dimarts, 22 de març del 2011

Ambient primaveral i eriçó comú al jardí

A un dia de la primavera astronòmica, el jardí rebosa de verdor. Les pluges en l'última setmana han estat ben generoses i, és clar, al jardí es fa de notar. Tot i això és sorprenent la persistència en bon nombre dels hivernants, sobretot fringíl·lids que sembla que els hi fa "mandra" tornar als seus llocs de nidificació. Això si els petits i no tan petits mamífers i reptils ja comencen a despertar de la letàrgia, entre aquests hi trobem l'eriçó comú del que tot seguit parlarem.
El dia ha estat totalment assoleiat amb temperatures entre els 5ºC de mínima i els 17ºC de màxima. Ni càlid ni fred per l'època.


Tot i l'abundositat d'ocells, sense dubte, el protagonista del dia ha estat l'eriçó comú. Que no cal dir que és un gran goig per nosaltres gaudir de la seva presència en la nostra petita i humil reserva natural al mig de l'urbanització que dia a dia es fa més gran.
Pels vols de les 11:00 hores del matí, al anar omplir algunes menjadores, un soroll entre la fullaraca sota el Ligustrum ovalifolium ens ha cridat l'antenció.Al poc temps hem descobert l'eriço, que semblava mig adormit movent el seu petit cos ple de pues de banda a banda com si intentés moure's. Com que ens ha semblat afeblit hem apropat la mà per veure la seva reacció i com esperavem ha embolicat el seu cos i enfortit les infinites punxes o pues. Hem decidit deixar-lo tranquil.
Ha restat en el mateix lloc durant una bona estona, però en quan menys ens ho esperàvem ha sortit tranquilament fent una volta per tota la zona de d'alt del jardí (pels rosers, les escales cimentades i per tot el "camp de gespa"), en busca d'insectes, aturant-se i ficant el morro entre la terra infinitat de cops. Al cap d'una mitjà hora ha desaparegut entre les coníferes nanes de l'esquerra però al poc temps l'hem retrobat dirigint-se cap a la dreta abaix de les escales de fusta.

Fotos (la primera de quan l'hem trobat mig adormit i la segona al prat de gespa a la búsqueda d'aliments.):



L'eriço comú és d'hàbits nocturns, però durant els primers dies després de la letargia sol sortir de dia per reomplir les seves reserves. Per això sempre el veiem a la segona quinzena de març-primera d'abril.
Hivernen a caus fets per ells mateixos i no solen sortir fins l'abril. Al mediterrani uns dies abans.
El seu territori abasta entre 5 i 100 hectàrees, per tant, durant les nits deu rondar per diferents jardins i parcel·les de la urbanització.
Té un aspecte vulnerable però fora de depredadors com grans gossos, alguns rapinyaries grans i algunes guineus aventurades no té cap enemic. D'aquí la supervivència en jardins, en els quals hi passen gats costantment...

----------------------------


Comencem amb els ocells. Com ja hem anomenat més a dalt, és fascinant la quantitat d'hivernants que encara resten al jardí. A més, aquests, es barregen amb les primeres arribades dels que passen l'hivern a zones més càlides, tot i que aquests encara són pocs.

En contra del que pensàvem hi ha absència total de mosquiters al jardí. Creiem que els mosquiters comuns ja deuen estar més amunt i les especies estivals encara no han arribat a la nostra latitud. Però, tot i així és estrany ja que sempre tenim un bon pas de mosquiters durant la primavera.
També comentar que s'ha sentit el reclam d'una cornella negra o corb a primeres hores del matí.

  • 1 exemplar d'oreneta vulgar. El primer vist, ha estat una visita ràpida en vol baix per sobre dels pins cap a les 11:00 del  matí. L'exemplar era totalment solitari, potser massa tempraner.
  • Mínim 20 lluers. Un nombre força alt per l'època en que ens trobem. Han vingut en grups de 5-7 a primera hora, i després venien amb parella. N'he contat 10 exemplars junts a la menjadora. No paren de cantar durant tot el matí i he vist alguns comportaments de zel, si es mantenguessin aquestes temperatures potser s'hi quedarien però la calor ja està a les portes. També podria ser que es tractés d'exemplars que hivernen més al sud i ara estan pujant cap el nord, però no ho crec ja que tenen les menjadores i el territori molt dominat. Van i venen des de del sud-oest, la majoria d'ells.
  • Mínim 10 pinsans comuns. Encara resta el grup principal que ha estat tot l'hivern amb nosaltres. S'han adaptat millor que cap any anterior i fan un grapat de comportaments que mai havíem vist al jardí:        - Molts d'ells estan perfectament adaptats a la menjadora plana, n'he contat 4 exemplars menjant junts, a més hi van constantment. - Dos  mascles canten durant tot el matí, recorda a la primavera al Pirineu. No és normal sentir-los cantar en zones tan baixes. - Els mascles tenen disputes que alternen amb el cants com si defensessin el territori, fet insòlit en un grup de fríngil·lids hivernants. - El pinsà mascle de 1r any segueix visitant les menjadores de malla, a més, més sovint que fa dues setmanes. - Durant les hores centrals del dia cacen insectes des de dalt de les copes dels roure i pins fent moviments en l'aire semblant als mosquiters.
  • Petit grup de 4 exemplars de cadernera, visiten les menjadores de ben aprop al veure tant de moviment, però en poc temps un soroll les espanta.
  • 1 exemplar mascle de gafarró. Ja han començat el zel i, per tant, els cants constants des de les branques més altes dels arbres.
  • Només 1 exemplar de pica-soques blau, quan encara no havíem posat les pipes. Ha agafat dos cacauets i no ha tornat.
  • 1 mascle de tallarol capnegre, que segueix fent el seu reclam caracterísitc entre els matolls i arbusts del jardí. S'ha apropat molt a un gat des de el Prunus Salicina. És estranya la curiositat que tenen pels gats ocells com els tallarol, pit-roigs i inclús mallerengues.
  • Mínim 3 exemplars de tallarol de casquet (femella i mascle), caçant entre els arboços i roures.
  • Bastants tudons, que segueixen en ple zel, delitant-nos durant tot el matí amb els seus reclams per atreure a les femelles.
  • Les garses, que com cada any a la primavera cada cop se'n veuen menys perquè es van dispersant per la nidificació. Tenim, però, encara algunes parelles que no paren d'agafar branquillons tant dels roures com dels pins. Hi ha un niu al pi gran de la parcel·la d'abaix.
  • Tórtores turques, que ja inicien el zel, encara tímidament.
  • Mínim 1 esparver vulgar. Primer vist empaitant un grup de 10 estornell vulgars i al cap d'una estona, probablement el mateix passant entre els roures d'abaix del jardí i proclamant la gran alarma de les mallerengues. Sobretot de les blaves que ja s'han establit a la caixa.
  • El pit-roig segueix ben actiu i ha visitat bastantes vegades la menjadora plana.
  • Estornells vulgars molt actius.
  • Mínim 8 pardals xarrecs, que estan augmentant substancialment les seves visites. Ara, com en anys anteriors, tornen a ser constants i dominants.
  • Les mallerengues emplomallades segueixen com cada setmana.
  • Les mallerengues carboneres han disminuït una mica en constància i ara venen gairebé totes en parella.
  • Les mallerengues blaves, han reduït en nombre a causa dels caràcters dominants de la parella que s'ha establit a la caixa-niu. Sembla clar que hi volen nidificar i les visites dels pardals, a la caixa-niu, cada cop són més poques. Elles entren al niu i el miren sovint, però encara no s'ha vist cap còpula ni cap símptoma de construcció del niu.
  • Una cuereta blanca sobrevolant el jardí de sud a nord a mig matí

Comencem el tema de la vegetació. Cada cop són més els arbres i arbusts que noten la primavera. Setmanes anteriors parlàvem del Prunus Salicina i del Ligustrum Ovalifolium així com de la floració dels llorers i marfulls, doncs ara, ja tenen molts símptomes l'arç, els cirerers, el Ligustrum sp. i fins i tot els roures, l'avellaner, el liquidambar...
El Prunus Salicina ja té les fulles ben grans i ja li cauen les últimes flors. No tenim constància de que s'hagi polinitzat i per tant quallat cap flor, sembla que ens tornarem a quedar sense prunes...
El Ligustrum Ovalifolium també ha engrandit les seves fulles, però encara no totalment. Cada cop està més verd.
Els llorers ja han obert les seves infinites flors. Tenen una floració bestial que feia anys que no es veia.
El Ligustrum sp. comença a brotar. Sembla que farà una bona estirada!
Els cirerers ja obren els brots florals de l'hivern i deixen veure el que d'aquí ben poc seran les boniques flors . Sembla que els dos van força igualats a veure si tenim sort i acaben polinitzant-se. Per cada brot floral hi ha unes 3 flors, els brots "de fusta" (fulles) encara estan per madurar.
L'avellaner segueix engrandint els brots.
Ens ha semblat que el kaki se li veuen els brots més grans que fa dues setmanes, però si hi hagut canvi és molt poc significatiu. Ja veurem que passa...
El liquidàmbar té els seus brots ben verds i els engrandeix poc a poc. Tampoc, però, ha mostrat gaire canvis des de les dues últimes setmanes.
Els roures més marscecents (els d'abaix) ja estan deixant anar les seves darreres fulles. En general, han començat a engrandir els brots.
L'arç (acer negundo), començar a trencar els petits brots deixant veure unes fulles tendres petítissimes. Tot i que la majoria de branques encara resten nues. Encara presenta llavors enganxades a les branques, que ja li haurien d'haver caigut segons el que recordo


Per últim dir que s'han vist sargantanes actives, tot i que no tantes com fa dues setmanes.

Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Pinsà comú, Lluer, Cadernera, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pica-soques blau, Gafarró, Tudó, Garsa, Tòrtora turca, Esparver vulgar, Pit-roig, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Oreneta vulgar, Cuereta blanca

2 comentaris: