El que portem d'Abril ha estat ben fresc i bastant humit, cosa que a part de proporcionar verdor ha propiciat un retràs en l'evolució de la majoria de vegetació i en els moviments i comportaments dels ocells, com també, obviament, en els altres animals. Insectes i petits mamífers s'ha vist molt afectats, el millor exemple és que sorprenentment els rat-penats segueixen en letàrgia, l'any passat sortiren, com a mínim, un mes abans.
Per tant, les novetats i notícies (que n'hi han moltes) estan estretament relacionades amb aquest fet.
Pel que fa als ocells tenim diverses especies presents e inclús molt presents que normalment no ho serien en aquestes dates i una observació i comportament dels que marquen l'ornitologia de jardí.
El dia ha estat suau (ni càlid ni fred, a diferència de dies anteriors amb màximes de fins a 12,5ºC), la temperatura ha oscilat dels 8ºC als 18ºC, amb cel variable; tapat a primeres hores, amb clarianes a mig-matí i amb pluja feble al migdia.
Els ocells
Per tal d'ampliar una mica l'informació de les observacions d'ocells d'avui (que creiem que s'ho val), abans de comentar cada avistació, una per una, destacarem els titulars i després, al final, farem les comparacions amb l'any passat i comentarem les absències i els nidificants.
La visita estrella de la jornada, del mes i de ben segur que una de les més destacades de l'any ha estat la del picot garser gros visitant cómodament les menjadores! Altres observacions destacades; les passades d'un corb, el pas d'abellerols, el pas de mosquiters de passa (per fi!), i observacions molt tardanes o tardanes amb comportaments insòlits (depenent de l'especie) de tallarol de casquet, pit-roig i pinsà comú. I no cal dir que hi ha moltíssimes més avistacions amb comportaments destacats que cal llegir, d'especies, d'alguna manera, més comuns.
- Un picot garser gros mascle ha visitat el jardí i a més accedint a les menjadores de malla amb tota confiança! Sense dubte un fet més que insòlit i un dels objectius o somnis relacionats amb les menjadores. Es tracte de la segona cita asegurada de l'especie al jardí, per la qual hauriem de remuntar dos anys enrere en un dia fred d'hivern.
L'exemplar, molt segur i confiat, ha vingut volant directe al roure gran de dalt i des d'allà, de seguida, ha baixat a les menjadores de malla, movent-se entre elles i el tronc de pi sec que tenim de "posadero" durant una bona estona (uns 15 minuts), després ha volat fins als pins de la parcel·la del costat on ha estat foragitat per una garsa.
Aquest tipu de sorpreses són les que fan més i més factible l'observació de les menjadores durant el matí. Senzillament increíble! Fa pocs anys anavem a veure i a perseguir aquesta mateixa especie pels boscos del Prepirineu i ara la tenim menjant a les menjadores. Penseu que no tenim la casa al mig del bosc on seria relativament fàcil veure picots a les menjadores, si no que estem a la part baixa d'una urbanització, desgraciadament molt poblada i edificada.
Fotos:
- 3 passades d'un exemplar de corb. A diferència de fa dues setmanes, que també en vam veure (2-3 exemplars), ha passat volant a molt poca altura literalment sobre el jardí, provocant, fins i tot, alarmes en les mallerengues. En les dues últimes "sobrevolades" ha estat acusat intensament per fins a quatre garses, mentre les altres el vigilaven des de les branques més altes dels arbres.
- Un pinsà comú mascle ha visitat el jardí de forma rutinaria; accedint al roure, mirant-se les menjadores i marxar. Es tracte de la primera cita al jardí d'aquesta especie en les dates en que ens trobem, mai havien aguantat tant. Recordem que fa dues setmanes vam veure una parella, per tant, tot sembla indicar que podrien estar criant ben aprop i, per tant, la femella podria estar incubant.
- Un total de 4 exemplars de mosquiter de passa han visitat el jardí. Aquesta cita ens alegra especialment, recordem que en anys anteriors el pas d'aquests ocells havia arribat a ser molt abundant, però ara ja feia molt de temps que no se'n veien.
A primeres hores un grupet de 3 exemplars ha estat "caçant" entre les branques altes del roure de dalt, sempre molt junts fins que han marxat. Després, cap a mig-matí, un exemplar solitari ha fet exactament el mateix que els seus congèneres; alimentar-se entre les flors i les primeres fulles tendres del roure de dalt i marxar en direcció nord.
El mosquiter de passa és un petit fingil·lid que cria als boscos del centre i nord d'Europa on és prou o molt abundant i fàcilment detectable pel seu reclam constant. A la tardor, amb l'inici del fred, fa un llarg recorregut cap al sud, per hivernar a Àfrica. Un peculiaritat, és que al nostre país és mil vegades més fàcil veure'l en pas prenupcial (primavera) que en pas postnupcial (tardor).
- Una de les altres observacions importants ha esta la de una constant parella de tallarols de casquet. Ja, per si sola, és una cita tardana. Però la importància d'aquesta recau en que es tracte d'una parella clarament i s'estàn pràcticament tot el matí voltant pel jardí, especialment pels arboços de la zona d'abaix on es veu que hi entren i no hi surten, o que entra la femella i, de sobte, apareix el mascle a les branques dels roures d'abaix. Vaja que sembla que hi tinguin el niu dins de les mates i arboços d'abaix. Si així fos seria una gran notícia, ja que es tracte d'una especie que sol criar més al nord o a més altura sobre el nivell del mar i no és molt habitual que crii en jardins petits. Això si, l'arribada de les calors fortes sol trencar les intencions de nidificació de moltes especies en zones com la nostre, veurem que passa.
- Un altre cita tardana i, potser, amb intencions de nidificar, aquests no al jardí però potser a alguna parcel·la propera és el pit-roig. S'ha vist un mascle cantant a un pi de la parcel·la del costat, per la mateixa zona que volaven fa dues setmanes una parella. Podriem imaginar-nos una incubació per part de la femella però qui sap. El que està clar és que les dates en que ens trobem, juntament amb les observacions de parelles sedimentades i mascles cantant donen motius per pensar-ho. No cal dir, que és una cita totalment fora de les dates normals, mai haviem avistat pit-roigs tant tard.
- 4-5 mallerengues cua-llargues. També amb un comportament fora del normal, un o dos exemplars visiten força vegades l'interior dels arboços, cosa que no acustumen a fer mai. No és descartable que hi poguessin tenir un niu. Independentment d'això un grupet de tres passen a mig-matí per sobre el jardí. Destacar que el un dels pressumptes nidificants (no he pogut confirmar si es tractava d'un exemplar o dos) ens ha regalat unes magnífiques vistes a menys d'1m de la finestra enfilant-se i posant-se cara avall entre les flors del roure.
- Destacar l'avistament de 9 exemplars d'abellerol en migració activa cap al nord durant el migdia. A mig-matí ja se'n havien sentit però sense localitzar-los.
- Pas de centenars de falciots negres durant més o menys una hora, tots en direcció nord-est en vol mig.
- Els tudons, en general, es troben molt actius i confiats essent bastant abundants. Però centrant-nos amb la parella que nidifica al jardí, sembla que les coses no han anat del tot bé. Durnat tot el matí el mascle del niu ha estat visitant-lo i voltant pels roures i el terra del jardí, però ens ha semblat que al niu no hi havia res i de la femella ni rastre, tot i que, curisament un poll de l'espècie casi bé recent acabat de sortir del niu ha voltat pel jardí gran part del matí i el mascle no l'expulsava però tampoc l'hem vist alimentar-lo. Poden haver passat moltíssimes coses de les quals mai deduirem la vertadera ja que hi juguen molts factors, però de primeres tot fa pensar que la femella ha estat depredada o ha abandonat el niu (per pressió de les garses...), tot i que com ja hem dit és impossible de saber. Veurem com van la setmana que ve.
- Una magnífica notícia ha estat el retorn de la parella de pica-soques blaus, els quals creiem que estan criant no gaire lluny, ja que accedeixen a les menjadores amb bastanta continuitat i, tan sols, la primera vegada del matí junts. Esperem que realment hagin pogut trobar un altre lloc de nidificació i tirin endavant una bona pollada, que la farien al jardí si no fos pel tema dels pins (que ja cansa i molt).
- Destacar la agradable nidificació de la parella de mallerengues blaves, que sembla que tira endavant correctament. Es passen tot el matí al jardí i accedeixen al niu constantment, a vegades la femella s'hi queda dintre una bona estona, però passa gran part del temps amb el mascle a fora, el mascle també hi entra però no tant. El comportament dominant del mascle segueix ben present tot i que no tant exagerat com fa dues setmanes. Per desgràcia no podem saber l'estat de la pollada o posta, tot i que podem deduir que ja l'han construit. Podria ser que els polls fossin petits i rebessin una alimentació pausada, que la femella encara no hagi posat tots els ous o cap... Una dada important és que encara hem observat una còpula a les branques altes dels roures d'abaix, cosa que fa pensar que encara es deuen trobar en una fase prematura de la nidificació. Comentar que el mascle té tots els números de ser el que va intentar la nidificació l'any passat, però la femella és diferent (va morir la de l'any passat).
- Mínim una parella de raspinells comuns segueix exageradament constant al jardí, sobretot als roures d'abaix. La constància d'aquesta durant setmanes fa pensar en una nidificació en un lloc proper. S'enfilen fins les branques més primes i es deixen caure a la branca més propera. Aquest any no deuen estar gaire bé les aranyes pròpies de les escletxes dels roures!
- Els pardals xarrecs són ben abundants (mínim 15-20 exemplars), accedeixen a les menajdores però tampoc excessivament. Es formen grups ben grans i fan una xerrameca que deu ni dó, d'alguna manera alegren el jardí. S'han vist una sèrie de comportaments a destacar com per exemple: dues còpules; una a primera hora entre els arboços i l'altre cap a mig-matí als pins secs de la parcel·la del costat. També destacar que una parella segueix visitant el lloc on estava la caixa de 28mm (on crien les blaves) com buscant-la, recordem que ells no hi poden entrar (per la mida), però amb la insistència i pressió van provocar que les mallerengues blaves no hi niessin l'any passat (intentaven accedir-hi constantment). Ara, la mallerenga blava mascle s'encarrega de fer-los fora quan passen aprop del niu.
- El tallarol capnegre mascle canta sovint al jardí i a les afores d'aquest, sembla que la femella podria estar efectuant la incubació.
- Es localitzen 2-3 orenetes de ribera entre els grups de falciots negres volant en la mateixa direcció que aquests (nord-est).
- Igual que les de ribera, les orenetes cua-blanques, segueixen les masses de falcitos. Aproximadament unes 30 en tot el matí.
- Les orenetes vulgars es troben més disperses, algunes ja s'han sedimentat a l'urbanització però d'altres encara migren.
- Els pardals comuns (4 exemplars), aquesta primavera, s'apunten al jardí, visitant-lo força però sense accedir a les menjadores, si al terra d'aquestes.
- Les garses són prou constants, però com comport l'època el nombre no és alt ja ques estan dispersades per la cria. Tot i això s'acumulen grups de fins a 8 exemplars, per exemple, per foragitar el corb.
- Una cadernera passa volant de oest a est.
- Una cuereta blanca sobrevola el jardí a poca altura de sud a nord.
- Les mallerengues emplomallades vénen a les menjadores constantment, sembla que hi han més o menys dues parelles i algun exemplar sol.
- Les mallerengues carboneres segueixen ben abundants i alguns mascles encara efectuen els seus jocs territorials que consisteixen en pujar el cap i perseguir-se entre ells fent veure que es barallen, a vegades s'apunten fins a quatre mascles.
- Tant sols es veu la parella de merles, al despuntar el dia als roures d'abaix, com si s'haguessin ajocat allà, després marxen direcció sud.
- La tòrtora turca dominant canta insistentment des de el pi.
- Els estornells vulgars passen amb grups de 1 a 3 exemplars de sud a nord constantment, com si anéssin a buscar aliment i tornessin a alimentar els polls.
Amb totes les observacions treiem en conclusió que encara passen les especies del nord com el mosquiter de passa, però que la majoria de les d'aquí ja estàn pensant o efectuant la nidificació. Tot i que la majoria encara no l'han iniciada o es troben en una fase prematura d'aquesta ja que s'observen vàries còpules.
En comparació a l'any passat les coses són totalment diferents.
La nidificació i la quantitat d'especies que tenim no era ni molt menys la mateixa, els hivernants o ocells propis de zones més altes havien marxat, exceptuant l'observació d'un mascle de tallarol de casquet. I això que la visita va caure en 18 d'abril, 6 dies més d'hora.
A més, veiem especies que aquest any sembla que arribaran una mica més tard com el mastegatatxes (que va ser molt constant) o el rossinyol (que estava establert). Aquest any tenim molta més varietat, com una barreja de març i abril-maig a la vegada, una passada!
Només cal caure en que els rat-penats encara no han despertat de la letàrgia! Quan fa un any feia més d'un mes que eren actius. Sense dubte una dada molt interessant.
La vegetació
Com crec que ja comentàvem fa dues setmanes aquest any el comportament de la vegetació és un tant peculiar. Hem arribat a la conclusió, que verificareu més endavant que la "caloreta" de març va fer explotar potser una mica abans d'hora els que solen fer-ho abans (cirerers i prunera bàsicament), però la fresca de l'abril ha retardat bastant a la resta de vegetació, de tal manera, que els roures menys avançats tot just començen a treure les primeres flors (cosa que no és extraordinària, però deu ni do.), quan normalment ja estan completament verds i frondosos.
Anem per parts:
- La prunera Santa Rosa (Prunus salicina) ha efectuat uns bons estiraments de fins a 30-35cm i encara vol seguir estirant. A més, la gran sorpresa és la confirmació de que algunes prunes (bastantes) han estat polinitzades, moltes d'elles cauran però segurament alguna arribarà a madurar.
Fotos: (estiraments i prunes creixent, respectivament)
Els cirerers mostren un aspecte inmillorable, tot i que no han polinitzat cap flor, ja que el "Van" que vam comprar ens el van trencar els veins amb els seus pins secs.
Tenen unes fulles ben grans i sembla que volen començar a estirar.
Com hem dit els roures van, més aviat, atrassats. L'any passat per aquestes dates (5 dies abans) mostraven un aspecte ben frondós i verd, aquest any, encara s'apropen més a l'estat hivernal que a l'estival. Com cada any, cada roure té el seu propi estat (depenent del sol que li toqui...). Podriem dir que els més avançats tenen les fulles encara no totalment desenvolupades però ben verdes i grans, però gran part d'ells tot just començen a florir i tenen un aspecte nu.
Fotos: La primera és la prespectiva de la part oest del jardí, on es veu perfectament l'aspecte general dels roures juntament amb el pi on nidifiquen els tudons i les mallerengues blaves. La segona foto mostren un ramell de l'abundant floració que tenen els roures aquest any i la tercera mostra les fulles d'un roure jove que va avançat.
Altres, com el liquidambar, van prou lents. L'any passat ja tenía totes les fulles formades, en canvi, aquest any encara els hi falta crèixer bastant. Mostra un aspecte ben sà.
L'auró blanc (Acer campestre) ha brotat bé, però té varis traumatismes del transplant, el més visible: la part de d'alt seca, juntament amb d'altres branques.
Confirmem, per sort, que l'auró argentat està viu, cosa que dubtàvem fa dies setmanes. La veritat és que va excessivament atrassat, cosa que creiem que ho haurà propiciat el traumatisme del transplant i l'abril fresc. Mostra uns brots bens sans, veurem com brota.
Foto:
Aspecte del petit avellaner:
Comentar també que l'auró americà està ben sà amb fulles abundants però encara no del tot desenvolupades.
Ocells: Picot garser gros, Corb, Garsa, Tudó, Tórtora turca, Merla, Estornell vulgar, Abellerol, Falciot negre, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Oreneta de ribera, Pinsà comú, Cadernera, Mosquiter de passa, Raspinell comú, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pit-roig, Pica-soques blau, Pardal xarrec, Pardal comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Cuereta blanca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada