Ambient primaveral i eriçó comú al jardí

A un dia de la primavera astronòmica, el jardí rebosa de verdor. Les pluges en l'última setmana han estat ben generoses i, és clar, al jardí es fa de notar. Tot i això és sorprenent la persistència en bon nombre dels hivernants, sobretot fringíl·lids que sembla que els hi fa "mandra" tornar als seus llocs de nidificació. Això si els petits i no tan petits mamífers i reptils ja comencen a despertar de la letàrgia, entre aquests hi trobem l'eriçó comú del que tot seguit parlarem.
El dia ha estat totalment assoleiat amb temperatures entre els 5ºC de mínima i els 17ºC de màxima. Ni càlid ni fred per l'època.


Tot i l'abundositat d'ocells, sense dubte, el protagonista del dia ha estat l'eriçó comú. Que no cal dir que és un gran goig per nosaltres gaudir de la seva presència en la nostra petita i humil reserva natural al mig de l'urbanització que dia a dia es fa més gran.
Pels vols de les 11:00 hores del matí, al anar omplir algunes menjadores, un soroll entre la fullaraca sota el Ligustrum ovalifolium ens ha cridat l'antenció.Al poc temps hem descobert l'eriço, que semblava mig adormit movent el seu petit cos ple de pues de banda a banda com si intentés moure's. Com que ens ha semblat afeblit hem apropat la mà per veure la seva reacció i com esperavem ha embolicat el seu cos i enfortit les infinites punxes o pues. Hem decidit deixar-lo tranquil.
Ha restat en el mateix lloc durant una bona estona, però en quan menys ens ho esperàvem ha sortit tranquilament fent una volta per tota la zona de d'alt del jardí (pels rosers, les escales cimentades i per tot el "camp de gespa"), en busca d'insectes, aturant-se i ficant el morro entre la terra infinitat de cops. Al cap d'una mitjà hora ha desaparegut entre les coníferes nanes de l'esquerra però al poc temps l'hem retrobat dirigint-se cap a la dreta abaix de les escales de fusta.

Fotos (la primera de quan l'hem trobat mig adormit i la segona al prat de gespa a la búsqueda d'aliments.):

L'eriço comú és d'hàbits nocturns, però durant els primers dies després de la letargia sol sortir de dia per reomplir les seves reserves. Per això sempre el veiem a la segona quinzena de març-primera d'abril.
Hivernen a caus fets per ells mateixos i no solen sortir fins l'abril. Al mediterrani uns dies abans.
El seu territori abasta entre 5 i 100 hectàrees, per tant, durant les nits deu rondar per diferents jardins i parcel·les de la urbanització.
Té un aspecte vulnerable però fora de depredadors com grans gossos, alguns rapinyaries grans i algunes guineus aventurades no té cap enemic. D'aquí la supervivència en jardins, en els quals hi passen gats costantment...

----------------------------


Comencem amb els ocells. Com ja hem anomenat més a dalt, és fascinant la quantitat d'hivernants que encara resten al jardí. A més, aquests, es barregen amb les primeres arribades dels que passen l'hivern a zones més càlides, tot i que aquests encara són pocs.

En contra del que pensàvem hi ha absència total de mosquiters al jardí. Creiem que els mosquiters comuns ja deuen estar més amunt i les especies estivals encara no han arribat a la nostra latitud. Però, tot i així és estrany ja que sempre tenim un bon pas de mosquiters durant la primavera.
També comentar que s'ha sentit el reclam d'una cornella negra o corb a primeres hores del matí.

• 1 exemplar d'oreneta vulgar. El primer vist, ha estat una visita ràpida en vol baix per sobre dels pins cap a les 11:00 del  matí. L'exemplar era totalment solitari, potser massa tempraner.
• Mínim 20 lluers. Un nombre força alt per l'època en que ens trobem. Han vingut en grups de 5-7 a primera hora, i després venien amb parella. N'he contat 10 exemplars junts a la menjadora. No paren de cantar durant tot el matí i he vist alguns comportaments de zel, si es mantenguessin aquestes temperatures potser s'hi quedarien però la calor ja està a les portes. També podria ser que es tractés d'exemplars que hivernen més al sud i ara estan pujant cap el nord, però no ho crec ja que tenen les menjadores i el territori molt dominat. Van i venen des de del sud-oest, la majoria d'ells.

• Mínim 10 pinsans comuns. Encara resta el grup principal que ha estat tot l'hivern amb nosaltres. S'han adaptat millor que cap any anterior i fan un grapat de comportaments que mai havíem vist al jardí:        - Molts d'ells estan perfectament adaptats a la menjadora plana, n'he contat 4 exemplars menjant junts, a més hi van constantment. - Dos  mascles canten durant tot el matí, recorda a la primavera al Pirineu. No és normal sentir-los cantar en zones tan baixes. - Els mascles tenen disputes que alternen amb el cants com si defensessin el territori, fet insòlit en un grup de fríngil·lids hivernants. - El pinsà mascle de 1r any segueix visitant les menjadores de malla, a més, més sovint que fa dues setmanes. - Durant les hores centrals del dia cacen insectes des de dalt de les copes dels roure i pins fent moviments en l'aire semblant als mosquiters.
• Petit grup de 4 exemplars de cadernera, visiten les menjadores de ben aprop al veure tant de moviment, però en poc temps un soroll les espanta.
• 1 exemplar mascle de gafarró. Ja han començat el zel i, per tant, els cants constants des de les branques més altes dels arbres.
• Només 1 exemplar de pica-soques blau, quan encara no havíem posat les pipes. Ha agafat dos cacauets i no ha tornat.
• 1 mascle de tallarol capnegre, que segueix fent el seu reclam caracterísitc entre els matolls i arbusts del jardí. S'ha apropat molt a un gat des de el Prunus Salicina. És estranya la curiositat que tenen pels gats ocells com els tallarol, pit-roigs i inclús mallerengues.
• Mínim 3 exemplars de tallarol de casquet (femella i mascle), caçant entre els arboços i roures.
• Bastants tudons, que segueixen en ple zel, delitant-nos durant tot el matí amb els seus reclams per atreure a les femelles.
• Les garses, que com cada any a la primavera cada cop se'n veuen menys perquè es van dispersant per la nidificació. Tenim, però, encara algunes parelles que no paren d'agafar branquillons tant dels roures com dels pins. Hi ha un niu al pi gran de la parcel·la d'abaix.
• Tórtores turques, que ja inicien el zel, encara tímidament.
• Mínim 1 esparver vulgar. Primer vist empaitant un grup de 10 estornell vulgars i al cap d'una estona, probablement el mateix passant entre els roures d'abaix del jardí i proclamant la gran alarma de les mallerengues. Sobretot de les blaves que ja s'han establit a la caixa.
• El pit-roig segueix ben actiu i ha visitat bastantes vegades la menjadora plana.
• Estornells vulgars molt actius.
• Mínim 8 pardals xarrecs, que estan augmentant substancialment les seves visites. Ara, com en anys anteriors, tornen a ser constants i dominants.
• Les mallerengues emplomallades segueixen com cada setmana.
• Les mallerengues carboneres han disminuït una mica en constància i ara venen gairebé totes en parella.
• Les mallerengues blaves, han reduït en nombre a causa dels caràcters dominants de la parella que s'ha establit a la caixa-niu. Sembla clar que hi volen nidificar i les visites dels pardals, a la caixa-niu, cada cop són més poques. Elles entren al niu i el miren sovint, però encara no s'ha vist cap còpula ni cap símptoma de construcció del niu.
• Una cuereta blanca sobrevolant el jardí de sud a nord a mig matí

Comencem el tema de la vegetació. Cada cop són més els arbres i arbusts que noten la primavera. Setmanes anteriors parlàvem del Prunus Salicina i del Ligustrum Ovalifolium així com de la floració dels llorers i marfulls, doncs ara, ja tenen molts símptomes l'arç, els cirerers, el Ligustrum sp. i fins i tot els roures, l'avellaner, el liquidambar...
El Prunus Salicina ja té les fulles ben grans i ja li cauen les últimes flors. No tenim constància de que s'hagi polinitzat i per tant quallat cap flor, sembla que ens tornarem a quedar sense prunes...
El Ligustrum Ovalifolium també ha engrandit les seves fulles, però encara no totalment. Cada cop està més verd.
Els llorers ja han obert les seves infinites flors. Tenen una floració bestial que feia anys que no es veia.
El Ligustrum sp. comença a brotar. Sembla que farà una bona estirada!
Els cirerers ja obren els brots florals de l'hivern i deixen veure el que d'aquí ben poc seran les boniques flors . Sembla que els dos van força igualats a veure si tenim sort i acaben polinitzant-se. Per cada brot floral hi ha unes 3 flors, els brots "de fusta" (fulles) encara estan per madurar.
L'avellaner segueix engrandint els brots.
Ens ha semblat que el kaki se li veuen els brots més grans que fa dues setmanes, però si hi hagut canvi és molt poc significatiu. Ja veurem que passa...
El liquidàmbar té els seus brots ben verds i els engrandeix poc a poc. Tampoc, però, ha mostrat gaire canvis des de les dues últimes setmanes.
Els roures més marscecents (els d'abaix) ja estan deixant anar les seves darreres fulles. En general, han començat a engrandir els brots.
L'arç (acer negundo), començar a trencar els petits brots deixant veure unes fulles tendres petítissimes. Tot i que la majoria de branques encara resten nues. Encara presenta llavors enganxades a les branques, que ja li haurien d'haver caigut segons el que recordo


Per últim dir que s'han vist sargantanes actives, tot i que no tantes com fa dues setmanes.

Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Pinsà comú, Lluer, Cadernera, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pica-soques blau, Gafarró, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Esparver vulgar, Pit-roig, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Oreneta vulgar, Cuereta blanca

Fotos del jardí. Dia 13 de març

Més fotos. Aquestes fetes fa unes 24 hores el dia 13 de març (dia totalment primaveral després de plujes abundants).Avui les fotos són una mica més "paisatgístiques" (no totes), per poder seguir l'evolució dels nostre arbres i arbusts. Tot i que avui m'he animat a fer alguns petits comentaris, com ja sabeu la setmana que ve toca les observacions i el resum.
Per cert, mentre escric torna a ploure a la zona.


Comencem amb un lluer, dels pocs que van quedant.

Mallerengues carboneres

Llorers en plena floració

Prunus Salicina (el més avançat). Les fulles semblen esmorteides a causa de la pluja

Brots del kaki. No fan bona pinta...

Brots de l'avellaner i cos sencer de l'avellaner, respectivament. L'hem comprat farà un mes i encara no l'haviem mostrat.

El taronger, que ja ha aconseguit passar dos hiverns. Amb no gaire glòria.

El Ligustrum que ha nascut espontani.

Brots dels dos cireres i la seva visió general, respecitvament. El de l'esquerra és el gran i el de la dreta el més petit.

Imatge de la verdor del jardí. Amb el kaki i el roure encara ben pelats, i el Ligsutrum Ovalifolium que fa algunes setmanes que no avança gaire (va brotar molt d'hora.)

S'acosta la primavera

Finalitzem la primera setmana de Març amb els dies que s'allarguen i la primavera que es comença a fer notar. Quan surt el sol la temperatura ascendeix vertingiosament, per tant, els dies freds o frescos no són possibles amb la absència de núvols. Els ocells hivernants comencen a volar en rumb a zones més septrentionals, fugint de les calors de l'estiu mediterrani i els rèptils diurns surten a les hores centrals del día, per fer els primers banys de sol de l'any.
Avui ha estat un típic dia de sol del mes de març, amb un matí fresc (2ºC) i un migdia ventós i càlid (18ºC). Com pensareu les temperatures no són excessivament altes, però la sensació de calor s'intensifica amb l'allargament del día i amb el sol en tota potència.

La quantitat d'ocells comença a disminuir, però encara resten molts hivernants en bon nombre.
La veritat, és que l'única baixa dels hivernants constants al jardí ha estat el pardal de bardissa, que cada any sol ser el primer en marxar i dels últims en arribar. Segueixen, també, sense aparèixer els tords comuns, i per tant deixem per finalitzades les seves visites fins la tardor vinent ja que a la primavera i a l'estiu és practicament impossible veure'n per aquestes alçades.
No han arribat, però, cap ocell de passa primaveral o estival. Restarem a l'espera, per exemple, dels mosquiters de passa, mastegatatxes i molts més que solen passar durant la primavera. Que ja en tenim ganes!

• Els lluers han disminuit el seu nombre (mínim 20 exemplars). Segueixen, però, ben confiats i constants; permeten acostaments de fins a 1m i no deixen el jardí sense un d'ells cap segon del dia. Segueixen les seves disputes (enlairant-se fins a 4m) i s'han acostumat més que mai a les menjadores de malla.  Per desgràcia aquest any he avistat a més lluers sense cua, literalment, que mai (avui n'he avistat tres). La seva confiança i sociabilitat els hi porta males passades, a més, contant amb el descontrol dels gats "callejeros" de l'urbanització dóna aquest resultat.
• Els pinsans comuns segueixen impriessonanment abundants (mínim 15 exemplars). Així com al centre de l'hivern els lluers, com a mínim, quatriplicaven el seu nombre ara se n'acosten.  Han format un grup principal d'uns 4 mascles ben lluents i unes 6 femelles, que visiten constament al jardí (com els lluers, aquests tampoc són absents durant cap segon del dia.) Són molt confiats (mai havia vist uns pinsans tan confiats a la Península Ibérica.), s'acosten a les menjadores inclús quan ets al jardí. Segueixen mostrant els seus signes típics d'intel·ligència i inclús n'han après més: roben el menjar als pica-soques, fan verdaderes piruetes per agafar allò que cau (per petit que sigui) de qualsevol menajdora i un exemplar mascle de 1r o 2n any mostra la seva adaptabilitat menjant directament a les menjadores de malla (mai vist! en cap menjadora de les que tingui constància.)          
• Mínim 2 verdums alimentant-se de les llavors gramínies de les plantes que creixen a la part esquerra del jardí, darrere del roure.
• 1 merla femella, que ha passat volant ràpidament pel jardí.
• Mínim 1 parella de tallarols de casquet, que ja deixen enrere l'alimentació pròpia de l'hivern; baies i fruits, substituint-los per els apreciats insectes. Caçen a les branques dels roures, encara pelades, cosa que no han fet durant l'hivern.
• 1 tallarol capnegre mascle entre els arboços.
• Mínim 2 mosquiters comuns. Un d'ells sembla establit al jardí, ja que s'ha passat gran part del matí caçant i netejant-se les plomes a la zona dels roures d'abaix.
• El pit-roig segueix com a ple hivern. S'acosta a les menjadores i investiga tots els detalls del jardí.
• La parella de pica-soques blaus segueix activa al jardí, fent les mateixes activitats que sempre.
• Les mallerengues emplomallades són més abundants i constants que fa dues setmanes. I de tan confiades que són, una casi perd la vida. Un gat dels que desgraciadament passen pel jardí, casi n'atrapa una, el pitjor és que després de fer fora el gat, en cosa de 10 segons tornava al lloc on casi ha estat atrapada, solució: hem canviat la menjadora de malla de lloc.   Les mallerengues emplomallades són les més confiades en la nostra presència, inclús més que els lluers. Saben perfectament que som nosaltres qui omplim les menjadores: a vegades són absents durant el matí i just quan sortim a omplir les menjadores venen per menjar les primeres, mentre encara les omplim. Sembla que es senten més segures amb la nostra presència que sense ella.
• Les mallerengues carboneres segueixen en bon nombre i ja mostren els comportaments territorials: presecucions, disputes entre mascles i cants.
•  Les mallerengues blaves, són també abundants. Fa dues setmanes ja vam mencionar que s'havien encuriosit per la caixa-niu dels roures d'abaix, doncs a dia d'avui ja entren a la caxia (almenys el mascle), que intenta atreure a les femelles ensenyant-lis la cavitat. De moment no té gaire èxit, i és que estem a primers de març. Tot i això conta amb un "handicap", una parella de pardals xarrecs que l'any anterior havien niat a la zona visiten la caixa a la ual no poden entrar, ja que l'hem posat amb un forat més petit perquè tinguin oportunitat els pàrids. No se si l'insistència dels pardals afectara a les blaves. Ja veurem...
• S'ha tornat a veure la mallerenga cua-llarga, aquest cop un sol exemplar.
• El raspinell comú segueix cantant entre els troncs del jardí.
• Els pardals xarrecs visiten les menjadores però ni en el nombre ni amb l'intensitat que anys anteriors. N'he contat uns 10 exemplars.
• Els dos pardals comuns mascles segueixen visitant el jardí a la búsqueda de llavors. Curiosament són més desconfiats que els lluers i els pinsans.
• 
  
• S'ha escoltat el renillar del picot verd a la parcela del costat.
• Les tòrtores turques comencen l'activitat de zel (encara no molt visible).
• Els tudons si que mostren un zel fort: vols espectaculars i el "cant" constant. Es situen a les branques del roure i del pi i comencen el seu típic papmulleig, fins que alguna femella s'aproxima. Les femelles, però, senten curiositat però es tiren enrere, i és com hem dit abans encara som a primers de Març!
• Les garses totalment emparellades, recordem que els còrvids es solen emparellar de per vida o sigui que es passen tots el anys amb la mateixa parella. Comencen a trencar branques seques per a la construcció del niu, que cada any fan en un lloc diferent.
• Uns quants estornells vulgars.
• 5 gaigs. Semblaven una família, els 5 han vingut junts i s'han estat a les branques altes dels roures d'abaix fins que les garses els han fet fora i han tornat als pins. Entre garses i gaigs han format un bona escàndol.
  

Tanquem el tema dels ocells però seguim amb els animalons del jardí:
Amb les primers migdies càlids ja han sortit molts dels insectes; borinots, abelles, algunes formigues, papallones (llimoneres i de les marrons) i aranyes són alguns dels exemples. Mosques, abelles i borinots s'acosten a les flors del Prunus salicina però no tant com voldriem.
Les sargantanes ja comencen a abandonar definitivament dels seus amagatalls d'hivern. Es veuen sobretot exemplars joves amb gana. Mínim 4 exemplars.

I per acabar, la vegetació:

Les plantes també ja ens fan notar l'inminent Primavera. La verdor comença a substituit el marró de l'hivern en les zones assoleiades i comencen també a sorgir les "males herbes" (o bones), en els punts més afavorits pel sol.
Els arbres i arbusts més avançats són, com sempre Ligustrum Ovalifolium i Prunus Salicina. El primer ja té tots els brots oberts i només li falta engrandir les fulles, dóna un toc verdós realment preciós. El segon comença a retirar les flors i cauen els petàls (no sabem si estan caullant o simplement cauen.), les seves fulles tendres creixen dia si dia també i ja van adquirint forma.

Prunus Salicina i Ligustrum Ovalifolium respectivament.

Els llorers van desenvolupant les flors, que ja vam ensenyar fa dues setmanes. N'hi ha per tot arreu i moltissímes!

I per últim ensenyem els brots, encara hivernals, però que es van inflant del Liquidámbar i dels roures martinencs respectivament.

Comentar, també, que la floració dels marfulls real s'està produint ara. Però es que floreix durant tot l'hivern.




Recull d'ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Pica-soques blau, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Mosquiter comú, Raspinell comú, Pinsà comú, Lluer, Verdum, Gaig, Estornell vulgar, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Merla, Picot verd, Pardal comñu, Pardal xarrec, Pit-roig

Fotos del jardí 2/2

Avui només posaré unes quantes fotos fetes el dia 26 de febrer dels ocells més comuns al jardí i de les novetats primaverals més vistoses. El resum i les observacions toquen la setmana que ve.


Mallerenga emplomallada

Mallerenga carbonera

Mallerenga emplomallada

Mallerenga carbonera i lluer femella compartint menjadora.

Disputa entre mallerenga carbonera i mallerenga blava

Mallerenga blava



Floració de Prunus Salicina, bastant avançada sinó m'equivoco. I és que amb aquest febrer!

Brots del Ligustrum Ovalifolium

Multitud d'ocells tot i la bonança. La sorpresa: El picot garser petit

El febrer s'està comportant ben primaveral, cosa que no ha afectat a les poblacions d'ocells hivernants al jardí però si a algunes especies d'arbres i arbustos que s'estàn adelantant alguna setmana.
La nit ha estat serena i fresca (2ºC de mínima), ha fet sol fins les 12:00 en que s'ha tapat el cel per núvols alts donant una màxima d'aproximadament 17ºC. El fríngil:lids segueixen tant o més abundants que al cor de l'hivern. És increíble l'activitat i la quantitat en que s'acumulen en un dia primaveral com avui.

Com heu vist al títol la gran sorpresa ha estat la visita del picot garser petit. A les 10:00 desde la finestra es sentía el soroll típic dels picots (renillar), però he pensat que es podria tractar d'alguna altres especie ja que el sentía molt més feble i suau que de costum (picots verds i picots garsers grossos). Al cap de 10 minuts, observant l'activitat de les menjadores, de sobte ha aparegut l'exemplar a unes branques del roure del davant de la casa que es troben a poc més d'1m de la finestra! Picava les branques seques amb ràpids cop de bec, al sentir-se intimidat per a moltes mallerengues embojides per la curiositat, ha volat fins els roures d'abaix on s'ha estat 10 minuts picant les branques més altes. Ha estat espantat per un camió d'escombraries que passava pel carrer d'abaix, volant en direcció nord.
He pogut fer un fotografies totalment testimonials (molta distància i amb els vidres de la finestra). En deixo dues:
*La primera és de les que es veu millor el picot. La segona l'he penjat perquè es pugui comparar el tamany amb la mallerenga blava (que es troba a la dreta) que vigilava de ben aprop l'exemplar ja que es trobava pròxim a la caixa-niu on s'hi ha instalat. *

El picot garser petit fa pocs anys va arribar ha ser molt escàs al nostre país. Només es trobaven poblacions reduides a zones del Pirineu i de la Serralada transversal. Durant els últims anys s'ha anat expandint, i ho ha fet sobretot a la zona del baix Montseny, gràcies a les abundants plantacions d'arbres de ribera per a la producció de fusta on s'hi ha trobat ben a gust,.
De totes maneres l'observació d'aquesta especie al mig d'una urbanització, crec que és un document a tenir en compte. Recordem que el jardí es troba envoltat de cases.
Sense dubte, una molt bona notícia que documenta l'expansió de l'especie.

----

Seguim amb els ocells:

- Destaquem l'ausència de túrdids (merles i tords) i tallarols de casquet, durant tot el matí. Recordem que han estat tot l'hivern acompanyant-nos.
- Un fet, també destacable, és l'observació d'una parella de mallerengues cua-llargues recollint activament molsa i líquens per a la construcció del niu. Mai s'havien observat aquest tipus de mallerengues per les dates en que ens trobem (com ja vam comentar fa dues setmanes) i menys la construcció d'un niu. Recordem que a difèrencia de totes les altres mallerengues no fan el niu en forats en arbres, cases... Sinó que el construiexen elles mateixes.
- Els lluers segueixen tant abundants com fa dues setmanes (mínim 40 exemplars). Durant tot el  matí hi ha grans quantitats menjant per tot arreu que s'acaben el menjar de les menjadores amb un temps de rècord. Al març ja haurien d'anar tirant cap a latituds més altes, veurem com evoluciona aquest any...
Un comportament a comentar: Ja fa un mes que cap a les 9:30 hores un grup de lluers es dedica a beure les gotes d'aigua produides per l'humitat que queden atrapades a les fulles dels llorers.
- El pinsans comuns també segueixen abundantíssims, jo diría que més que en tot l'hivern (mínim 20 exemplars). Per desgràcia un exemplar femella ha quedat totalment coix, cosa que ha propiciat que es mostri extremadament confiat i que no es mogui del jardí i voltant.
He observat uns comportaments característics que demostren l'intel:ligència d'aquests ocells: Els pardals xarrecs quan aconsegueixen cacahuets de les menjadores de malla no se l'empassen directament sinó que se'l menjen a troçets, en el moment que l'agafen els pinsans es suspenen en l'aire fent un simulacre d'atac i el pardal obre el bec per defensar-se i deixa anar el cacahuet que es agafat pel pinsà en vol. L'altre consisiteix en seguir els pica-soques blaus quan amaguen les pipes i els cacahuets a les escletxes dels arbres i extreure-les de nou.
- Tant el pardal de bardissa com el pit-roig ha visitat les menjadores (llavors del terra) constantment.
- Tant els pardals xarrecs (mínim 10 exemplars) com els tudons comencen a mostrar els seus hàbits de zel.
- Les mallerengues blaves (moltes), no paren d'entrar a les menjadores. Com ja he comentat en parràgrafs anteriors: un mascle s'ha instal:lat a la caixa-niu amb la entrada de 28mm. Ja veurem com li va.
- Les mallerengues carboneres són bastant abundants.
- Les mallerengues emplomallades tan sol ens han visitat dues vegades (2 exemplars), degut a la gran activitat de les menjadores.  Elles sempre són les últimes en menjar.
- El tallarol capnegre sembla que ja ha tornat definitivament, com en l'anterior primavera.
- Les garses segueixen abundats.
- Tòrtora turca
- Estornell vulgar
- Els dos mascles de pardal comú continuen visitant el jardí. Barrejant-se entre els grups de lluers i pinsans en busca de les llavors que cauen o es posen al terra.
- Pica-soques blau (mínim 1 exemplar)
- Raspinell comú, buscant aliment entre el pi del jardí
- Mosquiter comú; 2 exemplars agafant els insectes que comencen a volar. Podrien estar pujant ja que a l'hivern s'han vist ben pocs.

Recull de les observacions: Pica-soques blau, Picot garser petit, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Pit-roig, Pardal de bardissa, Pardal xarrec, Pardal comú, Lluer, Pinsà comú, Raspinell comú, Mosquiter comú, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Estornell vulgar, Tallarol capnegre


"Imatge de la vista, més que típica, del terra del costat de la menjadora a 2m de la casa. Si us hi fixeu es veu lluer, pinsà comú i pardal comú. Quants en conteu? :)

Comentar que hem construit una abeurador (tronc amb la zona del mig enfonsada), que ja ha estat estrenat pels lluers. De fet, la idea ha vingut de veure com un lluer bebía aigua de l'aigua que ha quedat al ciment degut al rec del nou avellaner.

-----

La vegetació:

La gran novetat; el nou avellaner de 1-2 anys plantat a la zona alta i assoleiada del jardí i que medeix uns 70-90cm. I que amb la "caloreta" dels últims dies sembla que està obrint els brots. Ja veurem com "tira" ja que l'hem comprat més que res per probar (era barat) i veure si crexía bé.

Les grans explosions primaverals tan sols les tenen el Ligustrum ovalifolium (amb brots que ja s'obren) i els marfulls (que de fa aproximadament un mes que va començar la floració, dia a dia floreix mes).

"Ligustrum Ovalifolium i marfull respectivament" (clicar per ampliar)

El Prunus salicina, està inflant els seus botons florals a marxes forçades, com ja he dit l'avellaner sembla que està obrint els brots i els llorers també van inflant els seus botons florals (aquest any n'hi ha molts).

"Prunus salicina i llorer respecticament"
 

Tret d'aquestes especies, els altres arbres i arbustos segueixen en ple somni hivernal.

S'atura el fred però segueix l'activitat

Dia anticiclònic amb inversions tèrmiques molt marcades. Amb un matí fresc, amb l'herba blanca i la temperatura al voltant dels 0ºC i un migdia càlid amb un sol que comença a picar i amb una temperatura pels volts dels 20ºC.
Hem rebut la visita d'un mamífer "poc desitjat", apart del gat. Els ocells segueixen ben actius amb gran nombre de fríngil·lids. I com a novetat vegetal hem adquirit un nou arbre perquè es faci ben alt i cobreixi la zona d'abaix.
De tot això en parlarem en els próxims parràgrafs...

El mamífer "poc desitjat" anomenat en el parràgraf de dalt es tracte d'una rata de camp (Rattus rattus).
Vista a les 23:00 intentant agafar els últims cacahuets de les menjadores des de les branques del roure. En veure la llum de la llanterna s'ha espantat i s'ha enfilat per l'arbre amb una agilitat increíble fins arribar a les branques del bosquet de pins del costat del jardí. Saltava de branca en branca com si es tractés d'un esquirol.
No s'ha de confondre la rata de camp amb les rates de clavaguera. Les rates de camp habiten zones rurals, són de mida més petita i tenen les orelles més grans, de fet, no habiten en les ciutats perquè van ser expulsades per les rates de clavaguera ja fa uns quants anys. Solen anar en grup, tot i que l'exemplar observat era totalment solitari.
Les rates solen estar molt mal vistes per la gent, però juntament amb els ratolins són un element esencial en la cadena alimentària dels boscos. D'elles en treu l'aliment la guineu, els musssols, les serps, les ginetes...
La veritat, però, és que desitjem que vinguin un grup de gamarussos si se l'emportin, ja que la primavera passada a la caixa-niu del bosquet de pins va desparèixer la niuada substancialment i sospitem que la rata de camp en podria ser la causa.
Deixo una foto extreta del google de la rata de camp en el seu hàbitat (obviament no vaig tindre temps de fer-li fotos, ja que amb 5 segons es trobava ben lluny de la meva visió.):

 

----------------------------------

Seguim amb els ocells:

- Els lluers segueixen molt abundants (mínim 40 exemplars), amb les seves típiques disputes i perfectament adaptats a tots els tipus de menjadores. Durant les hores centrals del día multitud de mascles canten a les copes dels roures i pins. Hem de disfrutar de la seva presència ja que d'aquí un mes començaran a marxar cap al nord.

- Els pinsans comuns també segueixen bastant abundants i confiats (mínim 20 exemplars), fan intents de pujar a la menjadora plana i busquen llavors i altres menjars per tot el jardí; branques, escales, gespa... 

- Mínim 1 pardal de bardissa, molt actiu

- > 15 garses

- Augment significatiu dels tudons, >15. Serà que comencen a migrar? S'han observat els típics vols de zel.

- També augment significatiu dels estornells vulgars

- Tòrtora turca

- La parella de pica-soques blau, ben activa i mirant-se les caixes-niu.

- Moltes mallerengues carboneres

- Moltes mallerengues blaves

- > 4 mallerengues emplomallades

- Petit grup de mallerengues cua-llargues ( 4-6 exemplars). Les mallerengues cua-llargues ens solen visitar a partir de la primavera i durant l'estiu amb grups de 15-20 exemplars

- Raspinell comú cantant a les hores centrals

- 1 esparver comú, planejant sobre el jardí cap a les 10:30 del matí, creant pànic i inseguretat a tots els petits ocells.

- Mínim 2 exemplars de tallarols de casquet. Eren 2 mascles, per tant, segurament estan augmentant en nombre.

- 1 tallarol capnegre mascle cantant

- > 2 tords comuns, molt tranquils a primeres hores del matí. Situats per la zona dels arboços. Els ha foragitat el gar i ja no han tornat.

- > 4 merles. Amb els tords molt tranquiles a primeres hores, deleintant-nos amb imatges bones ( fent servir branques dels roures com atalayes, disputes entre els arboços...). També han estat foragitades per el gat.

- > 7 pardals xarrecs. Augmentant el nombre degut a que aquestes últimes setmanes hem omplert més seguidament les menjadores.

- Mínim 1 exemplar de pardal comú.

- El pit-roig cada cop més confiat.

Deixo un parell de fotos dels lluers:

----------------------------------------------------

Comentar també que s'ha vist una sarganta comuna corrent per les escales (distreta per la bonança d'aquests dies).

Entrant en el tema dels vegetals:

L'arbre comprat és un liquidambar (Liquidambar styracifula), que ens han dit que és fa molt alt, que és molt bonic a la tardor i que a l'hivern les seves llavors atreuen als fringíl·lids. Veurem com evoluciona durant la primavera.

Foto (tot i que sembla que està rodejat d'arbres, té el seu espai i moltes hores de sol):

També dir que els cirerers comencen formar els seus brots, ben macos. A veure si aquest any tenim una bona floració. Foto:

Molt fred i molts lluers

Aquest diumenge ha estat molt fred però amb un sol esplèndid. La temperatura ha baixat fins als -4ºC i no ha pujat dels 6ºC. Els ocells han estat molt abudants i molt actius durant tot el matí. Els protagonistes del dia són els els abundosos lluers per tot el jardí, han dominat totes les menjadores i són més abundants que mai. De fet, cap menjadora de les 6 que hi han ha estat sense un ocell durant tot el mati! I ésclar les especies més febles com les mallerengues blaves i emplomallades tenen ben poques oportunitats per agafar el menjar (l'acaben obtenint).

Doncs el que deia: lluers per tots el racons (saturant la menjadora plana, enganxats a les menjadores de malla i les tubulars i formants una catifa de colors vius al troç de terra próxim a la menjadora.). N'he contat mínim 50 exemplars, entre 50 i 80. Vénen en grups de 10 o amb parelles desde zones rurals properes, la majoria de l'oest i del sud-oest, els veig en vol alt i de sobte es tiren en picat al roure.
Deixo dos fotos des de la finestra: (lluer femella i lluer mascle respectivament)

I unes de l'activitat normal de les menjadores, avui:

Deixant de banda el tema dels lluers.

 Els arbres caducifolis comencen a formar els futurs brots (amb aquestes glaçades s'hauran resentit). El que més avançat es trobava era la prunera que ja li quedava poc per obrir les seves flors, per sort les glaçades han arribat a temps. Aquest any la troanella s'ha permès deixar algunes de les fulles (poques) a les branques. I es que aquest gener, tot i el fred d'ara, s'ha comportat càlid i sec.

Els ocells...

• >2 tords comuns a primeres hores del matí (van disminuint en nombre)
• La parella de tallarols de casquet segueix al jardí.
• Mínim 1 exemplar de pardal de bardissa que ha visitat 3 cops la menjadora plana
• Mínim 2 exemplars de pica-soques blaus ampliant les seves reserves de pipes entre les escletxes dels roures.
• >20 mallerengues carboneres, > 15 mallerengues blaves i > 4 mallerengues emplomallades, frustrades per l'abundositat de lluers que no les deixaven menjar com és habitual (totes 3 han disminuit el nombre a causa dels lluers.
• > 30 pinsans comuns, més actius que mai (formant grups de 15 exemplars menjant al terra alhora i barrejant-se amb les grans masses de lluers.
• Entre 50 i 80 lluers (veure més a dalt de l'entrada).
• Mínim 1 exemplar de raspinell comú.
• Merla
• Tudó (no molt abundants)
• > 20 garses
• Estornell vulgar
• Mínim 1 exemplar de pit-roig comú
• >6 pardals xarrecs
• 3 pardals comuns