Els ocells segueixen amb una creixent activitat gens menyspreable i molt més important que l'any passat a les mateixes dates. Ocells com la mallerenga petita, el gratapalles (bimbo pel jardí!), el tord comú, els pinsans comuns i els abundosos pit-roigs, complementen les sempre presents merles, mallerengues, tallarols, tudons... Que no està gens malament per trobar-nos a meitat d'un Octubre càlid i molt sec! La veritat és que avui ens hem emportat l'impressió de que el jardí funciona increíblement bé, al veure, per exemple, les disputes de fins a 8 pit-roigs per dominar exclusivament el jardí, el tord comú totalment acostumat als fruits del llorer (com a rutina), les mallerengues emplomallades empaitant la tímida i solitaria mallerenga petita i el gratapalles alimentant-se al camp de davant de la casa com si res. Ens demostra que cada visita pot portar-nos més que una sorpresa i que, el jardí, cada cop atreu més varietat i abundositat d'ocells i, per tant, l'esforç de plantar arbres i deixar zones sense trepitjar donen el seu fruit i fan funcionar el nostre "parc natural" cada vegada amb més força.
La vegetació, en canvi, no passa la seva millor temporada. Les pluges és fan molt d'esperar (des de el juliol que no plou bé). I els arbres poc adaptats al jardí com la prunera, el kaki, l'avellaner... ho noten de valent.
Però les nits ja són llargues i fresques, que sumat a la llarga sequera fa que els caducifolis més sensibles com el cirerer, l'arç o el liquidambar comencin a canviar el color de les fulles i inclús alguns a tirar-les.
Ocells
- Una de les grans sorpreses del dia ha estat l'abundositat de pit-roigs (5-8 exemplars), mai haviem vist més de dos junts al jardí. Ja abans de sortir el sol hem sentit el cant melòdic que sol fer a la primavera per tal de dominar el territori. I de sobte, han començat a aparèixer exemplars per totes bandes. Les disputes eren inacabables; quan un pit-roig s'atrevia a baixar als arboços o a la zona de la menjadora, el pit-roig dominant el perseguia incansablement (fins a més de 10 minuts de persecució en alguns casos), mentres altres exemplars cantaven des de els roures i pins. N'hi ha un (el dominant), que ha baixat constantment al terra de la menjadora a picotejar les restes de cacahuets que deixen les mallerengues.
- Un altre de les notícies més destacables o la més destacable ha estat la visita d'un gratapalles femella.
Des de els roures d'abaix ha volat fins el kaki, on s'hi ha aturat un breu moment i de seguida ha volat fins els llorers. I al cap de poc ha volat fins el camp del davant de la casa on s'hi ha estat uns 10 minuts menjant algunes llavors entre la palla seca creada degut a l'absència de pluges.
El gratapalles és un ocell d'ambients, més aviat, oberts. Creiem que degut a la desastrosa tala d'arbres que s'ha estat produint durant aquests anys, creant molts camps abandonats, s'ha afavorit la presència d'aquest fríngil·lid, que com ja he comentat no haviem vist mai al jardí.
Segurament es tracte d'un exemplar en migració o en dispersió cap a zones més baixes, ja que, al hivern a Catalunya augmenta bastant el nombre d'aquests ocells, amb exemplars provinents del nord.
Foto: (sento la pèssima cualitat de les fotos, però són fetes darrere del vidre de la finestra)
- I si fa dues setmanes vam rebre el primer pit-roig de la temporada, avui hem rebut el primer tord comú. Especie que com ja sabeu ens agrada especialment. L'exemplar semblava força establit a la zona, ha aparegut tard (cap a les 11:00), volant directament cap al llorer, que tants ocells ha atret aquest any. Ha estat buscant una bona estona els seus, ja, escassos fruits entre les branques, fins que m'ha vist enfocant-lo amb la càmera i s'ha endinsat pels arboços.
Aquest si que ha estat fidel a la seva cita de l'any passat, que vam veure el primer exemplar casi bé el matiex dia.
Fotos entre les branques del llorer:
- Segueix sent notícia la mallerenga petita, que segueix al jardí. Però, com fa dues setmanes només a primera hora. Canta des de els pins durant llargues estones i de tant en tant s'aproxima a les menjadores, però en el cas d'avui les mallerengues emplomallades l'han foragitada ràpidament, al veure-la esperant a la prunera
- Els pinsans comuns segueixen igual que fa dues setmanes (mínim 6 exemplars). Una parella dels quals ha baixat a veure si trobava alguna llavor i al veure que no ha marxat bastant ràpidament, tot i que han tornat més tard. Segurament entre setmana baixen a alimentar-se de les llavors que els hi deixem quan marxem. Els exemplars restants han sobrevolat el jardí de sud a nord i de nord a sud unes quantes vegades (si és que eren els mateixos, és clar).
- Ha aparegut un cotxa fumada femella (un altre nou-vinguda del nord), creiem que atreta per l'abundositat i la gran activitat dels pit-roigs.
- Les merles segueixen buscant els negres fruits del llorer entre les seves fràgils branques, que com ja hem dit ja són ben escassos. I per tant el nombre de visites també s'ha reduit (minim 3 exemplars. Tot i això ja una femella, que l'identifiquem perquè té la gola d'un color més pàl·lid del normal (ja la veiem a l'estiu), que està establida al jardí i passa llargues estones tant al llorer com als roures i arboços.
- Segueix la migració de tudons amb grups de fins a 30 exemplars localitzats, que és aprofitada, desgraciadament, pels caçadors ( a les primeres hores del matí el soroll de les escopetes era constant). Als colúmbids se'ls veia estressats i volaven ràpidament cap a llocs més segurs. Alguns es paraven al jardí i a la parcel·la del costat per descansar, i fins i tot cap al migdia tres exemplars, un d'ells jove, s'han entretingut menjant uns quants aglans dels roures d'abaix. (mínim 55 exemplars vistos)
- Els tallarols de casquet en contra del que esperavem segueixen sense augmentar en nombre (mínim 4 exemplars). N'hi ha una parella molt establerta al jardí i d'altres exemplars que hi passen de tant en tant. Però de ben segur, que quan acabin de madurar les cireretes d'arboç (ja queda poc) augmentaran substancialment
- Es veuen diversos exemplars de ballester en migració activa cap al sud i sud-oest. No paren de passar exemplars dispersos durant tot el matí. Aquest any sembla que s'han retrasat un mica.
- També es veuen alguns grups petits d'orentes vulgars (poques) i fins i tot, alguna oreneta cua-blanca. Totes cap al sud. Tot i que un grupet de 5 orenetes vulgars en direcció est-sud-est.
- Les mallerengues carboneres, blaves i emplomallades són abundants, però tampoc notem un augment fort comparat amb fa dues setmanes. Sovintejen les menjadores i juguen a perseguir-se entre elles.
- Els bruels segueixen establerts al jardí (mínim 2x), però ja comença a fer-se més costós veurel's.
- Ha tornat a venir sol el pica-soques blau. Podria tractar-se d'un exemplar dels dos nascuts al jardí o bé un de la parella que hi cria.
- Les garses són menys abundants que fa dues setmanes i molt menys que fa un mes. Sembla que el gruix del grup s'ha dispersat, o qui sap, potser s'han desplaçat a un altre zona per passar millor l'hivern.
- Segueix sense augmentar el nombre de pardals xarrecs (una parella), i casi que millor així els cacahuets duren més i les mallerengues poden menjar més tranquiles. Tot i això hi ha un exemplar molt acostumat que entra a la menjadora plana com si res. L'any passat per aquestes dates eren força abundants.
- També hem notat un descens d'estornells vulgars (el pas migratori afluixa), tot i que un grup encara es para als arbres del voltant durant el migdia.
- 1 gaig bastant fugaç.
- I per acabar dir que cap a les 10:30 un falcònid bastant gros ha passat en vol baix sobre el jardí de nord a sud. Tenia un vol més sostingut que el del xoriguer comú i que el de l'esparver vulgar, amb unes ales més grosses. Podria ser un astor, però no ho sabrem mai.
Vegetació
La vegetació està sota els efectes de la sequera continuada. Els arbres que ho pateixen més, ara per ara, són el petit avellaner, el kaki, la prunera i el liquidambar. Molt altres els trobem afectat però aguanten prou bé, com ara, els cirerers.
Començem amb els roures. Els roures o la majoria d'ells els trobem bé, ells saben aguantar tant les sequeres com les inundacions i mentres l'aguanten van fent crèixer els abundosos aglans (no tants com l'any passat). Però el roure gran de dalt, que és el que li sol afectar més les sequeres, si que li trobem símptomes; ha engroguit algunes fulles i ha deixat caure moltes altres, però no hi ha cap problema perquè ara, en teoria, arribarà la pluja i el fred.
Detall de les fulles deteriorades del roure de dalt. Això si mentres engradeix els aglans, com també es pot veure a la foto.
Detall de la mida dels aglans
Però els roures no són els únics que formen els seus "fruits". Els marfulls, l'arç, els arboços i els llorers (fruits dels quals s'han pràcticament acabat), també s'apunten.
Els arboços els hi deu faltar 1-2 setmanes per tenir-les al seu punt.
Fruits madurs dels marfulls. Que estan aguantant prou bé la sequera.
Detall del que era una branca de llorer plena de fruits. Només queda el que no va arribar a madurar. Estornell, merles, tords, tallarols, rosegadors i segur que molts altres l'han més que aprofitat durant aquest inici de tardor.
L'arç que ja ha deixat anar gran part del seu fullatge degut, més que res, a la sequera. Ara ja começa a engroguir les últimes fulles que li queden. D'aquí res quedarà ben pelat, amb les seves llavors que no cauran fins març-abril.
El kaki mostra les fulles esmorteides com gran part de l'estiu, però ben verdes. Encara no ha notat l'arribada de la tardor.
La prunera "Santa Rosa", ha patit molt amb aquesta última glopada de l'estiu (principis d'octubre) i ha començat a treure la fulla amb una velocitat extraordinària, donant un toc molt tardorenc però sense ser causa del fred. Encara que si ens hi fixem amb els brots superiors encara són ven verds.
Aspecte general de la prunera "Santa Rosa" amb colors gorcs-taronges.
Detall de les ramificacions inferiors, amb totes les seves fulles gairebé seques. Cauen amb facilitat quan remous les branques.
El liquidambar també està afectat per aquest càlida i seca tardor. Al contrari de la prunera; mostra les fulles del ramatge inferior ben verdes, però la part superior està ben pelada. Ha deixat anar molt del seu fullatge (veure foto abaix). Esperem que a la primavera broti amb contundència.
Fulles, encara verdes, del liquidambar.
Detall d'una fulla afectada pels vents càlids.
Els cirerers no mostren un aspecte tan pobre i aquests si, sembla que els hi ha afectat l'allargament de les nits,que sumada a la sequera han fet que engrogueixen el seu fullatge de seguida. Mostren, fins i tot, colors cromàtics.
Inclús han començat a deixar anar alguna fulla
Detall de les fullles tirades del liquidambar.
I per últim, una foto d'una gran notícia que ja comentàvem en posts passats: el rebrotament de la moixera de guilla.
Per últim comentar que els rat-penats ja es troben en plena letàrgia. Però que encara es veuen sargantanes, papallones, avispes i inclús saltamartins, entre altres insectes.
Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga petita, Pinsà comú, Gratapalles, Pit-roig, Merla, Tord comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pica-soques blau, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Gaig, Estornell vulgar, Ballester, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Bruel, Pardal xarrec, Pardal comú, Cotxa fumada, Falcònid no identificat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada