dimecres, 28 de setembre de 2011

Estadístiques any 2010-2011

Aquesta setmana farà un any que vam iniciar el bloc, que és diu ràpid però deu ni dó.
Un any d'emocions i d'aprenentatge. Un any que ens ha servit per conèixer més a fons el jardí i fer-lo millor per la natura i, per tant, per nosaltres. Un any, que per fi, hem pogut documentar i, per tant, podrem recordar. I no només podrem recordar si a l'hivern ens va visitar un picot garser petit o si els pica-soques van criar amb èxit, sinó que podrem recordar cada detall de totes les jornades que hem passat el matí gaudint del jardí, des de els dies més freds de l'hivern, fins als calurosos matins d'agost.  Només per això ja ens val la pena haver creat aquest bloc, que en realitat és com un petit diari del que passa al jardí, que a la llarga ens servirà com a record de la natura que hi habitava, quan l'urbanització encara deixava pas a parcel·les sense edificar (més per la crisi que per un altre cosa).

Deixant-nos de rotllos, hem elaborat unes estadísitiques d'alguns dels ocells, que per motius variats, el seu pas pel jardí d'aquest any ens ha semblat interessant
Hem seleccionat 9 especies més o menys representatives, encara que n'agafariem moltes més. De les quals 3 són hivernants, 2 experimenten un pas migratori important i 2 són estivals.
Les dades són orientatives, no són purament exactes. Sempre hem agafat el mínim d'exempars observats (per exemple, si varem apuntar entre 40 i 80 lluers, a l'estadística hi hem posat 40.)
No olvideu de clicar sobre la gràfica per veure-la millor.

Començem pels hivernants;
Un dels hivernants més representatius és el pinsà comú. Un ocell que pot semblar estrictament hivernant, però que ja arriba al Octubre i que aquest any hem pogut observar fins i tot a l'Agost. És un ocell al que valorem molt, ja que a partir de mitjans de gener es torna bastant confiat, i veure com s'enlairen del prat de gespa al arbres durant tot el matí és impressionant.



Un altre hivernant que ens encanta és el tord comú . Que aquest any ha estat especialment abundant durant el mes de Desembre (fortes onades d'aire fred van propiciar autèntiques invasions de túrdids a Catalunya i a Espanya). Aquest també és migrador (a partir de l'Octubre, es poden veure exemplars que van cap al sud).
Com veiem a la gràfica, els tords casi sempre, per no dir sempre marxen abans que comenci el març. En canvi, els pinsans poden ser encara molt abundants durant aquest mes.
El tord segueix el fred (durant el novembre-desembre en va fer molt), en canvi el pinsà segueix les estacions i cada any sol venir i marxar més o menys a les mateixes dates (amb excepcions).



Però perquè enganyar-nos, l'hivernant al jardí per excelència és el bonic lluer. Dels lluers si que podem dir que són totalment hivernants a la zona, solen arribar de mitjans de Novembre cap endavant i marxen cap a finals de Març, apurant moltes vegades fins a principis d'Abril. Tot i que varien molt en dates i sobretot, en nombre d'un any a un altre.
Un fet interessant, és que observem una baixada dràstica dels exemplars al 27 de desembre, igual passa amb els pinsans comuns (no tant dràsticament), i curiosament aquesta davallada coincideix amb el dia en que trobem més tords al jardí.
També veiem que arribem més o menys un mes després dels pinsans, però marxen del tot dues setmanes després.



Acabem amb els hivernants i comencem amb els migradors. Els tallarols de casquet, cada any ens sorprenen amb un bon pas post-nupcial aprofitant fruits com les cireretes d'arboç. Tot i que mostren un caràcter més o menys residents (tot i que alguns anys enimg de l'hivern o de l'estiu són díficils de veure).



Així com anomenem als lluers; el hivernants per excelència. En el cas dels migradors són els tudons els que encapçalen la llista. Els tudons tenen un pas bastant bó per la zona, i lu divertit és que les dates solen variar bastant d'un any a un altre.
Només mirant al gràfic ja podem veure aquestes diferències; l'any passat el punt àlgid de la seva migració es trobava al Novembre, aquest any, dos mesos abans ja hi trobem el mateix nombre d'exemplars. Impressionant.



Com a representat estival tenim el rossinyol. Un ocell que no passa gaire temps al jardí, i sempre amb forma d'1-2 exemplars (deu haver-hi una parella). Aquest any ha arribat a principis d'abril i ha marxat, com la majoria d'anys, abans de començar el juliol. Tot i que, pot ser vist durant tot l'estiu. Les cites a partir de mitjans d'Agost, ja es consideren cites post-nupcials.




Una visitant, també estival, que ha estat novetat del jardí aquest any és la magnífica tallareta vulgar. També ha estat poc temps, però al estar segurs que es tractava de dos exemplars, també fa pensar que hi van criar.



I per últim, un visitant bastant excepcional al jardí, que no mostra cap mena de preferència cap a ninguna data. Hi ha les mateixes probabilitats d'observar-lo en totes les estacions. Aquest ocell és el picot verd.
Sembla que el seu nombre de visites al jardí està en augment. L'any passat el vam veure uns tres cops, i fa dos anys encara no l'haviem vist mai al jardí.





Ho deixem aquí, encara que en posariem moltíssims més. Seria interessant el pardal xarrec, el bruel, el mastegatatxes, el tallarol capnegre... Però no els podem posar tots. Però sempre podem revisar les dades de bloc d'aquest any (que són les mateixes que les dels gràfics), i veure-ho.

En fi, ja hem acabat el primer any i a partir d'ara comença una etapa encara més important. Podrem comparar amb facilitat e innovar nous mètodes per atreure la natura, podent comprovar de primera mà si realment són efectius o no, si valen la pena...
Esperem que us hagi agradat compartir el jardí amb nosaltres aquest any, i que el seguiu disfrutant!



dimarts, 20 de setembre de 2011

Mentre esperem la tardor...

Mentre esperem la tardor, cada cop trobem més ocells al jardí. Avui ha estat el primer dia que hem notat que estem al Setembre, casi bé no s'ha vist el sol i la màxima s'ha quedat curta (22ºC), tot i que durant els próxims dies tornaran les temperatures anormalent altes. Com deiem els ocells "han tornat" al jardí; merles, garses, mallerengues, tudons, gaigs, tallarols e inclús picots verds són constants al jardí. A més hem pogut fer dues observacions prou interessants durant la nit; una probable rata cellarda i una parella de gamarussos. També comentar que els tudons, estornells vulgars i orenetes ja es troben en plena migració (ja ho començavem a notar fa dues setmanes).
Deixant de banda els ocells, les plantes encara estan patint els efectes d'un estiu que sembla que no es vol acabar. La sequera és acusada, i és que des del 25 de juliol tan sols han caigut uns inapreciables 5mm (0,7mm dels quals, avui) i sembla que acabarem el Setembre sense sumar cap litre més...
Tot i això avui es respirava una olor de tardor, com si l'estiu s'hagués tallat en sec. Grups nombrosos de tudons sobrevolant el jardí, garses i gaigs agafant aglans en grups més grans que mai, una brisa constant i fresca, un dia fosc, ruixats... Però al saber que torna l'estiu (temperatures altes) tota aquesta sensació es queda amb anècdota.


Començem el resum amb més detall amb les observacions de la nit;
La primera cosa que vam poder observar al arribar, és la gran activitat dels rat-penats. Que menjen sense parar, perquè al fer-se les nits més llargues ja s'oloren el fred i, per tant, la letàrgia. Pel que fa a la seva activitat al fals sostre, es veu que aquests dies tenen més moviment que el normal (més restes d'excrements).
Ja, a l'entrar al jardí (22:30), després de comprovar que les menjadores s'havien buidat una mica, sentim uns sorolls entre els arboços i el llorer que ha fet fruit. De primeres vam pensar que haviem despertat a una merla o algun altre ocell, però extranyament les branques seguien movent-se. Ens acostem i... un rosegador bastant més petit que una rata i més gran que un ratolí i amb la panxa blanca-grisàcea salta entre les branques del llorer en direcció als arboços més amagats. Això ho fa amb tota habilitat entre branques bastant fines. Casi bé segur es tracte de la rata cellarda vista l'hivern passat o un altre exemplar, que aprofita els últims dies d'activitat per atipar-se dels madurs fruits del llorer.
Decidim no molestar-la més i ens anem a dormir, però encara no hem acabat les emocions de la nit. Cap a les 2:00 ens desperten uns udols que venen de ben aprop. Es tracta de mínim 2 exemplars de gamarús. Es passen uns 5-10 minuts cridant al jardí, sentim un cap a la zona del pi i els roures d'abaix i un altre més cap a la parcel·la de la dreta. Degut al gran rembobori, una garsa es desperta, ja que sentim el seu típic "roncar". Després d'haver cridat la garsa es fa el silenci absolut i ens tornem a dormir.

Ens aixequem ennuvolat i amb pluja intermitent, les primeres mallerengues carboneres enceten les observacions diurnes;
- Les mallerengues carboneres (mínim 10x), blaves (mínim 5x) i emplomallades (mínim 5x) ja tornen a visitar les menjadores. Les carboneres tenen el domini i, fins i tot, alguns exemplars es dediquen a fer guàrdia durant una estona espantant tant a les altres carboneres com a les seves congèneres mallerengues emplomallades i blaves. Les emplomallades són abundants, comparant amb la seva activitat normal. Són les que més ens agraden tant per la seva gran confiança (es deixen a aproximar fins a 1m i s'aproximen quan omples les menjadores), com per la seva intel·ligència; saben perfectament que som nosaltres els que posem el menjar i no sel's oblida ni agafen manies durant l'estiu. Com els pica-soques agafen pipes i les intenten amagar, tot i que ni molt menys amb tanta efectivitat. Les mallerengues blaves començen a agafar confiança altre cop, n'hi ha una de molt dominant que foragita tant a les emplomallades, com a les blaves amb insistència.
En conclusió, que les mallerengues tornen a posar vida al jardí. Per últim comentar que solen posar-se a la branca d'avet que vam enganxar a la menjadora (novetat). Fotos de la menjadora al post anterior.
- Els tudons són realment l'alegria de la vall. El símptome que fa més de notar que estem al Setembre. A primeres hores del matí diversos bàndols d'uns 25 exemplars sobrevolen amb alegria el jardí i la vall, i més tard formen un grups d'uns 40 exemplars per dividir-se just sobre el jardí. Un espectacle. Comentar que aquest any han començat la migració més d'un 1 mes abans que l'any passat.
Deixant de banda els exemplars migrants, els nostres joves comencen a aprendre a menjar aglans. Els pares hi van primer i s'atipen aprop seu, fins que els joves (mínim 5 exemplars) volen fins les branques aglaneres i agafen algun que altre empassantse'ls com si res. Esperem que aquests joves residents poguin esquivar els perills de l'hivern com l'escassetat d'aliment i sobretot a la gent que no té res més a fer que fotrels'hi tiros, i tornar a niar als nostres arbres.
- Les garses i els gaigs s'han passat gairebé tot el matí menjant aglans. Les garses ja fa temps que s'han agrupat. Tinc la sensació que aquest any n'hi ha més que en cap altre. Tenen el jardí com a zona de descans i d'esbarjo, s'ajoquen a les branques altes dels pins i roures i de tant en tant algun grup nombrós s'atura als roures a menjar aglans, mentre es persegueixen i juguen. Els gaigs han estat més constants que mai (mínim 3x), sempre n'hi havia 1 pel jardí, s'associaven al grup de garses i les seguien (menjaven alhora, descansaven als pins amb elles), les garses no mostraven gaire rebuig a la seva presència, de fet, sembla que jugaven a perseguir-los i als gaigs no els hi feia gaire res.
- Una de les principals notícies ha estat la constància d'una parella de picots verds al jardí. De bon matí hem descobert un exemplar als roures d'abaix gràcies a que una part del gran grup de garses amb dos gaigs associats s'han apropat cridant. L'ocell s'ha quedat inmòvil, passant dels crits dels còrvids fins que s'han dispersat. S'ha estat allà uns 15 minuts picant a una branca principal, després, ha volat als bosquet de pins de la parcel·la del costat i just en aquell moment s'ha vist el segon exemplat volant darrere seu. Més tard ha tornat al mateix lloc que abans, però al agafar la càmara m'ha vist i ha tornat al bosquet de pins, on l'estava esperant l'altre picot. Han estat tot el matí a la zona.
- Les orenetes vulgars i cua-blanques es troben en migració activa, però bastant disperses. Alguns grups a molta altura i alguns a molt poca altura, i sorprenentment molts grups en direcció nord-est. Les agrupacions no passaven dels 15 exemplars. Inclús al migdia es veien alguns exemplars d'orenetes vulgars solitàries a poca altura, com si no haguéssin començat a la migració
- Els tallarols de casquet segueixen sense augmentar el seu nombre. Només hi ha una parella que es passa el dia perseguint-se entre els arboços. Ja no hem vist els tallarols capnegres joves (sembla que ja han anat a buscar nous territoris), ara només queda la parella adulta que no deixa el jardí ni un sol minut.
- Els bruels estan encara més actius i confiats que fa dues setmanes (mínim 2x). Caçen petits insectes amb la típica tècnica de l'especie; mantentint-se en l'aire buscant la presa.
- Les merles són igual o més presents que fa dues setmanes i segueixen obsesionades amb els fruits del llorer (mínim 4x). Són molt constants al jardí i mostren bastanta tolèrancia a la nostre presència. Tenim una especial predilecció pels túrdids i sempre es una alegria veurel's correr per la gespa, atipar-se de fruits, preseguir-se entre els roures... Encara que es tracti de merles (la especie més comuna).
- Els estornells vulgars han augmentat molt en nombre i en presència al jardí. De bon matí es veien grups força nombrosos associats als grups de tudons, volant sobre la vall. Més cap al migdia un bon grups, d'uns 40 exemplars, s'ha establert entre els roures del jardí i els pins de la parcel·la del costat fent un "xivarri" considerable. Inclús alguns s'han aturat als arboços, mirant-se els fruits del llorer (segurament durant altres jornades s'han atipat d'aquesta atractiva font d'aliment).
- Per últim comentar que la parella adulta de pica-soques blau ha tornat al jardí, agafant algunes pipes i visitant la caixa-niu (netejada) en la qual han criat aquest any.

I per acabar els ocells comentar algunes absències:
Com per exemple la del exemplar solitari de pinsà comú, que ja portava algun mes visitant-nos cada matí (debem haver tingut mala sort amb el dia). O també l'absència del pit-roig, que deu estar al caure (sol arribar a la segona quinzena de setembre, tot i que es pot fer esperar més). També destacar l'absència dels pardals xarrecs, que ja porten unes quantes setmanes sense donar símptomes de vida (i no és que els trobem a faltar). Aquests últims d'aquí dues setmanes també haurien de començar a aparèixer.



Entrant a la vegetació, farem un resum d'allò més destacable;
Els roures com ja haureu llegit a dalt, ja estan fent madurar alguns aglans (més d'hora que l'any passat), tot i que encara no cauen al terra. Aquests Quercus no es troben en el seu millor final d'estiu; tenen algunes fulles esmorteides i algun perd bastanta fulla, però en general es veuen bé.
El liquidambar s'ha recuperat de a crisi i mostra les fulles que van suportar-la amb un aspecte saludable i verdós.
La moixera de guilla ja ha perdut casi totes les fulles i no té ganes de rebrotar.
Els que tenen més mal estat ara són els marfulls (Viburnum tinus), que tenen ganes de pluja inmediata. El mateix que els Ligustrum ovalifolium (troanella) i els Ligustrum lucidum. Aquests últims han sortit aquests dos darrers anys provinents dels excrements dels granívors, creixen per tot arreu, cosa que és més aviat un problema. Recordem que no hem d'abusar de les invasives.


No m'enrotllo més, però és que ara a les portes de la tardor-hivern, la "jardinitis" s'apodera de nosaltres. A veure si el próxim dia ja ha començat la fresqueta (sembla que no). Gràcies per llegir-me!


Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Raspinell comú, Estornell vulgar, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Gaig, Merla, Pica-soques blau, Pardal comú, Picot verd, Gamarús, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca

dimarts, 6 de setembre de 2011

Comença el pas postnupcial; cigonya negra

Doncs això, comença el pas postnupcial que es fa notar amb grups d'orenetes, agrupacions de tudons i algun migrant solitari com la magnífica cigonya negra. Recordem que al jardí, al contrari que en el pas prenupcial, en el pas postnupcial no ens solen visitar fríngil·lids eurosiberians com ara el mastegatatxes.
La vida dins del jardí, però, està massa tranquila. Grupets de merles, alguns insectívors com el bruel i algun granívor com el pinsà solitari trenquen la monotonía, però tot i així li falta vida. A més, no ha plogut en tot l'agost i segueix sense fer-ho, cosa que provoca que tot estigui extremadament sec i els arbres nous ho pateixen de valent.
Dir també que hem iniciat la temporada de menjadores, ja que teniem masses ganes. Tot i això avui, el primer dia després de dos mesos, no ha entrat ni tant sols una mallerenga. Esperem que d'aquí dues setmanes poguem dir tot el contrari. (Fotos abaix).

La notícia del dia; el vol alt d'una cigonya negra sobre el jardí. Una cita que apart de no haver fet mai al jardí, ens agrada especialment. La cigonya negra per nosaltres és un d'aquells ocells, que sense cap motiu en concret els hi tens una prefèrencia especial. La seva gran migració de l'África al nord d'Europa, la nidificació en boscos madurs eurosiberians, la seva tímidesa durant el període estival, la seva gran bellessa... fan d'aquest ocell, un dels més apreciats pels naturalistes.
L'exemplar en questió es deixava portar pel vent de l'oest en direcció est (direcció a L'Empordà). Abans de desaparèixer en la llunyanía ha estat planejant just sobre la urbanització.
- Les merles s'han especialitzat a atipar-se dels foscos fruits dels llorers. Han estat molt constants durant les primeres hores del matí. Mínim 4 exemplars (2x femelles, 1x poll, 1x mascle), el poll encara seguia a la mare arreu i li demanava menjar insistentment. Es tractava d'exemplars totalment residents.
- Les mallerengues blaves, emplomallades i carboneres han visitat el jardí però de manera esporàdica (3x mallerenga blava, 4x mallerenga carbonera, 2x mallerenga emplomallada)
- Els que si que han estat ben presents han sigut els bruels, que feia temps que no els veiem tant bé. S'han passat gran part del matí caçant als roures i arboços i emetent el cant caraterísitc (mínim 3x).
- Els tudons com hem dit a l'intorducció han augmentat els seu nombre. Creiem que han arribat els primers exemplars del nord ja que es veuen grups de fins a 15 exemplars sobrevolant el jardí i la vall i un grups d'uns 10 exemplars establerts a les vies del tren. Gràcies a ells recordem que ens trobem al Setembre i no al Juliol.
(mínim 35x). Els estornells vulgars també han augmentat les seves passades (volant) sobre el jardí, es veuen grups de fins a 8x. Semblen grups familiars.
- Les orenetes cuablanques i vulgars ja comencen a formar grups migradors, inclús algunes s'observen en plena migració normalment cap al sud-oest. Tot i que encara resten exemplars residents sedimentats. Els grups solen ser mixtos i d'uns 10-15x, tot i que s'ha vist un grup de majòritariament orenetes vulgars d'uns 40x.
- 1x d'aligot comú vist des de la finestra planejant sobre la vall sobre les 8:00 del matí.
- Els tallarols capnegres segueixen constants al jardí (mínim 3 x).
- 1x de raspinell comú
- El pinsà comú segueix visitant el jardí i reclamant des de la branques altes dels arbres. Ja porta més d'un mes i sembla que està sol. Podria tractar-se d'un exemplar jove que s'ha dispersat lluny de la zona de nidificació.
- Gaig  (mínim 2x).
- Grupet d'uns 5x de cadernera. Sembla que també començen a agrupar-se.
- Les garses són abundants i es mostren molt actives. Venen i van constantment.



Els arbres i arbusts

Les plantes, en general, les trobem patint els efectes de la sequera i de la calor en tota la seva esplendor. Fa dues setmanes pensavem que aquesta calor s'aniria i vindrien pluges, però ni s'ha acabat ni es vol acabar durant la propera setmana.
Els arbres no han sofert gaires canvis, com és normal, amb dues setmanes. Els roures segueixen fent crèixer els aglans que ja comencen a aprofitar-se per alguna garsa impacient i mostren un aspecte sà. La moixera de guilla mostra un aspecte desastrós, el liquidambar sembla que ha millorat amb el reg.
Tot això i més, ho resumim ara amb algunes fotos:


Primer, ens centrem amb el kaki i la prunera "Santa Rosa". El kaki mostra un aspecte que deixa molt a desitjar, però ens sembla que està inclús una mica millor que fa dues setmanes. La prunera té les fulles esmorteides però sembla que està passant bé l'estiu.
(detall del fullatge del kaki, detall del fullatge de la prunera i visió general d'aquests dos.)





El liquidambar, fa dues setmanes s'estava morint. Vam decidir posar-li un reg cada tres dies i ha reaccionat s'allò més bé. Tot i que amb la crisis soferta va perdre moltes fulles i en va assecar d'altres, que no han millorat gaire com mostra la primera fotografia.





La troanella ens mostra unes fulles esmorteides. Que ens diuen que està passant sed (res fora del normal de cada estiu)




L'arç negundo o auró blanc ara, com cada any, mostra l'aspecte més lleig. El seu fullatge està molt afectat pels vents secs de l'estiu (dels quals l'arbre és molt sensible), a l'espera d'adquirir els colors groguencs al mes d'Octubre.




 La moixera de guilla (Sorbus aucuparia), com ja comentavem fa dos setmanes no ha passat bé l'estiu. El fet és que no ha estat ni per la calor ni per la sequera, sinó que està afectada per la comú malàltia anomenada "roya". Aquesta malaltia és força comú en la moixera de guilla i sol presentar-se amb l'excès d'humitat, per tant, massa reg.
Avui el seu aspecte era horrible. Totes les fulles han estat afectades per la malàltia i cauen o són apunt de caure i els fruits ja van caure fa un mes.
Una pena... A veure si rebrota a la primavera.





I deixant-nos de males notícies, insistim en que els roures mostren un aspecte ben sà aquest any. Aquest exemplar jove, per exemple, ha fet una bona crescuda i segueix ben fort.




I per acabar la vegetació, una foto dels fruits madurs, carnosos i apreciats per les merles dels llorers:




-----

I per úlitm unes fotos de les menjadores omplertes avui i del filferro amb cacahuets que varem posar fa dues setmanes, respectivament:




 Com podeu veure hem canviat algun detall de la menjadora de "plataforma. Li hem posat una branca d'avet adherida perquè els ocells abans d'accedir-hi s'hi possin i així poder-lis fer fotos o veurel's millor. La veritat és que la menjadora ja està vella i amb prou feines aguantarà aquesta tardor-hivern, haurem d'anar pensant com serà la seva substituta.







Aquesta foto ens mostra com els cacahuets han estat trencats per les mallerengues. Per tant, tot i no haver-ne vist cap, si que hi ha mínima activitat.




Ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Estornell vulgar, Pardal comú, Pinsà comú, Cadernera, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Cigonya negra, Aligot comú, Merla, Tallarol capnegre, Gaig