dijous, 16 de febrer de 2012

Novetats hivernals; pinsà mec! El fred segueix.

 Dia: 12-2-2012
Ja, a pocs dies de finalitzar la renombrada onada d'aire fred, hem pogut disfrutar dels seus fruits i de quina manera!
Recapitulem, l'entrada de fred va començar fa pràcticament dues setmanes amb una màxim al cap de setmana passat, vam tenir tres nevades febles, una d'elles va cuallar acumulant uns 2-3cm, a més, avui a la tarda (quan hi ha no hi erem), ens informen que s'han tornat a veure volves. Pel que fa a les temperatures, s'han arribat a superar els 10ºC només 2-3 dies en dues setmanes i, almenys, dos dies les mínimes han estat per sota dels -7ºC, avui i demà inclús podrien baixar més.
No cal dir que aquest fred, es fa notar tant en les aus com en la vegetació.
Per tant, tenim una sèrie d'especies i comportaments de les aus ben singulars de les entrades d'aire fred, amb un més que clar i excepcional protagonista; el pinsà mec. Pel que fa a la vegetació, es nota que ha fet fred de debò; les "males herbes" han quedat completament marrons i les fulles dels arbres caducifolis o són absents o estan ben resseques.
Abans de començar dir que el dia ha estat bastant fred amb -5ºC de mínima i 7ºC de màxima, totalment assolellat.

Començem pels ocells:

- El clar portagonista; el pinsà mec. Ocell estrictament excepcional al jardí i a la zona, en general. No cal dir que és el primer avistament d'aquesta especie a la zona i, desgràciadament, segurament de les poques o la única que es produiràn en el futur.
L'exemplar en questió era un preciós mascle adult solitari, que segurament ha aparegut juntament amb les fortes entrades de pinsans comuns que s'han produit aquestes setmanes. No estat una visita esporàdica, ja a primeríssima hora l'hem loclaitzat a la menjadora plana rebuscant entre les escasses restes de llavors que quedaven, a partir d'aquest moment les seves absències al jardí han estat ben curtes. Ha visitat contínuament i amb la mateixa constància el terra de la menjadora plana com la menjadora plana, en si. Les seves "atalayes" més habituals eren els roures joves de la dreta, però també els roures grans, la prunera, el kaki... Quan alguna cosa els espantava, sovint era el que se n'anava més lluny, a la parcel·la del costat. Cal dir que no ha estat gens desconfiat, ignorant totalment la nostra presència i tot i que la majoria de vegades esperava a que baixessin primer els seus congèneres, a vegades agafava iniciativa i baixava sense cap mirament. També destacable la seva superiotat envers les altres espècies, ja que tot i que la seva estructura del cos s'assembla al pinsà comú és un ocell una mica més gran, amb un bec més fort i amb un vol molt més segur i directe, res a veure amb els Fringilia Coelebs, amb inclús planejades al aturar-se al terra del jardí.
El pinsà mec es reprodueix en els boscos més septrentionals del món (Sibèria i Escandinavia) amb una clara preferència de construir el niu als bedolls que es troben pràcticament al límit de la tundra. A l'Hivern el podem trobar per tota Europa, com més al sud menys probable, al nostre país sol aparèixer en invasions d'aire fred i gairebé sempre de forma escassa i testimonial, val a dir que aquest anys pocs exemplars s'han vist (font: ornitho.cat), la majoria d'exemplars localitzats a Catalunya es produeixen al Prepirineu, serralada Transversal i el pla de Lleida, la majoria de vegades solitaris grups petits associats a grans grups de pinsans comuns. Per tant, no és només una visita excepcional pel jardí, sinó que també mínimament interessant per l'àmbit de Catalunya i més, per la zona en que ens trobem. Una autèntica meravella.

Les imprescindibles fotografies per validar el document:









- Una altre novetat relacionada amb l'entrada de fred ha estat la de la presència de mínim tres verdums a les menjadores, cosa que només haviem vist en un període de fred de fa dos anys.
Poc després de sortir el sol  han aparegut tres verdums al terra de la menjadora, aquest ha estat l'únic moment que n'hem vist tres de junts, però com a mínim un d'ells ha estat present durant tot el matí visitant la menjadora plana, el terra d'aquesta, les dos escales... totalment adaptat i acostumat al jardí, de fet, ha estat el primer en descobrir les noves llavors que hem posat al migdia!
Foto:


- Comentar també la visita fugaç d'un exemplar de cadernera al terra de les menjadores. No per breu deixa de ser excepcional. L'exemplar s'ha aturat a les branques baixes del roure de dalt i ha baixat directament al terra.

- Els pinsans comuns segueixen ben abundants (mínim 30 exemplars), vénen i van constantment i, per suposat, són sempre-presents al jardí amb un mínim de 10 exemplars, sempre. Alguns són molt confiats i totalment adaptats a les formes i tècniques d'alimentació del jardí (accedeixen a la menjadora plana, roben el menjar que cau...) i d'altres més tímids e insegurs, quan veuen que no troben gaire menjar a les menjadores baixen en grups força nombrosos per la zona d'abaix (aporfitant la zona lliure d'arbusts i plantes que ha quedat a causa de la caiguda del pi.).
Avui, eren ells qui donaven color al jardí. Com cada any per aquestes dates els mascles adults ja començen a disputar-se el territori inútilment amb "baralles" força constants. Un exemplar mascle ha quedat coix.
Fotos: (les dues primeres d'un exemplar femella molt confiat i la última una comparació d'un pinsà comú mascle i del pinsà mec a la menjadora.)





- Tant sols ens ha visitat un exemplar femella de lluer. Aquest any els lluers són molt escassos en tot el país, a diferència dels 2-3 anys anteriors, simplement perquè no ha fet fred fins ara i no els hi ha fet falta baixar tant de latitud. L'exemplar ens ha visitat en tres ocasions, sempre breus, menjant llavors del terra i accedint a les menjadores de malla.
Foto testimonial d'una imatge ben fàcil i constant en molts hiverns, i cara de veure en aquest present:


- Els pardals xarrecs segueixen ben abundants (mínim 15-20 exemplars), baixant en grups nombrosos al terra de les menjadores i utilitzant relativament poc les menjadores de malla, cosa que afavoreix enormement a les mallerengues. Recordem que en anys passat havien estat dominants absoluts.
Tenen comportament ben oportunistes, avui, molts d'ells s'han centrat a agafar el que cau a les mallerengues de les boles de pastís.

- Mínim tres exemplars de merla, una d'elles ha estat molt de temps "corretejant" pel camp on hi són les menjadores agafant el que queia del pastís (que en dies fred té un èxit impecable). S'espantava quan apareixen garses (que avui han visitat bastant al jardí) i tornava quan se n'anaven. S'ha de considerar que les merles de la zona no tenen res a veure amb les aus de la ciutat són molt més esquerpes i estan acostumades a una vida totalment diferent, per tant, veure aquest comportament tant confiat és rar.
Cal dir, que aquesta merla porta visitant el jardí constantment fa com a mínim un anys, és resident.


- Un exemplar de tord comú ha passat en vol baix i lent pel mig del jardí en direcció nord. Cal dir, que en una parcel·la molt propera al jardí s'ha vist un exemplar ben confiat alimentant-se de cucs al terra. Estem pensant en adquirir arbusts per atreure túrdids al hivern, ja que, com ja sabeu els turdidae són de les nostres preferències.

- Altre cop un exemplar d'astor (probablement el mateix de sempre) ha passat per damunt del jardí a no massa alçada de sud a nord. Deu ser un lloc d'hivernada per aquesta preciosa àguila. Quan passa, sempre fa volar els tudons del jardí i d'una zona àmplia del voltant.

- Les garses han estat molt presents al jardí. Atretes per l'abundant moviment d'ocells a les menjadores, uns 4-5 exemplars han estat visitant el "camp de les menjadores" durant gran part del jardí i d'una forma més confiada que mai.

 - Els tudons també han estat molt presents al jardí. Tot i el fort fred segueixen amb el zel e inclús començen els seus vols nupcials. Sovint es paren als roures del jardí, avui, amb preferència amb el de dalt e inclús a la teulada de casa. Un exemplar ha baixat al terra de les menjadores agafant el que ha pogut fins que ha vist a un gat.

- El tallarol de casquet mascle segueix amb nosaltres, i avui la veritat és que poc aliment tenía disponible (les baies s'han acabat i d'insectes ni un), sort per ell que d'aquí poc començarà a picar el sol i no l'hi farà falta volar cap al sud.

- Un tallarol capnegre ha passat pel jardí emetent el seu cant característic.

- Els raspinells comuns són constants al jardí (mínim 2), de fet, ja fa setmanes que se'ls veu establerts.

- La parella de pica-soques blaus ens ha visitat abans que renovessim el menjar, i d'aquesta manera hem pogut observar com extreien l'aliment que guarden de les escletxes del roures (quan sempre veiem l'acció contrària).

- Un exemplar de gaig ha fet unes quantes passades pel jardí, agafant aglans (els últims que deuen quedar) i menjase'ls a les branques altes dels roures.

- Mínim dos exemplars de pardal comú han baixat al terra de les menjadores.

- Avui s'ha vist dos exemplars de pit-roig, el dominant casi bé sempre present, i un volant perseguit per aquest. S'ha acostumat a extreure els pastissos directament de les menjadores (com les mallerengues) i els visita bastant constantment. Per altre banda, segueix amb els mateixos comportaments que sempre.

- Un exemplar de cuereta torrentera ha creuat el jardí de suda a nord en vol baix.

- Un exemplar solitari de mallerenga cua-llarga ha visitat els roures del jardí.

- Les mallerengues blaves estan augmentant en nombre i en constància i començen a mostrar expressions dominant tant pel que fa a donar cara a les mallerengues carboneres (propi dels hiverns sense lluers) com per les intenses i llargues presecucions amb altres mallerengues blaves.

- Les mallerengues emplomallades segueixen visitant-nos constantment.

- Els estornells vulgars han baixat molt en nombre i en constància.



La vegetació

Els arbres i arbusts es troben en plena letàrgia hivernal i per tant hi ha poques coses a comentar. Tot i això podrem extreure alguns comentaris.

El kaki mostra un aspecte deplorable, creiem que no tornarà a brotar... Ja ho acabarem de confirmar.
Els arbres nous mostren el mateix aspecte que quan els vam plantar, esperem i creuem els dits perquè brotin bé a la primavera.
El liquidambar i la moixera de guilla mostren uns brots ben sans, igual que els cirerers i la prunera, tot i que aquesta última sembla que no té botons florals...
Els marfulls ha quedat ben buits de fruits, es nota que no hi ha gaire aliment disponible.
La troanella ha quedat pràcticament "pelada", tot i que conserva algunes fulles morades, com molts anys fa.

La veritat és que tenim ganes de que arribi el moment d'explosió primaveral per veure com estàn realment els arbres, esperem que tot vagi bé. Això si, hauria de ploure aviat, ja que tot està molt sec perquè fa molt de temps que no plou bé.



Ocells: Pinsà mec, Pinsà comú, Cadernera, Verdum, Lluer, Pardal xarrec, Pardal comú, Mallerenga cua-llarga, Mallerenga blava, Mallerenga carbonera, Mallerenga emplomallada, Merla, Tord comú, Estornell vulgar, Garsa, Tudó, Tòrtora turca, Tallarol de casquet, Tallarol capnegre, Raspinell comú, Pica-soques blau, Astor, Gaig, Pit-roig, Cuereta torrentera

2 comentaris:

  1. Felicitats sinceres per aquest magnífic blog. És un autèntic quadern de camp!!! Ànims i gràcies a gent com tu podrem seguir gaudint de la natura i de la seva saviesa que es arriba amb quaderns tant magnífics com el que tu fas. Núria

    ResponElimina
  2. Gràcies Núria. Celebro que t'agradi. Agraim molt aquests comentaris.

    ResponElimina