Mentre esperem la tardor...

Mentre esperem la tardor, cada cop trobem més ocells al jardí. Avui ha estat el primer dia que hem notat que estem al Setembre, casi bé no s'ha vist el sol i la màxima s'ha quedat curta (22ºC), tot i que durant els próxims dies tornaran les temperatures anormalent altes. Com deiem els ocells "han tornat" al jardí; merles, garses, mallerengues, tudons, gaigs, tallarols e inclús picots verds són constants al jardí. A més hem pogut fer dues observacions prou interessants durant la nit; una probable rata cellarda i una parella de gamarussos. També comentar que els tudons, estornells vulgars i orenetes ja es troben en plena migració (ja ho començavem a notar fa dues setmanes).
Deixant de banda els ocells, les plantes encara estan patint els efectes d'un estiu que sembla que no es vol acabar. La sequera és acusada, i és que des del 25 de juliol tan sols han caigut uns inapreciables 5mm (0,7mm dels quals, avui) i sembla que acabarem el Setembre sense sumar cap litre més...
Tot i això avui es respirava una olor de tardor, com si l'estiu s'hagués tallat en sec. Grups nombrosos de tudons sobrevolant el jardí, garses i gaigs agafant aglans en grups més grans que mai, una brisa constant i fresca, un dia fosc, ruixats... Però al saber que torna l'estiu (temperatures altes) tota aquesta sensació es queda amb anècdota.


Començem el resum amb més detall amb les observacions de la nit;
La primera cosa que vam poder observar al arribar, és la gran activitat dels rat-penats. Que menjen sense parar, perquè al fer-se les nits més llargues ja s'oloren el fred i, per tant, la letàrgia. Pel que fa a la seva activitat al fals sostre, es veu que aquests dies tenen més moviment que el normal (més restes d'excrements).
Ja, a l'entrar al jardí (22:30), després de comprovar que les menjadores s'havien buidat una mica, sentim uns sorolls entre els arboços i el llorer que ha fet fruit. De primeres vam pensar que haviem despertat a una merla o algun altre ocell, però extranyament les branques seguien movent-se. Ens acostem i... un rosegador bastant més petit que una rata i més gran que un ratolí i amb la panxa blanca-grisàcea salta entre les branques del llorer en direcció als arboços més amagats. Això ho fa amb tota habilitat entre branques bastant fines. Casi bé segur es tracte de la rata cellarda vista l'hivern passat o un altre exemplar, que aprofita els últims dies d'activitat per atipar-se dels madurs fruits del llorer.
Decidim no molestar-la més i ens anem a dormir, però encara no hem acabat les emocions de la nit. Cap a les 2:00 ens desperten uns udols que venen de ben aprop. Es tracta de mínim 2 exemplars de gamarús. Es passen uns 5-10 minuts cridant al jardí, sentim un cap a la zona del pi i els roures d'abaix i un altre més cap a la parcel·la de la dreta. Degut al gran rembobori, una garsa es desperta, ja que sentim el seu típic "roncar". Després d'haver cridat la garsa es fa el silenci absolut i ens tornem a dormir.

Ens aixequem ennuvolat i amb pluja intermitent, les primeres mallerengues carboneres enceten les observacions diurnes;
- Les mallerengues carboneres (mínim 10x), blaves (mínim 5x) i emplomallades (mínim 5x) ja tornen a visitar les menjadores. Les carboneres tenen el domini i, fins i tot, alguns exemplars es dediquen a fer guàrdia durant una estona espantant tant a les altres carboneres com a les seves congèneres mallerengues emplomallades i blaves. Les emplomallades són abundants, comparant amb la seva activitat normal. Són les que més ens agraden tant per la seva gran confiança (es deixen a aproximar fins a 1m i s'aproximen quan omples les menjadores), com per la seva intel·ligència; saben perfectament que som nosaltres els que posem el menjar i no sel's oblida ni agafen manies durant l'estiu. Com els pica-soques agafen pipes i les intenten amagar, tot i que ni molt menys amb tanta efectivitat. Les mallerengues blaves començen a agafar confiança altre cop, n'hi ha una de molt dominant que foragita tant a les emplomallades, com a les blaves amb insistència.
En conclusió, que les mallerengues tornen a posar vida al jardí. Per últim comentar que solen posar-se a la branca d'avet que vam enganxar a la menjadora (novetat). Fotos de la menjadora al post anterior.
- Els tudons són realment l'alegria de la vall. El símptome que fa més de notar que estem al Setembre. A primeres hores del matí diversos bàndols d'uns 25 exemplars sobrevolen amb alegria el jardí i la vall, i més tard formen un grups d'uns 40 exemplars per dividir-se just sobre el jardí. Un espectacle. Comentar que aquest any han començat la migració més d'un 1 mes abans que l'any passat.
Deixant de banda els exemplars migrants, els nostres joves comencen a aprendre a menjar aglans. Els pares hi van primer i s'atipen aprop seu, fins que els joves (mínim 5 exemplars) volen fins les branques aglaneres i agafen algun que altre empassantse'ls com si res. Esperem que aquests joves residents poguin esquivar els perills de l'hivern com l'escassetat d'aliment i sobretot a la gent que no té res més a fer que fotrels'hi tiros, i tornar a niar als nostres arbres.
- Les garses i els gaigs s'han passat gairebé tot el matí menjant aglans. Les garses ja fa temps que s'han agrupat. Tinc la sensació que aquest any n'hi ha més que en cap altre. Tenen el jardí com a zona de descans i d'esbarjo, s'ajoquen a les branques altes dels pins i roures i de tant en tant algun grup nombrós s'atura als roures a menjar aglans, mentre es persegueixen i juguen. Els gaigs han estat més constants que mai (mínim 3x), sempre n'hi havia 1 pel jardí, s'associaven al grup de garses i les seguien (menjaven alhora, descansaven als pins amb elles), les garses no mostraven gaire rebuig a la seva presència, de fet, sembla que jugaven a perseguir-los i als gaigs no els hi feia gaire res.
- Una de les principals notícies ha estat la constància d'una parella de picots verds al jardí. De bon matí hem descobert un exemplar als roures d'abaix gràcies a que una part del gran grup de garses amb dos gaigs associats s'han apropat cridant. L'ocell s'ha quedat inmòvil, passant dels crits dels còrvids fins que s'han dispersat. S'ha estat allà uns 15 minuts picant a una branca principal, després, ha volat als bosquet de pins de la parcel·la del costat i just en aquell moment s'ha vist el segon exemplat volant darrere seu. Més tard ha tornat al mateix lloc que abans, però al agafar la càmara m'ha vist i ha tornat al bosquet de pins, on l'estava esperant l'altre picot. Han estat tot el matí a la zona.
- Les orenetes vulgars i cua-blanques es troben en migració activa, però bastant disperses. Alguns grups a molta altura i alguns a molt poca altura, i sorprenentment molts grups en direcció nord-est. Les agrupacions no passaven dels 15 exemplars. Inclús al migdia es veien alguns exemplars d'orenetes vulgars solitàries a poca altura, com si no haguéssin començat a la migració
- Els tallarols de casquet segueixen sense augmentar el seu nombre. Només hi ha una parella que es passa el dia perseguint-se entre els arboços. Ja no hem vist els tallarols capnegres joves (sembla que ja han anat a buscar nous territoris), ara només queda la parella adulta que no deixa el jardí ni un sol minut.
- Els bruels estan encara més actius i confiats que fa dues setmanes (mínim 2x). Caçen petits insectes amb la típica tècnica de l'especie; mantentint-se en l'aire buscant la presa.
- Les merles són igual o més presents que fa dues setmanes i segueixen obsesionades amb els fruits del llorer (mínim 4x). Són molt constants al jardí i mostren bastanta tolèrancia a la nostre presència. Tenim una especial predilecció pels túrdids i sempre es una alegria veurel's correr per la gespa, atipar-se de fruits, preseguir-se entre els roures... Encara que es tracti de merles (la especie més comuna).
- Els estornells vulgars han augmentat molt en nombre i en presència al jardí. De bon matí es veien grups força nombrosos associats als grups de tudons, volant sobre la vall. Més cap al migdia un bon grups, d'uns 40 exemplars, s'ha establert entre els roures del jardí i els pins de la parcel·la del costat fent un "xivarri" considerable. Inclús alguns s'han aturat als arboços, mirant-se els fruits del llorer (segurament durant altres jornades s'han atipat d'aquesta atractiva font d'aliment).
- Per últim comentar que la parella adulta de pica-soques blau ha tornat al jardí, agafant algunes pipes i visitant la caixa-niu (netejada) en la qual han criat aquest any.

I per acabar els ocells comentar algunes absències:
Com per exemple la del exemplar solitari de pinsà comú, que ja portava algun mes visitant-nos cada matí (debem haver tingut mala sort amb el dia). O també l'absència del pit-roig, que deu estar al caure (sol arribar a la segona quinzena de setembre, tot i que es pot fer esperar més). També destacar l'absència dels pardals xarrecs, que ja porten unes quantes setmanes sense donar símptomes de vida (i no és que els trobem a faltar). Aquests últims d'aquí dues setmanes també haurien de començar a aparèixer.



Entrant a la vegetació, farem un resum d'allò més destacable;
Els roures com ja haureu llegit a dalt, ja estan fent madurar alguns aglans (més d'hora que l'any passat), tot i que encara no cauen al terra. Aquests Quercus no es troben en el seu millor final d'estiu; tenen algunes fulles esmorteides i algun perd bastanta fulla, però en general es veuen bé.
El liquidambar s'ha recuperat de a crisi i mostra les fulles que van suportar-la amb un aspecte saludable i verdós.
La moixera de guilla ja ha perdut casi totes les fulles i no té ganes de rebrotar.
Els que tenen més mal estat ara són els marfulls (Viburnum tinus), que tenen ganes de pluja inmediata. El mateix que els Ligustrum ovalifolium (troanella) i els Ligustrum lucidum. Aquests últims han sortit aquests dos darrers anys provinents dels excrements dels granívors, creixen per tot arreu, cosa que és més aviat un problema. Recordem que no hem d'abusar de les invasives.


No m'enrotllo més, però és que ara a les portes de la tardor-hivern, la "jardinitis" s'apodera de nosaltres. A veure si el próxim dia ja ha començat la fresqueta (sembla que no). Gràcies per llegir-me!


Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Raspinell comú, Estornell vulgar, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Gaig, Merla, Pica-soques blau, Pardal comú, Picot verd, Gamarús, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca