diumenge, 16 de desembre de 2012

Ocells d'hivern i ambient càlid després del fred

Dies 15 i 16 del 12 de 2012.
Des de feia ja uns vint dies el fred hivernal s'havia establert amb alti-baixos, però constant. Això ha provocat el canvi de color dels arbres més tardans (roures, troanella, cirerers...) i una baixada considerable d'ocells del nord. Ara, la calor per l'època retorna, però els efectes de les temperatures baixes segueixen presents.
Els ocells són prou abundants, dintre de les limitacions d'enguany (tòrtores turques...) i els arbres ens transporten als anteriors dies de glaç.
Les nits han estat ennuvolades i el dia variable o serè en el segon cas, sempre amb vent constant,  proporcionant unes temperatures d'escàndol (14-19ºC) i (7-18ºC).


Els ocells

Com deièm els freds han expulsat els ocells dels seus llocs de nidificació impulsant-los cap a zones més benignes, així, per exemple, en el conjunt de Catalunya l'entrada de grives cerdanes és prou destacable (algunes de les parts altes del Montseny n'estàn farcides) o en el conjunt de la Península Ibèrica ja es veuen els primers ocells sedosos en els llocs clàssics.

Aqui, en el jardí, l'entrada d'ocells també es fa de notar, sobretot amb l'augment de lluers i pinsans comuns, però també amb cites com, per exemple, del pardal de bardissa, que ja feia temps que no el localitzàvem al jardí.
Comentar que s'ha vist clar que tenim quatre grans factors limitants, que vénen influits pels primers. L'augment de tòrtores turques (que s'acaben el menjar del terra ràpidament i ens han fet canviar les menjadores totalment) i la presència de rates de camp amb uns efectes semblants a les primeres. A més, a causa d'aquestes dues espècies que, a la vegada, han aparegut a causa de la forta edificació per la zona, tenim dos depredadors potencials que estàn prou pendents del jardí: els gats (no acaben d'ocasionar problemes serios) i la presència continuada d'un exemplar d'astor, que amb l'abundositat de les poc despertes de la zona, passa el dia al voltant del jardí i les seves passades arriben a ser constants en alguns moments (cosa de la qual no ens queixem, si bé és cert que limita l'activitat de les altres espècies al jardí).
Destaquem la poca abundositat de pardals xarrecs d'enguany i l'absència del pica-soques blau, entre d'altres.

- Un dels grans protagonistes del dia ha estat l'astor. Curiosament el dia 15 va voltar pràcticament tot el dia pel jardí i, en canvi, el dia 16 no s'ha vist.
En la passada més contundent, primer proba sort amb els tudons de la parcel·la d'abaix fent un picat contundent i creant un ressonant batec d'ales dels perseguits palumbus. Llavors, ràpidament recula cap el jardí probant sort amb les tòrtores turques que surten disperades en totes direccions, fa una volt i torna a passar pel mig del jardí a molt poca altura, passa pel mig dels roures d'abaix, per acabar aturant-se als pins de la parcel·la del costat durant més de 30 minuts, fins que la pressió de les garses o simplement la gana el fan marxar.
Queda clar, però, que aquesta no ha estat ni molt menys la seva única passada. Les passades del exemplar s'han convertit en un fet més de la rutina del jardí; els ocells petits al veure'l ràpidament s'amaguen entre el brancatge dels arbres i arbusts on resten tranquils e inclús alimentant-se dins d'aquests fins que veuen que marxa, per la seva banda les tòrtores turques al poc temps ja tornen a ser al jardí.
Tot i que mai l'hem vist aconeguir cap presa, es poden veure plomes de tòrtora turca per diverses zones del jardí (amb plumons i plomes junts; indici de desplomació), i això, juntament amb el clar indici de desplomament d'un tudó de fa dues setmanes, certifica que si té prelidecció per la zona és per algun motiu.

- Els lluers han augmentat el nombre i la constància respecte fa dues setmanes tot i que no acaben de ser abudants i constants del tot (mínim 15 exemplars), per la causa clara de que no disposen de les llavors de la menjadora plana, que només eren del tot possibles sense la presència de les tòrtores turques. Tot i així, s'han adaptat prou bé a les noves circumstàncies utilitzant constantment les caixes-menjadora (on malauradament només hi caben quatre alhora).
Les disputes, llavors, són constants. Comentar que, almenys alguns exemplars, es troben perfectament establerts al jardí i quan portem un cer temps a fora reclamen e inclús canten des de les branques properes esperant que ens anem per baixar.

- Almenys un pardal de bardissa és present al jardí. Un ocell que abans formava part de la rutina de tardor-hivern del jardí, però que l'any passat va ser absent. Per tant, l'esperàvem de fa temps.
L'exemplar es mostra desconfiat i gens adaptat a les menjadores (mirant-les de lluny), s'ha localitzat dues vegades en el mateix punt (sota el juniperus gris) picant el terra desconfiadament i espantat pel moviment de les tòrtores turques. Veurem si presenta una adaptació, tot i les mancançes d'enguany.
Deixo una foto més que testimonial de la seva presència:



- Els pinsans comuns han augmentat en nombre (mínim 20 exemplars) i sobretot en constància, però com els lluers, no acaben de ser tant abundants com en anys passat per la causa clara de les tòrtores turques.
Hi ha exemplars totalment agenciats al jardí, que no s'allunyen d'aquest en tot el matí i present una bona adaptació. Per exemple, uns quants exemplars no tenen cap por en accedir a la menjadora plana, que normalment resta buida (per la causa repetida).
Com que no han trobat o no troben abundós aliment al voltant de les menjadores, veiem molts comportament independents a aquesta; s'alimenten a totes les zones del jardí (entre les encara presents flors dels arboços, entre els apreciats fruits de la troanella, al terra d'abaix...).

La primera foto mostra que quan no abuden les llavors se les saben fer, per exemple, amb la novetat de l'any; l'abundositat relativa de llavors a la troanella. A la segona s'entreveuen els bons colors cromàtics dels roures



- Mínim 4 tallarols de casquet encara són ben presents i constans al jardí. La relativa abundositat d'aquests per les dates, ve donada per la abundosa fructificació de la troanella. S'alimenten dels seus negrosos fruits constantment, inclús, quan l'astor és aprop. Hi ha dos mascles que van junts arreu i són els que es troben més sedimentats al jardí.
Com que cada cop els fruits de la troanella escasseijen més, aconsegueixen trobar alternatives com picotejar les més que darreres cireretes d'arboç en mal estat per les glaçades o inclús començar a explotar les blavoses llavors del juniperus sp., que no solen ser gaire apreciades pels ocells (tot i que en anys anteriors algun tord se'n alimentava amb ganes).
Imatge testimonial d'un mascle al juniperus:


- Un exemplar de cadernera ha estat present al jardí durant una bona estona.

- Mínim un tallarol capnegre reclamava insistentment a partir de mig matí .

- Mínim dos pardals xarrecs accedeixen al terra de les menjadores, és sorprenent la disminució d'aquest a causa de les tòrtores turques, sense dubte els més afectats.

- Mínim dues cotxes fumades (tipus femella o joves) són prou constants al jardí. Sospitem que dormen al fals sostre de la casa, ja que a primeres hores un exemplar sembla que hi volgués entrar.

- Mínim dos pit-roigs visiten el jardí, clar és, però que n'hi ha un de dominant, que és prou constant, però ni tant confiat ni tant actiu com l'exemplar d'anys anteriors (estem segurs que no és el mateix).

- Les mallerengues carboneres i les mallerengues blaves són molt abundants i constants, sobretot les blaves en contrast a d'altres anys. D'alguna manera han estat afavorides de les disminució d'altres espècies.
Imatge de l'activitat més que normal d'avui:


- Les mallerengues emplomallades (mínim 2 exemplars), en canvi, amb l'abundància de les majors i les caeruleus han disminuit dràsticament el seu nombre i constància. Com, per altre banda, passa cada any.

- Un grup força dens, d'unes 25 mallerengues cua-llargues ha atravessat al jardí al migdia.

- Un mosquiter comú ens ha visitat al migdia, caçant i reclamant entre les fulles grogues del roure de dalt.

- Un raspinell comú ha estat reclamant a mig-mati - migdia.

- Les tòrtores turques com ja anem comentant són massa abudants i constants, baixen constanment. Són el principal problema pel funcionament de les menjadores. Per molt que adoptem mesures, segueixen fent mal bé el que amb la seva absència anava bé.

- Dos gaigs visiten els roures d'abaix a primeres hores.

- Els tudons són prou abundants i visiten amb certa asuiditat els arbres del jardí. Els que resten ara, ja hivernen a la zona. Alguns fins i tot mostren els denominats vols de zel.

- Les garses no són tant abundants com en anys anteriors, de fet, abans que caigués el pi tenien una mena de dormider entre aquests.


Ocells: Astor, Lluer, Pardal de bardissa, Pinsà comú, Cadernera, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Pardal xarrec, Cotxa fumada, Pit-roig, Mallerenga emplomallada, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Mosquiter comú, Merla, Tòrtora turca, Tudó, Estornell vulgar, Garsa, Gaig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada