Un any d'emocions i d'aprenentatge. Un any que ens ha servit per conèixer més a fons el jardí i fer-lo millor per la natura i, per tant, per nosaltres. Un any, que per fi, hem pogut documentar i, per tant, podrem recordar. I no només podrem recordar si a l'hivern ens va visitar un picot garser petit o si els pica-soques van criar amb èxit, sinó que podrem recordar cada detall de totes les jornades que hem passat el matí gaudint del jardí, des de els dies més freds de l'hivern, fins als calurosos matins d'agost. Només per això ja ens val la pena haver creat aquest bloc, que en realitat és com un petit diari del que passa al jardí, que a la llarga ens servirà com a record de la natura que hi habitava, quan l'urbanització encara deixava pas a parcel·les sense edificar (més per la crisi que per un altre cosa).
Deixant-nos de rotllos, hem elaborat unes estadísitiques d'alguns dels ocells, que per motius variats, el seu pas pel jardí d'aquest any ens ha semblat interessant
Hem seleccionat 9 especies més o menys representatives, encara que n'agafariem moltes més. De les quals 3 són hivernants, 2 experimenten un pas migratori important i 2 són estivals.
Les dades són orientatives, no són purament exactes. Sempre hem agafat el mínim d'exempars observats (per exemple, si varem apuntar entre 40 i 80 lluers, a l'estadística hi hem posat 40.)
No olvideu de clicar sobre la gràfica per veure-la millor.
Començem pels hivernants;
Un dels hivernants més representatius és el pinsà comú. Un ocell que pot semblar estrictament hivernant, però que ja arriba al Octubre i que aquest any hem pogut observar fins i tot a l'Agost. És un ocell al que valorem molt, ja que a partir de mitjans de gener es torna bastant confiat, i veure com s'enlairen del prat de gespa al arbres durant tot el matí és impressionant.
Un altre hivernant que ens encanta és el tord comú . Que aquest any ha estat especialment abundant durant el mes de Desembre (fortes onades d'aire fred van propiciar autèntiques invasions de túrdids a Catalunya i a Espanya). Aquest també és migrador (a partir de l'Octubre, es poden veure exemplars que van cap al sud).
Com veiem a la gràfica, els tords casi sempre, per no dir sempre marxen abans que comenci el març. En canvi, els pinsans poden ser encara molt abundants durant aquest mes.
El tord segueix el fred (durant el novembre-desembre en va fer molt), en canvi el pinsà segueix les estacions i cada any sol venir i marxar més o menys a les mateixes dates (amb excepcions).
Però perquè enganyar-nos, l'hivernant al jardí per excelència és el bonic lluer. Dels lluers si que podem dir que són totalment hivernants a la zona, solen arribar de mitjans de Novembre cap endavant i marxen cap a finals de Març, apurant moltes vegades fins a principis d'Abril. Tot i que varien molt en dates i sobretot, en nombre d'un any a un altre.
Un fet interessant, és que observem una baixada dràstica dels exemplars al 27 de desembre, igual passa amb els pinsans comuns (no tant dràsticament), i curiosament aquesta davallada coincideix amb el dia en que trobem més tords al jardí.
També veiem que arribem més o menys un mes després dels pinsans, però marxen del tot dues setmanes després.
Acabem amb els hivernants i comencem amb els migradors. Els tallarols de casquet, cada any ens sorprenen amb un bon pas post-nupcial aprofitant fruits com les cireretes d'arboç. Tot i que mostren un caràcter més o menys residents (tot i que alguns anys enimg de l'hivern o de l'estiu són díficils de veure).
Així com anomenem als lluers; el hivernants per excelència. En el cas dels migradors són els tudons els que encapçalen la llista. Els tudons tenen un pas bastant bó per la zona, i lu divertit és que les dates solen variar bastant d'un any a un altre.
Només mirant al gràfic ja podem veure aquestes diferències; l'any passat el punt àlgid de la seva migració es trobava al Novembre, aquest any, dos mesos abans ja hi trobem el mateix nombre d'exemplars. Impressionant.
Com a representat estival tenim el rossinyol. Un ocell que no passa gaire temps al jardí, i sempre amb forma d'1-2 exemplars (deu haver-hi una parella). Aquest any ha arribat a principis d'abril i ha marxat, com la majoria d'anys, abans de començar el juliol. Tot i que, pot ser vist durant tot l'estiu. Les cites a partir de mitjans d'Agost, ja es consideren cites post-nupcials.
Una visitant, també estival, que ha estat novetat del jardí aquest any és la magnífica tallareta vulgar. També ha estat poc temps, però al estar segurs que es tractava de dos exemplars, també fa pensar que hi van criar.
Sembla que el seu nombre de visites al jardí està en augment. L'any passat el vam veure uns tres cops, i fa dos anys encara no l'haviem vist mai al jardí.
Ho deixem aquí, encara que en posariem moltíssims més. Seria interessant el pardal xarrec, el bruel, el mastegatatxes, el tallarol capnegre... Però no els podem posar tots. Però sempre podem revisar les dades de bloc d'aquest any (que són les mateixes que les dels gràfics), i veure-ho.
En fi, ja hem acabat el primer any i a partir d'ara comença una etapa encara més important. Podrem comparar amb facilitat e innovar nous mètodes per atreure la natura, podent comprovar de primera mà si realment són efectius o no, si valen la pena...
Esperem que us hagi agradat compartir el jardí amb nosaltres aquest any, i que el seguiu disfrutant!
Felicitats per aquest primer any! És molt interessant!
ResponElimina