divendres, 7 d’octubre de 2011

Temps d'estiu i algunes sorpreses

Avui (diumenge dia 2), tot i ser un dia calurós tant per l'època com pel cos (màxima de 29ºC i mínima de 10ºC), hem tingut algunes sorpreses dignes de comentar.
La sorpresa més important ha estat la visita d'una mallerenga petita. Un ocell que de ben segur que visita alguns jardins amb constància i que no suposa cap gran alègria per la majoria de gent, però al nostre jardí es fa cara de veure. Només l'haviem avistat al jardí a l'hivern de 2009-2010, quan un temporal de neu va deixar nevat el Montseny fins ben avall durant 1 mes (també va nevar al jardí). Altres visites destacables han estat, per exemple, l'arribada del pit-roig o la precocitat d'un pinsà comú mascle en menjar les restes dels cacahuets de les menjadores de malla (encara no hem posat llavors).
Pel que fa a la vegetació, s'ha de dir que, en general, té més bon aspecte. Tot i que les temperatures segueixen ben altes, ja refresca més per la nit i l'ambient és una mica més humit. A destacar la rebrotació de la moixera de guilla (fet que no esperàvem), que indica que està ben viva i la persistència dels fruits del llorer (n'hi havia moltíssims), que encara atrauen a moltes merles i a estornells.

- Comença el dia amb una temperatura d'aproximadament 10ºC, abans de sortir el sol les ja venen les típiques especies de mallerengues (carboneres, emplomallades i blaves), que n'hi ha més que fa dues setmanes. Però sentim un cant que no concorda amb cap d'aquestes especies (tuit-tuit...tuit-tuit repetitiu), de seguida pensem amb la mallerenga petita, però creiem que és improbable i ho deixem amb reclam de mallerenga blava extrany. Al cap de pocs minuts veiem una mallerenga petita just davant de la finestra ( a les branques del roure que queden a dos metres de la finestra) que s'entreté caçant alguns insectes i finalment vola fins al pi del jardí on es passa una estona cantant.
No va visitar les menjadores, però qui sap si ho fa sovint. Com hem comentat, per nosaltres és un cita de gran valor (feia pràcticament 2 anys que no en veiem al jardí). A veure si d'aquí dues setmanes segueix al jardí.
- I per fi podem dir que ha arribat el pit-roig, l'inividu s'ha passat unes estones reclamant al jardí. Hi hagut un moment que s'ha encuriosit per la finestra i s'ha posat ben aprop a veure que hi veia. Això si, no es veu gaire establert i podria tractar-se d'un exemplar en pas, ja que no ha visitat la menjadora ni s'ha posat en els llocs preferits del pit-roig de cada any.
- Com hem comentat a dalt, un altre gran novetat, és la precocitat dels pinsans comuns en baixar a les menjadores. Impressionant! L'any passat no hi van baixar fins a finals de Novembre quan ja havien format un grup força gran, i en anys anteriors igual o encara més tard. Tot i això, només hem avistat a 2 exemplars; un bonic mascle (el que ha baixat a la menjadora, juntament amb una parella de pardals xarrecs) i un exemplar femella més distant. Al veure que aquest any van decidits, ja hem comprat unes poques llavors perquè es vagin acostumant a baixar a les menjadores. Normalment les llavors no les compràvem fins al Novembre.
Detallem més la visita a la menjadora; De sobte, després d'haver sentit els seus reclams, veiem un pinsà comú mascle a les branques del roure de dalt associat a una parella de pardals xarrecs. Es mostra bastant confiat a la meva presència a la finestra (molt confiat per el mes i les temperatures), i no dubta en baixar fins a la troanella "Ligsutrum Ovalifolium" on tenim una menjadora de malla. Un cop allà vola fins el terra sota de la menjadora i, de seguida, se'n va.
- Els pardals xarrecs han tornat al jardí (una parella), després d'uns dos mesos d'absència. I és que quan s'omplen les menjadores sempre acaben tornant. Com ja hem dit, ens ha visitat una parella. Han accedit a la menjadora de malla de la troanella lentament i bastant insegurs. Quan han acabat de menjar han volat ràpidament en direcció sud-oest.
- Els tallarols de casquet estan augmentant en nombre. Fa dues setmanes només hi havia una parella i avui n'hem contat mínim 5 exemplars. Es mostren molt actius entre els arboços i llorers. Com us podeu imaginar també han descorbet els carnosos fruits del llorer i se n'aprofiten continuament. Aquests però no se'ls empassen com les merles, sinó que els mosseguen agafant petites porcions. Estan a l'espera de la maduració de les cireretes d'arboç, que encara els hi falten algunes setmanes.
- Les orenetes vulgars han estat casi bé absents, però al migdia un grup d'uns 7 exemplars ha sobrevolat el jardí en direcció nord-est. Les seves congèneres; orenetes cua-blanques, ja no s'han vist.
- Com deiem les merles són abundants (mínim 6 exemplars), i n'hi hia un grup de 4 que està totalment establert al jardí. S'han passat tot el matí menjant cantitats bastant grans de fruits del llorer (empassant-se'ls com si res) i descansant entre les branques dels arboços o dels roures d'abaix.
- Els tudons segueixen bastant abundants (mínim 55x), però potser no tant com fa dues setmanes (que pot ser pel dia calid). Deu haver començat la caça, perquè se'ls nota molt més estressats i els seus vols ja no són tranquils, fan molts més moviments ràpids). Els nostres joves ja han escampat, potser cap al sud o potser cap a un lloc més resguardat dels trets i, per tant, no s'han vist al jardí. Comentar que tot i que no s'han vist tantes formacions de grups com fa dues setmanes, cap a les 12:00 un grup d'uns 30-35 exemplars ha sobrevolat el jardí.
- Les garses segueixen establertes als pins de la parcel·la del costat i constantment s'enlairen grups de fins a 10 exemplars, tornant amb poca estona. Ja no visiten tant els roures per agafar aglans, com els gaigs que a diferència de fa dues setmanes no se n'ha vist ni un.
- Els estornells vulgars segueixen ajocant-se als roures i pins del jardí i de les parcel·les del costat, fent el xivarri típic de l'especie. Aquest cop si que els hem pogut "pillar" picotejant els fruits del llorer (a 2 exemplars), que han fugit de seguida que ens han vist.
- Els bruels segueixen sent abundants (mínim 3 exemplars) i sobretot molt presents. Es passen gran part del matí caçant al jardí. L'any passat eren costosos de veure, mentre que aquest any des de el Setembre són ben fàcils de localitzar.
- Una parella de verdums i una de caderneres han passat volant sobre el jardí
- Tant sols un exemplar de pica-soques blau ha visitat la menjadora per tal d'emmagatzemar algunes pipes als arbres.


Vegetació

Com hem comentat a l'introducció la notícia més sobtant i alhora més destacable és la rebrotació de la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), després d'haver-se desprès de totes les fulles a causa d'una malàltia anomenada "roya", propiciada per l'alta humitat (massa reg). El cas és que hi hem trobat unes 6 rebrotacions a diferents llocs del jove arbre plens de fulles ben verdes i tendres. Això és bó, més que res, perquè ens demostra que l'arbre és ben viu, ja que aquestes noves fulles amb el fred tornaran a caure (és caducifoli).

Els arbres més nous; cirerers, liquidámbar, kaki, prunera Santa Rosa i el petit avellaner, mostren un aspecte millorat a setmanes anteriors tot i que no gaire. Tots ells estan esperant a que arribin els freds per desprendres de les fulles esmorteides d'aquest any i rebrotar frondosament a la primavera (o almenys això és el que esperem).

Dels veterans del jardí comentar que l'arç ja ha perdut molta fulla i ha format una bona catifa de fulles seques spta seu. Això es produeix sobretot per la sequera i la calor, però també hi comença a influir l'allargament de les nits i la diferència de temperatura entre el dia i la nit.
Els roures segueixen igual que fa dues setmanes; amb unes fulles no gaire esplenderoses (però bé), algunes fulles que cauen a casua del dèficit d'aigua i amb els apreciats aglans (no tants com l'any passat), en plena maduració.
Els cirerers d'arboç mostren un aspecte sorprenentment saludable i ja comencen a inflar les seves delicioses cireretes. Els llorers també mostren un aspecte bastant bó i, com ja hem dit, encara conserven alguns dels seus fruits que són constantment extrets pels túrdids (merles i estornells).




Deixant de banda els arbres i arbusts comentar que les sargantanes segueixen actives i els rat-penats també, però aquests últims sembla que han reduit molt la seva activitat.
Obviament encara es veuen papallones, avispes, abundants mosques i inclús salta-martins, sobretot al migdia.

Ho deixem aquí per avui, esperem que durant la próxima visita poguem disfrutar de la fresca que correspon a l'època.




Ocells: Pit-roig, Pinsà comú, Cadernera, Verdum, Mallerenga petita, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Bruel, Pica-soques blau, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Oreneta vulgar, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Merla, Pardal xarrec

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada