dissabte, 29 de desembre de 2012

Dia: 29-12-2012
L'hivern no arriba ni vol arribar; les temperatures són ben suaus i el "mal temps" absent des de fa molt de temps, de fet, aquest any arrosseguem una sequera històrica. I és que la circulació de borrasques i fred no baixa de latitud i encara afecta a les zones del nord, com passa sempre a l'estiu.
Si no fos pel període "normal" de principis de mes, els arbres seguirien verds, però per sort les glaçades es van fer de notar, de manera que el jardí mostra un aspecte tardorenc-hivernal.
No han arribat més aus del nord des de fa un mes e inclús algunes deguts a motius propis del jardí han desparegut, tot i això tenim prou ben agenciades dues de les estrelles de l'hivern: el pardal de bardissa i el lluer.

El dia ha estat càlid (4-16ºC) i amb vent del sud-oest (ratxes fortes i constants de fins a 30km/h), típic dia dolent per l'observació d'ocells. La presència d'ocells a les menjadores serie ben generosa i abundant si no fos per principalment les tòrtores turques. Aquestes han provocat que els altres ocells tinguin menys disponibilitat d'aliment (sobretot al terra), que els rapinyaires siguin més que constants (l'astor, principalment) i que els gats passin més constantment pel jardí. Aquests tres fets es prosegueixen de manera contínua, fent molt dificultós l'establiment i l'abundància dels ocells i, a més, quan cap dels tres factor és present, el veinat es fa de notar. Comentar que tot això ve a arrel de la mort dels pins del costat, deguda al tallament de les seves arrels provocada per l'ajuntament i les seves tuberíes per l'aigua. Gràcies!

Ocells

- A mig-matí, un picot garser gros atret pel moviment de les menjadores s'ha aturat al roure de dalt. Tot i que ràpidament ha estat espantat pels extranys moviments de les tòrtores turques.

- L'astor segueix ben present per la zona, tot i que avui no ens ha oferit cap escena de caça ni ha passat pel mig del jardí. Tot i això les seves passades (mínim 5) s'han fet de notar i se l'ha vist volar baix per les parcel·les del costat. S'ha transformat amb una part més de la rutina del jardi, a causa de les poc despertes tòrtores turques.

- Un aguilot comú s'ha sentit vàries vegades molt proper al jardí, també espantant els ocells del jardí.

- El pardal de bardisssa (segurament el de fa dues setmanes), segueix present al jardí i de quina manera! És constant durant tot el matí. Mostra prelidecció per el juniperus gris, on s'hi passa llargues estones aturat. Baixa sovint al terra de les menjadores, més confiadament que la majoria d'altres ocells. Inclús hem notat certes intencions d'accedir a la menjadora plana, frustrades per algun dels fets comentats anteriorment.


- Mínim 15 lluers (segurament més), formen una part importantíssima de l'activitat del jardí. Alguns exemplars són més confiats que les mallerengues i es deixen aproximar a menys de dos metres o , per exemple, accedeixen abans a les menjadores després del pas de l'astor.
Visiten tot tipus de menjadores amb clara prelidecció per la menjadora plana, caixes-menjadora i la tubular de llavors. Nos són abundants com anys anteriors (la meteorologia tampoc els impulsa) però si constants. N'he contat fins a 8 exemplars menjant junts a la menjadora plana, a primeres hores del matí.





- Els pinsans comuns s'han reduit de forma dràstica, clarament els més afectats per la indesitjada presència de les tòrtores turques (mínim 10). Els que queden són els més confiats i adaptats, baixant al terra de les menjadores de seguida que poden. Desgràciadament no se'ns acut res per afavorir aquesta espècie que sempre havia format grans bandades al jardí. Un pena.

- Un mosquiter comú intenta caçar algun insecte des de els roures grans i els verds arboços.

- Un bruel passa pel jardí a primera hora. Caçant entre les groguenques o seques fulles dels roures joves.

- Un raspinell comú efectua la seva ruta diària pels roures madurs i pi del jardí.

- Mínim dos pica-soques blaus visiten les menjadores de cacahuets a primeres hores del matí.

- Mínim un tallarol de casquet mascle és present al jardí.

- El pit-roig dominant (per fi, només un), es mostra més actiu que de costum, visitant el terra de les menjadores constament. Com ja vàrem dir, és força més desconfiat que el que venia cada any.

- Les mallerengues carboneres i mallerengues blaves han disminuit el nombre envers fa dues setmanes.

- Les garses i els tudons no són gaire abundants per la zona.

- Una sola merla reclamava a primera hora per la zona d'abaix.

- Un túrdid no identificat emprèn el vol només veure'ns i se'n va ben lluny direcció oest.


Ocells: Picot garser gros, Astor, Aguilot comú, Pardal de bardissa, Lluer, Pinsà comú, Mosquiter comú, Bruel, Raspinell comú, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Pit-roig, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Túrdid no identificat, Merla

diumenge, 16 de desembre de 2012

Ocells d'hivern i ambient càlid després del fred

Dies 15 i 16 del 12 de 2012.
Des de feia ja uns vint dies el fred hivernal s'havia establert amb alti-baixos, però constant. Això ha provocat el canvi de color dels arbres més tardans (roures, troanella, cirerers...) i una baixada considerable d'ocells del nord. Ara, la calor per l'època retorna, però els efectes de les temperatures baixes segueixen presents.
Els ocells són prou abundants, dintre de les limitacions d'enguany (tòrtores turques...) i els arbres ens transporten als anteriors dies de glaç.
Les nits han estat ennuvolades i el dia variable o serè en el segon cas, sempre amb vent constant,  proporcionant unes temperatures d'escàndol (14-19ºC) i (7-18ºC).


Els ocells

Com deièm els freds han expulsat els ocells dels seus llocs de nidificació impulsant-los cap a zones més benignes, així, per exemple, en el conjunt de Catalunya l'entrada de grives cerdanes és prou destacable (algunes de les parts altes del Montseny n'estàn farcides) o en el conjunt de la Península Ibèrica ja es veuen els primers ocells sedosos en els llocs clàssics.

Aqui, en el jardí, l'entrada d'ocells també es fa de notar, sobretot amb l'augment de lluers i pinsans comuns, però també amb cites com, per exemple, del pardal de bardissa, que ja feia temps que no el localitzàvem al jardí.
Comentar que s'ha vist clar que tenim quatre grans factors limitants, que vénen influits pels primers. L'augment de tòrtores turques (que s'acaben el menjar del terra ràpidament i ens han fet canviar les menjadores totalment) i la presència de rates de camp amb uns efectes semblants a les primeres. A més, a causa d'aquestes dues espècies que, a la vegada, han aparegut a causa de la forta edificació per la zona, tenim dos depredadors potencials que estàn prou pendents del jardí: els gats (no acaben d'ocasionar problemes serios) i la presència continuada d'un exemplar d'astor, que amb l'abundositat de les poc despertes de la zona, passa el dia al voltant del jardí i les seves passades arriben a ser constants en alguns moments (cosa de la qual no ens queixem, si bé és cert que limita l'activitat de les altres espècies al jardí).
Destaquem la poca abundositat de pardals xarrecs d'enguany i l'absència del pica-soques blau, entre d'altres.

- Un dels grans protagonistes del dia ha estat l'astor. Curiosament el dia 15 va voltar pràcticament tot el dia pel jardí i, en canvi, el dia 16 no s'ha vist.
En la passada més contundent, primer proba sort amb els tudons de la parcel·la d'abaix fent un picat contundent i creant un ressonant batec d'ales dels perseguits palumbus. Llavors, ràpidament recula cap el jardí probant sort amb les tòrtores turques que surten disperades en totes direccions, fa una volt i torna a passar pel mig del jardí a molt poca altura, passa pel mig dels roures d'abaix, per acabar aturant-se als pins de la parcel·la del costat durant més de 30 minuts, fins que la pressió de les garses o simplement la gana el fan marxar.
Queda clar, però, que aquesta no ha estat ni molt menys la seva única passada. Les passades del exemplar s'han convertit en un fet més de la rutina del jardí; els ocells petits al veure'l ràpidament s'amaguen entre el brancatge dels arbres i arbusts on resten tranquils e inclús alimentant-se dins d'aquests fins que veuen que marxa, per la seva banda les tòrtores turques al poc temps ja tornen a ser al jardí.
Tot i que mai l'hem vist aconeguir cap presa, es poden veure plomes de tòrtora turca per diverses zones del jardí (amb plumons i plomes junts; indici de desplomació), i això, juntament amb el clar indici de desplomament d'un tudó de fa dues setmanes, certifica que si té prelidecció per la zona és per algun motiu.

- Els lluers han augmentat el nombre i la constància respecte fa dues setmanes tot i que no acaben de ser abudants i constants del tot (mínim 15 exemplars), per la causa clara de que no disposen de les llavors de la menjadora plana, que només eren del tot possibles sense la presència de les tòrtores turques. Tot i així, s'han adaptat prou bé a les noves circumstàncies utilitzant constantment les caixes-menjadora (on malauradament només hi caben quatre alhora).
Les disputes, llavors, són constants. Comentar que, almenys alguns exemplars, es troben perfectament establerts al jardí i quan portem un cer temps a fora reclamen e inclús canten des de les branques properes esperant que ens anem per baixar.

- Almenys un pardal de bardissa és present al jardí. Un ocell que abans formava part de la rutina de tardor-hivern del jardí, però que l'any passat va ser absent. Per tant, l'esperàvem de fa temps.
L'exemplar es mostra desconfiat i gens adaptat a les menjadores (mirant-les de lluny), s'ha localitzat dues vegades en el mateix punt (sota el juniperus gris) picant el terra desconfiadament i espantat pel moviment de les tòrtores turques. Veurem si presenta una adaptació, tot i les mancançes d'enguany.
Deixo una foto més que testimonial de la seva presència:



- Els pinsans comuns han augmentat en nombre (mínim 20 exemplars) i sobretot en constància, però com els lluers, no acaben de ser tant abundants com en anys passat per la causa clara de les tòrtores turques.
Hi ha exemplars totalment agenciats al jardí, que no s'allunyen d'aquest en tot el matí i present una bona adaptació. Per exemple, uns quants exemplars no tenen cap por en accedir a la menjadora plana, que normalment resta buida (per la causa repetida).
Com que no han trobat o no troben abundós aliment al voltant de les menjadores, veiem molts comportament independents a aquesta; s'alimenten a totes les zones del jardí (entre les encara presents flors dels arboços, entre els apreciats fruits de la troanella, al terra d'abaix...).

La primera foto mostra que quan no abuden les llavors se les saben fer, per exemple, amb la novetat de l'any; l'abundositat relativa de llavors a la troanella. A la segona s'entreveuen els bons colors cromàtics dels roures



- Mínim 4 tallarols de casquet encara són ben presents i constans al jardí. La relativa abundositat d'aquests per les dates, ve donada per la abundosa fructificació de la troanella. S'alimenten dels seus negrosos fruits constantment, inclús, quan l'astor és aprop. Hi ha dos mascles que van junts arreu i són els que es troben més sedimentats al jardí.
Com que cada cop els fruits de la troanella escasseijen més, aconsegueixen trobar alternatives com picotejar les més que darreres cireretes d'arboç en mal estat per les glaçades o inclús començar a explotar les blavoses llavors del juniperus sp., que no solen ser gaire apreciades pels ocells (tot i que en anys anteriors algun tord se'n alimentava amb ganes).
Imatge testimonial d'un mascle al juniperus:


- Un exemplar de cadernera ha estat present al jardí durant una bona estona.

- Mínim un tallarol capnegre reclamava insistentment a partir de mig matí .

- Mínim dos pardals xarrecs accedeixen al terra de les menjadores, és sorprenent la disminució d'aquest a causa de les tòrtores turques, sense dubte els més afectats.

- Mínim dues cotxes fumades (tipus femella o joves) són prou constants al jardí. Sospitem que dormen al fals sostre de la casa, ja que a primeres hores un exemplar sembla que hi volgués entrar.

- Mínim dos pit-roigs visiten el jardí, clar és, però que n'hi ha un de dominant, que és prou constant, però ni tant confiat ni tant actiu com l'exemplar d'anys anteriors (estem segurs que no és el mateix).

- Les mallerengues carboneres i les mallerengues blaves són molt abundants i constants, sobretot les blaves en contrast a d'altres anys. D'alguna manera han estat afavorides de les disminució d'altres espècies.
Imatge de l'activitat més que normal d'avui:


- Les mallerengues emplomallades (mínim 2 exemplars), en canvi, amb l'abundància de les majors i les caeruleus han disminuit dràsticament el seu nombre i constància. Com, per altre banda, passa cada any.

- Un grup força dens, d'unes 25 mallerengues cua-llargues ha atravessat al jardí al migdia.

- Un mosquiter comú ens ha visitat al migdia, caçant i reclamant entre les fulles grogues del roure de dalt.

- Un raspinell comú ha estat reclamant a mig-mati - migdia.

- Les tòrtores turques com ja anem comentant són massa abudants i constants, baixen constanment. Són el principal problema pel funcionament de les menjadores. Per molt que adoptem mesures, segueixen fent mal bé el que amb la seva absència anava bé.

- Dos gaigs visiten els roures d'abaix a primeres hores.

- Els tudons són prou abundants i visiten amb certa asuiditat els arbres del jardí. Els que resten ara, ja hivernen a la zona. Alguns fins i tot mostren els denominats vols de zel.

- Les garses no són tant abundants com en anys anteriors, de fet, abans que caigués el pi tenien una mena de dormider entre aquests.


Ocells: Astor, Lluer, Pardal de bardissa, Pinsà comú, Cadernera, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pardal xarrec, Cotxa fumada, Pit-roig, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Mosquiter comú, Merla, Tòrtora turca, Tudó, Estornell vulgar, Garsa, Gaig

dimarts, 4 de desembre de 2012

Arriba el fred

 Durant aquests últims dies, per fi, ha arribat el fred en forma de glaçades i temperatures màximes més baixes. Però el jardí, per una sèrie de fets, exceptuant l'arribada dels lluers, no ha canviat gaire de fa dues setmanes. En general la vegetació sembla que porta un lleu retràs i els ocells no s'acaben d'establir.

El dia ha començat fred (-2ºC o -3ºC depenent de l'observatori), cosa que ha propiciat una blancor destacable als camps, inclús s'acumulava 1cm de gebre sobre les fulles d'alguns arbusts com ara la troanella, els arboços i esbarzers, fins les 9:30 el gebre ha restat impecable. En canvi, la temperatura màxima s'ha enfilat més que en dies anteriors arribant a uns agradables 13ºC. Amb tot, els ocells han estat ben presents durant tot el matí, tot i que amb poca varietat  i depenent de les espècies amb poca intensitat per l'època. La causa de que el moviment d'ocells no hagi estat gaire destacable és que la menjadora nova ha caigut al terra, deixant, a més, dos menjadores de malla inutilitzades.

 Els ocells
Com comentàvem poca variabilitat i, pot ser, poc moviment per les temperatures i les dates en que ens trobem.
Apart de l'aparició de lluers, destacar l'atracció que produeixen els fruits de la troanella en el seu estat òptim i l'absència d'ocells d'alimentació estrictament insectívora. A més, un gat és bastant present al jardí, provocant clara inseguretat entre els ocells, sobretot en els que tenen que baixar al terra per alimentar-se.

- Els protagonistes de la jornada han estat uns vuit lluers que han visitat el jardí constantment, normalment de forma individual o en parelles.
Per tant podem dir que per fi han arribat aquests petits granívors del nord que cada any esperem amb emoció. L'any passat va ser molt mal any per l'observació dels spinus, però, per exemple, fa dos anys (un any normal), al 28 de novembre ja en comptàvem mínim 15 exemplars, per tant, la cita no és tempranera ni molt menys. Esperem que en properes setmanes vagin augmentant el seu nombre i tenir un bon grup establert per la zona, això seria gairebé segur si no fos per les molèsties que causen les tòrtores turques (que ja començen a cansar).
Ja de bon matí han aparegut els primers dos exemplars, i poc a poc, han aparegut més. A mig-mati un grupet de 7 exemplars ha visitat el jardí conjuntament, però les visites solien ser individuals, això si, constants. Visitant sempre la menjadora de plàstic per a llavors, i amb visites esporàdiques a les menjadores de malla e inclús a la nova menjadora quan aquesta era al terra.




- Encara localitzem un tord comú. Els exemplars que es localitzin a partir d'ara ja es poden considerar com a hivernants per la zona, ja siguin divagants en un ampli terreny o més establerts a l'urbanització. L'exemplar s'ha vist alimentat-se dels fruits de la troanella al migdia (14:15), quan ja tancàvem les portes de la casa. Molt confiat entre l'espessor de l'arbust.

- Els pinsans comuns segueixen establerts al jardí (mínim 20 exemplars), però podem afirmar que en menor abundància i menor constància que fa dues setmanes (que tampoc eren molts)... La causa més clara és la omnipresència de les tòrtores turques que exploten les llavors que els hi deixem constantment, aquest fet està provocant serios canvis en el jardí, a més, la caiguda de la menjadora al terra també hi pot tenir a veure (manca d'estabilitat).
Tot i així, encara són sempre constants. Alguns visiten el terra amb força constància, s'acumulen fins a 8 exemplars al terra menjant junts. Els més atrevits i confiats s'han hagut d'adaptar a les circumstàncies i, per exemple, menjen de la menjadora de plàstic per llavors.
S'observa clara predominància de femelles, amb mascles, de primer o segon any.

- Mínim tres verdums visiten uns quatre cops els arbres del jardí, per tal de trobar el moment per baixar a menjar a les menjadores o al terra d'aquestes. En un moment de tranquilitat (gats, gent...), un exemplar s'alimenta al terra juntament amb pinsans comuns.

- El pit-roig es mostra més establert i confiat que en setmanes anteriors. A primera hora pica les "boles" e inclus s'alimenta en una menjadora de malla. Més tard, les seves visites són més que constants però es limita a menjar l'abundositat de menjar que s'acumula al terra.

- Mínim 1 tallarol de casquet femella és prou constant al jardí, tot i que el mascle també hi deu ser present. S'alimenta encara de les casi bé desaparegudes cireretes d'arboç i dels fruits de la troanella.

- Mínim tres merles visiten el jardí. Encara agafen alguna de les últimes cireretes d'arboç de l'abundant fructificació d'enguany, a més, també s'animen a alimentar-se dels més abundants que mai; fruits negres de la troanella.

- Mínim dos pica-soques blaus recolecten menjar i l'amaguen a les escletxes de roures i pins.

- Un tallarol capnegre reclama pel jardí al migdia.

- Les tòrtores turques s'ajoquen sovint al roure de dalt amb grups de fins a 20 exemplars. De tant en tant, baixen al terra de les menjadores i algunes pujen a les menjadores a alimentar-se de totes les llavors que poden.

- Les mallerengues emplomallades han estat molt poc abundants i constants a causa de que són els pàrids menys dominants i, per tant, quan les menjadores no són ben plenes els hi costa accedir al menjar.

- Les mallerengues blaves i carboneres han anat augmentant en nombre i constància al llarg del matí, al final eren ben abudnants i constants.

- Tant sols hem avistat dos pardals xarrecs sense intenció de visitar les menjadores, sembla que aquest aquest any ja no ens volen visitar...

- Els tudons i les garses no són gaire abundants.

- Una cuereta blanca sobrevola el jardí quatre vegades.

A més, hem tingut una visita fugaç d'un regulus sp. (segurament bruel) i ens ha sobrevolat un rapinyaire amb tota la pinta d'astor adult, espantant els tudons de la zona i els ocells del jardí.


Els roures, tot i les últimes glaçades segueixen verds, en general. El roure de dalt ja deixa anar alguna fulla i presenta un aspecte marronós en algunes zones, els altres a primera vista semblen totalment verds.
La troanella presenta, ja, un color totalment tardorenc amb abundosos fruits que són aprofitats per molts ocells.
En canvi, per exemple, la prunera Santa Rosa i l'auró americà presenten un aspecte totalment hivernal.


Ocells: Lluer, Tord comú, Pinsà comú, Verdum, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Pica-soques blau, Merla, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Pit-roig, Cuereta blanca, Pardal xarrec, Rapinyaire no identificat (sembla astor mascle), Regulus sp.