Comença el pas postnupcial; cigonya negra

Doncs això, comença el pas postnupcial que es fa notar amb grups d'orenetes, agrupacions de tudons i algun migrant solitari com la magnífica cigonya negra. Recordem que al jardí, al contrari que en el pas prenupcial, en el pas postnupcial no ens solen visitar fríngil·lids eurosiberians com ara el mastegatatxes.
La vida dins del jardí, però, està massa tranquila. Grupets de merles, alguns insectívors com el bruel i algun granívor com el pinsà solitari trenquen la monotonía, però tot i així li falta vida. A més, no ha plogut en tot l'agost i segueix sense fer-ho, cosa que provoca que tot estigui extremadament sec i els arbres nous ho pateixen de valent.
Dir també que hem iniciat la temporada de menjadores, ja que teniem masses ganes. Tot i això avui, el primer dia després de dos mesos, no ha entrat ni tant sols una mallerenga. Esperem que d'aquí dues setmanes poguem dir tot el contrari. (Fotos abaix).

La notícia del dia; el vol alt d'una cigonya negra sobre el jardí. Una cita que apart de no haver fet mai al jardí, ens agrada especialment. La cigonya negra per nosaltres és un d'aquells ocells, que sense cap motiu en concret els hi tens una prefèrencia especial. La seva gran migració de l'África al nord d'Europa, la nidificació en boscos madurs eurosiberians, la seva tímidesa durant el període estival, la seva gran bellessa... fan d'aquest ocell, un dels més apreciats pels naturalistes.
L'exemplar en questió es deixava portar pel vent de l'oest en direcció est (direcció a L'Empordà). Abans de desaparèixer en la llunyanía ha estat planejant just sobre la urbanització.
- Les merles s'han especialitzat a atipar-se dels foscos fruits dels llorers. Han estat molt constants durant les primeres hores del matí. Mínim 4 exemplars (2x femelles, 1x poll, 1x mascle), el poll encara seguia a la mare arreu i li demanava menjar insistentment. Es tractava d'exemplars totalment residents.
- Les mallerengues blaves, emplomallades i carboneres han visitat el jardí però de manera esporàdica (3x mallerenga blava, 4x mallerenga carbonera, 2x mallerenga emplomallada)
- Els que si que han estat ben presents han sigut els bruels, que feia temps que no els veiem tant bé. S'han passat gran part del matí caçant als roures i arboços i emetent el cant caraterísitc (mínim 3x).
- Els tudons com hem dit a l'intorducció han augmentat els seu nombre. Creiem que han arribat els primers exemplars del nord ja que es veuen grups de fins a 15 exemplars sobrevolant el jardí i la vall i un grups d'uns 10 exemplars establerts a les vies del tren. Gràcies a ells recordem que ens trobem al Setembre i no al Juliol.
(mínim 35x). Els estornells vulgars també han augmentat les seves passades (volant) sobre el jardí, es veuen grups de fins a 8x. Semblen grups familiars.
- Les orenetes cuablanques i vulgars ja comencen a formar grups migradors, inclús algunes s'observen en plena migració normalment cap al sud-oest. Tot i que encara resten exemplars residents sedimentats. Els grups solen ser mixtos i d'uns 10-15x, tot i que s'ha vist un grup de majòritariament orenetes vulgars d'uns 40x.
- 1x d'aligot comú vist des de la finestra planejant sobre la vall sobre les 8:00 del matí.
- Els tallarols capnegres segueixen constants al jardí (mínim 3 x).
- 1x de raspinell comú
- El pinsà comú segueix visitant el jardí i reclamant des de la branques altes dels arbres. Ja porta més d'un mes i sembla que està sol. Podria tractar-se d'un exemplar jove que s'ha dispersat lluny de la zona de nidificació.
- Gaig  (mínim 2x).
- Grupet d'uns 5x de cadernera. Sembla que també començen a agrupar-se.
- Les garses són abundants i es mostren molt actives. Venen i van constantment.



Els arbres i arbusts

Les plantes, en general, les trobem patint els efectes de la sequera i de la calor en tota la seva esplendor. Fa dues setmanes pensavem que aquesta calor s'aniria i vindrien pluges, però ni s'ha acabat ni es vol acabar durant la propera setmana.
Els arbres no han sofert gaires canvis, com és normal, amb dues setmanes. Els roures segueixen fent crèixer els aglans que ja comencen a aprofitar-se per alguna garsa impacient i mostren un aspecte sà. La moixera de guilla mostra un aspecte desastrós, el liquidambar sembla que ha millorat amb el reg.
Tot això i més, ho resumim ara amb algunes fotos:


Primer, ens centrem amb el kaki i la prunera "Santa Rosa". El kaki mostra un aspecte que deixa molt a desitjar, però ens sembla que està inclús una mica millor que fa dues setmanes. La prunera té les fulles esmorteides però sembla que està passant bé l'estiu.
(detall del fullatge del kaki, detall del fullatge de la prunera i visió general d'aquests dos.)

El liquidambar, fa dues setmanes s'estava morint. Vam decidir posar-li un reg cada tres dies i ha reaccionat s'allò més bé. Tot i que amb la crisis soferta va perdre moltes fulles i en va assecar d'altres, que no han millorat gaire com mostra la primera fotografia.

La troanella ens mostra unes fulles esmorteides. Que ens diuen que està passant sed (res fora del normal de cada estiu)

L'arç negundo o auró blanc ara, com cada any, mostra l'aspecte més lleig. El seu fullatge està molt afectat pels vents secs de l'estiu (dels quals l'arbre és molt sensible), a l'espera d'adquirir els colors groguencs al mes d'Octubre.

 La moixera de guilla (Sorbus aucuparia), com ja comentavem fa dos setmanes no ha passat bé l'estiu. El fet és que no ha estat ni per la calor ni per la sequera, sinó que està afectada per la comú malàltia anomenada "roya". Aquesta malaltia és força comú en la moixera de guilla i sol presentar-se amb l'excès d'humitat, per tant, massa reg.
Avui el seu aspecte era horrible. Totes les fulles han estat afectades per la malàltia i cauen o són apunt de caure i els fruits ja van caure fa un mes.
Una pena... A veure si rebrota a la primavera.

I deixant-nos de males notícies, insistim en que els roures mostren un aspecte ben sà aquest any. Aquest exemplar jove, per exemple, ha fet una bona crescuda i segueix ben fort.

I per acabar la vegetació, una foto dels fruits madurs, carnosos i apreciats per les merles dels llorers:

-----

I per úlitm unes fotos de les menjadores omplertes avui i del filferro amb cacahuets que varem posar fa dues setmanes, respectivament:

 Com podeu veure hem canviat algun detall de la menjadora de "plataforma. Li hem posat una branca d'avet adherida perquè els ocells abans d'accedir-hi s'hi possin i així poder-lis fer fotos o veurel's millor. La veritat és que la menjadora ja està vella i amb prou feines aguantarà aquesta tardor-hivern, haurem d'anar pensant com serà la seva substituta.

Aquesta foto ens mostra com els cacahuets han estat trencats per les mallerengues. Per tant, tot i no haver-ne vist cap, si que hi ha mínima activitat.




Ocells: Mallerenga emplomallada, Mallerenga blava, Bruel, Raspinell comú, Mallerenga carbonera, Estornell vulgar, Pardal comú, Pinsà comú, Cadernera, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Oreneta vulgar, Oreneta cuablanca, Cigonya negra, Aligot comú, Merla, Tallarol capnegre, Gaig

Pic de la calor i de la sequera

Aquesta última setmana la calor ha estat la protagonista i si això li sumes els casi bé trenta dies que porta sense ploure (després d'un juliol fresc i plujós), ja t'imagines que al jardí mes aviat hi hem trobat males notícies;  la vegetació està resseca i hi ha més escassetat d'ocells que en tot l'any. I sumant-li que la paciència des de la finestra d'observació dels ocells és inexistent amb 30ºC, ja t'imagines que el resum no serà gaire espès. Però tot i així hi han algunes coses a comentar.

El dia ha estat, com hem dit, molt calurós amb una mínima tropical de 20ºC i una màxima de 32ºC sumat a una xafogor més que present. Només hem estat al jardí fins les 11:00 del matí, per tant les observacions han estat més aviat escasses.
Avui començarem parlant del món vegetal. Desgraciadament els protagonistes en aquest àmbit han estat els arbres plantats fa més poc, que pateixen els efectes de l'estiu. Aquests arbres són el kaki, el liquidambar i la moixera de guilla.
El kaki no s'ha adaptat gens bé durant aquest primer any, les seves arrels no es deuen haver desenvolupat gens, i al ser tant superficials fan patir a l'arbre amb facilitat i provoquen un aspecte desagradable amb poques fulles i totes elles apagades i marcides.
El liquidambar si que havia aguantat l'estiu bastant bé, fins que aquestra traca de calor i absència de pluges final ha acabat amb el seu aspecte saludable. Mostra unes fulles apagades i algunes d'elles marcides i inclús seques (algunes branques s'han assecat totalment). Tot i això després d'un reg abundant sembla que ha reaccionat bé, empinant les seves fulles ràpidament. Per això hem decidit canviar el reg programat i posar-lo sota seu (2 minuts cada tres dies).
La moixera de guilla, com els anteriors, ha patit els efectes d'una calor no pròpia de la zona on és autòctona. Però al revès d'ells sembla que tanta aigua li ha fet mal,  tenia 5 minuts de reg cada dos dies. Les fulles s'han engorguit, s'ha assecat alguna branca i han caigut els fruits que encara estaven per madurar.
Esperem que amb la baixada dràstica de temperatures que s'espera per demà-passat i amb les pluges que vindran al Setembre aquests arbres encara no adaptats al jardí puguin passar millor l'hivern i inclús (si no és molt demanar) oferir-nos algun color cromàtic durant l'octubre-novembre.

Altre arbres que pateixen els efectes de la calor d'aquesta segona quincena d'agost són la troanella (fulles esmorteides), la prunera "Santa Rosa", els cirerers i l'auró blanc o negundo. Però entren dins de la normalitat de cada estiu.

Deixant de banda las mancançes, dir que els roures mostren un aspecte molt saludable aquest any (encara aprofiten els generosos 110mm del juliol) ,inclús els joves han aprofitat per crèixer fora de les dates habituals. També destacar que alguns ja han començat a formar els aglans, de fet han començat a engrandir-los. Sembla que tot i que no serà tan bon any aglaner com el passat, deunidó quants n'hi haurà. Recordem, per exemple que fa dos anys no en van produir ni un
I com sempre, quan començen a crèixer els aglans, també comencen a crèixer ràpidament les cireretes d'arboç que d'aquí poc més d'un mes seran la delícia d'una gran quantitat de fríngilids, sobretot pels que hauran d'acumular greix per seguir el viatge cap al sud.
També mostren un aspecte saludable els abundants llorers del jardí, que ja tenen una part dels fruits ben madurs.


Amb aquesta calor és evident que encara no hem començat a omplir les menjadores, però els hi hem fet algun canvi i hem començat a retocar-ho tot, i és que ja tenim moltissímes ganes de començar a fer-les funcionar. De fet tenim pensat que d'aquí dues setmanes ja els hi posarem els primers cacahuets pelats. Avui els hi hem posat un filferro amb cacahuets amb closca clavats perquè les mallerengues més curioses vagin acostumant-se. Una de les anècdotes del dia ha estat, que encara portant dos mesos o més sense posar menjar a les menjadores una parella de mallerenga emplomallada al veure'ns manipulant-les s'han acostat ràpidament i han baixat a veure si els hi haviem deixat alguna cosa (s'han endut una decepció), mentres uns pocs exemplars de mallerenga carbonera ens miraven des dels arboços també per veure si les seves menjadores comencaven a omplir-se altre cop.
Els ocells han estat els típics d'un dia d'estiu al jardí menys dos visitants una mica més inusuals. Ja a mitjans de juliol vam anunciar la visita d'un exemplar de pinsà comú que semblava establert al jardí, doncs aquest ocell (totalment inusual al jardí a l'estiu) segueix al jardí reclamant des de les branques altes dels roures d'abaix, igual que com el vam veure fa un mes i alguns dies. Aquesta troballa confirma la residència del pinsà comú al jardí, almenys d'enguany. Realment satisfactori. Veurem en estius seguents... Ara l'únic que hem d'esperar és l'arribada dels nous individus que vindran del nord (però per això encara falta bastant).
L'altre visitant que surt de la monotonía és el rossinyol. El rossinyol sempre sol venir al jardí a la primavera, per desparèixer a principis de juny. No teniem constància de la presència d'aquesta espècie al jardí fora dels mesos primaverals. I ara se'ns presenten un ventall de possiblitats; migrador, resident poc visible, retorn al lloc de cria abans de partir cap al sud... Això si, l'ocell semblava establert al jardí ja que es movia per l'escala d'abaix amb confiança i no se n'anava gaire lluny quan s'espantava (gats...).

La migració post-nupcial no es fa gaire de notar, si bé és cert que s'han vist grups d'oreneta cua-blanca (10 exemplars) cap el sud i d'oreneta vulgar (12 exemplars) sense rumb fix.
També una parella de tallarols de casquet movent-se durant tot el matí entre els llorers i arboços del jardí, dels quals no es pot confirmar la migració i potser un augment tímid del nombre de tudons.

Els tudons que niaven al jardí, obviament, ja han finalitzat la nidifiació que no sabem ni sabrem si ha estat exitosa o no. El que si que podem afirmar és l'abundositat de tudons joves al jardí i a la parcel·la de la dreta del jardí (mínim 5 exemplars joves), que es mostren molt confiats i no es desplacen gaire de la zona. Cosa que podria indicar l'èxit de la niada.

I per acabar els ocells comentar que ens han visitat un grup estival d'unes 15 mallerengues cua-llargues, que 1 exemplar de gafarró es mostra persistent i constant al jardí reclamant constantment, que els tallarols capnegres són ben abundants i, per últim, remarcar l'absència total dels pardals xarrecs.


I fora dels ocells comentar que les sargantanes sembla que comencen a buscar un lloc per hivernar, que els grills i llagostes són més abundants que mai i que després de molt de temps s'han tornat a localitzar exemplars de mantis religiosa al camp del davant de la casa.



Ocells: Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Merla, Tudó, Garsa, Gaig, Tòrtora turca, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Raspinell comú, Pinsà comú, Pardal comú, Rossinyol, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Gafarró

Bosqueta vulgar i altres sorpreses

Avui el dia ha estat bastant càlid, considerant que portem un juliol ben fresc. La mínima al matí ha estat al voltant dels 22ºC (molta calor), però realment ha sigut de 17,5ªC al finalitzar el dia. La màxima s'ha quedat als 27,5ºC. El cel s'ha mantingut bastant variable, amb grans clarianes i estones de cel fosc i ruixats dèbils.
Tot i trobar-nos en les dates en que ens trobem,hi ha hagut diverses sorpreses ornitològiques considerables per al jardí: un nou "bimbo" (bosqueta vulgar), atacs de les garses al niu dels tudons instal·lat al pi, un pinsà comú adult efectuant el típic reclam des dels roures d'abaix, moviment d'oriols, cries de tallarols capnegres i algunes altres que més abaix detallarem.
La vegetació ens mostra molt saludable aquest any, amb excepció del kaki i el liquidámbar, que suposem que al tractar-se del seu primer estiu encara no s'han adaptat del tot. Els veritables "fruiters" actuals del jardí (apart dels plantats fa poc); els roures i els cirerers d'arboç ja comencen a crear els respectius aglans i cireretes que maduraran entre el setembre i l'octubre-novembre.
De tot ho explicarem més detalladament en els següents paràgrafs.


Els Ocells

Com ja hem comentat a l'introducció, hi ha hagut bastants sorpreses, i tenint en compte que només hem efectuat unes 3 hores d'observació creiem que no està gens malament.
La principal notícia és l'aparició de la bosqueta vulgar. Un nou "bimbo" per al jardí. Ha aparegut entre els arboços cap a les 11:00 a l'inici d'un ruixat de curta durada, caçant alguns insectes activament. Al anar a buscar la càmera per fer-li una foto testimonial, no l'hem pogut tornar a localitzar.
No gaire menys important és l'observació d'un pinsà comú femella adult a les branques altes del roure  d'abaix. On ha estat reclamant durant uns 3 minuts fins que les garses l'han espantat. Mai havíem vist pinsans comuns al jardí fins entrat l'octubre, i es solen anar ràpidament al març (abans que els lluers). Al trobar-nos a ple juliol fa pensar que deu haver-hi un zona de cria no gaire lluny, cosa estranya. Però més estrany seria que es comencessin a dispersar cap a les zones d'hivernada. Per tant, la conclusió més adient és la nidificació a la part alta de la urbanització o pels voltants i que al finalitzar aquesta s'hagin dispersat a la búsqueda de gramínies. A veure si d'aquí uns anys ens criaran als roures!
També remarcable és que els tudons segueixen incubant els ous del niu del pi. En teoria, ja porten un mes incubant, així que d'aquí dues setmanes, si tot va bé, ja hauríem de poder veure els pollets. Un altre opció és que ja hagin sortit dels ous però que siguin molt petits i encara alimentats per la "llet" que segreguen els colúmbids quan les cries encara són petites. El problema és que durant al matí hi ha hagut diversos atacs de garses (en solitari o en parella), que s'aproximen al niu i intenten accedir-hi. El tudó les expulsa amb un aleteig fort i contundent, que per ara sembla prou efectiu. Ja veurem com aguanta. També comentar que una parella tudó ja ha finalitzat la cria i es passeja pell jardí amb dos polls que demanen menjar insistentment. Per últim dir que encara s'escolta constantment el parrupeig típic de l'espècie, que no tardarà en desapàreixer.
Destacable, també, el fort moviment d'oriols per la urbanització. El seu cant és constant a les parcel·les del costat. S'han localitzat fins a 5 exemplars sobrevolant el jardí per aturar-se a arbres propers. Aquest any no els pillem als roures, que de ben segur utilitzen d'atalaya quan no hi som.
Un altres sorpresa, no tant destacable com el pinsà, però igualment anòmala és l'observació d'una parella de tallarols de casquet , que solen arribar al jardí amb la maduració de les cireretes d'arboç. Aquest es mostren  bastant actius, caçant entre els roures, arboços, llorers i la troanella.
També a destacar, ja veieu que tenim moltes sorpreses, que les cries de tallarols capnegres ja han sortit del niu. Que segur que estava al jardí o a una zona molt propera ja que les cries es passen molta estona aprenent a caçar per la zona . Són dos polls que segueixen constantment a la mare, però que també demanen al pare, que sembla que està més desentès. Cap a les deu del matí la mare i un poll, s'han estat, literalment un quart d'hora fent voltes pell jardí, com si la mare li estigués ensenyant a volar i a esquivar les branques i esbarzers.
No tant destacable, però si rara, ha estat la visita d'una cuereta torrentera, que ha sobrevolat el jardí de sud a nord en vol baix. Fa dos anys aquestes passades de cueretes eren molt més constants (blanques i torrenteres).
I per acabar les observacions més destacables dir que durant gairebé tot el matí s'ha sentit el renillar del picot verd. Cap a les 10:00 un exemplar, creiem que femella, ha engegat el vol des de el roure de dalt en direcció oest pel mig del jardí.

I ara ja entrem amb les aus més comuns i/o activitats més quotidianes d'aquests:
Els pica-soques blaus es mostren actius entre els roures i els pins (uns 3 exemplars).
 Les mallerengues carboneres joves segueixen visitant les menjadores buscant pipes, que ja fa dies que no hi són. Les adultes canten des de les branques altes dels roures, no són gaire nombroses. Les mallerengues blaves canten i cacen distants a les parts altes dels arbres (només uns tres exemplars).
Un grup d'unes 7 mallerengues cua-llargues passen pel jardí buscant insectes, també, a les parts altes dels roures.
Les garses ja han finalitzat la criança dels polls i s'han tornat a agrupar formant el grup típic de la tardor-hivern compost, aquest any, d'unes 15-20 garses. Recordem que fa dues setmanes només es veien dues parelles amb els polls respectius al jardí. Enguany sembla que s'han reaagrupat força aviat. Com ja hem comentat diversos exemplars fan patir els tudons que crien al pi.  També s'observen les primeres reagrupacions dels estornell vulgars, amb grups de fins a 15 exemplars.
Aquesta vegada només hem rebut una visita d'un sol gaig.
Els pardals, tant el xarrec com el comú, es mostren dispersos al jardí. Els pardals xarrecs ja van finalitzar la cria en setmanes anteriors i els pardals comuns sembla que l'acaben de finalitzar fa poc.
S'ha vist una parella de gafarró i una de cadernera. El gafarró mascle encara canta, cosa que no tardara en deixar de fer.
Les orenetes cua-blanques, vulgars i els falciots negre locals encara no mostren símptomes de migració. Ja han finalitzat la criança dels polls.

Apart, comentar que aquest cop ja no s'han vist les tallaretes vulgars, cosa que pot significar que han abandonat el lloc o que simplement no hem coincidit amb la seva visita.

Els arbres i arbusts


En general, poca cosa a comentar. Com ja hem expressat abans els roures (sobretot el de dalt) i els arboços comencen a fer crèixer els seus fruits de tardor (cireretes d'arboç i aglans), mentrestant el llorer ens mostra els fruits madurs que no tardaran en caure (aquest any hi han molts). La prunera "Santa Rosa" ja ha finalitzat els seus, no gaire convincents ,estiraments , igual que els roures que ja comencen donar un toc verd fosc a les seves fràgils noves fulles (estiraments).
El "Sorbus aucuparia" ha fet grans les seves noves fulles i comença a donar color als seus magnífics i exquisits per als ocells, fruits vermellosos. S'ha adaptat perfectament, amb 5 minuts de reg cada dos dies!
Els cirerers mostren un aspecte saludable i "l'arce negundo" també tot i trobar-nos a la segona meitat del mes de juliol.
Els més degradats són el kaki i el liquidámbar que pateixen els efectes del seu primer estiu al jardí. El liquidambar ha engroguit algunes de les seves fulles de la part baixa de l'arbre i el kaki mostra poques fulles i descolorides, aquest any de ben segur que no fructificarà.


I ara ja ens posem a l'espera dels moviments de tardor que començaran tímidament a l'agost (orenetes...) i es faran de notar al Setembre. Tot i que avui sembla que hem tingut un "testet" amb la visita d'alguns ocells, inclús purament hivernals!


Ocells: Bosqueta vulgar, Cuereta torrentera, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Pinsà comú, Pica-soques blau, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Oriol, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Gaig, Estornell vulgar, Pardal comú, Pardal xarrec, Bruel, Merla, Gafarró, Cadernera, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Picot verd

A l'estiu el jardí segueix ben viu

El títol del post reflexa la conclusió que hem pogut treure durant fa sis dies (post particular) i avui.
En aquest cas serà un "post" curt, per tal de comentar les novetats i alguns detalls.


Les aus segueixen abundants, però diferents a les vistes fa una setmana.
Com que vam posar una mica de pipes a la menjadora, per tal d'atreure alguna que altre mallerenga. Aquestes han augmentat vertigionsament. S'han vist moltes mallerengues carboneres, moltes d'elles joves de l'any que ja venen a la menjadora sense els pares (hi ha un grup de 5 que es constant i dominant) o bé algunes poques que encara depenen totalment dels progenitors, demanant menjar insistentment des de els roures i els pins. A més, les mallerengues blaves també han estat més abundants i constants (no és díficil), s'han vist mínim 5 exemplars dels quals 2 o 3 exemplars joves de l'any. Pel que fa a les mallerengues emplomallades, s'ha vist la mateixa parella que fa una setmana que ha visitat la menjadora sense agafar-ne cap pipa (no saben pelar-les).  Comentar que els joves tant de mallerenga carbonera com de mallerenga blava es mostren molt curiosos al voltant de la finestra on es fan les observacions i s'acosten fins a 20cm de la teva posició, s'han vist abundosos excrements al forat de la casa (dalt de la finestra) on abans criaven els rat-penats.
Comentar també, que amb les pipes s'han tornat a costar els pica-soques blaus, però només s'han vist dos exemplars i amb una visita de no gaire durada.
Com a novetat, comentar que el cant de l'oriol és constant al jardí, tot i que no s'ha arribat a veure cap exemplar.
Els tudons segueixen l'incubació constant al pi pinyoner del jardí. A veure si les garses els deixen proseguir. Tenim ganes de veure els pollets demanant menjar!
Les tallaretes vulgars segueixen al jardí, aquest cop només s'ha avistat l'exemplar femella.
S'han localitzat dos raspinells vulgars molt actius.
I per últim, un fet destacable ha estat la visita de molts gaigs, un grup de 5 exemplars 2 d'ells polls cridaners, que han atret a mínim 4 exemplars més (mínim 9 exemplars), que han montat un gran escàndol al roure gran de dalt i entre les branques del pi gran. Es mostraven nerviosos i alhora juganers amb persecucions, crits per rebre menjar dels polls...    Al arribar a casa hem pensat amb la possibilitat de l'existència d'un mussol, rosegador... al roure, que tant atreuen als "Garrulus garrulus"

Pel que fa a la vegetació, tot segueix igual (creixement generós de molts dels roures, la moixera de guilla que cada cop fa veure més fruits i que sembla que s'ha adaptat molt bé, l'arç mostra brots arrugats però segueix amb un aspecte acceptable aquest any les seves llavors han fet crèixer plantons per tot arreu del jardí que hem tingut que anar arrencant...)


Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Raspinell comú, Pica-soques blau, Oriol, Gaig, Tòrtora turca, Tudó, Garsa, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Estornell vulgar, Pardal comú, Pardal xarrec, Tallareta vulgar, Tallarol capnegre, Gafarró

La calor apreta; algunes novetats

 Fa cinc dies que vam iniciar l'estiu astrònomic i amb ell una potent massa d'aire africana s'ha posicionat sobre el nostre territori. De fet, ens trobem en plena onada de calor.
 El dia ha estat totalment anticiclònic amb una mínima estival de 17,5ºC i una màxima que s'enfilà fins els 32,5ºC.

Les fulles de la vegetació s'enfosqueixen o s'arruguen depenent de les especies i l'"herba" es converteix en palla seca donant un toc groguenc a les zones més assoleiades del jardí
En general, la vegetació ja es mostra una mica ressentida de la calor, com ara l'arç que tot i tenir les fulles tendres bastant arrugades encara mostra un aspecte sa. Tot i que ara es la època de creixement dels "quercus" (alzines i roures), que han fet unes estirades dignes de nombrar, almenys els més joves.
 Alguns encara conserven flors, ja molt esmorteides, com ara els esbarzers i el gessamí.
A resaltar tenim l'avellaner que fins ara havia mostrat un aspecte malaltís i sense ganes, ara ha creat unes bones fulles i inclús alguns ramells amb intenció de crear branques secundàries.
La sorpresa del dia ha estat la troballa d'una pruna (pensavem que no havia cuallat cap) al terra. Encara no estava madura del tot. El més possible és que hagin estat les merles o les garses que són constants al peu de la prunera. A més a més, durant la nit vam veure la pruna sencera i al matí estava mossegada, cosa que fa pensar amb algun rosegador, tot i que no es pot descartar que sigui causa de les garses o de les merles.
També hem de comentar que la moixera de guilla (Sorbus aucuparia), sembla que porta bastant bé la calor, tot i que mostra algunes fulles deteriorades. Per tal que pugui suportar l'escassa pluviometría de la zona a l'estiu li hem creat un sistema de reg, que li proporciona aigua 2 minuts al dia.
Fotos abaix.


L'absència de menjar a les menjadores ha propiciat una escassetat significativa dels ocells que habitualment les utilitzen, per tant, les mallerengues han estat casi bé absents. També ens ha sorprès l'absència total dels pica-soques blaus, recordem que la pasada setmana parlàvem de 4-5 exemplars (polls) constants al jardí. Però els ocells que no depenen de les menjadores han estat variats i prou constants (per la calor que fa). I és que tot i la forta calor tenim unes quantes alegries ornitològiques i, fins i tot, un nou "bimbo"! De les quals en parlem més abaix.

- Una parella de corbs han passat en vol bastant baix cap a les 9-10 del matí. Una sorpresa que mai haviem tingut l'oportunitat veure al jardí. Deuen estar buscant menjar o qui sap, potser buscant nous territoris.
- L'altre sorpresa important ha estat la nidificació d'una parella de tudons al pi del jardí. Aquest pi, que en anys anteriors va sufrir una poda dràstica (veins) que el va deixar raquític i sense vida, ara comença a adquirir de nou una bona verdor i, per tant, a atraure els ocells com mostra clarament la nidificació dels tudons. La base del niu utilitzat ja estava fet des de anys enrere. L'han millorat amb més branquillons i ara sembla que es troben en plena incubació, ja que no hi ha moment en que no hi hagi un exemplar adult sobre el niu.
Les fotos mostren respectivament el detall del niu on s'hi pot veure el cap del tudó i la prespectiva més llunyana del niu. (clicar per ampliar).

- També ens ha sorprès la presència de la tallareta vulgar, que per tant ja porta 1 mes al jardí! És probable que estigui nidificant aprop. Avui ens ha sorprès la seva presència al roser a menys d'1m de la casa i la seva preferència per la zona d'enderaderes de l'esquerra del jardí (passiònaria, esbarzers i heura). I com no el seu cant semblant al del comú tallarol capnegre, però una mica més medòlic.
- Tallarol capnegre, només s'ha vist l'exemplar mascle, esperem que la próxima setmana poguem veure els polls o indicis de nidificació. Es mostra dominant i quan ens acostem a la zona esquerra d'abaix reclama insistentment.
- Les orenetes vulgars estan en plena feina d'alimentar els volantons. Aquest any són 4 polls que insisteixen durant tot el matí en les línies de telèfon més properes a la casa. Fotos: (joves i adut respectivament)

- 2 exemplars de merla. 1 es mostra molt confiat fent, com l'any passat, uns banys de sol expectaculars a la zona de dalt més propera a l'escala. L'any passat era un mascle i un poll, per tant podria ser que o bé fos el mascle o bé el poll de l'any passat. Esperem que estiguin alimentant una niada ben sana!
- Les garses avui ens han entretingut durant les primeres hores del matí, fins les 10:00 dos polls volantons eren constants al "camp" del jardí caçant tot tipus d'insectes i jugant a perseguir-se. Els pares no els hi treien ull des de els pins i els roures propers.
- Com hem dit les mallerengues emplomallades, blaves i carboneres han estat casi bé absents. Tant sols s'ha vist una parella de les primeres i dues parelles de les carboneres. Que no s'han acostat a les menjadores en cap cas. De polls només n'hem sentit de mallerenfa carbonera al migdia, sense arribar a veure'ls.
- Els pardals xarrecs eren molt abundants amb abundosos volantons que no sabem per quin motiu s'entretenen a intentar entrar a la caixa-niu de 28mm dels roures d'abaix, sembla que la cria els hi ha anat bé. Els pardals comuns estan ben ocupats en caçar tot tipus d'insectes i volar ràpidament cap a la teulada dels veins del costat on hi tenen una colònia d'uns 15 exemplars. Sobretot es veia una femella (com cada any), molt confiada i caçant amb molta insistència.
- Els gafarrons segueixen cantant, inclús en ple migdia. Els verdums ja han criat, hem vist  2 exemplars (un adult i un juvenil de l'any).


Per altre banda comentar que les avispes segueixen omnipresents i que de dragons s'han vist molt més pocs que l'anterior setmana (  2 exemplars ben grans).


Fotos (explicacions a dalt):

Detall de les fulles del "sorbus aucuparia":

Sistema de reg instal·lat:

L'avellaner:

Aspecte de l'arç negundo:

Prespectiva de la prunera Santa Rosa i el Kaki:

Pruna de la prunera Santa Rosa:

Ocells: Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Bruel, Gafarró, Verdum, Tallarol capnegre, Tallareta vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Merla, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Falciot negre, Ballester, Corb, Estornell vulgar

Extra: Observacions passades destacades

Tot i que el bloc es va iniciar a principis de tardor de 2010, les observacions d'ocells ja feia uns anys que es feien.
Aquesta entrada és exclussivament per anotar els ocells, mínimament destacables i no gaire comuns al jardí, que es van veure en el passat i, per tant, no han estat anotats (de moment), al bloc.
Així evitem olvidarse'n. I és clar, segur que em deixaré uns quants.

- Griva: 1 o 2 hiverns. Es mostraba bastant confiada, i menjava des de l'escala.
- Sit negre: 1 hivern. Aquell any va ser bastant habitual, que almenys 1 exemplar de sit negre entrés a la menjadora plana per alimentar-se de llavors.
- Mallerenga petita: Hivern 2009-2010. Va ser un hivern fred amb constants nevades al Montseny. Cosa que va propiciar l'estada de 1 exemplar de mallerenga petit durant 1-2 mesos, al jardí. Baixava sovint a la menjadora a atipar-se de cacahuets.
- Durbec: Alguns hiverns, sobrevolant el jardí.
- Picot garser gros: Durant l'hivern, inspeccionant els roures (confiat). I en algun mes estival buscant insectes als pins.
- Oriol: Durant els mesos de juliol-agost. Forces visites.
- Mosquiter de passa: Pas primaveral abundant, alguns anys.
- Mosquiter xiulaire: Primavera 2009. Finals març- princips d'abril. Amb els roures encara pelats.
- Àguila calçada: Pas primaveral.
- Cargolet: Hivern 2009-2010. Va baixar al jardí a causa del fred.
- Reietó: Hivern
.

Volantons i estivals

 Hem començat el mes de juny de forma completament contrària als dos darrers mesos: temperatures més baixes del normal i tempestes i ruixats a diari.
La vegetació llueix un fullatge estival prescindint de les fulles menys prosperes i (algunes) arrugant-se amb els primers calors, com ara l'arç. Però la vertadera notícia d'aquest dia és l'adquisició d'un magnífic exemplar de moixera de guilla (Sorbus aucuparia), del qual parlarem més endavant.
Els ocells han estat més aviat escassos en nombre, però inesperadament ben nombrosos en diversitat. Assolint un nou "bimbo" per al jardí i reafirmant l'èxit de nidificació dels pica-soques blaus.
Les herbes creixen de manera exuberant per tots els racons, cosa que fa propensa l'aparició de multitud d'insectes que aquesta època de l'any enriqueixen el jardí i li donen vida (llagostes, saltamontes, orugues...)


El dia s'ha aixecat amb el cel mig ennuvolat i amb el termòmetre proper als 12ºC (fresqueta per l'època.) i gràcies a les nuvolades no ha arribat a assolir els 20ºC. Ja a partir de les 8:00 del matí han aparegut les primeres tronades, que sempre deixaven un ruixat intens o feble però de curta durada.


Ocells

Com deiem el nombre d'ocells no era d'admirar, però la seva diversitat en especies era increíble per a un mes de juny. Hem tingut dues sorpreses magnífiques, de les quals nose qualificar quina és la més important: una nova especie al jardí ( tallareta vulgar) i els volantons dels pica-soques perseguint els pares, jardí amunt jardí avall.
Dir que normalment aquests petits ocells estivals no els solem veure a causa de que pensem que a l'estiu els ocells desparaeixen del jardí, i com hem pogut comprovar avui, no és ni molt menys així. Al contrari en un dia de juny pots observar més varietat d'especies que un un dia fred de gener.
També cal destacar, però, la poca abundància de les mallerengues habituals, concretament de la mallerenga emplomallada, de la qual no s'ha vist ni un exemplar.

• Tallareta vulgar: Especie que no haviem vist mai ni al jardí ni fora d'ell. Es tracte d'un ocell de petita mida, molt discret, de població reduida i propi de les bardisses exuberants. Tot i això el seu comportament és confiat i no és díficil de veure si el saps buscar, sol habitar en zones d'una altura de més de 500m (en el nostre país).             Primer de tot dir que no només hem vist un exemplar, sinó que hem vist un mascle i una femella i per rematar-ho dir que tenien comportament territorials i es trobaven força establits a la zona.   A primera hora del matí després de veure un tallarol capnegre exhibint el seu cant, ens ha semblant veure un ocell marrónos i petit que buscava insectes entre el kaki i els esbarzers, i pensant que es tractava del Sylvia més abundant; el tallarol capnegre, hem enfocat els prismàtics desanimadament, es tractava s'una femella de tallareta vulgar! Aquesta, observant en tot moment el comportament de les mallerengues carboneres i dels pica-soques blaus, ha volat fins el Ligustrum Ovalifolium i ha accedit a la menjadora! Al veure que no es tractava de res més que de "seques" pipes ha volat fins el roure del davant per atipar-se de suculentes orugues. Més tard, un cant semblant al del tallarol capnegre, però per dir-ho d'alguna manera, més sofisticat, ha començat per no parar ni 5 minuts en tot el matí, es tractava del cant d'un mascle de tallareta que ha estat gran part del temps ocult entre els arboços i matolls, però que cap al migdia s'ha mostrat exhibint els colors propis d'aquesta especie.      Mai hauriem imaginat la presènia i la "suposada" nidificació de tallaretes vulgars al jardí!    Deixo unes imatges del exemplar mascle (clicar per ampliar)

• El tallarol capnegre, com la tallareta, també era constant al jardí, deleitant-nos amb alguns cants i unes tècinques "anti-orugues" importants. Podria, de fet, és probable la nidificació de la parella al jardí o als voltants del jardí, ja que en contra de les altres visites, en aquesta, només s'ha vist el mascle.
• 1 exemplar mascle de tallarol de casquet, aturat uns moments en les branques altes dels roures i caçant entre els arboços més madurs.
• Una puput ha sobrevolat a molt baixa altura el jardí. S'ha de tenir en compte que durant totes les visites des de fa aproximadament dos mesos hem localitzat aquesta especie al jardí (nidificació als voltants?)
• Rebem més visites dels tudons que en anteriors setmanes. Venen a fer el pampulleig caracterísitc al roure de dalt i alguns exemplars menjen al terra de la zona d'abaix.
• Tòrtores turques
• La parella de garses que nidificava al pi de la parcel·la d'abaix ja ha acabat la seva funció en el niu. Una jove garsa sana revolteja pel jardí i per les zones del voltant durant tot el matí, emetent el reclam caracterísitic d'insistència als pares.
• Les mallerengues carboneres no són gaire abundants ( a causa de la poca abundància de menjar a les menjadores), tot i així són bastant constants. Això si, s'han localitzat diversos polls de l'any: primer un grup de quatre bastant desenvolupats que buscaven insectes individualment, sense els pares. I després un adult amb 2-3 polls els quals alimentava com podia.
• 1-2 exemplars de mallerenga blava totalment ausents a les pipes i sense cap aproximament
• Ens ha creuat el típic grup primaveral-estival de mallerengues cua-llargues, concretament 7 exemplars, que s'han aturat al roure i als pins del costat buscant insectes per totes les fines branques.
• 1-2 bruels cantant. Feia temps que no apareixien pel jardí.
• Com ja hem anunciat els pica-soques blaus també han estat notícia al jardí. Entre 2-3 polls han prosperat i segueixen els seus progenitors de arbre en arbre. La menjadora plena de pipes, sense dubte, ha estat un reclam perfecte. Els pares s'afanyaven a agafar les pipes, mentre els petits els seguien i exploraven cada detall de la menjadora. Els volantons emetien un constant "tsiii-tsii-tsiiiiii" semblant al del raspinell, mentre els pares els cridaven amb un "tsuiii-tsuiii".    Un fet a destacar és la presència del "poll" criat l'any passat per la mateixa parella, que és rebutjat agressivament. També dir que baixaven a la zona de ciment de davant la casa i el picotejaven insistivament.

• Les merles estaven prou actives: mascles cantant en parcel·les properes, i aturades als pins i roures tan de mascles com de femelles.
• Una parella de verdums cantant cap a les 10:00 del matí.
• Una parella de gafarrons sobrevolant el jardí cap a les 10:30 del matí
• Abundants caderneres, que han estat presents des de primera hora a la última hora del matí. A primeres hores un exemplar mascle es trobava entre els arboços i poc després ha aparegut entre les branques del roure de dalt. A mig-matí ha aparegut el nucli del grup (uns 8 exemplars incluint 2 exemplars joves.)
• Grups reduits d'estornells vulgars passant sobre el jardí constantment.
• Els pardals xarrecs han estat constants, però poc abundants. Cada 10 minuts visitaven la menjadora i quan veien l'ausència de cacahuets s'anaven ben lluny.
• Diverses aturades de pardal comú a les copes dels roures.
• El rossinyol o "rossinyols", segueix establit al jardí. Tot i que no canta tan seguidament ni es mostra tan territorial com en setmanes anteriors.
• Les orenetes vulgars estan ben actives i no paren de passar per el mig (literalment), del jardí a la caça d'insectes. Deuen tenir els pollets bastant crescuts, ja.
• Les orenetes cua-blanques han aparegut, per fi, a la urbanització.
• 1 exemplar d'oreneta de ribera ha creuat el jardí en direcció nord-oest.
• Diversos exemplars de falciot negre sobrevolen el jardí i la vall.

Altres

Comentar que quan vàrem arribar hi havia milers de cargols al voltant de la casa. Era impossible fer dues passes sense trepitjar-ne cap. Falten eriçons!
El niu d'avispes s'ha traslladat de lloc.
Al "garatge" hi havia una acumulació de dragons de mides considerables (20cm). Que conviuen amb les avispes sorprenentment bé. N'he contat fins a tres al voltant del "niu" de les avispes i ni se l'han mirat.
Entre les espigues altes s'hi troben llagostes de mides, també considerables. Apart dels abundants saltamartins.
Les abelles i borints són encara més abundants. Les formigues ja tenen "conreus" de pugons desenvolupats. Papallones variades.
Comentar, que amb els ruixats, les sargantanes són totalment ausents.

La vegetació

Com ja hem comentat al principi la gran notícia en aquest apartat és la compra de la moixera de guilla. Hem anat al viver amb voluntat de mirar i comparar els Sorbus sp. però ens han dit que només tenien aquest i en veure'l ja no ens l'hem pogut treure del cap.
L'arbre té aproximadament 4m i està formant les flors que seran els fruits.
En teoria, aquest especie és d'àmbient pirinenc, però ens ha dit que porta 4 anys aquí i creix sense problemes.

Deixo unes fotos:

Aspecte de l'arbre:

Detall de les fulles i aspecte de l'arbre en el lloc on ha estat pantat, respectivament:

       

Els canvis en la vegetació no han estat tant significatius com en setmanes anteriors. Però si que hi hagut petites variacions: creixement decidit dels arboços, començament de l'arrugament de les fulles de l'arç a causa de la calor, floració dels esbarzers (ja passada) i d'altres arbusts i matolls, Ligustrum ovalifolium amb encara flors, avellaner que ha engrandit les seves fulles... I alguna cosa més que em dec deixar.

Fulles tendres de l'arç que ja s'arruguen:

Aspecte del cirerer:

Aspecte de l'altre cirerer:

Aspecte del liquidámbar:

Floracions: ( el Ligustrum ovalifolium encara aguanta moltes flors després de tres setmanes i l'esbarzer ja ha florit i acabat de florir en tres setmanes.)

Ocells: Tallareta vulgar,Puput, Tudó, Tòrtora turca, Garsa, Falciot negre, Oreneta vulgar, Oreneta cua-blanca, Oreneta de ribera, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga cua-llarga, Bruel, Pica-soques blau, Merla, Verdum, Gafarró, Cadernera, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Rossinyol