.
- Els tallarols de casquet estan augmentant en nombre. Fa dues setmanes només hi havia una parella i avui n'hem contat mínim 5 exemplars. Es mostren molt actius entre els arboços i llorers. Com us podeu imaginar també han descorbet els carnosos fruits del llorer i se n'aprofiten continuament. Aquests però no se'ls empassen com les merles, sinó que els mosseguen agafant petites porcions. Estan a l'espera de la maduració de les cireretes d'arboç, que encara els hi falten algunes setmanes.
- Les orenetes vulgars han estat casi bé absents, però al migdia un grup d'uns 7 exemplars ha sobrevolat el jardí en direcció nord-est. Les seves congèneres; orenetes cua-blanques, ja no s'han vist.
- Com deiem les merles són abundants (mínim 6 exemplars), i n'hi hia un grup de 4 que està totalment establert al jardí. S'han passat tot el matí menjant cantitats bastant grans de fruits del llorer (empassant-se'ls com si res) i descansant entre les branques dels arboços o dels roures d'abaix.
- Els tudons segueixen bastant abundants (mínim 55x), però potser no tant com fa dues setmanes (que pot ser pel dia calid). Deu haver començat la caça, perquè se'ls nota molt més estressats i els seus vols ja no són tranquils, fan molts més moviments ràpids). Els nostres joves ja han escampat, potser cap al sud o potser cap a un lloc més resguardat dels trets i, per tant, no s'han vist al jardí. Comentar que tot i que no s'han vist tantes formacions de grups com fa dues setmanes, cap a les 12:00 un grup d'uns 30-35 exemplars ha sobrevolat el jardí.
- Les garses segueixen establertes als pins de la parcel·la del costat i constantment s'enlairen grups de fins a 10 exemplars, tornant amb poca estona. Ja no visiten tant els roures per agafar aglans, com els gaigs que a diferència de fa dues setmanes no se n'ha vist ni un.
- Els estornells vulgars segueixen ajocant-se als roures i pins del jardí i de les parcel·les del costat, fent el xivarri típic de l'especie. Aquest cop si que els hem pogut "pillar" picotejant els fruits del llorer (a 2 exemplars), que han fugit de seguida que ens han vist.
- Els bruels segueixen sent abundants (mínim 3 exemplars) i sobretot molt presents. Es passen gran part del matí caçant al jardí. L'any passat eren costosos de veure, mentre que aquest any des de el Setembre són ben fàcils de localitzar.
- Una parella de verdums i una de caderneres han passat volant sobre el jardí
- Tant sols un exemplar de pica-soques blau ha visitat la menjadora per tal d'emmagatzemar algunes pipes als arbres.


Vegetació

Com hem comentat a l'introducció la notícia més sobtant i alhora més destacable és la rebrotació de la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), després d'haver-se desprès de totes les fulles a causa d'una malàltia anomenada "roya", propiciada per l'alta humitat (massa reg). El cas és que hi hem trobat unes 6 rebrotacions a diferents llocs del jove arbre plens de fulles ben verdes i tendres. Això és bó, més que res, perquè ens demostra que l'arbre és ben viu, ja que aquestes noves fulles amb el fred tornaran a caure (és caducifoli).

Els arbres més nous; cirerers, liquidámbar, kaki, prunera Santa Rosa i el petit avellaner, mostren un aspecte millorat a setmanes anteriors tot i que no gaire. Tots ells estan esperant a que arribin els freds per desprendres de les fulles esmorteides d'aquest any i rebrotar frondosament a la primavera (o almenys això és el que esperem).

Dels veterans del jardí comentar que l'arç ja ha perdut molta fulla i ha format una bona catifa de fulles seques spta seu. Això es produeix sobretot per la sequera i la calor, però també hi comença a influir l'allargament de les nits i la diferència de temperatura entre el dia i la nit.
Els roures segueixen igual que fa dues setmanes; amb unes fulles no gaire esplenderoses (però bé), algunes fulles que cauen a casua del dèficit d'aigua i amb els apreciats aglans (no tants com l'any passat), en plena maduració.
Els cirerers d'arboç mostren un aspecte sorprenentment saludable i ja comencen a inflar les seves delicioses cireretes. Els llorers també mostren un aspecte bastant bó i, com ja hem dit, encara conserven alguns dels seus fruits que són constantment extrets pels túrdids (merles i estornells).




Deixant de banda els arbres i arbusts comentar que les sargantanes segueixen actives i els rat-penats també, però aquests últims sembla que han reduit molt la seva activitat.
Obviament encara es veuen papallones, avispes, abundants mosques i inclús salta-martins, sobretot al migdia.

Ho deixem aquí per avui, esperem que durant la próxima visita poguem disfrutar de la fresca que correspon a l'època.




Ocells: Pit-roig, Pinsà comú, Cadernera, Verdum, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Bruel, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Oreneta vulgar, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Merla, Pardal xarrec

dimecres, 28 de setembre de 2011

Estadístiques any 2010-2011

Aquesta setmana farà un any que vam iniciar el bloc, que és diu ràpid però deu ni dó.
Un any d'emocions i d'aprenentatge. Un any que ens ha servit per conèixer més a fons el jardí i fer-lo millor per la natura i, per tant, per nosaltres. Un any, que per fi, hem pogut documentar i, per tant, podrem recordar. I no només podrem recordar si a l'hivern ens va visitar un picot garser petit o si els pica-soques van criar amb èxit, sinó que podrem recordar cada detall de totes les jornades que hem passat el matí gaudint del jardí, des de els dies més freds de l'hivern, fins als calurosos matins d'agost.  Només per això ja ens val la pena haver creat aquest bloc, que en realitat és com un petit diari del que passa al jardí, que a la llarga ens servirà com a record de la natura que hi habitava, quan l'urbanització encara deixava pas a parcel·les sense edificar (més per la crisi que per un altre cosa).

Deixant-nos de rotllos, hem elaborat unes estadísitiques d'alguns dels ocells, que per motius variats, el seu pas pel jardí d'aquest any ens ha semblat interessant
Hem seleccionat 9 especies més o menys representatives, encara que n'agafariem moltes més. De les quals 3 són hivernants, 2 experimenten un pas migratori important i 2 són estivals.
Les dades són orientatives, no són purament exactes. Sempre hem agafat el mínim d'exempars observats (per exemple, si varem apuntar entre 40 i 80 lluers, a l'estadística hi hem posat 40.)
No olvideu de clicar sobre la gràfica per veure-la millor.

Començem pels hivernants;
Un dels hivernants més representatius és el pinsà comú. Un ocell que pot semblar estrictament hivernant, però que ja arriba al Octubre i que aquest any hem pogut observar fins i tot a l'Agost. És un ocell al que valorem molt, ja que a partir de mitjans de gener es torna bastant confiat, i veure com s'enlairen del prat de gespa al arbres durant tot el matí és impressionant.



Un altre hivernant que ens encanta és el tord comú . Que aquest any ha estat especialment abundant durant el mes de Desembre (fortes onades d'aire fred van propiciar autèntiques invasions de túrdids a Catalunya i a Espanya). Aquest també és migrador (a partir de l'Octubre, es poden veure exemplars que van cap al sud).
Com veiem a la gràfica, els tords casi sempre, per no dir sempre marxen abans que comenci el març. En canvi, els pinsans poden ser encara molt abundants durant aquest mes.
El tord segueix el fred (durant el novembre-desembre en va fer molt), en canvi el pinsà segueix les estacions i cada any sol venir i marxar més o menys a les mateixes dates (amb excepcions).



Però perquè enganyar-nos, l'hivernant al jardí per excelència és el bonic lluer. Dels lluers si que podem dir que són totalment hivernants a la zona, solen arribar de mitjans de Novembre cap endavant i marxen cap a finals de Març, apurant moltes vegades fins a principis d'Abril. Tot i que varien molt en dates i sobretot, en nombre d'un any a un altre.
Un fet interessant, és que observem una baixada dràstica dels exemplars al 27 de desembre, igual passa amb els pinsans comuns (no tant dràsticament), i curiosament aquesta davallada coincideix amb el dia en que trobem més tords al jardí.
També veiem que arribem més o menys un mes després dels pinsans, però marxen del tot dues setmanes després.



Acabem amb els hivernants i comencem amb els migradors. Els tallarols de casquet, cada any ens sorprenen amb un bon pas post-nupcial aprofitant fruits com les cireretes d'arboç. Tot i que mostren un caràcter més o menys residents (tot i que alguns anys enimg de l'hivern o de l'estiu són díficils de veure).



Així com anomenem als lluers; el hivernants per excelència. En el cas dels migradors són els tudons els que encapçalen la llista. Els tudons tenen un pas bastant bó per la zona, i lu divertit és que les dates solen variar bastant d'un any a un altre.
Només mirant al gràfic ja podem veure aquestes diferències; l'any passat el punt àlgid de la seva migració es trobava al Novembre, aquest any, dos mesos abans ja hi trobem el mateix nombre d'exemplars. Impressionant.



Com a representat estival tenim el rossinyol. Un ocell que no passa gaire temps al jardí, i sempre amb forma d'1-2 exemplars (deu haver-hi una parella). Aquest any ha arribat a principis d'abril i ha marxat, com la majoria d'anys, abans de començar el juliol. Tot i que, pot ser vist durant tot l'estiu. Les cites a partir de mitjans d'Agost, ja es consideren cites post-nupcials.




Una visitant, també estival, que ha estat novetat del jardí aquest any és la magnífica tallareta vulgar. També ha estat poc temps, però al estar segurs que es tractava de dos exemplars, també fa pensar que hi van criar.



I per últim, un visitant bastant excepcional al jardí, que no mostra cap mena de preferència cap a ninguna data. Hi ha les mateixes probabilitats d'observar-lo en totes les estacions. Aquest ocell és el picot verd.
Sembla que el seu nombre de visites al jardí està en augment. L'any passat el vam veure uns tres cops, i fa dos anys encara no l'haviem vist mai al jardí.





Ho deixem aquí, encara que en posariem moltíssims més. Seria interessant el pardal xarrec, el bruel, el mastegatatxes, el tallarol capnegre... Però no els podem posar tots. Però sempre podem revisar les dades de bloc d'aquest any (que són les mateixes que les dels gràfics), i veure-ho.

En fi, ja hem acabat el primer any i a partir d'ara comença una etapa encara més important. Podrem comparar amb facilitat e innovar nous mètodes per atreure la natura, podent comprovar de primera mà si realment són efectius o no, si valen la pena...
Esperem que us hagi agradat compartir el jardí amb nosaltres aquest any, i que el seguiu disfrutant!