diumenge, 9 de setembre de 2012

Segueix l'estiu i la sequera

Dia: 8-9-2012
Ha estat un dia, per variar, càlid (16-29ºC). L'estiu segueix en plena forma i la sequera que arroseguem és preocupant, des de la tardor passada no ha plogut com toca amb uns baxíssims 210mm anuals. Normalment assolim 700-900mm anuals. La vegetació de tot el país està resseca i pateix de debò, es comenta que molts "quercus" perden la fulla e inclús moren i això, ho sabem de primera vista, ja que molts exemplars de roure jovenets enmarroneixen el jardí. Les pluges són més necessàries que mai.
Pel que fa a les aus, començem a notar tímidament l'arribada d'ocells migrants, amb tant sols dues especies que ho denoten; el pit-roig (cita tempranera) i el tallarol de casquet. Avui hem posat els primers cacahuets i pipes de prova i ja han donat resultat. Ara en parlarem.

Ocells

El jardí encara és tranquil, preparant-se per l'ebullició d'aus que anirà en augment fins l'hivern. Avui hem vist ben poques especies, amb poquissim moviment d'aus. Dues, molt comunes, però representatives de que el pas postnupcial és present. Al jardí durant el pas cap a Àfrica, a diferència del pre-nupcial, no es solen veure fríngil·lids estrictament insectívors com els mosquiters de passa, mastegatatxes... sinó que el notem amb l'arribada d'ocells més comuns.
Per altre banda, comentar que avui ja hem instal·lat unes poques menjadores amb cacahuets i algunes pipes perquè les primeres mallerengues es vagin acostant.

- Després del necessari rec hem localitzat un pit-roig atret per l'humitat. Primerament comentar que la cita és tempranera, per exemple des de que fem dades al web; 2011 - 7 d'octubre, 2012 - segona quinzena de setembre. Aquest, llavors, deu ser dels que migren fins ben avall tocant o fins i tot arribant a la mateixa Àfrica.
L'ocell semblava cansat amb moviments lents i aturades constants, podria ser que hagués recorregut uns quants quilòmetres durant la nit i fes servir el dia per satisfer la gana, com fan la majoria de migrants. Ha acabat accedint al peu de la troanella, ben humit pel rec.

- Dos exemplars de tallarol de casquets ens han deleitat tot el matí, sobretot el mascle que semblava molt establert al jardí. Des de primeríssima hora el seu reclam ressonava pels roures i arboços, després entre d'altres moviments s'ha entretingut a empassar-se els pocs fruits que madura la troanella.

- Exemplars de tallarol capnegre ronden constantment pel jardí caçant entre els esbarzers mig secs, arboços...

- Els fruits del llorer han començat ha madurar i, per tant, les merles residents començen a visitar-los. Una família sencera (1x femella, 1x mascle i 1x poll) visiten el llorer, sobretot l'exemplar jove.

- Dos bruels ens visiten caçant entre els abroços.

- Un exemplar de raspinell comú ens deleita amb el seu cant i els seus mètodes de caça.

- Un picot verd reclama des de la parcel·la del costat.

- Les mallerengues carboneres, casi bé absents durant el matí, han anat augmentant a mesura que descobrien les menjadores. Al migdia les visites ja eren força constants. No recordo cap any que a les primeres hores d'instal·lar les menjadores, les visitesin tant.

- Un sol exemplar de mallerenga blava ha visitat les menjadores a última hora del matí. Ja aniran augmentant.

- Les garses començen a mostrar-se més actives i més socials. S'aturen fins a 6-7 exemplars al mateix temps al roure i pi alts.

- Dóna la sensació que el nombre de tudons va en augment, però creiem que tant sols es començen a dispersar. S'aturen força vegades al pi i al roure alts.

- Les orenetes vulgars residents ja han volat cap al sud. Ara es veuen exemplars dispersos en vol baix. Igual passa amb les orenetes cua-blanques de les quals només localitem tres exemplars dispersos.


La vegetació

Tot és ressec com mai, si no haguéssim regat tindriem que anunciar unes quantes morts. Tot i així la moixera de guilla ha sucumbit altre cop, l'avellaner i l'auró americà estàn moribunds, el cirerer petit (sense rec programat) i la prunera compten amb escasses fulles, els roures joves assequen moltes de les seves fulles preocupantment...
Tot té una pinta ecessivament seca,  com si ens trobéssim més aviat a les muntanyes baixes de Lleida on hi plou igual o més que aquí aquest any. En anys anteriors la pluviometria a la zona era ben elevada, però aquests dos últims anys i sobretot aquest són anormalment secs, les pluges es dilueixen al Montseny i al Vallès i casi mai acaben d'arribar a la zona.
El paisatge és més marró que verd. Inclús l'any passat, que també anavem malament, a data d'avui les vegetació és trobava moltes vegades millor que l'actual. La necessitat de pluja és més forta que mai.

Deixant de banda la gran sequera, podem dir que alguns roures estàn produint uns petits i poc abundants aglans i que el llorer ha començat a madurar els seus apreciats fruits, que esperem que d'aquí dues setmanes estiguin en plena forma i atracció.


Ocells: Pit-roig, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Picot verd, Estornell vulgar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada