dissabte, 7 d’abril del 2012

Aires de primavera

 Dai: 6-4-2012
 Amb la primavera, la verdor comença a véncer el marró, els ocells canvien el seu comportament, els hivernants van despareixent poc a poc i es comença a nota, sempre tímidament en aquesta zona, el pas prenupcial.
El dia ha estat purament primaveral i fresc, un d'aquells dies que haurien de sovintejar més. A primera hora del matí una boira densíssima cobría el jardí i la vall, amb una visiblitat nul·la a més de 10m, mai havia vist una boira tant densa a la zona, l'humitat de la pluja dels últims dies encara era en l'ambient. El roures florits, la verdor de la prunera i la troanella, els cossos "desputllats" i borrossos dels roures d'abaix, l'herba verda que comença a crèixer als llocs més favorables juntament amb la nul·la visiblitat de les cases colindants, et transportaven a un bosc pirinenc més que a una urbanització mal gestionada. Al avançar el matí, després de més d'una hora amb la boira, s'entreveu un cel serè que proporciona sol gran part del matí, però que ràpidament fa crèixer núvols convectius que deixen ruixats febles ja cap al migdia.

Comentar que les molèsties amb els pins secs de la parcel·la del costat encara segueixen, a veure quan s'acaben d'una vegada...


Els ocells

Realment tenim moltes coses a comentar. El pas prenupcial és si més no evident i es fa de notar tant a la nit com al migdia, ara ho detallarem. Però mentre uns es dirgeixen cap els llocs verds i frescos de cria, altres ja es troben en plena nidificació, i creiem que aquest any , tot i les molèsties, hi ha bastanta activtat de cria. I a més, encara resten alguns hivernants emparellats, que ens fan somiar que poden prescindir d'anarse'n (tots el anys ens passa i amb les calors fortes solen desparèixer).

- Un grup d'oques vulgars passen per sobre del jardí a les 00:03, emetent un fort i clar reclam, per tant, passen a poca altura. Aquestes cites, per a nosaltres, són realment impressionants. Amb elles batim les 70 espècies d'ocells al jardí!

- Mínim una parella de corbs. A primera hora del matí un exemplar força gran passa pel jardí i creu la vall direcció sud-oest, un temps després una parella vénen d'on ha desparegut el primer exemplar i creuen la vall direcció nord-est i per rematar-ho poc després un exemplar creua la vall direcció sud-oest, altre cop. Per tant, són 2-4 corbs. Es tracte de la segona cita des de el jardí. Potser formin part del pas prenupcial, però en teoria els corbs no fan desplaçaments llargs.

- Mínim 2 exemplars de xoriguer comú, sobrevolant el jardí a una altura considerable. Fan l'aleta i cercles sobre la vall.

- 1 exemplar d'esparver vulgar en migració activa cap al nord, sobrevolant el jardí a una alçada mitjà.

- 1 circus, flaconid no idenificat? sp., en migració activa direccó nord. Sembla una arpella pàl·lida femella o bé un esparver cendrós femella, intentaré resoldre l'enigma.



- Varis grups poc nombrosos d'oreneta vulgar, bastant constants durant tot el matí i formant grups de caça als camps de baix. Com a màxim 15 exemplars.

- Algunes orenetes cua-blanques entre les orenetes vulgars. Màxim 6 exemplars.

- 1 exemplar solitari de ballester, sobrevolant el jardí direcció nord-est al migdia.

- 1 exemplar solitari de tallarol de casquet (femella), es troba sedimentat al jardí i es passa gran part del matí netejant-se les plomes al sol a les branques baixes dels roures joves i picant les pomes. Primer ha picat les pomes de fa dues setmanes i després s'ha decidit a emportar-se uns bons troços de les fresques.

- Una parella de pinsans comuns (1x mascle i 1x femella) encara visiten el jardí. Força visites i en totes elles molt confiats, la majoria de vegades en solitari. Mai haviem tingut unes visites tant tardanes de pinsans comuns durant la primavera, tot i que, per exemple, en anys de lluer, encara solen restar uns pocs exemplars per aquestes dates. Hem pensat que hi ha la possiblitat de que estiguessin fent el niu aprop, però casi segur que quan s'estableixi la bonança del tot, tiraràn cap el nord, ho comprovàrem d'aquí dues setmanes.

- També un fet insòlit i excepcional ha estat l'observació d'una parella de pit-roigs als arboços del jardí. A primeres hores del matí han estat a la part baixa del jardí, junts i seguint-se, cal dir que mai haviem observat aquest comportament en els pit-roigs al jardí, aquí, sempre haviem vist les persecucions dels dominants i mai dos junts sense problemes, també es veritat que per aquestes dates normalment es veuen mascles cantant que són exemplars de pas, però insistim en que mai els haviem vist aparellats.
Quan els hem perdut de vista, l'exemplar mascle ha cantat durant una estona a les branques altes del roure d'abaix, per acabar despareixent en direcció a la parcel·la d'abaix.
Qui sap...

- Parlant de parelles, una parella de tudons ha construit un altre niu (diferent al de l'any passat) al pi pinyoner del jardí i sembla que ja estàn en plena incubació dels ous, el niu aquesta vegada té una base més petita i està entre unes branques més altes i denses que el de l'any passat i, per tant, és díficil la seva observació. Recordem que l'any passat van fer una cria casi segur que exitosa però molt tardana, aquest any si tot els hi va bé, segurament tindrem segona posta. De moment les garses ja es miren el niu... En seguirem l'evolució! Segurament d'aquí dues setmanes ja hauran nascut els polls.
Pel que fa a l'estat general de la població de tudons, la veritat és que se'n veuen pocs.

- Però aquest pi pinyoner no només alberga una família, més a baix, al tronc, té una caixa niu que ha estat ocupada per una parella de mallerengues blaves. Aquestes encara no han posat els ous. El mascle es passa tot el matí cantant i fent fora els ocells pròxims a la caixa-niu, fet que provoca que no vinguin altres mallerengues blaves, però no només ataca aquestes sinó que ho fa fortament contra les carboneres i emplomallades, provocant veritables persecucions. A veure si aquest any aconseguiexen tirar endavant la niada.

- Un altre parella que és possible que estigui nidificant al jardí són les merles. Un mascle i una femella són constants (la femella, és la confiada que ha passat gran part de l'hivern amb nosaltres), sempre són presents però mai es veuen juntes, podrien tenir un niu entre els brancatge dels arboços, però no és res segur. La femella baixa al terra de les menjadores sovint i es mostra molt confiada, mentre que el mascle sempre adopta una distància prudencial mirant-se l'activitat de les menjadores des de la vegetació d'abaix.


- Les tòrtores turques també són notícia. Hi ha un exemplar mascle dominant que ronda durant tot el matí el jardí, amb preferència pel pi i un jove que no fa gaire que ha sortit del niu que el segueix i comença a ser rebutjat, la femella no es veu i, per tant, segur que es troba en plena incubació en algun arbre ben proper al jardí. L'exemplar jove observat mostra una de les causes de la gran proliferació de l'espècie, si a aquestes alçades ja han acabat una niada i començen un altre, en un any poden fer fins a cinc niades!
La foto mostra l'exemplar jove al terra de les menjadores.


- Mínim una parella de raspinells comuns són constants al jardí des de fa setmanes, podrien estar criant aprop.

- Els pardals xarrecs són ben abundants i constants al jardí i a les menjadores. A primera hora, encara amb la boira, s'ha observat un còpula als arboços, amb almenys un exemplar que ha passat tot l'hivern amb nosaltes (dels més confiats), fàcilment reconeixible per tenir "plumón" al cap. Vénen en grups emparellats i accedeixen confiadament a les menjadores.


- Tres exemplars de pardal comú (2x mascles i 1x femella) accedeixen al jardí, tot i que només un exemplar mascle accedeix més de dues vegades al terra de les menjadores.

- Les garses segueixen molt presents al jardí, aquestes també es troben en plena feina de nidificació.

- Un exemplar de gaig passa volant a baixa altura i emetent crits a mig-matí.

- Només vénen dues parelles de mallerenga emplomallada i és que la pressió que els hi fan la parella de mallerengues blaves es fa de notar.

- Les mallerengues carboneres segueixen venint constantment i abundosament, amb comportaments i jocs territorials, vénen emparellades o bé mascles territorials sols.


A part de citar els ocells observats també voldriem dedicar unes línies per explicar la situació general;
Per exemples, cal destacar que no s'han vist verdums, abundants fa una setmana, potser pel poc menjar que quedava o perquè tenen els llocs de cria una mica més al nord.
De fet, molts dels ocells es troben ja en plena fase de nidificació, d'aquí els canvis de comportament. Ens agardaria destacar els "possibles" nius que trobem al jardí o a la zona, ja que aquests detalls a vegades queden eclipsats en les llistes d'observació;
 - Al pi pinyoner: mallerenga blava (segur), tudó (segur), tòrtorca turca (possible)
- Al arboços: Merla (possible), Pit-roig (possiblitat molt baixa)
- En zones properes: Pinsà comú (possiblitat baixa)...

A més, encara falten ocells per arribar, com el rossinyol o, per exemple, la parella de tallaretes vulgars de l'any passat. També hem d'estar pendents del gruix del pas prenupcial (mastegatatxes...), que poden trigar ben bé un mes.


Pel que fa als altres èssers vius del jardí, cal destacar que a diferència de l'any passar per aquestes dates, els rat-penats encara no s'han despertat de la llarga letàrgia. Tot i que les sargantanes i els insectes ja es troben en, casi plena activitat.


La vegetació

Com pertoca per les dates en que ens trobem en aquest apartat hi ha bastantes coses a destacar. La majoria de la vegetació, per no dir la seva totalitat ja mostra clars signes primaverals, tot i que alguns més que altres.
La meteorlogia ha fet de les seves; al fer "caloreta" a finals de març els cirerers van despuntar abans que l'any passat, mentre que els "Quercus" es mantenien hivernals, això unit a la fresca dels últims dies ha atrassat als roures respecte l'any passat, mentre que ha adelantat els cirerers respecte l'any passat.
Anem per parts;
- Els cirerers van començar la floració ja fa més d'una setmana. Actualment ja s'estàn desprenent de les últimes flors i es mostren molt més verds que blancs, amb fulles ben desenvolupades. De moment, tot sembla indicar que s'han polinitzat algunes flors (no totes, ni molt menys).
Fa un any, encara estaven obrint flors.
- La prunera "Santa Rosa" ja ha engrandit les fulles i està efectuant els primers estiraments de fins a 15cm en algunes branques, a més, algunes flors s'han polinitzat correctament, veurem com evoluciona. Té un aspecte fantàstic, ajudat per les pluges dels últims dies i els regs de març.
Fa un any es mostrava una mica més avançada, amb fullatge més fosc, però sense estiraments ni flors polinitzades visibles.
- La troanella ja està ben verda i frondosa, tot i que no tés les fulles el 100% desenvolupades.
Fa un any mostrava les fulles més desenvolupades (uns dies més avançada).
- Molts dels llorers ja han finalitzat la floració, tot i que l'exemplar gran tot just la comença, més aviat escadussera, segurament afectat per la onada de fred de Febrer. Destacar que l'exemplar del costat de la casa no ha polonitzat cap de les seves flors.
- Els roures, com cada any, cada un va desincronitzat amb els altres. Alguns joves de dalt ja mostren fulles tendres, el gran de dalt tot just inicia la seva espectacular floració i els d'abaix comencen a despuntar els seus brots, inclús el més gran encara els té totalment tancats.
- L'auró negundo o americà, comença a despuntar els seus brots i a mostrar les seves primeres fulles als extrems de les branques. La seva floració és més escadussera que la de l'any passat.
- L'auró blanc comença a engrandir els seus brots. Els d'abaix es mostren ben contundents i sans, mentre que a l'extrem superior no n'hi han (està sec), esperem que es recuperi aviat.
- L'auró argentat no mostra símptomes primaverals, tot que tampoc té un aspecte moribund. No sabem que pensar, si denominar-lo "mandrós" a causa de la seva adaptació o donar-lo per perdut. Anirem veient.
- El liquidàmbar mostra els seus brots ben grans i contudents, alguns d'ells ja deixen entreveure algunes fulles tendres. Ha quedat afectat per la caiguda del pi, trencant-li branques superior. A veure si creix...
- El marfulls fan estiraments de fins a 20cm i floreixen bastant escadusserament.
- L'avellaner ja mostra les seves fulles tendres, però no té un aspecte gens vital.
Comentar la mort segura del kaki (ja la vam explicar) i de la moixera de guilla "Sorbus aucuparia" que ja no tornarà a brotar mai més, a causa de la impermeabilitat del sòl. A aquesta última la subsituirà algun arbre resistent als terrenys permanement humits.

 Brot del liquidàmbar


 Brot del liquidàmbar


 Brots de la part inferior de l'auró blanc


Aspecte dels cirerers


Ocells: Oca vulgar, Corb, Xoriguer comú, Esparver vulgar, ¿Circus sp.? , Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Ballester, Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Raspinell comú, Pardal xarrec, Pardal comú, Tallarol de casquet, Pinsà comú, Pit-roig, Estornell vulgar, Merla, Garsa, Tòrtora turca, Tudó, Gaig

2 comentaris:

  1. La foto no és prou clara per fer un bon dignòstic. És un Circus femella com diu ell, però una mica d'hora per ser pygargus i pel què m'inclino per un cyaneus un pèl endarrerit. Hi ha una dada d'Osona del dia 5 d'abril de cyaneus pel què no va desencaminat. La foto es veu un ocell més gràcil com pygargus, però la fenologia com a cyaneus, crec que és bona. En fi, segur que altres experts de la zona poden opinar. Miraré a altres blogs aviam si per dates coincideiix amb una bona identificació.Bona nit
    Lluís

    ResponElimina
  2. Gràscies Lluís!
    Jo també vaig pensar amb cyaneus femella en un primer moment. Gràcies per l'esforç d'identificació, som conscients que és molt díficil. A veure si aconseguim resoldre-ho amb seguretat!

    Salut!

    ResponElimina