diumenge, 18 de desembre de 2011

Males notícies

Dia: 18-12-2011
Aquesta temporada de tardor-hivern, està sent una mal període pel jardí. Nombroses causes l'han propiciat:
1. Sequera i calor extrema durant agost-setembre-octubre. Consequencies: Arbres amb mal aspecte, inclús perdent la totalitat de les fulles.
2. Temperatures per sobre de la mitjana durant agost-setembre-octubre-novembre-desembre. Consequencies: Absència d'algunes espècies d'ocells, arbres caducifolis que no tiren les fulles i recursos naturals abundants i, per tant, visita de les menjadores innecessària.
3. Ocells "poc abundants" amb visites esporàdiques d'ocells purament hivernals com els lluers, pardals de bardissa i tords. Curiosament al iniciar el Novembre, aproximadament, o inclús abans, vam veure arribar les tres especies nombrades amb visites fins i tot tempraneres, actualment ja no se'ls veu.
4. I per rematar-ho, amb les ventades dels últims dies ha caigut un pi de grans dimensions de la parcel·la del costat a la part esquerra del jardí, just sobre l'escala. Provocant destrosses en alguns arbusts/arbres.


Doncs això, sense dubte, la gran notícia del dia, ha estat trobar-nos un pi d'uns 20m d'altura i un gran diàmetre de tronc sobre la part esquerra del jardí.
Les ratxes de vent moderades-fortes (60-70km/h) i continuades dels últims dos dies han propiciat que el pi  en questió, el més gran de la parcel·la del costat, es partís pràcticament des de la soca. La seva copa, completament lliure de fulles (portava sec aproximadament dos anys) ha anat a parar justament sobre l'escala de fusta.
I ésclar, ha trencat tot el que ha tocat. Les principals destrosses han estat:
- Partició completa d'un arboç d'uns 30 anys, quedant només 10cm de soca.
- Trencament d'una branca inferior de grans dimensions del roure de dalt, la qual medía uns sis metres.
- Doblegament d'un llorer d'uns 4 metres d'altura, el qual sembla que el podrem recuperar a causa de la felxibilitat pròpia de l'espècie.
- Doblegament dels roures joves (els que han quedat), d'uns 2-4m.
- Arrassament de tota la vegetació baixa entre l'escala i la valla de separació (esbarzers, menta borda, petits roures...)

 Un desastre. Obviament hem trucat als propietaris de la parcel·la del costat, i ens han assegurat que demà retirarien el pi, i que tallarien els més de 5 pins que resten secs i amenaçen de caure a la propera ventada. És una pena, nosaltres l'últim que hauriem destitjat és fer tallar els arbres de les poques parcel·les que queden verdes, però si deixem els secs, acabarien per destrossar tota la part esquerra del jardí.

El culpable de tot això, a més de la tala d'un roure que era pràcticament dins del jardí, ha estat la mala gestió de l'ajuntament.
Fa un dos anys es vàren fer unes obres a causa de que la tubería d'aigues residuals que passa per la parcel·la del costat tenía una fissura i deixava anar aigua. I al canviar-la, no van tenir cap mena de mesura; tallant el roure que hem comentat i tallant algunes arrels dels pins i roures més propers. Els roures (el roure de dalt) van patir una crisi, però a la primavera seguent es van recuperar. En canvi, els pins al ser molt més succeptibles a la pèrdua de les arrels, van morir a l'instant. Des d'aquell moment, aquests pins han anat perdent fulla i consistència, fins que avui ha arribat l'inevitable; la caiguda del primer.

Documents gràfics:









El dia ha estat fresc (1ºC-14ºC), i perquè no dir-ho, desgraciadament el dia més fred d'aquesta tardor. Encara no ha glaçat cap vegada; fet insòlit.


Amb tot, pocs ocells hem pogut observar. L'observació s'ha delimitat a la primera hora i mitjà de llum, abans que vinguéssin els propietaris de la rebundant parcel·la del costat.
Comentar que els ocells més comuns utilitzaven amb asiduitat les branques seques de pi caigut, situades just a sobre de les escales de fusta. Allà picotejaven els cacahuets o esperaven l'oportunitat de baixar a les menjadores.

- Les mallerengues caboneres segueixen prou abundants, tot i que menys que en anteriors setmanes.
- Uns quants exemplars de mallerenga blava ens visiten. Són les més oportunistes i aprofiten qualsevol descuit de les dominants per agafar alguna cosa de les menjadores.
- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos contínuament. Al posar-lis menjar, com ens tenen acostumats, s'han aproximat a 1m de nosaltres, amb una confiança increíble.
- La mallerenga petita, vista a principis de tardor, s'ha tornat a sentir per les parcel·les dels costat, i al pi del jardí.
- Un grup poc nombrós de mallerengues petites ha creuat el jardí avançat al migdia.
- El raspinell comú segueix fent la seva ruta pel jardí, cantant a primera hora del matí.
- Un parell de caderneres, han estat volant i fent parades entre els arboços, suposem que buscant les ja inexistents; cireretes d'arboç. La visita de grupets de caderneres s'està convertint en un fet habitual al jardí.
- Els pinsans comuns són prou abundants i constants (mínim 25 exemplars). A primera hora del matí, baixen en grups força nombrosos a terra de la menjadora. Després els treballs amb el pi, han fet que se'n anessin. Utilitzen bastant com a àrea de descans i d'espera les branques del pi caigut. Un parell o tres d'exemplars s'atreveixen a pujar a la menjadora plana, agafant llavors ràpidament. I ja es començen a veure les típiques escenes hivernals (que aquest any són díficils d'observar), com: els pinsans seguint als pica-soques blaus per després extreure'n els cacahuets o pipes, que aquests amaguen a l'escorça dels pins i roures...
- La parella de pica-soques blaus s'afanyen a amagar tantes pipes com poden a les escletxes de l'escorça dels arbres adults.
- Un mosquiter comú segueix visitant el jardí. Amb un comportament força confiat; rebuscant insectes en les, encara presents, fulles dels roures, mentre estàvem tallant algunes branques del pi caigut.
- Els pardals xarrecs són menys abundants que en setmanes anteriors. Les seves visites van disminuint.
- El pardal comú mascle, que ens acompanya cada dia d'hivern ens ha visitat a primera hora, abans de l'arribada dels propietaris.
- Mínim 2 merles a primera hora del matí.
- Les garses han disminuit en nombre. Creiem que amb la retirada dels pins secs, aquestes disminuiran la seva constància al jardí.
- Els tudons també no són gaire abundants. Però ésclar, amb poc més d'una hora d'observació...
- Un sol exemplar de tallarol de casquet (mascle), ha estat bastant constant al jardí.
- Els tallarols capnegres (mínim 2x), es mostren bastant actius.
- Les cotxes fumades són molt abundats per tota l'urbanització. En altres anys, ja no en quedarien.
- El pit-roig segueix al jardí.
- Els estornells vulgars molt poc abundants. En total n'haurem vist uns 5 exemplars.

A destacar l'absència de lluers, pardals de bardissa, tords... Que ens van visitar fa un mes, per desparèixer en setmanes seguents. Per tant, la conclusió més lògica és els ocells de pas d'aquestes espècies van ser puntuals a la cita de cada any, mentre que els pròpiament hivernants, sembla que no volen arribar.
I no és d'extranyar, ja que com ja portem comentant, sembla que ens hem quedat a principis-mitjans de tardor.
La temporada és, i sembla que serà; dolenta. Però les anomalíes sempre ajuden a contrastar les estadísitiques i amb elles, les conclusions que n'extreiem són més valioses e interessants. Sempre hem de mirar el cantó positiu!



Pel que fa els arbres i arbusts van avançant lentament cap a la visió hivernal. Tot i que alguns, com els roures, encara es presenten bastant verds.
Els fruiters ja estàn despullats, amb excepció d'un dels cirerers que encara aguanta algunes fulles en els extrems de les seves contades branques.
EL Ligustrum Ovalifolium mostra un color groguenc, tot i que encara té moltes fulles verdes. Les més interiors comencen a caure lentament.
Els roures, com hem dit, no mostren un ambient de tardor-hivern. Alguns d'abaix encara són totalment verds! Mentre que el de dalt comença a canviar el color de la majoria del seu fullatge, un ocre-groguenc no gaire bell.



Ocells: Pinsà comú, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga petita, Cadernera, Mosquiter comú, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Raspinell comú, Merla, Garsa, Tudó, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pit-roig, Cotxa fumada, Estornell vulgar

dilluns, 5 de desembre de 2011

Absència de fred

Els matins són frescos (5ºC) i els migdies suaus (17ºC), amb dies més càlids. No ha glaçat ni un cop en tota la tardor (fet excepcional), de fet la temperatura no ha baixat dels 3,5ºC. I és que tot i que el calendari indica que som al Desembre, en realitat, a la natura encara no hi ha arribat. Deu ni dó quina temporadeta portem...
A principis de tardor, deiem que els ocells havien arribat d'hora. Doncs, s'han estancat en aquell nombre o han disminuit; no es veuen tords, ni pardals de bardissa,  només 2 lluers (fa 3 setmanes, el primer), els pinsans no augmenten...
Però on, fins i tot, es nota més és als arbres i arbusts. Els roures estan verds, com ho estarien a principis de Novembre, el Ligustrum Ovalifolium comença a acolorir-se tímidament i els cirerers, kaki, prunera i liquidambar encara estarien ben plens de fulles sinó fos per la horrible sequera i calor que vam tenir fins a mitjans d'Octubre.
I obviament, les sargantanes en plena activitat. Els pobres rèptils ja no poden descansar.
Des l'Abril passat que la cosa no va bé, combinem moments de sequera màxima, amb moments de temperatura per sobre de la mitjana. Val a dir que portem quatre mesos i una setmana, amb temperatures per sobre la mitjana (sense cap setmana d'excepció.).

De positiu; l'observació d'un cargolet, la presència d'un rosegador arbori no identificat, abundositat de rapinyaries i menjadores amb bona activitat, de mallarengues, esclar.


Ocells

- Un cargolet ha visitat el jardí a mig-matí. Ocell que només s'havia localitzat una vegada al jardí (onada de fred del 2009-2010). Curiosament s'ha deixat veure, just quan ha passat el indesitjat gat del veí per sota la menjadora plana. Ha estat reclamant amb el característic "treeeck-treeeck", al voltant del felí, com si volgués fer-lo fora. Parant-se al roures joves, a la prunera i al Ligustrum Ovalifolium. Minuts després ha tornat a aparèixer més fugaçment.
Foto testimonial (al roure jove central):



- A primera hora tres lluers femelles o joves s'han aturat al roure gran de dalt. Un d'ells (segurament el vist fa tres setmanes) ha baixat a la menjadora plana ràpidament, un altre ha fet un sèrie d'intents per incorporar-s'hi sense èxit i l'altre ni ha baixat de les branques altes del Quercus.

- Cap a mig-matí, hi ha hagut una aturada bastant important en l'activitat dels ocells. Primer hem pensant amb els gats, però amb les bandades de tudons d'una banda a un altre, cada cop teniem més clar que es tractava d'algun rapinyaire. En poc temps un falcònid no idenitifcat ha atravessat el jardí en vol molt baix (tocant els arboços) i amb molta velocitat, probablement un xoriguer. I minuts després, un preciós aligot comú de variant fosca ha atravessat el jardí d'est a oest espantant a inumerables tudons que descansaven a la parcel·la del costat. Mai l'haviem vist tant detalladament, inclús fora del jardí!

- Mínim 2 mosquiters comuns, que han arribat, com sempre, quan el sol ja escalfava generosament el fullatge dels roures i part dels arboços. Ara s'aprofiten de la tardana floració d'aquests últims.

- Els pinsans comuns tampoc augmenten el seu nombre, però tampoc el disminueixen massa. A primera hora un grup d'uns 10-15 exemplars ha baixat al terra de les menjadores. Després durant tot el matí han anat baixant en grupets reduit o en parelles, fins que al migfia (amb noves llavors al terra), han tornat a acumular-se uns 10 exemplars. Comentar que un exemplar mascle fa diversos intents d'accedir a la menjadora plana, durant tot el matí.
La majoria d'ells joves i femelles.

- Ja només queda la parella de tallarols de casquet, que es queda any rere any amb nosaltres. Es mostren actius, alimentant-se sobretot entre les flors dels arboços i de les baies del Ligustrum Ovalifolium (que cada any en produeix més).

- Les merles segueixen amb nosaltres (mínim 3 exemplars). Gens abundants, però molt constans. Durant tot el matí al menys un exemplar era present al jardí. Sobretot alimentant-se al terra, on un exemplar s'ha professionalitzat en rebuscar entre les fulles que queden atrapades als esglaons de les escales de fusta. Els hi agraden els llocs ombrívols, com ara sota les coníferes nanes. Les hem vist menjant fruits del marfull.

- Els pardals xarrecs, han reduit el nombre i es mostren més tímids, tot i que hi ha uns quatre exemplars molt constants i confiats. Tenen la menjadora del kaki com a seu i de tant en tant van a la menjadora plana a menjar alguna llavor (en setmanes passades, ho feien constantment). Mínim 7 exemplars.

- La parella de pica-soques blaus, s'han afanyat a recollir les noves pipes. Tot i que abans de posar-les, també han visitat les menjadores de malla.

- Ja podem dir que pràcticament s'ha aturat el pas de tudons. Ara queden, el també nombrosos, hivernants de la zona. Avui al matí han estat alterats constantment per les introspeccions dels rapinyaires. Alguns exemplars paren als roures i pi d'abaix. Mínim 40 exemplars.

- Les garses també han estat molt distretes, mirant de perseguir i tenir controlats als rapinyaires. Més disperses que altres anys. Al migdia es reuneixen al pi sec de la parcel·la del costat i s'enlairen fent cercles.

- Els tallarols capnegres estan més actius del normal i reclament sovint. Diria que n'he vist més de dos (mínim 2 exemplars).

- El pit-roig es mostra més constant al jardí.

- Alguns estornells vulgars sobrevolen el jardí. Mínim 30 exemplars.

- El raspinell comú (1 exemplar), fa la seva ruta diària pels roures i el pi d'abaix.

- Les mallerengues carboneres, són més dominants i m'atrevería a dir que bastant més abundants que anys passats. Amb l'absència de lluers i altres competidors, s'ha fet les reines de les menjadores. La continuitat de les visites (cada segon) i la seva intensitat, són realment destacables per un dia de sol i mosques.

- Amb això, les mallerengues blaves i emplomallades queden a un segon plànol i és que se'ls hi fa veritablement díficl accedir a les menjadores. Els exemplars que no es rendeixen, es busquen el subsent al terra o entre les llavors.
Les emplomallades, avui més que mai, ens han demostrat la seva gran confiança. Acostant-se a menys d'un metre mentre els hi renovàvem el menjar de les menjadores.

- Un parell de gaigs visiten el jardí. Semblaven especialment interessats amb els pins de dues parcel·les cap avall.

- Dir també, que el renillar dels picots verds per les parcel·les properes ha estat constant. Els solem sentir en cada visita i cada vegada amb més intensitat.


La vegetació

Com ja hem comentat els roures segueixen verds, i és que no ha fet fred cap dia d'aquesta tardor. Les seves nombroses fulles, proporcionen un ombra que no es normal per l'època de l'any, d'aquesta manera el camp de gespa del costat quasi bé no rep la llum del sol.
El pitjor és que sembla que encara seguirà així, i és que el fred no vol arribar.

Els arboços, fa pocs dies que han començat la seva abundosa i tardana floració, cosa que aprofiten els insectívors com els tallarols, mosquiters i merles.

El kaki, la prunera i els cirerers encara no han acabat de tirar les fulles de les puntes de les branques, que són les que van quedar verdes després de la gran sequera d'aquest inici de tardor, per tant, en teoria, encara tindirien bastantes fulles sense caure.

El liquidámbar li passa un cosa semblant, les fulles que van resistir ara comencen a adquirir tocs groguencs i inclús morats. Semblant a la troanella, que després d'haver produit més fruits que cap any (cada any es supera) ara ens mostra un color groguenc en el seu fullatge interior. Més que res per la poca llum solar que li deixen passar els frondosos roures, cosa que per aquestes dates, ja no hauria de passar.

I el més interessant de tots, és la moixera de guilla, que encara va desenvolupant fulles noves després de la seva crisis estival. En ple desembre!


No sabem quant sortirem d'aquest anòmal període. Esperem que en properes setmanes poguem dir, que el clima i la natura s'han normalitzat. Però creiem que, almenys, el Desembre continuarà amb la mateixa tònica. Esperem empassar-nos les nostre paraules! Fins la próxima.



Ocells: Mosquiter comú, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Pinsà comú, Lluer, Cargolet, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Pardal xarrec, Garsa, Tudó, Gaig, Estornell vulgar, Pica-soques blau, Pit-roig, Aligot comú, Falcònid no identificat