dilluns, 18 d’octubre de 2010

Primers freds de tardor

Aquestes dues setmanes pasades apart de ploure molt, ha començat a notar-se la tardor.
Al jardí ja dona els primers símptomes, que cada any ens indiquen el principi del fred; el canvi de color de l'arç i la reducció dràstica dels animals no alats.
Els arbres i arbustos estan replets de fruits de tardor, els roures, els cirerers d'arboç, els marfulls, les coníferes nanes...
Els abundants aglans comencen a madurar i ,de fet, a caure. N'hi havien molts al terra, però tot i així les branques segueixen tortes pel pes del impressionant nombre d'aglans que resten als arbres. Alguns dels caiguts ja comencen a obrir-se i treure arrel.
Els cirerers d'arboç tenen les cireretes al seu punt, durant tot el matí diverses especies d'ocells; pinsans comuns, tallarols de casquet, tallarols capnegres, pit-roig, merles, garses i pardals xàrrecs no han parat de voleitejar, descansar i menjar entre el seu fullatge.
L'arç, com he comentat, llueix l'aspecte més bonic de l'any per a molts; fulles seques al seu voltant, colors groguencs a les fulles febles que encara resten a l'arbre... Dona un toc centre-europeu al jardí, que els roures no ens ofereixen fins el novembre com a mínim.
Aquest any la vegetació està molt sana, amb els casi 300mm en dos mesos, no és d'extranyar.
Cal destacar la gran quantitat de bolets de molts tipus diferents, repartits per tot el jardí.
Entrant, ja, en els ocells l'avistament més destacat és el del tord comú, que s'ha vist a primera hora netejant-se les plomes a una branca de pi. De sobte, ha aixecat el cap i se n'ha anat direcció est. S'ha de dir que cada tardor se'n veuen i més o menys per les mateixes dates, sempre amb oscil·lacions, en solitari o amb parelles. Podria ser un lloc de pas i fins i tot un dormidor per aquestes aus quan arriben els primers freds. Després, a l'hivern també se'n veuen, no cada any, però aquests ja serien provinents de més al nord que hivernen a les nostres terres. Recordem que la majoria de tords hivernen als camps de Castella-LaMancha i Andalusia on s'hi acumulen en quantitats molt destacables.
Una altre especie a destacar és el pinsà comú, que ha arribat una mica més d'hora del normal, si no m'equivoco. N'he vist com a mínim dos exemplars una femella i un mascle, al principi no es movien de la part més alta dels roures més alts, més tard han baixat a menjar cireretes d'arboç. No seria gens extrany que es tractessi d'exemplars que van hivernar aquí l'any passat.
Els pardals xàrrecs han augmentat el nombre i foragiten, com cada any, a les mallerengues carboneres,blaves i emplomallades de les menjadores.
Hi han moltes merles que van i venen, no recordo cap any que n'hi haguessin tantes, venen en grups de cinc, fan parades a l'arboç i roures, menjen algun fruit, i se'n van de seguida.
Els tudons han quatriplicat el seu nombre, durant tot el matí es veuen uns quants grups de 10-15 exemplars en direcció sud i aterrant en la urbanització. Com a mínim n'he avistat 60 exemplars.
Al madurar els aglans, els gaigs és impossible que no ens visiti. Ha vingut una parella a alimentarse'n, segurament la mateixa que cada any. Els aglans són buscats per les garses, gaigs i tudons, les especies més abundants de la zona, excluint el gaig. I tot i així arrelen moltíssims, he observat que només caure ja comencen a obrir-se.
Els pica-soques blaus, segueixen anant, venint i amagant les apreciades pipes als troncs del arbres.
S'ha observat un aligot comú planejant la zona nord de l'urbanització.
D'orenetes, així com fa dues setmanes se'n veien moltes durant tot el dia ara ja no se'n veu ni una. Presagi de que l'estabilitat i la calor han de desaparèixer o millor dit han desaparegut totalment. Un fet curiós que es compleix, de moment, any rere any és que quan arriba el pinsà, l'oreneta ja ha desaparegut. En canvi, amb el pit-roig sol compartir territori una setmana, depenent de l'any. 
I per acabar els ocells, dir que el pit-roig es mostra bastant més confiat que fa dues setmanes, aproximant-se amb curiositat a les finestres a menys d'un metre.
I que no siguin ocells, només he avistat dos rat-penats despistats, que segur que d'aquí com a molt una setmana, no tornaran a sortir del cau fins que les temperatures, a la nit, tornin a ser adients.
Les sargantes i dragons han desaparegut. Els invertebrats s'han reduit molt, encara que encara es veu alguna papallona, abella, mosca i formigues però en baix nombre. D'avispes ja no se'n veu ni una.

Ocells: Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pit-roig, Pardal xàrrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pinsà comú, Merla, Tord comú, Garsa, Tudó, Tórtora turca, Gaig, Aligot comú, Estornell vulgar

Fotos del dia:

MENJADORA

- Mallerenga carbonera





- Mallerenga emplomallada




- Malllerenga blava


- Pica-soques blau



- Pardal xàrrec



Imatge del que veus a cada branqueta de roure, a les branques més grans poden haver-hi fins a 40 aglans!



Aglans caiguts de l'arbre, estan per tot arreu



Imatges de l'arç;



Exemple dels molt tipus de bolets que han sortit al jardí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada