Avui ha estat un típic dia de sol del mes de març, amb un matí fresc (2ºC) i un migdia ventós i càlid (18ºC). Com pensareu les temperatures no són excessivament altes, però la sensació de calor s'intensifica amb l'allargament del día i amb el sol en tota potència.
La quantitat d'ocells comença a disminuir, però encara resten molts hivernants en bon nombre.
La veritat, és que l'única baixa dels hivernants constants al jardí ha estat el pardal de bardissa, que cada any sol ser el primer en marxar i dels últims en arribar. Segueixen, també, sense aparèixer els tords comuns, i per tant deixem per finalitzades les seves visites fins la tardor vinent ja que a la primavera i a l'estiu és practicament impossible veure'n per aquestes alçades.
No han arribat, però, cap ocell de passa primaveral o estival. Restarem a l'espera, per exemple, dels mosquiters de passa, mastegatatxes i molts més que solen passar durant la primavera. Que ja en tenim ganes!
- Els lluers han disminuit el seu nombre (mínim 20 exemplars). Segueixen, però, ben confiats i constants; permeten acostaments de fins a 1m i no deixen el jardí sense un d'ells cap segon del dia. Segueixen les seves disputes (enlairant-se fins a 4m) i s'han acostumat més que mai a les menjadores de malla. Per desgràcia aquest any he avistat a més lluers sense cua, literalment, que mai (avui n'he avistat tres). La seva confiança i sociabilitat els hi porta males passades, a més, contant amb el descontrol dels gats "callejeros" de l'urbanització dóna aquest resultat.
- Els pinsans comuns segueixen impriessonanment abundants (mínim 15 exemplars). Així com al centre de l'hivern els lluers, com a mínim, quatriplicaven el seu nombre ara se n'acosten. Han format un grup principal d'uns 4 mascles ben lluents i unes 6 femelles, que visiten constament al jardí (com els lluers, aquests tampoc són absents durant cap segon del dia.) Són molt confiats (mai havia vist uns pinsans tan confiats a la Península Ibérica.), s'acosten a les menjadores inclús quan ets al jardí. Segueixen mostrant els seus signes típics d'intel·ligència i inclús n'han après més: roben el menjar als pica-soques, fan verdaderes piruetes per agafar allò que cau (per petit que sigui) de qualsevol menajdora i un exemplar mascle de 1r o 2n any mostra la seva adaptabilitat menjant directament a les menjadores de malla (mai vist! en cap menjadora de les que tingui constància.)
- Mínim 2 verdums alimentant-se de les llavors gramínies de les plantes que creixen a la part esquerra del jardí, darrere del roure.
- 1 merla femella, que ha passat volant ràpidament pel jardí.
- Mínim 1 parella de tallarols de casquet, que ja deixen enrere l'alimentació pròpia de l'hivern; baies i fruits, substituint-los per els apreciats insectes. Caçen a les branques dels roures, encara pelades, cosa que no han fet durant l'hivern.
- 1 tallarol capnegre mascle entre els arboços.
- Mínim 2 mosquiters comuns. Un d'ells sembla establit al jardí, ja que s'ha passat gran part del matí caçant i netejant-se les plomes a la zona dels roures d'abaix.
- El pit-roig segueix com a ple hivern. S'acosta a les menjadores i investiga tots els detalls del jardí.
- La parella de pica-soques blaus segueix activa al jardí, fent les mateixes activitats que sempre.
- Les mallerengues emplomallades són més abundants i constants que fa dues setmanes. I de tan confiades que són, una casi perd la vida. Un gat dels que desgraciadament passen pel jardí, casi n'atrapa una, el pitjor és que després de fer fora el gat, en cosa de 10 segons tornava al lloc on casi ha estat atrapada, solució: hem canviat la menjadora de malla de lloc. Les mallerengues emplomallades són les més confiades en la nostra presència, inclús més que els lluers. Saben perfectament que som nosaltres qui omplim les menjadores: a vegades són absents durant el matí i just quan sortim a omplir les menjadores venen per menjar les primeres, mentre encara les omplim. Sembla que es senten més segures amb la nostra presència que sense ella.
- Les mallerengues carboneres segueixen en bon nombre i ja mostren els comportaments territorials: presecucions, disputes entre mascles i cants.
- Les mallerengues blaves, són també abundants. Fa dues setmanes ja vam mencionar que s'havien encuriosit per la caixa-niu dels roures d'abaix, doncs a dia d'avui ja entren a la caxia (almenys el mascle), que intenta atreure a les femelles ensenyant-lis la cavitat. De moment no té gaire èxit, i és que estem a primers de març. Tot i això conta amb un "handicap", una parella de pardals xarrecs que l'any anterior havien niat a la zona visiten la caixa a la ual no poden entrar, ja que l'hem posat amb un forat més petit perquè tinguin oportunitat els pàrids. No se si l'insistència dels pardals afectara a les blaves. Ja veurem...
- S'ha tornat a veure la mallerenga cua-llarga, aquest cop un sol exemplar.
- El raspinell comú segueix cantant entre els troncs del jardí.
- Els pardals xarrecs visiten les menjadores però ni en el nombre ni amb l'intensitat que anys anteriors. N'he contat uns 10 exemplars.
- Els dos pardals comuns mascles segueixen visitant el jardí a la búsqueda de llavors. Curiosament són més desconfiats que els lluers i els pinsans.
- S'ha escoltat el renillar del picot verd a la parcela del costat.
- Les tòrtores turques comencen l'activitat de zel (encara no molt visible).
- Els tudons si que mostren un zel fort: vols espectaculars i el "cant" constant. Es situen a les branques del roure i del pi i comencen el seu típic papmulleig, fins que alguna femella s'aproxima. Les femelles, però, senten curiositat però es tiren enrere, i és com hem dit abans encara som a primers de Març!
- Les garses totalment emparellades, recordem que els còrvids es solen emparellar de per vida o sigui que es passen tots el anys amb la mateixa parella. Comencen a trencar branques seques per a la construcció del niu, que cada any fan en un lloc diferent.
- Uns quants estornells vulgars.
- 5 gaigs. Semblaven una família, els 5 han vingut junts i s'han estat a les branques altes dels roures d'abaix fins que les garses els han fet fora i han tornat als pins. Entre garses i gaigs han format un bona escàndol.
Tanquem el tema dels ocells però seguim amb els animalons del jardí:
Amb les primers migdies càlids ja han sortit molts dels insectes; borinots, abelles, algunes formigues, papallones (llimoneres i de les marrons) i aranyes són alguns dels exemples. Mosques, abelles i borinots s'acosten a les flors del Prunus salicina però no tant com voldriem.
Les sargantanes ja comencen a abandonar definitivament dels seus amagatalls d'hivern. Es veuen sobretot exemplars joves amb gana. Mínim 4 exemplars.
Les plantes també ja ens fan notar l'inminent Primavera. La verdor comença a substituit el marró de l'hivern en les zones assoleiades i comencen també a sorgir les "males herbes" (o bones), en els punts més afavorits pel sol.
Els arbres i arbusts més avançats són, com sempre Ligustrum Ovalifolium i Prunus Salicina. El primer ja té tots els brots oberts i només li falta engrandir les fulles, dóna un toc verdós realment preciós. El segon comença a retirar les flors i cauen els petàls (no sabem si estan caullant o simplement cauen.), les seves fulles tendres creixen dia si dia també i ja van adquirint forma.
Prunus Salicina i Ligustrum Ovalifolium respectivament.
Els llorers van desenvolupant les flors, que ja vam ensenyar fa dues setmanes. N'hi ha per tot arreu i moltissímes!
I per últim ensenyem els brots, encara hivernals, però que es van inflant del Liquidámbar i dels roures martinencs respectivament.
Comentar, també, que la floració dels marfulls real s'està produint ara. Però es que floreix durant tot l'hivern.
Recull d'ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Pica-soques blau, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Mosquiter comú, Raspinell comú, Pinsà comú, Lluer, Verdum, Gaig, Estornell vulgar, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Merla, Picot verd, Pardal comñu, Pardal xarrec, Pit-roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada