Jardí hivernal

 Dia: 28-1-2012
Per fi, amb l'arribada dels últims dies de gener sembla que ha aparegut el fred hivernal, amb tot el que comporta; frenètica activitat a les menjadores, ocells poc comuns al jardí, arbres "pelats"...
Els ocells, com deiem, ben abundants i amb algunes visites i comportaments dignes de comentar. Un fringílid que feia 3-4 anys que no veiem al jardí, ha sovintejat les menjadores.

Primer, com ja és costum, parlem de la càmera de foto-trampeig. Però aquesta vegada amb males notícies i és que el ser rendiment no és el que esperàvem. Fa dues setmanes l'hi vam posar una targeta amb espai de sobre, per tal de solucionar el problema de pocs videos i al migdia, doncs avui ens hem emportat la sorpresa de que encara ha fet menys videos i, també al migdia, és a dir, res interessant.


El dia ha estat fred, amb temperatures fresques durant tot el dia 4-10ºC. Ambient ennuvolat, amb ruixats de curta durada.
Els dies amb el cel i cobert i una mica de pluges solen ser els més interessants, ornitilògicament parlant, al jardí.

Ocells

Com deiem ben nombrosos, constants i diversos, les menjadores bullien d'activitat.Com a grans novetats; la constància d'una parella de picots verds de forma bastant confiada i l'impressionant i extradòrdinaria visita del sit negre, un ocell propi de muntanya que feia una 3 anys que no veiem al jardí (sols una o dos cites). A part d'aquests, i no menys importants, abundantíssims i confiats pinsans comuns, pardals xarrecs, mallerengues, alguns lluers...

- Començem per l'observació amb més "transcendència"; la visita del sit negre. I no ha estat una visita testimonial.
Quan començava a clarejar el dia, poc a poc descobrint-se el cel ennuvolat amb 4,5ºC amb el constant reclam del pit-roig que ja investigava les menjadores, un fringíl·lid de dimensions bastant considerables baixa directament al terra de la menjadora plana. Sense despuntar el dia, directe al terra i solitari, no concordava ni amb pinsà, ni pardal ni res comú i, efectivament, amb un enfoc desesperat dels prismàtics entre els vidres encara entelats de l'habitació, d'aquells que fas maleint la possiblitat de que se'n vagi just en aquell moment. Efectivament, es tractava d'un sit negre menjant tranquilament i amb més confiança que molts dels asídus al jardí. Però l'observació no va quedar aquí, a mig matí, ja amb el terra fracit de pinsans i pardals xarrecs, tornà a aparèixer aturant-se al roure petit de dalt i baixant ràpidament a rebuscar alguna llavor entre la multitud, fins que un gat l'espanta. I això, encara no és tot, i és que ja en ple migdia després d'haver reomplert les menjadores i d'haver esparcit llavors pels voltants, amb els grupets de pinsans comuns i pardals xarrecs més atrevits tastant-les havent baixat just al veure'ns entrar a casa, el sit negre torna a aparèixer fent fora pinsans i pardals propers a ell.
Pels comportament de l'ocell, podem arribar a la clara conclusió que ja porta dies visitant el jardí, ja que es troba s'hi troba cómode i sap on trobar el menjar.
El sit negre al nostre país el solem trobar per sobre dels 1000m, si bé és cert que a l'hivern sol baixar d'altitud per buscar menjar. Normlament, però, no baixa fins les valls i si ho fa gairebé sempre en conreus. No forma grups nombrosos, casi bé sempre el trobarem en grups petits o solitari.
L'exemplar segurament vingui de les cotes altes del Monsteny, tot i que podria provenir de més amunt; Prepirineu... o fins i tot de més lluny. Però sembla menys probable.

- També molt destacable la visita de dos picots verds, però no fugaç com ens tenen acostumats sinó que d'una forma increiblement confiada, una imatge d'aquelles que costa de veure inclús a les montanyes menys poblades.
Ja els sentiem de bon matí, els seus renillars característics estaven ben aprop. Poc després de començar a ploure d'una forma moderada amb uns 6ºC ben freds, el renillar ja ressonava per la casa, el pícid havia de ser ben aprop, i amb un cop de vista a tots els troncs del jardí veiem un exemplar situat just al centre del roure gran d'abaix. L'exemplar s'hi està allà durant, literalment, 15-20 minuts netejant-se les plomes o simplement restant inmòvil i, és clar, aportant-nos una imatge espectacular. Mentres, un altre exemplar atravessa el jardí per anar a parar als pins de la parcel·la del costat.

- Un astor ha atravessat el jardí de sud a nord a una altura mitjà, provocant el pànic de tots els ocells que restaven al jardí i el vol de diversos bàndols de tudons. Les seves passades s'estàn convertint en un fet habitual.

- Un exemplar de mosquiter comú encara volta el jardí, tot i que avui ja tenía diverses dificultats en trobar menjar. Rebuscava entre les fulles marscencents dels roures i, menys, entre les dels arboços.

- Mínim dos raspinells comuns molt actius i constants. Passen gran part del matí entre les escorçes dels roures adults.

- Mínim 2 exemplars de gafarró passen pel jardí. Se'ls sent cantar, sense dubte, massa d'hora (sobretot aquest any).

- Tres exemplars de cadernera passen de sud a nord en vol baix.

- Els pinsans comuns són molt abundants (mínim 30 exemplars) i més constants que mai. Dos exemplars segueixen acostumats a la menjadora i els altres formen autèntiques masses de color al terra del voltant de les menjadores. S'ha de dir que al principi, quan ja no quedava cap llavor, eren molt poc abundants, però en el moment que les han descobert de nou han tornat a acumular-se.
Només entrar a casa, baixen a l'instant.

- Mínim 4 lluers (un mascle i tres femelles), que han visitat el jardí cap a les 9:30.

- La parella resident de tallarol capnegre segueix voltant el jardí.

- Segueix el tallarol de casquet mascle que porta tot l'hivern amb nosaltres. Avui, amb el fred, ha deixat de banda la alimentació insectívora, l'hem vist alimentant-se de les blavoses baies de la conífera nana (serveixen d'alimentació a tallarols i túrdids als dies que és més díficil trobar aliment) i també d'unes baies vermelles produides per unes desonegudes plantes de poc més de 20cm d'altura.
Comentar també que s'ha vist un exemplar femella alimentant-se, a la parcel·la del costat de les baies vermelles d'un arbust del qual no sé el nom.

- Mínim 4 merles, molt actives pels roures d'abaix.

- Hem localitzat un exemplar de tord comú entre els arboços a mig matí.

- Les mallerengues blaves ara, son més abundants que en tot l'hivern, els hi encanten les boles de greix i pipes que els hi posem quan arriba el fred.

- Com ja sabeu, aquest és l'hivern de les mallerengues carboneres. Són molt abundants (més que mai), no cal dir que en cap moment n'hi ha menys de 5 exemplars al jardí.

- Les mallerengues emplomallades també són prou abundants i molt constants.

- Un grupet de mallerengues cua-llargues (uns 10 exemplars), han passat al matí, ja cap al migdia.

- Les garses sovint es veuen encuriosides per l'activitat de les menjadores. Avui, un exemplar s'ha emportat alguns cacahuets que haviem tirat al terra pels que no s'atraveixen a accedir a la menjadora.

- Els tudons són bastant abundants per les dates. Es sent el seu "cant", però no tant com fa dues setmanes. Alguns exemplars s'aturen als roures del jardí i s'hi passen molta estona.

- Avui, almenys un gaig, ha estat bastant constant als roures del jardí.

- La parella de pica-soques blaus segueix com sempre. Observem que un exemplar entra a la caixa-niu on cada any hi crien.

- El pit-roig s'ha mostrat molt confiat. Li han encantat a les boles de greix. Quan hem sortit a omplir les menjadores hem observat com s'alimentava de les baies dels marfulls a tant sols 4m de nosaltres. Aquests marfulls queden just al costat de la casa i, per tant, no els veiem des de la finestra, però sembla que tenen bastant èxit ja que hi ha la majoria de les seves baies estan arrencades.

- Els estornells vulgars són ben presents al jardí. S'aturen sovint a les capçades dels roures.

- Mínim 25 pardals xarrecs. Abundatíssims. De tant en tant baixen amb grups de 15-20 exemplars al terra de la menjadora plana, de tant que remouen deixen les restes típiques dels porcs sengalrs, però és clar, en mida petita.

- Mínim 2 pardals comuns (femella i mascle) són bastant constants al jardí.

- Una cuereta torrentera ha atravessat el jardí de nord a sud en vol baix.


La vegetació

Els arbres i arbusts, en general, mostren un aspecte hivernal.
Els roures, a causa de que aquest any han tardat més en "caducar" les fulles, encara es pot veure alguna verdosa, però l'aspecte general és hivernal i, per tant, "pelats".
La troanella ja ha deixat anar totes les fulles de l'interior i només li queden algunes acolorides fulletes als extrems de les seves allargades branques.
Destacar que alguns arboços encara tenen algunes flors. Fet excepcional. També comentar l'èxit de les baies dels marfulls (la majoria estan arrencades) i s'ha vist el pit-roig arrencant-ne alguna i també la funció de les baies de la conífera nana, de la qual aquest matí s'alimentava el tallarol de casquet mascle.
Poca cosa més comentar, per últim dir que el kaki fa molt mal aspecte, ja veurem.


Ocells: Sit negre, Picot verd, Astor, Mosquiter comú, Raspinell comú, Gafarró, Cadernera, Pinsà comú, Lluer, Tallarol capnegre, Tallarol de casquet, Merla, Tord comú, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Mallerenga cua-llarga, Garsa, Tudó, Gaig, Tòrtora turca, Pica-soques blau, Pit-roig, Estornell vulgar, Pardal xarrec, Pardal comú, Cuereta torrentera

PD: Tenia fotos del sit negre i del picot verd, però les hem borrat per error.