dijous, 19 de gener del 2012

Anem cap a l'hivern. Algunes novetats més.

Doncs si, tot just fa una setmana que han començat les temperatures una mica més fredes i, per tant, més apropiades a l'època.
Avui, també tenim algunes novetats "materials" en forma de dos arbres (els quals explicàrem més avall) i dels primers videos de la càmera de fototrampeig. Per altre banda, també destacar que les menjadores segueixen amb bastanta/molta activitat i comentar que les especies d'ocells i el comportament d'elles porten records d'anys anteriors, quan els lluers i altres ocells no havien descobert les menjadores, i aquestes eren regnades per les mallerengues i els pardals xarrecs (com aquest any). Tot i que els pinsans comuns segueixen abundants, no ho són tant cam fa dues setmanes i destacar, també, com a titular l'absència del pardal de bardissa des de fa dos mesos, des del principi de les menjadores ens havía acompanyat casi ve cada dia d'hivern.
Ara en parlàrem de tot.

Avui, com fa dues setmanes, començarem parlant de la càmera de fototrampeig, fet que es farà habitual durant el que resta de la temporada de menjadores.
Fa dues setmanes explicàvem com l'haviem instal·lat (per veure-ho aneu al post anterior), però se'ns va oblidar de penjar alguns documents gràfics. Aquí els teniu:




I ara si, obviament, ja tenim els primers resultats. Realment un desig complert veure com funcionen les menjadores mentre no hi som al jardí. Tot i així hi ha alguns "peròs", al ser el primer cop que l'accionem vam creure que amb 2 GB n'hi hauria prou i no ha estat, ni molt menys, així. La pobre només ha pogut fer 84 videos, però en comptes de fer-los tots els primers dos dies, sembla que ha seleccionat fer els videos al migdia, tenim uns cinc videos diaris i la majoria d'ells entre les 13-16 hores.
Esperem que amb la nova targeta de 16 GB, no tinguem aquest problema i poguem veure videos fora del migdia, que és l'hora de menys activitat de les menjadores.
I per fi, els resultats. Al ser al migdia i pocs videos la possiblitat d'agafar "coses" que no fossin mallerengues era bastant reduida, tot i això hem pogut veure alguna visita de lluer, pardal xarrec i pinsà comú, res fora del normal. Això si, l'activitat incessant durant tots els dies i hem pogut observar com el menjar s'acaba bastant ràpidament. Les pipes han durat tant sols tres dies i les menjadores de malla s'han acabat just el dia abans que hi arribéssim, i això que aquesta vegada tant sols les hem deixat dotze dies funcionant.
Alguns exemples:



Aquest primer és del dia 6-1-2012. Veiem mallerengues carboneres i una mallerenga emplomallada. Les pipes ja s'havien acabat.


Aquest del dia, ens mostra l'acitivtat incessant de les mallerengues carboneres.


 
I, per últim, que costen molt de penjar. La visita d'un lluer mascle, atipant-se de llavors gramínies.


Dir abans d'entrar a l'apartat dels ocells vistos durant la jornada, que el dia ha estat bastant fresc/fred amb -1ºC  de mínima i 12ºC de màxima i ennuvolat per núvols baixos fins les 11:00.


Com ja hem dit les menjadores segueixen en plena forma. Abundositat de pardals xarrecs, pinsans comuns i mallerengues carboneres, visites de 2-3 lluers... En realitat, molt semblant a fa dues setmanes però amb alguns matissos.

- Mallerengues carboneres abundants, sobretot després de posar-lis noves pipes i cacahuets. Es comencen a veure els primers comportaments territorials, amb varis mascles perseguint-se

- Les mallerengues emplomallades, també molt constants, amb constància durant tot el matí.

- Les mallerengues blaves prou distants, tot i que hi ha una parella que sembla que s'espavila prou bé entre la multitud d'especies "més fortes" de les menjadores. Aquest any els hi toca ser més oportunes que mai.

- El tallarol de casquet mascle que porta ja bastant temps entre nosaltres, segueix igual de constant i solitari que fa dues setmanes. Es passa gran part del matí al jardí i, encuriosit per la gran activitat de pardals i pinsans sota les menjadores, de tant en tant, s'atura a la gespa i s'ho mira des de lluny.

- Dos tallarols capnegres segueixen les seves rutes diàries.

- El pit-roig avui, ha estat molt actiu, parant-se sovint sota i sobre les menjadores i, fins i tot, cantant al migdia.

- Els que també ja "canten" o més aviat parrupeijen són els tudons. Durant tot el matí han estat demostrant el seu avançat zel, i inclús amb els típics vols primaverals (enlairar-se i deixar-se caure). Tot i això encara es veuen grans bandades, de fins a 35 exemplars per la vall, avui els trets eren omnipresents durant tot el matí...
Un exemplar s'ha aturat forces vegades al pi del jardí i hi ha cantat constantment, a veure si aquesta primavera tornen a criar-hi. De fet, els he vist molt més actius per la urbanització, el nombre ha pujat clarament respecte a l'anterior visita.

- Els pica-soques blaus vénen en parella i espanten tots els ocells que poden de les menjadores. A veure com els hi afecta la caiguda del pi i la inminent tala dels pins secs, de cara a la nidificació a la caixa-niu de l'any passat (situada a la parcel·la del costat).

- Un sol bruel ha estat caçant a les fulles seques dels roures d'abaix. 

- Com a mínim dos raspinells comuns, han estat constants al jardí i cantant a primera hora del matí.

- Una cotxa fumada femella, atreta per l'activitat de les menjadores s'ha aturat a les branques baixes dels roures d'abaix i, de seguida, el pit-roig l'ha fet fora, perseguint-la fins ben lluny.

- Un exemplar de gaig ha passat pels roures del jardí.

- Els pinsans comuns segueixen molt abundants, però més dispersos i potser una mica menys nombrosos que fa dues setmanes, tot i així les seves visites al terra de les menjadores són més que constants durant tot el matí, un pocs exemplars (com a molt dos aquesta vegada) s'atreveixen a pujar a la menjadora plana (sobretot una femella que hi va constantment i inclús l'hem "pillada" amb el fototrampeig). Mínim 30 exemplars.
- Els que si que han augmentat en nombre són els pardals xarrecs (mínim 20 exemplars), feia temps que no se'n veien tants. La majoria es limiten a rebuscar llavors pel terra, però diversos exemplars estàn acostumats a les menjadores de malla i, inclús a la menjadora plana (n'he vist fins a cinc menjant junts, a sobre).
Recorda a anys anteriors, i vet aquí la importància o els efectes que tenen els lluers quan l'hivern és fred; desallotjen a gran multitud de les especies que són sempre presents o, normalment, les fan baixar dràsticament en nombre.

- La parella de pardals comuns de cada hivern, segueix constat. El mascle es pot diferenciar molt bé pel seu aspecte deteriorat; colors no gaire ben definits.

- Entre dos i tres lluers (un mascle i una femella, com a mínim), han visitat al llarg del matí les menjadores. Sobretot i extranyament rebuscant pel terra, tot i que com a mínim dos han pujat a la menjadora plana. No creiem que augmentin en nombre, ja queda poc hivern. A destacar, que quan marxàvem els sentiem cantar des dels arbres del jardí i de la parcel·la del costat, esperant a que deixessim les menjadores tranquiles. Recordar que els lluers, cada any canten a partir de mitjans de gener o inicis de febrer al jardí, no és un fet extrany.

- Mínim tres exemplars de merla (un mascle i dues femelles), amb algunes persecucions a primera hora del matí. L'exemplar mascle és bastant constant i s'atura sovint als roures d'abaix, inclús s'ha acostat a les menjadores, però al intuir la meva presència a travès de la finestra, ha tornat a la frondositat dels llorers i arboços.

- Diversos estornells vulgars sobrevolen el jardí, així com també diverses tòrtores turques, que també comencen a entrar en zel (com els tudons).


Entrant al tema de la vegetació, els clars titulars són els dos nou-vinguts; un auró argentat altíssim (d'uns 5m) i un auró blanc, també de dimensions considerables.
I és que amb l'excusa del pi caigut, prenent-nos-ho bé, hem aprofitat per afegir algunes especies que donguin més varietat al jardí i, perquè no, uns magnífics cromatismes tardorencs. Ara falta que s'ajoquin bé a la nova terra, i és que tenien les arrels molt comprimides i enllaçades...

Els nou-vinguts. Auró argentat i auró blanc, respectivament


 Zona "pelada" a causa de la caiguda del pi. Juntament amb els roures de dalt hi hem posat l'auró blanc (Acer campestre), i un mica més a baix el cirerer Van (Prunus avium "Van"), formant una zona d'arbres autòctons. Més a baix trobem els dos grans americans; el nou auró blanc i el liquidambar, que esperem que en propers anys ens deleitin amb uns colors magnífics amb l'arribada de la tardor. I ja en la zona, d'abaix al costat del "bosquet" d'aboços i llorers tenim els ja coneguts; cirerers "Burlat" i la moixera de guilla.
Esperem que al llarg dels anys aquestes zones "pelades" a causa de la caiguda o tala d'arbres tornin a ser ben frondoses, i és que ja no ens que més lloc per plantar.
En la foto en si, observem el tronc de l'auró blanc i s'intueixen el troncs del nou cirerer i de l'auró blanc, respectivament.

Per altre banda, tot just ara els roures i el Ligostrum Ovalifolium donen un aspecte més hivernal (més tard que mai). Els roures ja tenen la majoria de fulles cremades i cauen en grans quantitats al mínim cop de vent. I el Ligustrum Ovalifolium, més ben dit diriem que té un aspecte tardorenc, amb uns colors càlids ben destacables, aquest any tot just quan perdi les fulles tornarà a brotar...
Els cirerers ja tenen els brots ben grans, tot i que encara trigaran en obrir-los. El liquidambar es troba en ple somni hivernal, se li va trencar una branca apical amb la caiguda del pi. La moixera de guilla també ha perdut les fulles i en algunes branques (poques) se lo veuen brots prou grans. L'avellaner també ens mostra uns brots bastant grans, així com el Prunus salicina, que per ara no li identifiquem cap brot floral, és a dir, que probablement no floreix a causa de la crisis de sequera patida a final d'estiu- inicis de tardor.

Unes fotos variades, per veure la situació general:

 Liquidambar en ple somni hivernal. Esperem que broti amb ganes a la, ja propera, primavera.


Un dels cirerers "Burlat", també en ple somni hivernal.


Moixera de guilla, totalment desputllada, perfi.


 
 L'auró negundo un dels grans veterans del jardí. El primer que resta sense fulles, normalment a l'Octubre.


 Vista del roure més alt del jardí, envoltat de bons exemplars amb les capçades més baixes. S'intueix que ja començen a quedar nus.


 Acumulacions de fulles dels roures.


 La troanella que vesteix uns colors impressionants, però bastant més tard del que tocaría.


Detall d'algunes de les seves fulles (de la troanella).




Ocells: Bruel, Raspinell comú, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Tudó, Gaig, Garsa, Cotxa fumada, Pit-roig,  Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Mallerenga emplomallada, Pinsà comú, Lluer, Merla, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Pica-soques blau, Tòrtora turca

1 comentari:

  1. Hola
    jo també tinc una càmera de fototrampeig, però no la faig servir i és completament nova. Si t'interessa te la puc vendre a un bon preu. Contacta'm si vols. Gràcies.

    ResponElimina